Vés al contingut

Usuari:Contraix/proves/Vall de Gerber

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La vall de Gerber és una vall d'origen glacial situada al vessant sud de la serralada pirinenca. Forma un circ encerclat per altes carenes, excepte per la seva obertura el nord, que dona a la vall de la Bonaigua, i on el riu de Gerber desaigua al riu de la Bonaigua en l'espectacular Salt de Comials. És una de les poques valls verges de la zona, no havent patit obres hidroelèctriques. La vall pertany a la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i es troba dintre del municipi d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.[1]

Cims, serres i colls[modifica]

En el sentit de les agulles del rellotge, començant en el punt més al nord i a l'est, es troben els següents elements geogràfics:

Vessant oriental (E)[modifica]

La carena occidental separa la vall de Gerber de la vall de Cabanes. És una carena força crestejada, que conté un conjunt de alts pics, els més prominents dels quals són els següents:

  • Pui de les Ares, de 2.612 metres d'altitud.
  • Les mines d'Andreuet, una coma que separa el Pui de les Ares del Canal de Xemeneies.
  • Coll de Xemeneies, a 2.572 metres. Comunica la vall de Gerber amb la tartera de les Pales de Nollerme de la vall de Cabanes.
  • Pic de Xemeneies, de 2.828 metres.
  • Los Tres Puis, de 2.824 metres.
  • Coll de Bassiero, situat a 2.777,6 metres d'altitud. Permet el pas entre la vall Gerber i la vall de Cabanes.

Vessant meridional(S)[modifica]

El vessant meridional dona a la vall del riu Escrita i la vall de Ratera. Té els següents accidents geogràfics:

Vessant occidental (O)[modifica]

Límit septentrional (N)[modifica]

La vall de Cabanes desemboca pel nord sobre a la vall de la Bonaigua.

Excursions i travesses[modifica]

Refugi Mataró[modifica]

A la capçalera de la vall, sobre l'estany de l'Illa, es troba el refugi Mataró. Es un refugi lliure, equipat amb lliteres i ràdio per emergències.

Referències[modifica]

  1. «Plànol del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici» (pdf). Generalitat de Catalunya. Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, 17-12-2019. [Consulta: 10 abril 2021].