Usuari:Cpedra

Hola. Fa uns dies ja vaig respondre el missatge de benvinguda de Lohen -gràcies- i he intentat fer el mateix amb els meus alumnes, inclús jo sola amb els seus àlies i contrasenyes, però ens ha estat impossible respondre la benvinguda que han rebut del mateix usuari. He vist comentaris sobre bloqueig d'alumnes, bé no se que ha succeit ja que jo no entenc pas gens, tot just ara començo a saber quelcom gràcies al famós curset de les eines TIC. Ara intentaré posar-me amb l'elaboració d'alguna aportació que espero sigui útil i intentaré, la setmana vinent fer el mateix amb la tasca de l'alumnat. He fet aquesta segona còpia perqué he vist el tema de les "claus", perdoneu cpedra {usuari escolar}--Cpedra (discussió) 18:04, 15 des 2007 (CET)

='''Caldes de Montbui'''= -ampliació-

=1) Dades Generals=

Població: ''calderins o montbuiencs'' Creixement produït sobretot per la immigració (barri del Bugarall) és, malgrat tot,un dels menors de la comarca. Extensió: 37,92 km2 Demarcacions historiques: [[''sots-vegueria'']] del Vallès fins 1716, formant part de la ''vegueria'' de Barcelona ''corregiment'' de Mataró, 1716-1833 Partit judicial: Granollers Mercat: Agrícola principal: propi -''rodal major''- i Granollers Agrícola secundari: Vic Àrea comercial: Barcelona

=2) Balnearis=

Broquetas (pl.del Lleó, 1) Aigües hipotermals (emergents a més de 70º), clorurades sòdiques i carbonatades. Especialment indicades per afeccions reumàtiques, traumatologia, patologia respiratòria, sistema nerviós, obesitat i estrés. Aquest centre inicià la seva activitat el 1729 i serà reedificat el 1770. està catalogat com a monument artístic protegit. Des del seu origen consta de tres plantes, am el temps ha anat incorporant edificis veïns un parc privat, així el seu caràcter arquitectònic resulta un tant heterogeni. Mereixen especial comentari les zones modernistes: escales, vestíbul, galeria de banys, terraces i balcons, ceràmiques vidriades, vidrieres, marqueteries i escultures , així com també el vaporarium romà del segle ii en forma d'estufa natural de pedra, coberta per una volta.

Vila de Caldes (pl. de l'Àngel, 5) Aigües hipotermals (emergents a 70º), clorurades sòdiques i carbonatades. També indicades per afeccions reumàtiques i estrés. Aquest centre és el més modern de tots ja que ha estat edificat de nou al 1992, anteriorment era conegut com el Balneari Solà (des de 1680). El nou edifici conserva la façana de 1849 en els dos pisos superiors i en els detalls de la pedra tallada de les façanes laterals.

Termes Victòria (c.de Barcelona, 12) Ubicades en la zona de l'antic barri jueu, el ''call'', de la vila medieval. El seu origen arquitectònic està en les cases que anirà ocupant, totes d'origen medieval, i en l'interior es poden veure exposats els antics conductes de la Font del Lleó, d'aquella mateixa època.

Banys Forns (c.Forn,12) Aquí només trobarem galeria de bays, doncs no té oferta d'hotel; de fet depend de les termes Victòria i complementa els seus serveis. Els orígens arquitectònics d'aquests banys els trobarem tot just al segle xix.

            =3)Informació General=

Caldes de Montbui és un municipi del Vallès Oriental, al límit amb el Vallès Occidental, que creix en part sobre la plana i en part sobre la serralada septentrional que tanca la comarca vers el nord (el pic del Vent o de Sant Sebastià, i el Farell, de 805 m.). Travessat,de nord a sud, per la riera de Caldes, aquesta envolta la població i conflueix amb diversitat de torrenteres. Però, sens dubte, el més destacat de la seva hidrologia són els seus afloraments d'aigües minerals i termals, condicionats per les fractures i plegaments propis de la seva geologia particular. Amb presència econòmica dels tres sectors de producció segueix, però, progressant la general tendència cap a la terciarització professional i un abandonament sistemàtic del treball agrícola. No es aliena a aquesta inversió econòmica la revitalització de la funció balnearia, i conseqüentment també turística, de la vila. Dos eixos de comunicació principals travessen el terme municipal, en el sentit dels quatre punts cardinals: nord del Vallès amb Mollet-Barcelona, i Granollers amb Sabadell-Terrassa. A més, el mateix nucli urbà de Caldes està situat en l'encreuament de les vies de comunicació entre Mollet-Centelles i Terrassa-Granollers. Té també una important empresa de transport de viatgers (Companyia Sagales), de segur com a conseqüència d'aquesta ubicació privilegiada com enllaç de camins, i de les seves històriques empreses de diligencies que voltaven per tota la comarca. Tanmateix, al restar al marge, com a ciutat, dels grans eixos viaris-econòmics que han donat el gran auge industrial de tota la zona del Vallès, i malgrat el seu creixement constant, no ha patit el gran impacte demogràfic i industrial d'altres nuclis de la zona; s'ha mantingut com una població mitjana i amb poca influència sobre els municipis veïns. Existeix sota la denominació d'aquesta localitat el títol nobiliari del marquesat de Caldes de Montbui. Aquest títol fou concedit l'any 1917 a Anna Girona i Vidal, filla del banquer Manuel Girona i Agrafel i vídua de Domènec Joan Sanllehy i Alrich (Barcelona 1817-1911), alcalde de la ciutat condal entre 1906 i 1909. El fill primogènit i successor del títol, com a segon marquès, fou l'historiador Carles Sanllehy i Girona (Barcelona 1882-1973). El topònim del municipi, Caldes de Montbui, dóna fe de l'establiment romà de les termes, com ha estat frequent a Catalunya: Caldes de Malavella, Caldes de Boí o Caldes d'Estrac són alguns dels exemples. L'existència d'aquests tipus de memòria és un dels millors indicis de la importància de la romanització a casa nostra.