Usuari:Cristina.masvidal/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Cristina.masvidal. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
MASIA SERRET
[modifica]
El Mas Serret es troba al municipi d'Àger, a 1 km. d'aquesta població venint de Balaguer i a tocar la carretera C-13. Des de 2007 la masia, construida seguint la tècnica arquitectònica tradicional de la Vall d'Àger, s'està restaurant respectant la seva configuració original i respectant els materials emprats en la seva construcció: pedra, fusta i tàpia.
L'ocupació dels segles VI-IX
[modifica]El lloc que ocupa actualment Masia Serret però fou ocupat des de molt antic. Les obres de restauració han posat al descobert al subsòl de la casa una necròpolis de sarcòfags i caixes de pedres que podria equiparar-se cronològicament a la de Santa Coloma (Àger), a només 1km de distància, o a la dels Morulls (Gerb). En el pergamí on s'esmentarà per primera vegada l'església de Santa Maria del Pla (veure apartat següent), es fa una donació que sembla comprendre, en realitat, un antic domini –potser la pervivència d’un latifundi tardoromà, no testimoniat fins ara.
L'església de Santa Maria del Pla
[modifica]Uns anys després, durant el segle XI, s'hi construí una esglèsia romànica, Santa Maria del Pla, que aprofita algun dels sarcòfags com a basament dels murs. Aquesta esglèsia, de petites dimensions, apareix documentada per primera vegada en un document de 1048, en què Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda fan una donació solemne a Sant Pere d'Àger, després de la segona i definitiva conquesta de la Vall d'Àger: "(...) Adhuc eciam addimus de nostro et nominatim damus Sancto Petro prelibato ecclesiam Sancte Marie que est super kastrum iam dictur Ager in plano iuxta viam que ducit viatorem ab Ager ad flumen Noguerola et ad kastrum Bellum Montem cum terris et vineis fontibusque et pratis et arboribus universi generis. Itidem ultra collum Agulio damus ei duas pariliatas terre sibi invicem coninuncte. Advenenerunt quidem nobis hec omnia iam dicta per Dei omnipotentis misericordiam, qui tantam nobis contulit graciam ut de manibus sarracerorum nobis tribuit ea. Et hec ecclesiam Sancte Marie quan hic iuxta posuimus cum alodiis vinesque et pratis et arboribus cunctis, illa, videlicet, dominicatura que ibi habemus simul cum prefata ecclesia, habet affrontacionem ab oriente in podio quod dicitur Asper, et ab australi parte collatert sibi silvam que est ante dictam ecclesiam versus Hispaniam in pedeger, occiduana iterum pars desinit in collo quod dicitur Agullio, circa itidem pars desinit in via que ducit viatores ad ecclesiam Sancte Columbe. (...)" (Sanahuja 1961:325-326).
Posteriorment l'església s'esmenta el 1272, en un testament en què s'assigna 12 diners a les esglésies d'Àger (Sanahuja 1961:249), un altre testament de 1277, de Ramon d'Ager, deixa 12 diners per a les obres de diverses esglésies, entre elles Santa Maria del Pla, i encara el 1757-1758 al llibre de Visites de l'arxiprest Francesc Esteva (Sanahuja 1961:251). Les restes que encara es conserven als baixos de Masia Serret testimonien una reforma gòtica (mur sud i arc presbiterial) i probablement una porxada de la qual es conserven dos arcades de punt rodó que estaria adossada al mur sud, on hi ha l'accés a l'església.
De l’edifici alt-medieval només es conserva una bona part dels murs, integrats en l’obra del mas; ha perdut totalment el sostre, probablement resolt amb volta de canó. La seva estructura és d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, i no se’n conserva cap obertura. La porta devia obrir-se a la façana S, on són visibles dues arcades de mig punt, que semblen correspondre a un pòrtic afegit a l’església en una fase posterior de la construcció. L’obra original presenta, allà on és visible, un parament de carreu, simplement escairat, disposat ordenadament en filades irregulars i poc uniformes, que posen en evidència les formes constructives del segle XI. Ignorem si disposava de decoració en les seves façanes, avui destruïdes o emmascarades (Fité 1994:140-141).
La porta d’entrada ben documentada a la cara sud conserva encara als dintells diverses creus de consagració i altres motius simbòlics. D’altra banda, repartits per tot el parament de pedra de la masia hi ha alguns carreus clarament reaprofitats del parament original romànic, especialment als volums arquitectònics més antics i propers a l’església, i sobretot a les cantonades.
L'època moderna
[modifica]És probable que després de la desamortització dels béns eclesiàstics la finca amb les restes de l'església fou comprada i es començà l'edificació de la masia, aprofitant les pedres antigues i destruint algunes restes de la necròpolis. La capella romànica fou partida per la meitat: a la zona de l'absis es van fer reformes per adequar-hi el celler, on encara hi ha les bótes i els tubs dels cubs per abocar-hi des de la planta primera el vi. La nau de l'església es va adequar com a quadra. Alguns dels sarcòfags van tapiar-se per construir una menjadora. Mica en mica la masia, incialment senzilla i de planta quadrada, va anar ampliant-se fins a conformar l'extensió actual.
Referències
[modifica]Fité, F. 1994. Santa Maria del Pla. Catalunya Romànica. Vol. XVII. La Noguera, pàg. 140-141.
Fité, F. 1985. Reculls d’Història de la Vall d’Àger. Període antic i medieval. Centre d’Estudis de la Vall d’Àger.
Fité, F. i González, Ed. 2010. Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera al segle XI. Col·lecció El Comtat d'Urgell. Universitat de Lleida. Lleida.
Sanahuja, P. Historia de la Villa de Ager. Editorial Seráfica. Barcelona, 1961.
Trullàs, O. 2011. Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l’església de Santa Maria del Pla, Mas Serret. Àger, la Noguera (14-18 de febrer de 2011)