Usuari:DamianaRamirova/proves/Vicenç Damian i Algueró
Vicenç Damian i Algueró (Barcelona, 25-4-1885 / 11-2-1963), escultor català. De ben jove comença estudis de dibuix i pintura a La Llotja.Treballa per encàrrec als tallers dels germans Bechini a Barcelona. Amb el temps es converteix en un dels escultors artesans més preuats. Al llarg de la seva vida combina la feina d'escultor amb el seu treball de funcionari a Correus.
1901-1905: Estudis de Dibuix i Escultura a la Llotja
1903-1950: Treballa als Tallers Bechini[1] (Roger de Flor, 162).
Treballa en el Primer Misteri de Glòria de Montserrat (Josep Llimona i Dionís Renart)
Obres per encàrrec de Josep Llimona, Frederic Marès, Josep Clarà, Maria Llimona...
1928: Nens cavalcant peixos, de Frederic Marès (Font Gran Via – Rbla. Catalunya)
1928 - 1931: La deessa, de Clarà. Obra original de 1928 sobre un model de 1911 (Còpia de 1931: Museu dels Agustinians de Tolosa)
1930: Monument a Soler i Rovirosa, de Frederic Marès (Gran Via, entre Pg. de Gràcia i Rbla. Catalunya)
1945: Reconstrucció monument a Joan Güell (Gran Via – Rambla Catalunya)
1952: Restauració de la Dama del paraigua (reconstrucció del braç). Encàrrec Ajuntament de Barcelona.
1952: La Musa[2], de Maria Llimona en homenatge al Dr. Andreu
Encàrrec d’una còpia del Desconsol, Llimona (Parc Ciutadella)
Obra pròpia:
Plor, 1942 (Fosa en bronze en Taller Bechini; original en guix destruït). Col·lecció privada
 |
Aquesta és una pàgina de proves de DamianaRamirova. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
- ↑ Font, Mercè Doñate «Els Bechini, marbristes i fonedors». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2015, pàg. 113–133. ISSN: 2340-3802.
- ↑ Catalans, Institut d'Estudis. «Monuments Commemoratius de Catalunya - Secció històrico-arqueològica - Institut d'Estudis Catalans», 2015. [Consulta: 18 juliol 2020].