Vés al contingut

Usuari:Danibaza/proves1

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els rols de gènere són normes socials que dicten com han de comportar-se les persones segons el seu gènere i creen una sèrie d'expectatives sobre la seva manera de pensar i actuar.

Per exemple, al món occidental, un dels rols assignats tradicionalment als homes és responsabilitzar-se de les activitats productives, les activitats de representació política i pública i manteniment econòmic i mentre que de les dones s'espera que es facin responsables de les relacions afectives, cura de la llar i de les persones dependents, tasques de reproducció i criança i suport emocional. [1]

Els rols de gènere es justifiquen amb els estereotips de gènere, és a dir, creences i prejudicis que atribueixen característiques i qualitats a les persones segons el seu gènere. Els estereotips de gènere inclouen diverses dimensions, tant físiques com psíquiques. Aquests generen els rols de gènere, que defineixen com han de comportar-se i viure la seva vida diària homes i dones, segons el que es considera adequat per a cadascun.[2]

Els rols i estereotips de gènere es construeixen i transmeten culturalment en les societats al llarg del temps i, per tant, depenen de la societat, cultura, lloc i època. Són presents en els mitjans de comunicació, la publicitat, el llenguatge, l'assignació de responsabilitats i obligacions dins la família, les relacions afectives, entre d'altres.

Aquesta diferència en normes i valors no sols afecta les dones, sinó també als homes, els qui pateixen les expectatives socials sobre com han de comportar-se i exercir-se. Als homes se'ls exigeix constantment que siguin forts, valents, controlats emocionalment i independents, entre altres qualitats.[3]

Aquesta distinció entre els sexes agrupa els aspectes psicològics, socials i culturals relacionats amb la feminitat i la masculinitat, i és el resultat d'un procés històric de construcció social. En analitzar aquest concepte, s'observa que el gènere va més enllà del sexe, ja que el sexe es refereix només a característiques biològiques i anatòmiques, mentre que el gènere inclou també aspectes econòmics, socials, polítics, jurídics i psicològics, a més dels relacionats amb la sexualitat.[3] Els rols diferenciats per a dones i homes reflecteixen una estructura social desigual, on certes activitats es valoren més que unes altres.[1]

Es considera que tant homes com dones tenen emocions i capacitats mentals similars. Les diferències en les seves prioritats, gustos, interessos i ocupacions es deuen, per tant, a la influència de la criança, l'educació i les normes culturals.[2]

Als anys 70 del segle xx es va començar a parlar del gènere d'una persona referit a la construcció dels diferents rols que la societat associa al sexe, mascle o femella, home o dona, bàsicament substituint la paraula sexe per gènere, cosa que assumia implícitament que dona equivalia a feminitat i home a masculinitat. A partir dels anys 90, el postmodernisme va fer notar que aquesta manera d'entendre la sexualitat i la societat, dual amb els conceptes masculí-femení, era gairebé sempre pròpia d'una societat androcèntrica i patriarcal, que a més considerava inferior el femení a la masculinitat. Altres models, en canvi, avui consideren que cap persona és únicament femenina ni masculina, que de tota manera aquests dos conceptes són "construccions teòriques de contingut incert" i posen en qüestió els diferents rols de gènere, atribuint-los únicament funcions limitants, condicionants i reduccionistes en la construcció de la mateixa identitat i de la llibertat personal.

Causes

[modifica]

Al llarg del desenvolupament de la societat, les persones han après, mitjançant la socialització, els comportaments esperats segons el seu gènere, sigui com a home o com a dona. Aquesta distinció, que inclou normes de conducta, actituds, valors i tasques, estableix que el femení ha d'estar subordinat al masculí. Aquesta diferenciació afecta totes les àrees de la vida, creant una relació de poder on l'home té un rol dominant, mentre que la dona i les seves responsabilitats són menyspreades socialment.[3]

Hi ha tres conceptes claus amb relació al gènere imprescindibles per la comprensió del terme:

  • Assignació de gènere: Es determina en néixer segons els genitals.
  • Identitat de gènere: Comprèn els aspectes biològics i psicològics que es desenvolupen des dels primers anys de vida.
  • Rol de gènere: És el conjunt de normes i expectatives que la societat estableix per a cada sexe.[3]

La família és el primer lloc on es transmeten les normes i valors que guien a les persones i a la societat. Des d'una edat primerenca, la família promou la diferenciació de gènere, establint les identitats i rols que cada persona ha d'assumir. Les expectatives sobre els rols de pare, mare, espòs o esposa, entre altres, estan a gran mesura, influenciades per la societat.[3]

En l'entorn familiar es pot veure reforçada aquesta diferència de gènere en l'assignació de jocs i activitats. Les activitats de les nenes van enfocades a càrrecs de tasques domèstiques i de cura, mentre que als nens són activitats més competitives amb un major control sobre el seu entorn. Aquest fet, ajuda a establir normes de comportament i expectatives socials per a cada sexe.[3]

Així doncs, els rols de gènere s'adquireixen en la infantesa, s'intensifiquen en l'adolescència i es reforcen al començament de la vida sexual. Aquests rols es transmeten a través de la família, l'escola i els mitjans de comunicació, que ensenyen a nenes i nens com han de comportar-se i expressar les seves emocions segons el seu gènere en diferents contextos.[1]

Conseqüències

[modifica]

[modifica]

Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa.

Divisió sexual del treball

[modifica]

En algunes cultures, es va establir una forma particular d'organització del treball dividida segons el sexe. En aquesta estructura, les dones es van ocupar de la llar, ja que les seves característiques biològiques les fan més adequades per a embarassar-se, criar i cuidar als fills. A causa de la seva proximitat a l'espai domèstic, també van assumir altres feines de casa. Per part seva, els homes es van encarregar de protegir el territori i proveir els recursos necessaris per a la supervivència, dedicant-se principalment a activitats com l'agricultura, la caça, la domesticació d'animals i la guerra, que requerien la seva major força física. Per això, l'educació cultural de les dones es va centrar en les feines de casa, la cura dels fills i l'expressió emocional, mentre que els homes van ser educats per a ser proveïdors i protectors del territori que defensaven.[4]

Al llarg de la història, el treball ha estat percebut com un àmbit masculí, mentre que la llar s'ha associat amb el femení. Aquesta visió ha estat reforçada per una divisió sexual del treball, on els homes són vists com la norma universal i les dones com l'específic, subordinat al masculí. Això ha portat al fet que el treball remunerat es consideri com un àmbit de ciutadania abstracta (associat als homes), mentre que la llar es veu com l'espai de les dones i la cura dels seus familiars.[5]

Aquesta separació entre el públic (masculí) i el privat (femení) ha estat socialment construïda i ha variat en diferents moments històrics, sempre mantenint a les dones en un paper subordinat. La divisió sexual del treball no sols afecta les tasques assignades a cada sexe, sinó també l'accés al coneixement, limitant a les dones en unes certes àrees de sabers i activitats de major prestigi. Malgrat la naturalització d'aquest ordre social, sempre hi ha hagut resistència a aquesta exclusió de les dones. No obstant això, els intents de justificar aquestes divisions sovint s'han basat en suposades diferències biològiques, ocultant així les relacions de poder subjacents.[5]

Aquesta divisió sexual del treball, secundada per l'Estat i el mercat, perpetua desigualtats no sols en termes de salaris i condicions laborals, sinó també en oportunitats professionals, legitimant la idea que el treball de les dones és secundari. La divisió de tasques basada en el sexe no va començar amb el capitalisme, però sota aquest sistema va adquirir característiques específiques. Amb el sorgiment de l'Estat, un sistema econòmic més ampli i la separació entre la producció i la vida domèstica, les dones van quedar vinculades a l'àmbit privat i els homes al públic. La industrialització i la urbanització van reforçar aquesta divisió, modificant el paper de les dones en la producció i en la vida familiar.[5]

En aquest context, les dones van ser assignades principalment a tasques domèstiques i de cura familiar, mentre que la seva participació en l'economia es va veure com secundària i menys valorada que la dels homes. Això va portar les dones a ocupar llocs de treball menys desitjables i pitjor remunerats. Històricament, quan les dones han intentat accedir a àmbits masculins, han enfrontat invisibilització, justificació i desprestigi, factors que han minimitzat i desvaloritzat la seva presència i contribució en l'espai públic.[5]

Educació

[modifica]

La implementació completa de la coeducació encara no s'ha aconseguit plenament, ja que requereix de mitjans, recursos i estratègies educatives específiques. És crucial no confondre coeducació amb educació mixta. Mentre que l'educació mixta es refereix simplement a la instrucció conjunta d'estudiants de tots dos sexes, la coeducació va més enllà. La coeducació busca acabar amb els estereotips de gènere que afecten en les actituds, creences i conductes de les persones en el seu desenvolupament en la societat. Un punt important és canviar la literatura, ja que és un recurs utilitzat en l'educació infantil, primària i secundària i en la majoria dels casos la temàtica, personatges i diàlegs es reflecteixen molts estereotips i sexismes.[6]

El professorat exerceix un paper crucial a garantir la igualtat d'oportunitats i prevenir qualsevol menade desigualtat, especialment la de gènere. Perquè el sistema educatiu pugui realment igualar les oportunitats entre tots dos sexes, és fonamental que els docents estiguin ben formats. Si els professors són conscients de les desigualtats de gènere i reconeixen que una de les seves funcions és contribuir a eliminar-les, estaran preparats per a identificar i combatre aquestes desigualtats amb les eines adequades.[6]

És crucial mantenir la coeducació tant dins com fora de l’aula, amb especial atenció al context familiar, que és el més immediat i necessari per evitar estereotips i sexisme. Això implica no perpetuar rols sexistes en la distribució de tasques domèstiques, reforçar el missatge de tolerància zero cap a la violència de gènere, fomentar el respecte per la diversitat i utilitzar el diàleg per resoldre conflictes. A més, cal treballar en l’àmbit afectiu per evitar la creació de models sexistes.[6]

L'educació diferenciada, igual que la coeducació, té diverses definicions. Aquest tipus d'educació busca adaptar-se a les diferències de maduresa entre nois i noies, especialment en l'adolescència, i facilitar el seu desenvolupament personal i professional. L'educació diferenciada ajusta millor les tasques educatives a les característiques individuals i ritmes de desenvolupament dels estudiants, promovent l'equitat de gènere en respectar les diferències en maduresa i desenvolupament psicològic. L'educació diferenciada no imposa rols específics a cada gènere, sinó que busca oferir les mateixes oportunitats a homes i dones perquè triïn el seu camí professional i personal. Malgrat això, alguns crítics consideren l'educació diferenciada com a segregació per gènere, argumentant que perpetua estereotips i fomenta el sexisme. [6]

Sostre de vidre

[modifica]

El terme "sostre de vidre" (glass ceiling) es va popularitzar a finals del segle XX, després de ser introduït en 1986 en un article del Wall Street Journal. Aquest concepte descriu les barreres invisibles que enfronten les dones quan intenten aconseguir posicions de lideratge en l'àmbit corporatiu. Al llarg del temps, diversos autors han analitzat aquestes barreres que limiten la vida professional de les dones, explicant per què és tan difícil superar-les. El fenomen és "invisible" perquè no existeixen lleis o normes explícites que restringeixin l'avanç laboral de les dones. No obstant això, és una realitat que persisteix, resultat de les construccions socials històriques que han limitat la participació de les dones fora de la llar. [7]

Terra enganxós

[modifica]

Tant homes com dones han de tenir les mateixes oportunitats en l'àmbit laboral, però en la realitat hi ha molts factors que afecten les seves possibilitats d'èxit. Alguns són totalment externs, com la política o la cultura organitzacional, i altres són interns, com actituds, preferències personals o la situació familiar. Un punt crític en la carrera d'una persona és quan forma una família i tenen fills, moment en el qual moltes dones poden enfrontar-se al "terra enganxós", una situació en què queden atrapades en ocupacions de baix salari i amb poques oportunitats d'ascens. Això es deu en part a les responsabilitats familiars, que limiten la seva capacitat per a millorar la seva formació o assistir a esdeveniments laborals importants, la qual cosa els impedeix progressar en el mercat laboral.[8]

Altres

[modifica]

Binarisme de gènere

[modifica]

La noció de "gènere" va relativitzar la idea que el "sexe" determina tant les diferències físiques entre homes i dones com les distincions socials entre el masculí i el femení. La perspectiva de gènere sosté que les identitats d'homes i dones no són només biològiques, sinó que es construeixen socialment a través de normes i expectatives que varien segons el context social i familiar.[9]

Els rols de gènere tradicionals al món occidental actual suposen binarisme de gènere, és a dir, que només tenen en compte homes i dones, mentre que altres cultures inclouen altres gèneres. Així, al problema de què una persona és definida exteriorment segons uns rols que imposen què és el que ha de dir i fer, que li ha d'agradar i com ha de ser, per a algunes persones s'hi afegeix el de no encaixar en cap dels dos gèneres. Tampoc té en compte les situacions no permanents al llarg del temps, com ocorre al qüestionant o la fluïdesa sexual.

Vegeu també

[modifica]

[modifica]

Referències

[modifica]

[modifica]

  1. Anar a :1,0 1,1 1,2 1,3 «Estereotips i rols de gènere». Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones. Arxivat de l'original el 2016-02-15. [Consulta: 3 febrer 2022].
  2. Anar a :2,0 2,1 Lehmiller, Justin J. «Gender and Gender Identity». A: The Psychology of Human Sexuality (en anglès). Segona. Wiley Blackwell, 2018. ISBN 9781119164708.
  3. Les Fractures de L'Estructura Social, Universitat Autònoma de Barcelona, 2008. ISBN 9788449025648 (català)
  4. Xabier Iturbe, Coeducar a l'escola infantil: Sexualitat, amistat i sentiments, Grao, 2015. ISBN 9788499805894 (català)
  5. Neus Carbonell i Camós, Cultura i subjectivitat, Editorial UOC, 2014. ISBN 9788490643327 (català)

Identitat de gènere i sexual

Registres d'autoritat
Bases d'informació

Categories:

  1. 1,0 1,1 1,2 Saldívar Garduño, Alicia, Díaz Loving, Rolando, Reyes Ruiz, Norma Elena, Armenta Hurtarte, Carolina, López Rosales, Fuensanta, Moreno López, Mayra, Romero Palencia, Angélica, Hernández Sánchez, Julita Elemí, & Domínguez Guedea, Miriam. (2015). Roles de Género y Diversidad: Validación de una Escala en Varios Contextos Culturales. Acta de investigación psicológica, 5(3), 2124-2147
  2. 2,0 2,1 Aguilar Montes de Oca, Y. P., Valdez Medina, J. L., González-Arratia López-Fuentes, N. I., & González Escobar, S.  (2013). LOS ROLES DE GÉNERO DE LOS HOMBRES Y LAS MUJERES EN EL MÉXICO CONTEMPORÁNEO. Enseñanza e Investigación en Psicología, 18(2), 207-224.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Herrera Santi, Patricia. (2000). Rol de género y funcionamiento familiar. Revista Cubana de Medicina General Integral, 16(6), 568-573.
  4. Aguilar Montes de Oca, Y. P., Valdez Medina, J. L., & González Arratia López Fuen, N. I. (2012). SATISFACCIÓN CON LOS ROLES DE GÉNERO. Revista Electrónica De Psicología Iztacala, 15(4).
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 ANZORENA, Claudia. (2008). Estado y división sexual del trabajo: las relaciones de género en las nuevas condiciones del mercado laboral. Utopìa y Praxis Latinoamericana, 13(41), 47-68
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Marcén Letosa, Elena; Marco Esco, Manuel. La calidad de la educación desde la perspectiva de género: ¿coeducación o educación diferenciada?. Zaragoza: Universidad de Zaragoza, 2015. 
  7. Upegui, Anlly, y Cirila Cervera. 2018.«Techo de cristal y suelo pegajoso: Estudios de género en la academia». Jóvenes en la Ciencia 4 (1): 1844-1848.
  8. Gómez Escarda, María, Hormigos Ruiz, Jaime, & Pérez Redondo, Rubén J.. (2016). Familia y suelo pegajoso en las fuerzas armadas españolas. Revista mexicana de sociología, 78(2), 203-228
  9. Costa, M. (2006). Distintas consideraciones sobre el binarismo sexo/género. Revista A parte rei, 46, 1-7.