Usuari:Daniel García Peris/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Daniel García Peris. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Circuit de Vilafranca del Penedès
Amb una llargada de gairebé 15 quilòmetres, aquest circuït no permanent és considerat el bressol de la Fórmula 1 a l’estat espanyol tota vegada que va ser aquí on es van celebrar les tres primeres curses d’automobilisme, també entre les primeres portades a terme a Europa. Les anomenades llavors “curses de voiturettes”, amb caràcter internacional, van ser organitzades per la barcelonina Penya Rhin els anys 1921, 1922 i 1923.
L’anomenat “Circuït de Vilafranca” travessava els termes municipals de Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i Els Monjos i l’Almúnia (Castellví de la Marca). Tenia una llargada de 14’790 quilòmetres i com que la cursa era prevista a 35 voltes els vehicles participants feien en total 517’650 Km. Les carreteres encara segueixen en l’actualitat el mateix traçat d’aquells campionats d’automobilisme.
El projecte de la competició del 1921 especificava les característiques d’un del punt més significatiu del circuït: la recta de tribunes, allí llegim:
“... instalación de una gran tribuna en el trozo del circuito de Almunia al viraje de Vilafranca y poco antes de éste, lugar donde se divisa gran parte de circuito. Dichas tribunas serán capaces para más de seis mil personas, de construcción especial y desmontables, con dos filas de palcos separadas por amplio pasillo y extensas graderias posteriores”.
La celebració va superar amb escreix la realitat de Vilafranca i les poblacions del seu entorn, cal tenir en compte que la capital del Penedès tenia una població que no arribava als 8.000 habitants, de forma que es pot dir que les tres curses van superar totes les expectatives del seu temps i gairebé van multiplicar per sis la població, tota vegada que les cròniques parlen d’un total de 50.000 espectadors situats a tots els punts del recorregut. Aquest fet va suposar igualment que aquell diumenge 19 de juny de 1921 s’organitzessin nombrosos trens especials per tal de portar bona part d’aquest públic des de Barcelona.
La cursa de la Penya Rhin al circuït de Vilafranca del Penedès va suposar la configuració de diversos aspectes dels campionats automobilístics alguns dels quals encara es mantenen avui en dia, així el fet que la sortida de tots els vehicles es fes de manera conjunta i que cada equip s’identifiqués amb un color específic. Cal tenir en compte també que els recursos mecànics i tècnics d’aquells anys vint eren molt diferents als actuals, tot i això bona part de les marques participants en les tres curses celebrades al circuït de Vilafranca encara mantenen la seva activitat automobilística als nostres dies.
Classificació de la I CURSA INTERNACIONAL DE VOITURETTES any 1921
1.- Pierre de Vizcaya amb 5 h. 11 m. 19 s. Vehicle: Bugatti mitjana 85’320 kms/hora
2.- Mauri Monés amb 5 h. 35 m. 36 s. Vehicle: Bugatti mitjana 79’300 kms/hora
3.- Revaux 7 h. 00 m. 20 s. Vehicle: La Perle
Classificació de la II CURSA INTERNACIONAL DE VOITURETTES any 1922
1.- Lee Guinnes 4 h. 55 m. 46 s. Vehicle: Talbot mitjana 105’007 kms/hora
2.- Zborosky 5 h. 00 m. 19 s. Vehicle: Aston-Martin mitjana 103’073 kms/hora
3.- Ramassotto 5 h. 06 m. 21 s. Vehicle: Chiribiri mitjana 101’384 kms/hora
Classificació de la III CURSA INTERNACIONAL DE VOITURETTES any 1923
1.- Divo 4 h. 45 m. 54 s. Vehicle: Talbot mitjana 108’700 kms/hora
2.- Zborosky 4 h. 49 m. 01 s. Vehicle: Aston-Martin mitjana 107’700 kms/hora
3.- Resta 5 h. 21 m. 09 s. Vehicle: Talbot mitjana 96’700 kms/hora
Les circumstàncies històriques i polítiques d’aquells anys a l’estat espanyol i especialment el fet que el 13 de setembre de 1923, abans de la celebració de la tercera cursa al circuït de Vilafranca, el general Miguel Primo de Rivera disolgués les corts i imposés un directori militar amb el vist i plau del rei Alfons XIII, van acabar determinant que les curses de la Penya Rhin no tinguessin continuïtat. La seva referència, i amb ella la del circuït de Vilafranca del Penedès, formen part, però, de la història internacional de les curses automobilístiques.