Usuari:Dbrrl31/proves

Joventut i educació

Judith Butler va néixer el 24 de febrer de 1956 en Cleveland, Ohio, en una família d'ascendència juevo-hongaresa i juevo-russa. La major part de la família de la seva àvia materna va morir en l'Holocaust. De nena i adolescent, va assistir tant a l'escola hebrea com a classes especials d'ètica jueva, on va rebre el seu “primer entrenament en filosofia”. Butler afirmà en una entrevista del 2010 amb Haaretz que va començar les classes d'ètica a l'edat de 14 anys i que aquestes van ser pensades com una mena de càstig pel rabí de la seva escola hebrea perquè era “massa parladora a classe.” Butler estava “emocionada” per la idea d'aquestes tutories, i quan li van preguntar què volia estudiar en aquestes lliçons especials, va respondre amb tres qüestions que aleshores la preocupaven: “Per què Spinoza va ser excomunicat de la sinagoga? Podien demanar-se responsabilitats a l'Idealisme alemany pel Nazisme? I com calia entendre la teologia existencialista, inclosa l'obra de Martin Buber?”

Butler assistí al Bennington College abans de traslladar-se a la Universitat de Yale, on estudià filosofia i rebé el seu grau de Bachelor of Arts l'any 1978 i el seu doctorat en Filosofia el 1984. Va passar un any acadèmic a la Universitat de Heidelberg becada pel Programa Fullbright. Ensenyà a la Universitat Wesleyana, la Universitat George Washington i la Universitat Johns Hopkins, abans de treballar a la Universitat de Califòrnia a Berkeley el 1993. El 2002 obtingué la Càtedra Spinoza de Filosofia en la Universitat d'Amsterdam. A més a més, va treballar al departament d'Anglès i Literatura Comparada de la Universitat de Colúmbia com a professora visitant Wun Tsun Tam Mellon d'humanitats durant els semestres de primavera dels anys 2012, 2013 i 2014, amb l'opció de romandre-hi com a docent a temps complet.

A més, Butler treballa en les comissions editorials i els consells consultius de diverses publicacions acadèmiques, incloses JAC: A Journal of Rethoric, Culture, and Politics i Signs: Journal of Women in Culture and Society.

Obres principals

Undoing Gender (2004)

Undoing Gender (Desfer el gènere) va ser publicat l’any 2004. Influenciat per les “New gender politics”, les quals contribueix a promoure, intenta pensar l’existència dels individus transgènere, transsexuals i intersexuals, així com la relació d’aquesta amb la teoria feminista i la teoria queer.  Reflexiona sobre el gènere i la sexualitat, parant atenció a debats contemporanis sobre noves formes de parentiu, psicoanàlisi, categories diagnòstiques, violència social i transformació social. La reflexió sobre aquest conjunt de temes s’inscriu, però, en una consideració més àmplia sobre el marc de la supervivència i persistència humanes i sobre les condicions de la subjectivitat, del reconeixement humà i de la viabilitat de la vida individual.

En relació a la resta de la seva producció filosòfica, Undoing Gender reprèn la pregunta per l’humà, per com es defineix allò que té valor de l’humà en les nostres societats actuals, qüestionant l’exclusió i la violència latents en les respostes habituals a aquesta pregunta. Així mateix, s’orienta a canviar el marc d’intel·lecció majoritari de la categoria de subjecte des d’una preocupació ètica i política, prenent la reflexió sobre el gènere i la sexualitat com un marc privilegiat per a pensar la connexió entre autonomia i subjecció i el vincle entre llibertat i no llibertat.

El llibre consisteix en un recull d’assaigs independents, precedit d’una introducció. Si bé cadascun dels assaigs és independent de la resta i tracta temes diferents, tots ells estan relacionats per l’atenció a una mateixa qüestió, “què pot voler dir desfer concepcions normativo-restrictives sobre la vida sexual i generificada”, i quin paper hi juga l’”esdevenir desfet”, el fet d’estar, abans de qualsevol elecció, perdut en i per a l’altre, en el sentit que és aquesta pèrdua la que constitueix el nostre sentit de subjectivitat.

Recepció

L'obra de Butler ha estat influent en la teoria feminista i la teoria queer, així com en els estudis culturals i la filosofia continental Però la seva contribució a tot un ventall d'altres disciplines —com ara la psicoanàlisi, els estudis de la performance, literaris, cinematogràfics i , així com també les arts visuals— també són significatius. Tant la seva teoria de la performativitat del gènere, com la seva concepció d'allò “críticament queer”, no només han transformat concepcions de la identitat queer i la identitat de gènere en el món acadèmic, sinó que han donat forma i moviment a diferents tipus d'activisme polític arreu del món, en particular l'activisme queer. Així mateix, la seva obra entoma debats contemporanis al voltant de l'educació del gènere, la criança en famílies no heterosexuals, i la despatologització de les persones transgènere. Abans de ser escollit Papa, Benedicte XVI escrigué diverses pàgines oposant-se als arguments de Butler sobre el gènere. Butler ha esdevingut també un símbol de la destrucció dels rols tradicionals de gènere per als moviments reaccionaris de diversos països. Aquest va ser, en especial, el cas de França durant les protestes contra el matrimoni igualitari.

Algunes veus dins l'acadèmia i l'activisme polític sostenen que la ruptura radical butleriana amb la dicotomia sexe/gènere i la seva concepció no essencialista del gènere —juntament amb la seva insistència en el fet que el poder configura subjectivitats— han revolucionat les pràctiques, el pensament i els estudis feministes i queer. Darin Barney, de la Universitat McGill, escriu que:

«	L'obra de Butler sobre el gènere, el sexe, la sexualitat, allò queer, el feminisme, els cossos, el discurs polític i l'ètica ha canviat la manera com els pensadors arreu del món pensen, parlen i escriuen sobre la identitat, la subjectivitat, el poder i la política. També ha canviat les vides d'innombrables persones el cos, el gènere, la sexualitat i els desitjos de les quals les han fet subjectes sotmesos a la violència, l'exclusió i l'opressió.	»
— Darin Barney,

Altres pensadors han estat més crítics. El 1998, la revista de Denis Dutton, Philosophy and Literature, premià Butler amb el primer premi en la “Bad Writing Competition” (Concurs de mala escriptura), que té per objectiu “celebrar la mala escriptura dels passatges d'estil més lamentable trobats en llibres i articles acadèmics.” Alguns crítics han acusat Butler d'elitisme, deguda la dificultat del seu estil, mentre que altres sostenen que redueix el gènere al “discurs” o que promou una mena de voluntarisme de gènere. Susan Bordo, per exemple, argumenta que Butler redueix el gènere al llenguatge i contraargumenta que el cos és una part cabdal del gènere, en oposició a la concepció butleriana del gènere com a performance. Una crítica especialment acèrrima ha estat la de la feminista Martha Nussbaum, qui defensa que Butler s'equivoca en interpretar la idea d'enunciat performatiu de J. L. Austin, que sosté demandes legals errònies, que elimina la possibilitat d'un lloc essencialista per a la resistència en rebutjar l'agència precultural, i que no promou cap teoria ètica normativa per dirigir les performativitats subversives que ella mateixa defensa. D’altra banda, la crítica de Nancy Fraser a Butler va ser part d'un famós intercanvi entre ambdues pensadores. Fraser suggereix que l'èmfasi de Butler en la performativitat la distancia de “les maneres quotidianes de parlar i pensar sobre nosaltres mateixos...Per què hauríem de fer servir un llenguatge que ens distancia així de nosaltres mateixos?”

Butler respon a les crítiques respecte del seu estil d'escriptura en el prefaci a l'edició de 1999 del seu llibre, Gender Trouble (El gènere en disputa).

Més recentment, diversos crítics —principalment, Viviane Namaste —han criticat la seva obra Undoing Gender pel fet de no posar prou èmfasi en els aspectes interseccionals de la violència de gènere. Per exemple, Timothy Laurie apunta que l'ús que l'autora fa de frases com “polítiques de gènere” o “violència de gènere” en relació a atacs a individus transgènere en els Estats Units pot “[dissipar] un paisatge ple de relacions de classe i treball, de estratificació urbana racialitzada, i de complexes interaccions entre la identitat, les pràctiques i el treball sexual”, i produir, en el seu lloc, “una superfície neta en la qual es desenvolupen lluites imaginàries al voltant de 'l'humà'”. Nogensmenys, tant Namaste com Laurie reconeixen la importància cabdal de les contribucions crítiques de Butler a l'estudi de les identitats de gènere.

La feminista alemanya Alice Schwarzer parla dels “jocs d'intel·lectual radical” de Butler que no canvien com la societat classifica i tracta les dones. Així, eliminant les identitats femenina i masculina, Butler hauria abolit el discurs sobre el sexisme en la comunitat queer. Schwarzer també acusa Butler de romandre en silenci respecte de l'opressió de les dones i les persones homosexuals en el món islàmic, mentre exerceix amb tranquil·litat el dret al matrimoni igualitari en els Estats Units. Segons ella, Butler defensaria l'islam, fins i tot l'islamisme, preservant-lo de la crítica.