Usuari:Dcorujog/macroH2A

MacroH2A

La histona macroH2A és una variant de la histona H2A que s'incorpora en un conjunt de nucleosomes reemplaçant a la histona H2A canònica, provacant diverses alteracions estructurals i funcionals. Les histones són proteïnes nuclears que són elements essencials per a la formació del nucleosoma, la unitat estructural bàsica de la cromatina en eucariotes. A part de les histones conegudes habitualment com a "formes canòniques", que són les formes majoritàries en la cèl·lula, existeixen diverses formes variants per a les histones H2A, H2B i H3, essent macroH2A una d'elles.

Estructura

La histona macroH2A és la variant de la histona H2A que més divergeix estructuralment de la forma canònica i posseeix una estructura tripartita característica que la diferencia de la resta d'histones^[1]^[2]^[3]. Mentre que la resta d'histones estan formades per un domini únic, macroH2A està formada per un domini histona en N-terminal (amb una homologia aproximada del 62% amb la histona H2A), una regió connectora i un domini globular en l'extrem C-terminal. El domini macro és un domini globular de ?kDa amb un alt grau de conservació evolutiva que es caracteritza per la presència d'una cavitat hidrofílica.

En vertebrats existeixen tres proteïnes del tipus macroH2A: macroH2A1.1, macroH2A1.2 i macroH2A2. MacroH2A1.1 i macroH2A1.2 són codificades per un únic gen (H2AFY en humans) per un procés d'empalmament alternatiu, mentre que macroH2A2 està codificada per un segon gen (H2AFY2 en humans). Les tres proteïnes macroH2A comparteixcen una alta homología en la seva seqüència pel que fa al seu domini histona, però presenten diferències en la regió connectora i el domini macro que es tradueixen en importants canvis en l'estructura i propietats de la proteïna. Aquestes diferències són especialment rellevants en el domini macro, ja que modifiquen la conformació i càrrega de la cavitat que conté aquest domini.

Funció

↑ Pehrson, J. R.; Fried, V. A. «MacroH2A, a core histone containing a large nonhistone region». Science (New York, N.Y.), 257, 5075, 04-09-1992, pàg. 1398–1400. ISSN: 0036-8075. PMID: 1529340.
↑ Chadwick, B. P.; Willard, H. F. «Histone H2A variants and the inactive X chromosome: identification of a second macroH2A variant». Human Molecular Genetics, 10, 10, 01-05-2001, pàg. 1101–1113. ISSN: 0964-6906. PMID: 11331621.
↑ Chakravarthy, Srinivas; Gundimella, Sampath Kumar Y.; Caron, Cecile; Perche, Pierre-Yves; Pehrson, John R. «Structural Characterization of the Histone Variant macroH2A» (en anglès). Molecular and Cellular Biology, 25, 17, 01-09-2005, pàg. 7616–7624. DOI: 10.1128/MCB.25.17.7616-7624.2005. ISSN: 0270-7306. PMID: 16107708.

[1] Pehrson, J. R.; Fried, V. A. «MacroH2A, a core histone containing a large nonhistone region». Science (New York, N.Y.), 257, 5075, 04-09-1992, pàg. 1398–1400. ISSN: 0036-8075. PMID: 1529340.

[2] Chadwick, B. P.; Willard, H. F. «Histone H2A variants and the inactive X chromosome: identification of a second macroH2A variant». Human Molecular Genetics, 10, 10, 01-05-2001, pàg. 1101–1113. ISSN: 0964-6906. PMID: 11331621.

[3] Chakravarthy, Srinivas; Gundimella, Sampath Kumar Y.; Caron, Cecile; Perche, Pierre-Yves; Pehrson, John R. «Structural Characterization of the Histone Variant macroH2A» (en anglès). Molecular and Cellular Biology, 25, 17, 01-09-2005, pàg. 7616–7624. DOI: 10.1128/MCB.25.17.7616-7624.2005. ISSN: 0270-7306. PMID: 16107708.

[1]

[2]

[3]