Usuari:Desfilo/Rolls Series

Les Cròniques i els Memorials de Gran Bretanya i Irlanda durant l'Edat Mitjana (llatí: Rerum Britannicarum medii aevi scriptores: ), més coneguda com a Rolls Series, és la col·lecció més important de documents i fonts primàries britàniques i irlandeses. Publicades en 99 obres, que ocupen 253 volums, van ser creades entre els anys 1858 i 1911.^[1] Gairebé totes les grans cròniques angleses medievals hi són incloses, atès que la majoria de les edicions existents amb anterioritat, publicades per acadèmics dels segles XVII i XVIII, van ser considerades insatisfactòries pels acadèmics del XIX i XX. La nova recopilació va incorporar llegendes, folklore, material hagiogràfic, a més de registres arxivístics i tractats legals. La sèrie va ser finançada pel govern i pren el seu nom oficial del fet que els seus volums van ser publicats per les autoritat de Her Majesty's Treasury (ministeri d'hisenda), sota la direcció del Master of the Rolls, qui era l'oficial que custodiava els registres de la Court of Chancery i d'altres tribunals, a més de cap nominal de la Public Record Office.^[2]

El projecte

La publicació de les Roll Series va ser iniciada pel Govern britànic d'acord amb un esquema aprovat el 1857 pel Master of the Rolls, càrrec que aleshores ostentavaJohn Romilly. Un projecte anterior de la mateixa classe, el Monumenta Historica Britannica, havia fracassat després de la publicació del primer volum (1036 pàgines, Londres, 1848) atès que l'editor principal, Henry Petrie, va morir inesperadament. Les representacions van ser fetes per Joseph Stevenson, i l'esquema del 1857 va ser el resultat directe d'aquesta apel·lació. A part de Romilly i Stevenson, una altra figura clau per determinar la direcció de l'empresa en els seus anys primerencs fou Thomas Duffus Hardy, qui va servir com a Ajudant de Manteniment dels Registres Públics de 1861 a 1878.^[3] Els primers dos volums van ser publicats el febrer de 1858: foren el primer volum de la pròpia edició d'Stevenson de la Historia Ecclesie Abbendonensis, una crònica del segle XII dC. escrita a l'Abadia d'Abingdon (el segon i darrer volum va aparèixer uns quants mesos més tard); i l'edició de F. C. Hingeston de la Historia de Illustribus Henricis de John Capgrave, del segle XV dC. La feina de Hingeston va ser poc acurada i les crítiques foren desfavorables.^[4]

Entre els prolifics i prestigiosos editors de les Roll Series hi trobem William Stubbs (19 volums), H. R. Luard (17 volums), i H. T. Riley (15 volums). Els editors foren generosament remunerats (Stubbs va rebre per la seva feina en aquest projecte un total de 6,600£; Luard en va rebre 6,432£; i en Riley va cobrar 6,487£).^[5] Tanmateix, tot i que els estàndards editorials eren alts, el projecte va tenir poca supervisió i es va perdre l'oportunitat de garantir un producte qualitat editorial; com a resultat hi va haver també menys edicions exitoses. ^[6]

Abast

Les cròniques van publicar en la sèrie va incloure l'edició del Chronica Majora de Matthew Paris per H. R. Luard; Les cròniques de Roger de Hoveden, Benedict de Peterborough, Ralph de Diceto, Walter de Coventry, i altres, va editar per William Stubbs; les feines de Giraldus Cambrensis per J. S. Brewer; I els Materials per la Història de St Thomas Becket per James Craigie Robertson.

Tanmateix, l'abast de la sèrie no va ser limitada a cròniques convencionals. Ell també encompassed materials d'un més o menys legendary el caràcter que relaciona a Irlanda i Escòcia, com Whitley Stokes edició del Tripartite Vida de St. Patrick, i les sagues islandeses van editar per Guðbrandur Vigfússon i G.W. Dasent; Va rimar a cròniques els agraden aquells de Robert de Gloucester i Robert de Brunne en anglès, i que de Pierre de Langtoft en francès; quasi-a feines filosòfiques els agraden aquells de Roger Bacon i Alexander Neckam, juntament amb materials de folklore com els tres volums de Leechdoms, Wortcunning i Starcraft de temps anglosaxons. Rècords arxivístics i legal tracts, com els Llibres d'Any d'Edward jo i Edward III, el Llibre Negre de l'Almirallat, el Llibre Vermell del Exchequer, i Bracton feina De Legibus et Consuetudinibus Angliæ era també va incloure; mentre era documents hagiogràfics, tractant per exemple amb les vides de St Dunstan, St Edward el Confessor, St Hugh de Lincoln, St Thomas Becket, i St Wilfrid i altres sants del nord.

Notes

[[Categoria:Annals irlandesos]] [[Categoria:Història de Gal·les]]

↑ Knowles 1961, p. 155 (Knowles 1963, p. 128).
↑ This statement, or some close variant, appears on the title pages of all volumes.
↑ Knowles 1963, pp. 102–17.
↑ Knowles 1963, pp. 112–4.
↑ Knowles 1963, p. 131.
↑ Knowles 1963, pp. 119–27, 131–33.

[1] Knowles 1961, p. 155 (Knowles 1963, p. 128).

[2] This statement, or some close variant, appears on the title pages of all volumes.

[3] Knowles 1963, pp. 102–17.

[4] Knowles 1963, pp. 112–4.

[5] Knowles 1963, p. 131.

[6] Knowles 1963, pp. 119–27, 131–33.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]