Vés al contingut

Usuari:Doksa Pelagos/Maïs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Maïs és el nom artístic de l'escultora Marisa Jorba Nadal[1] (Barcelona, 1959). Dels treballs primers treballs en esmalt va anar evolucionant fins a l’escultura i a les instal·lacions actuals. El 2018 va ser guardonada amb el Premi honorífic de la II Bienal de Valldoerix, el 2001 amb el Premi Brossart d'escultura en ferro Andorra, entre molts d'altres. Actualment viu a Barcelona on hi té el taller. Maïs és coneguda per les seves obres de ferro i esmalts.

Trajectòria

[modifica]

Maïs es forma a la Llotja, Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, al Centre d’Art La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor i a l’Escola Massana.

Comença fent treballs d'esmalt fins que l'any 1985 el pintor Modest Cuixart li proposa participar en una mostra que fa conjuntament amb el ceramista Carles Sala, on Maïs planteja un tipus d'esmalt amb volum[2]. molt innovador. A mesura que va creant incorpora materials com la fusta i el gravat fins arribar al dibuix i la instal·lació. Els temes centrals són la solitud i la dona (maternitat, sexualitat, la dona com a objecte....).

La primera exposició individual 1986 a la Galeria Àmbit de Barcelona on investiga nous camps en el camp de l'esmalt, el 1988 presenta un treball conjunt a Espais Centre d’Art Contemporani, a Girona, titulada Monòlegs. Costa. Duran. Maïs[3]. L'obra de Maïs evoluciona cap al camp volumètric treballant amb el ferro i altres materials. Maïs busca tensions entre materials expressats a través de l'abtracció. El 1996 presenta l'obra Crit angoixat al Museu d'Art Modern de Tarragona[4]

Dels treballs dels últims anys destaquen l'exposició d'escultures i gravats “Un mar de pedres”[5] que el 2018 presenta a Puigcerdà. Aquest mateix any rep la menció honorífica a la II Biennal d'Escultura de Valldoreix[6].Un any després, el maig de 2019, la presenta al Gran Teatre del Liceu, coincidint amb l'òpera “Les pêcheurs de perles” de Georges Bizet. La mostra inclou 23 escultures fetes en pedra, bronze, ferro i gravats que simbolitzen el concepte de navegació i els esculls que es troben a la vida[7].

A partir del 2019 proposa al Grup de Dones de la Bisbal vincular la problemàtica de la violència de gènere amb les dones ceramistes de la comarca. El procés convergeix en l'exposició Esquarterades[8] al Terracota Museu de La Bisbal de l'Empordà, inaugurada el 25 de novembre de 2020, que acabà el 8 de març del 2021, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones. L'exposició col·lectiva fa visible la violència de gènere i les obres, a partir de l’argila, són el resultat de la reflexió de les artistes sobre la violència, la por i la mort.

El setembre de 2021 presenta, en dos espais a tocar (d'aquí el títol de l'exposició "Creua el carrer"[9]) a l'Espai Ku i la Farmàcia ArtStudio de Barcelona, esculturas de la sèrie Cambres, peces de la sèrie Vaixells, escultures de la sèrie Covid i peces dels treballs Deliri i il·lusió[10].

Exposicions en solitari

[modifica]

Residències Internacionals

[modifica]
  • 1992-1993 La Rectoria centre d’Art Contemporani. Barcelona.
  • 1994 The Tyrone Guthrie Center. Irlanda.
  • 1999 The Temple Bar Studios Grant. Dublín, Irlanda.
  • 2005 Living Landscape, Skibering, Irlanda.
  • 2008 Art Camp - Colors for the Planet. Ordino, Andorra. UNESCO.
  • 2009 Art Camp. Calimanesti, Romania. UNESCO.
  • 2010 Art Camp. Ordino, Andorra. UNESCO.
  • 2015 Art Camp. Malta. UNESCO.

Enllaços externs

[modifica]

Maïs. Lloc web oficial

Plantilla:Infotaula personaDoksa Pelagos/Maïs
Biografia