Vés al contingut

Usuari:ESAGED1195570/Preservació Digital

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La preservació digital consisteix en l'aplicació de tècniques i mètodes que permetin garantir que la informació emmagatzemada digitalment en qualsevol tipus de format, programari, maquinari o sistema continuï sent accessible en el futur.

Amb l'explosió de les tecnologies de la informació cada vegada existeixen més documents nascuts digitals -sovint efímers- i digitalitzacions de documents fetes per les institucions que han de ser preservades mantenint la seva integritat, autenticitat, fiabilitat, legibilitat i funcionalitats.[1]

PRUEBA UNO

[modifica]

Estratègies de preservació

[modifica]

Les col·leccions digitals actuals estan habitualment formades per dades o fitxers amb una durada i interès social i intel·lectual considerable. Aquesta selecció ha de tenir el suport d'una política de preservació ben definida econòmicament, i ha de ser sotmesa a una supervisió juntament amb els documents a preservar. Per dur a terme aquesta tasca de manteniment de la informació s'utilitzen mètodes com els que es descriuen a continuació:[2]

Metadades

[modifica]

La creació de metadades pot tenir lloc durant la producció dels documents o es poden crear unes metadades bàsiques ampliables. Hi ha dos tipus de metadades:

  • Descriptors d'objectes (permeten la recuperació)
  • De conservació (descriuen com accedir a les dades); necessiten dos tipus d' informació.
    • De contingut: detalls sobre la representació del format de les dades( aquestes metadades canvien i s'actualitzen).
    • Descriptiva: inclou identificadors, dades bibliogràfiques, sobre els propietaris, la història, la validació de formats i el nexe amb la resta.

Preservació de la tecnologia

[modifica]

Consisteix en el manteniment de l'aparell amb el que es van crear els fitxers, incloent programari, maquinari, etc. No és una solució vàlida ja que amb el pas del temps el manteniment es veurà dificultat per la falta de peces i els avenços tecnològics que deixaran enrere a la computadora.

Migració

[modifica]

Aquest mètode fa la conversió de documents emmagatzemats a nous formats per no perdre la informació. S'aconsegueixen preservar les característiques essencials de les dades, tot i que els canvis entre tecnologies poden produir canvis que amb el pas del temps, i de consecutives migracions poden acumular-se. Per tant, aquest és un procés poc fiable si es van utilitzar components específics del software, el que comportaria una incompatibilitat entre sistemes.

La migració també pot utilitzar-se sobre l'extensió o format dels documents, per exemple, traslladar un document electrònic en format Microsoft Word XP a un Microsoft Word 7, per augmentar la seva funcionalitat.

Emulació

[modifica]

L'emulació permet simular el comportament del software original amb el que van ser creats els fitxers, de manera que puguin ser executats i utilitzats independentment de l'origen.

El problema es que aquewst procés requereix el manteniment d'una gran quantitat d'informació (emulador, SO, aplicació i dades). Però saber quines dades han de preservar-se no és sempre tan trivial, afegint el fet que qualsevol pèrdua en alguna de les dades faria que la informació fos inaccessible per l'usuari.

Replicat (còpia de seguretat)

[modifica]

Està basat en la realització de duplicats de les dades emmagatzemades. És una tècnica que no es pot utilitzar pensant en llargs períodes de temps, ja que, el seu ús sol estar restringit a pèrdues de dades degudes a errors de programari, maquinari, virus, etc. Normalment s'utilitza en l'àmbit domèstic o en centres de processament de dades. El que sovint no es té en compte és el fet que els mètodes d'emmagatzematge també queden obsolets, per això cal una transferència a nous mitjans.

Arqueologia digital

[modifica]

Aquesta tècnica recupera informacions amb pèrdues, malmeses o massa antigues, a causa d'un mal tractament de les dades (pel que fa a la conservació, manteniment, etc).

Implementació

[modifica]

Els fitxers o imatges digitals estan formats per un conjunt de píxels distribuïts en un número predefinit de files i columnes. Les dades es transformen en mapes de bits mitjançant dispositius electrònics com escàners o càmeres. Durant la transformació es capta una determinada resolució i posteriorment s'encapsulen les dades a un format d'emmagatzematge. Tot això fa que hi hagi certs aspectes a tenir en compte quan executem un sistema de preservació digital.

Conversió

[modifica]

Els programes de digitalització capturen i presenten el format digitalitzat de tot el contingut del fitxer transformat, de manera que estigui concatenat en un únic document o en una petita col·lecció. Per determinar quines són les parts importants del document es compara la imatge o imatges digitals amb l'original tenint en compte la qualitat, resolució presa en la transformació, etc., per tal de determinar quina és la millor forma de realitzar la conversió, de la informació en paper a digital, per al seu emmagatzematge.

Qualitat

[modifica]

Per tal de garantir que les dades digitals tenen la màxima similitud, principalment en els fragments importants, amb el document original és imprescindible tenir un bon control de la qualitat, per minimitzar errors (que podrien acumular-se per transformacions successives). No existeix cap norma que estandarditzi aquest control de qualitat, ja que cada document requereix un tracte diferent basat en les característiques més bàsiques del fitxer.

Tramitació de la col·lecció

[modifica]

La permanència al llarg del temps d'una col·lecció digital no només depèn de factors de qualitat o de conversió, si no també d'una bona gestió, referint-nos a l'emmagatzematge acurat de les dades escanejades, mitjançant organització (per mida, nom, etc.), nomenclatura adequada i una bona descripció de les dades. Per fer una tramitació adient cal identificar cadascun dels fitxers com a únic dins del conjunt, acompanyant-lo d'una descripció i, si és necessari, també usant metadades.

Organització

[modifica]

Prèviament a la nominació i descripció dels documents és necessari definir com seran emmagatzemats. El mètode més usual és organitzar les dades tal i com ho faria l'ordinador, per això s'han de tenir en compte els avenços tecnològics per evitar incompatibilitats entre màquines, assegurant que la col·lecció pugui preservar-se i créixer.

Caracterització

[modifica]

Els ordinadors no són capaços per si sols de relacionar els fitxers pel seu contingut, és a dir, no poden identificar punts comuns entre dos o més documents. Hi ha dos mètodes establerts per caracteritzar o identificar les imatges:

  • Utilitzar una enumeració predeterminada que es memoritzi.
  • Utilitzar els noms complets dels documents.

Per establir la identificació de les dades s'adopta un dels criteris, tenint en compte que el que escollim s'haurà d'utilitzar a tota la col·lecció sense possibilitat de canvi.

Descripció

[modifica]

Per dur a terme la descripció de cadascun dels documents és necessari recórrer a l'ús de les metadades per facilitar tant la tramitació de la col·lecció com l'ús de les dades que aquesta conté. Hi ha projectes actuals que distingeixen fins a tres categories o tipus de metadades:

  • Descriptius per la descripció i identificació de les fonts d'informació.
  • Estructurats per a la navegació i presentació.
  • Administratius per a la tramitació i el procés.

Segons el projecte o col·lecció que duem a terme utilitzarem un tipus de metadades o un altre.

Iniciatives i projectes

[modifica]

En l'àmbit català

[modifica]

En l'àmbit espanyol

[modifica]
  • Archivo de la web española (Biblioteca Nacional d'Espanya): "[3]" (castellà)

En l'àmbit internacional

[modifica]

Referències

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

{{Enllaç AB|de}} {{ORDENA:Preservacio Digital}} <!--ORDENA generat per bot--> [[Categoria:Arxivística]] [[Categoria:Emmagatzemament informàtic]]