Usuari:ESAGED1339665/Document d'arxiu
Un Document d’arxiu és una especificitat dins del concepte document que fa referència a tots aquells documents susceptibles de ser conservats en un arxiu.
La paraula document prové etimològigament dels verbs llatins docere i memorare,[1] i és un concepte més ampli que fa referència a qualsevol objecte material que sigui testimoni, registre o corroboració d’algun esdeveniment i que pot incloure’s en alguna col·lecció.[2] El concepte document és molt ampli jaque fa referència a qualsevol objecte material que pugui ser testimoni, registre o corroboració d’alguna activitat humana, ja sigui artística, científica o administrativa, per exemple.[
A partir d’aquí, s’ha de matisar el sentit més restringit que comporta la definició “document d’arxiu”.
El document d'arxiu es distingeix pel fet de s’entenen com a tals els documents produïts o rebuts per una persona o una institució durant el curs de la gestió o l’activitat per a l’acompliment dels seus fins, i conservats com a prova o informació,[1] per la qual cosa, qualsevol document d’arxiu ha d’estar relacionat amb un productor o ha de pertànyer a un procés de producció del document, és a dir, ha de tenir una procedència, i ha de tenir una finalitat. En altres paraules, “els documents d’arxiu són el reflex de les funcions i activitats de l’home, producte i testimoni d’una gestió.”[3]
El document d’arxiu, doncs, és qualsevol objecte material, en qualsevol forma o suport, la finalitat del qual és la seva conservació en un arxiu i que manté una relació amb un productor, és a dir, és el resultat d’un procés humà del qual forma part en una cadena seriada i del qual n’és testimoni i, normalment, és classificat i conservat en un arxiu amb un valor testimonial, jurídic, històric, administratiu, etc. Pot incloure documents d’àmbit legal, jurídic o administratiu, i tota aquella documentació que prové de l’àmbit creatiu, informatiu, històric o testimonial, en un sentit més clàssic.[4]
Cal tenir en compte totes les variables que afecten a la seva producció de forma interna o externa i que converteixen al document d’arxiu en un document susceptible de ser arxivat, ja que no només és important el document com a objecte material sinó tot allò que hi està relacionat. Contràriament, un document que no tingui totes aquestes variables, únic i aïllat, no pot ser considerat document d’arxiu perquè no tindria sentit.[5]
Història
[modifica]Origen
[modifica]L’avenç històric del concepte ha estat molt important i ha permès ampliar el terme de forma que ha inclòs un major i més variat material documental, adequant-se a les necessitats i tendències actuals.
En època clàssica, la concepció de document d’arxiu anava lligada especialment al seu valor jurídic-administratiu, agafant matisacions de document públic i per acreditar els drets i obligacions dels ciutadans en època romana. A partir d’aquest moment, el document d’arxiu va anar adoptant un valor cada cop més relacionat al valor testimonial que pot oferir com a prova d’un fet, generalment, de naturalesa jurídica.[6]
Evolució
[modifica]Actualment el terme document d’arxiu ha evolucionat i la seva definició ha pres concepcions més obertes que han propiciat una actualització del terme, paral·lelament a l’evolució de la ciència arxivística.
Per una banda, s’han acceptat l’existència de nous formats i suports com a arxivístics, com poden ser el material audiovisual, informàtic, etc. Per altra banda, s’ha superat la visió clàssica del document d’arxiu com un document exclusivament jurídic o administratiu, ni tampoc limitat a l’àmbit del document històric.
Característiques
[modifica]Podríem definir cinc característiques constants que afectarien a qualsevol tipus de document d’arxiu:
- El document d’arxiu ha d’estar relacionat amb un productor o un procés productiu que donin sentit a la seva conservació com a testimoni d’una activitat humana, ja que el document neix com a resultat de l’exercici de les seves funcions i activitats.
- El document d’arxiu no implica la necessitat d’un suport o material determinat: no exclou cap tipus de suport ni forma si aquests ens poden aportar informació.[7]
- És vital per un document d’arxiu el seu valor com a testimoni o prova, una característica que no tenen per què comportar altres documents.
- Té caràcter seriat, i són agrupats en un arxiu com a conjunts orgànics de documents segons el principi de procedència.[8]
- N’és una característica essencial el seu procés documental.[9] Aquesta característica fa referència a l’edat del document, ja que en determina sovint el seu valor, així com també el seu lloc de conservació o l’accés a la seva consulta. Cal determinar si un document conserva el seu valor jurídic o administratiu o, per contra, ha complert ja el seu cicle vital i conserva únicament un caràcter històric o cultural.
Classificació
[modifica]Segons la NODAC,[10] els documents d’arxiu es poden classificar segons:
- La naturalesa jurídica del productor:
- Públics: els produïts o rebuts per persones o entitats públiques, o bé relatius al dret públic.
- Privats: els produïts o rebuts per persones físiques o jurídiques privades.
- La fase documental:
- Actius: els que estan en tràmit o son d’ús habitual.
- Semi actius: els que han conclòs la tramitació ordinària i no s’utilitzen d’una manera habitual.
- Inactius e històrics: els que, un cop conclosa la vigència administrativa immediata, posseeixen valors primordialment de caràcter cultural.
- El llenguatge utilitzat a l’hora d’elaborar el document:
- Textuals: documents en els que la informació està representada utilitzant un sistema de signes alfabètics o més d’un, llegibles amb o sense l’ajuda d’una màquina.
- Cartogràfics: documents en els que la informació està representada a partir d’una base tècnica i matemàtica, amb els quals se pretén representar de manera objectiva la totalitat o una part de la superfície terrestre, de l'esfera celest o d’un cos celeste, o de qualsevol entitat equiparable, real o irreal.
- Icònics: documents en els que la informació es presenta mitjançant imatges que representen percepcions subjectives que reflecteixen una percepció, una perspectiva o un punto de vista. Inclouen dibuixos, cartells, gravats, gràfics, fotografies, etc.
- Tecnogràfics: documents en los que la informació està representada a partir d’una base tècnica y matemàtica, amb els quals es pretén se representar de manera objectiva estructures, artefactes, éssers o objectes.
- Audiovisuals: documents en els que la informació fixada es pot percebre o reproduir com a imatges amb so que transmeten l’efecte de moviment. Per extensió s’inclouen també les imatges amb moviment sense so incorporat.
- Sonors: documents en els que la informació fixada es pot reproduir en forma de so.
La NODAC considera que els documents electrònics constitueixen un cas apart, i defineix un document electrònic com aquell en el que la informació és manipulada, transmesa o processada per medis informàtics i posseeix contingut, context i estructura per testificar l’activitat que ha generat. Els documents electrònics presenten una sèrie de característiques i unes tipologies tan diverses (webs, bases de dades, missatgeria de correu electrònic, bústies de veu, etc.) que realment es fa difícil establir una classificació clara o bé emmarcar-los en classificacions ja establertes.
Altres classificacions consideren també important categoritzar els documents d’arxiu en funció de la forma del document, com per exemple, l’Associació d’Arxivers de Catalunya[1], que distingeix entre documents simples i compostos[11]
- Simples: les peces documentals
- Compostos: les unitats arxivístiques, reunides per raó d’un procés burocràtic o una pràctica administrativa. Inclouen els expedients, els expedients no reglats, i els registres.
Altres definicions
[modifica]Una altra definició més lligada a l’aspecte legal és, per exemple, la de la Llei del Patrimoni Històric Espanyol: “Document és tota expressió del llenguatge natural o convencional i qualsevol altra expressió gràfica, sonora o en imatge, recollides en qualsevol tipus de suport material, inclòs els suports informàtics. S’exclouen els exemplars de edicions.”[12]
Per últim, segons la NODAC,[13] “S’entén per document d’arxiu la informació registrada, amb independència del suport o de les seves característiques físiques e intel·lectuals, produïda o rebuda i conservada per una organització o una persona en el desenvolupament de les seves activitats. De la mateixa manera, l’abast de la norma inclou totes les variables internes i externes que caracteritzen els documents, como poden ser el suport i el format on es fixa el seu contingut o el tipus d’unitat documental, simple o composta, que constitueixen.”
Bibliografia
[modifica]- Bibliografia consultada:
- CRUZ MUNDET, J.R. Manual de Archivística. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2003.
- GARCÍA EJARQUE, L. Diccionario del Archivero Bibliotecario. Terminología de la elaboración, tratamiento y utilización de los materiales propios de los centros documentales. Editorial Tera: Gijón (Asturias), 2002.
- Norma de descripció arxivística de Catalunya (NODAC) 2007. Generalitat de Catalunya, departament de cultura i mitjans de comunicació, 2006
- Manual d’Arxivística i Gestió Documental. Associació d’Arxivers de Catalunya, 2009.
- LÓPEZ YEPES, J. Manual de Ciencias de la Documentación. Madrid: Ediciones Pirámide, 2002.
Enllaços externs
[modifica]- FUSTER RUIZ, F. Anales de Documentación. (Archivística, Archivo, Documento de archivo… Necesidad de clarificar los conceptos.) Facultad de Ciencias de la Documentación, Universidad de Murcia, 1999, (PÁGS. 103-120)
- 1 (Consulta: 30 de desembre de 2009, 15: 18)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Manual d’Arxivística i Gestió Documental. Associació d’Arxivers de Catalunya, 2009. (Pàg. 75)
- ↑ CRUZ MUNDET, J.R. Manual de Archivística., Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2003. (Pàg. 96)
- ↑ FUSTER RUIZ, F. Anales de Documentación. (Archivística, Archivo, Documento de archivo… Necesidad de clarificar los conceptos.) Facultad de Ciencias de la Documentación, Universidad de Murcia, 1999, (PÁG 107)
- ↑ FUSTER RUIZ, F. Ob. Cit. (Pàg.104)
- ↑ FUSTER RUIZ, F. Ob. Cit. (Pàg.104)
- ↑ FUSTER RUIZ, F. Ob. Cit. (Pàg.106)
- ↑ LÓPEZ YEPES, J. Manual de Ciencias de la Documentación. Madrid: Ediciones Pirámide, 2002. (Pàg. 146)
- ↑ FUSTER RUIZ, F. Ob. Cit. (Pàg. 105)
- ↑ Manual d’Arxivística i Gestió Documental. Associació d’Arxivers de Catalunya, 2009. (Pàg. 81
- ↑ Norma de descripció arxivística de Catalunya (NODAC) 2007.Generalitat de Catalunya, departament de cultura i mitjans de comunicación, 2006
- ↑ Manual d’Arxivística i Gestió Documental.Associació d’Arxivers de Catalunya, 2009. (Pàg. 77)
- ↑ BOE, 29 de juny de 1985
- ↑ Norma de descripció arxivística de Catalunya (NODAC) 2007. Generalitat de Catalunya, departament de cultura i mitjans de comunicación, 2006
Vegeu també
[modifica]- Document
- Arxiu
- El principi de provinença
- NODAC
- Associació d’Arxivers de Catalunya
- Cicle de vida dels documents d'arxiu
Bibliografia seleccionada
[modifica]- Manual d’Arxivística i Gestió Documental. Associació d’Arxivers de Catalunya, 2009.
- Norma de descripció arxivística de Catalunya (NODAC) 2007.Generalitat de Catalunya, departament de cultura i mitjans de comunicació, 2006
Enllaços externs
[modifica]
[[Categoria:Arxivística]]