Usuari:Eborratgcollgdis04/proves/Manolo Blahnik

Manolo Blahnik
Biografia
Naixement	28 de novembre de 1942; Santa Cruz de La Palma
Altres noms	Manuel Blahnik Rodríguez
Activitat
Ocupació	Dissenyador de calçat

Manuel "Manolo" Blahnik Rodríguez (28 de novembre del 1942) és un dissenyador de moda espanyol, fundador de la seva pròpia marca de calçat, la qual porta el seu propi nom.

Biografia

Manolo Blahnik va néixer a Santa Cruz de la Palma (Illes Canàries) l’any 1942, la seva mare era canària i el seu pare txec. Va començar a estudiar Dret internacional a Ginebra, però aviat va preferir orientar cap als estudis d’Arquitectura i Literatura en aquesta mateixa ciutat; això va passar abans de traslladar-se a París on va decidir estudiar art a la facultat de Belles Arts a la Universitat del Louvre, i convertir- en dissenyador d’escenaris. En una visita a Nova York el 1970, va mostrar els seus dissenys teatrals a Diana Vreeland, l’editora en cap del Vogue Amèrica. Blahnik va aprendre l’art de la fabricació del calçat, visitant fàbriques on va parlar amb els operadors de màquines, talladores de patrons i tècnics. El 1970 es va instal·lar a Londres, on va aconseguir treball com a fotògraf al Sunday Times. Ràpidament es va introduir al món de la moda, fent amistat amb personatges com Eric Boman o Paloma Picasso. Aquesta li presentaria el 1971 un portfoli on hi havia dibuixos i dissenys de les sabates a Diana Vreeland, editora de Vogue Amèrica, qui l’encaminà cap al seu futur com a dissenyador de sabates.

Un any més tard , Blahnik comença a dissenyar i fer sabates per “ Zapata“, una botiga anglesa molt prestigiosa situada a Old Church Street Chelsea, Londres. Llavors, Ossie Clark, el dissenyador més famós de Londres, va utilitzar les seves sabates per una dels seus desfilades i allà va ser on triomfà seva carrera. Més endavant, l’any 1973, Blahnik compra la botiga Zapata. Un any després d’aquest esdeveniment, posa amb Anjelica Huston per al fotògraf David Bailey, i es converteix en el primer home a aparèixer en una portada del Vogue Britànic.

Des de la botiga principal de Londres, l’etiqueta s’expandeix per tot el món. El 1978 llença a la venda una col·lecció per a la cadena nord-americana Bloomingdales, i l’any següent obre la seva primer botiga a l’Avinguda Madison, Nova York. El 1980 dissenya sabates per al dissenyador nord-americà Perry Ellis, i en poc temps s’associa amb George Malkemus , qui s’encarrega de gestionar contractacions comercials per a la marca als Estats Units. El 1984 dissenya una línia de sabates per a la línia “ ready -to- wear” de Calvin Klein. El 1988 comença una col·laboració amb el dissenyador americà Isaac Mizrai i el 1991 obre la seva primera botiga a Hong Kong. El 1992 treballa amb Galliano, creant una línia de sabates per a la signatura Christian Dior. Va treballar també amb Bill Blass, Carolina Herrera i Oscar de la Renta. L’any 2000 arriba al cim de l’èxit després de la participació de les seves sabates a la sèrie “ Sex and the City“, on Sarah Jessica Parker es confessa addicta a les seves sabates.

Inspiració

Anna Wintour, editora en cap de la revista estatunidenca Vogue va escriure en la introducció del catàleg de l’exposició retrospectiva del dissenyador que ningú encarna com ell l’encant del vell món.

Manolo Blahnik considera les seves sabates una idea de la vella Europa, aquella Europa rica i plena de diferències. La inspiració del dissenyador prové des de molts formats, tots relacionats amb l’art però majoritàriament del cinema, concretament del director Visconti el qual en una ocasió li va dir “Sense tradició no som res”. A partir d’aquell moment la concepció de Manolo Blahnik a l’hora de crear va canviar, va conduir-se cap a un sector concret, el passat. El passat l’influeix de tal manera que fins i tot utilitza tècniques usades en certs moments històrics per a fer els seus brocats. Tot gira al voltant de no deixar que la tradició caigui mai en l’oblit. Tal i com defensava Visconti, el que Manolo vol és una resurrecció del passat en les seves sabates, no pas una imitació.

Un altre format per el que es sent atret i fascinat és la pintura. És admirador reconegut del museu del Prado i entre els pintors que més l’han influït al llarg de la seva carrera hi ha Caravaggio, Ribera i Zurbaran. Un dels altres punts claus són els contes ,concretament les històries dels Germans Grimm, tot i que no li agraden els nens, defensa el que volen expressar aquestes historietes fantàstiques però amb un rerefons que ens transmet coneixement.

Finalment, també es sent atret per l’estètica religiosa, les olors i el seu simbolisme, encara que es considera un fascinat per l’orient i la iconografia africana així com l’arquitectura musulmana, encara que reconeix que s’ha emocionat amb projectes de Walter Gropius.

Veient aquesta gran varietat de fonts d’inspiració, entenem més al creador i les seves creacions. Totes diferents, que aparentment no segueixen cap relació temàtica les unes amb les altres però a traves de les seves formes elegants, els seus tacons i les seves punteres esdevenen tant identificables.

Referents

Manolo Blahnik ha estat un home que s’ha vist envoltat de dones al llarg de la seva carrera. Elles han pres papers molt diferents, des de compradores a reals impulsores del que es coneix avui com Manolo Blahnik.

Entre les seves primeres clientes al voltant dels anys 70 trobem personatges com Julie Christie, Jane Birkin, Marisa Berenson, Bianca Jagger i Charlote Rampling. Més endavant amb el temps i sobretot al llarg dels anys 90 les sabates conegudes també com “Manolo’s” van passar a ser una icona i personatges com Madonna i Kate Moss no perdien ocasió per a alabar al dissenyador i les seves creacions.

La persona que es considera la seva gran impulsora és Diana Vreeland, la llegendària editora del Vogue Americà que va conèixer a través de Paloma Picasso i que va recomanar-li que es dediques a dissenyar accessoris un cop va veure els seus dibuixos.

Mantenint-se dins de la família Vogue, la gran amiga seva, Anna Piaggi l’editora en cap de l’edició Italiana de la revista va suposar per ell no només una gran font d’inspiració sinó que també una gran ajuda en la seva carrera com a dissenyador i artesà. Ja que gracies a ella va decidir començar la cerca d’artesans i famílies de sabaters italianes que van transmetre-li tots els coneixements que té de l’ofici i han passat a ser els productors de les seves sabates.

Afegim a la llista Jackie Kennedy, la qual ell considera un far per a la moda americana del segle XX i una manera de representar la seva clientela en aquell país, on el que importa és la qualitat i es compra allò que fa falta. En aquest cas models bàsics però en molts colors i cocodril.

Métode de treball

Les línies i la silueta de la lletra distintiva de Manolo Blahnik segueixen sent immediatament identificables com exercicis únics en precisió i equilibri, l’execució exquisida i el luxe de les sabates, diu, “ajuden a transformar a una dona“.

El 2012 Manolo Blahnik havia realitzat ja més de 25.000 parells diferents de sabates, però, perfeccionista compulsiu, encara segueix buscant un model perfecte; les seves creacions triguen mesos a realitzar-se i originen quilomètriques llistes d’espera perquè només es confeccionen vuitanta parells al dia. En un any produeix entre 300 i 400 prototips dels quals només 150 és tiraran endavant. Tota la resta, els quals anomena “bodies” es queden la seva casa de Bath, Englaterra.

Ell és l’únic que dibuixa els seus esbossos, després plasmar en un paper el model que ha dissenyat prèviament al seu cap, esculpeix la seva idea en un tros de fusta d’Auró. D’aquí sorgeix un motlle de plàstic en què el creador pinta , retalla i enganxa al seu gust, dóna llibertat a la seva imaginació i fantasia barrejant textures, colors i materials de tota mena, i el retalla cada pedaç personalment. Un cop fet el prototip, els envia a la fàbrica de Parabiago (Itàlia) perquè superin més de 50 processos de producció. I a més se’ls prova ell mateix (costum que va mantenir fins que es va trencar els lligaments i els metges li ho van prohibir). No segueix les tendències: crea peces que sobrepassen el concepte de moda per esdevenir obres d’art , la seva innovació es deu a la barreja d’estils i referències artístiques del passat. Colors preciosos, textures, teixits i formes que fan experimentar la mateixa sensació que si admiréssim un quadre, i certa teatralitat en cada detall, inclosos els noms amb els quals bateja les seves creacions, són el seu segell característic. La llista de materials utilitzats és infinita ja que podem trobar des de pell de chinchilla a cocodril, passant per corall o pedres precioses i semiprecioses així com tot tipus de teixits rics. Actualment treballa amb sis fàbriques familiars amb generacions d’experiència a Itàlia. Mai ha treballat amb cap equip de disseny, així doncs sent ell l’únic responsable del naixement de cada model un cop ell mori no hi haurà més Manolos. Ni tampoc ha entrat en cap grup empresarial del luxe ja que no es considera un home de negocis i el seu interès principal és ser un bon artesà.

Avui dia no és fàcil fer-se amb un parell de les sabates del creador. Poden transcórrer diversos mesos des que la interessada clienta sol·liciti la seva sabata fins que la tingui en el seu poder.

Els preus de les seves sabates van d’uns 1.100 euros els més barats , fins a més de 6.000, els models més exclusius. I només arriben fins a la talla 41.

Premis i reconeixements

Nominació del CFDA (Council of Fashion Designers of America), en honor al seu talent.
Premi del Consell Britànic de la Moda els anys 1990, 1999 i 2003.
Premi honorific a tota la seva carrera, als British Fashion Awards el 2012.
Premi Agulla d’Or (Espanya) el 2001.
Doctorat honoris causa de la Real Académia de Ciéncias d'Espanya el 2001.
Medalla d’or en Mèrit en les Belles Arts, concedida pel rei Joan Carles I d’Espanya.
Premi nacional de cultura d'Espanya de 2011-2012
Premi nacional de disseny de moda el 2012.
Premi Silver Slipper l’any 2001 (primer dissenyador de sabates a rebre'l).
Exposició retrospectiva al Museu del Disseny de Londres el 2003.

Publicacions

Manolo Blahnik drawings - Recull dels seus esbossos coincidint amb la exposició retrospectiva a Londres de 2003 - Thames & Hudson 2003
Blahnik per Boman - Recull fotogràfic de sabates de Blahnik amb una introducció de Paloma Picasso. Publicat conjuntament amb el seu amic Eric Boman - Thames & Hudson 2005.
Manolo’s new shoes - Recull d'esbossos - The Monaccelli Press 2010.
Manolo Blahnik and The Tale of the Elves and the Shoemaker de Camilla Morton - Fa les il.lustracions - Col.lecció “Fashion Fairy Tales” - It Books 2011.

Curiositats

Ha treballat com a fotògraf per a el Vogue Italià fotografiant a personatges com Katherine Hepburn o Ryan O’neal.

Va col·laborar amb la directora de vestuari Milena Canonero i va ser el creador de totes les sabates utilitzades per l’actriu Kristen Dunst a la pel·lícula “Marie Antoinette” de Sofia Coppola. La qual va guanyar el premi de l’acadèmia a millor vestuari. Per a la creació de les sabates va voler ressuscitar el passat i va fer ús de teixits datats del segle XVIII.

No són poques les col·laboracions del dissenyador amb altres col·legues del món de la moda. Ha col·laborat amb Victoria Beckham, Ossie Clark, Calvin Klein, Oscar de la Renta i Proenza Schouler entre d’altres. També va encarregar-se de les sabates de la primera col·lecció de John Galliano per a Dior. Durant la MBCFW de Madrid del 2014 es mostrara la primera colaboració del dissenyador amb uns dissenyadors Espanyols, concretament amb la marca Alvarno.

Va ser a l’any 2000 quan un capítol sencer de la sèrie de la cadena HBO Sex and The City va estar dedicat a un parell de “Manolo’s” robats. Al llarg de tota la sèrie la protagonista Carrie Bradshaw (Sarah Jessica Parker) fa constants referències a les sabates, com a la peça més important del seu armari.

Després de l’idili entre Carrie Bradshaw i les sabates, són constants les referències en altres series televisives, sobretot americanes.

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manolo Blahnik

Categoria:Artistes espanyols