Usuari:Edu976/proves
Erika M. Rodríguez Pinzón (Bogotà, 1978) és Doctora (PhD) en relacions internacionals per la Universitat Autònoma de Madrid, i sociòloga per la Universitat Nacional de Colòmbia(2000), compta a més amb estudis de postgrau en ciències polítiques, Economia i dret a la UAM, el Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals, FLACSO / PNUD i el World Bank Institute; i amb cursos d'especialització curts oferts per universitats com la London School of Economics and Political Science o la Universitat de Harvard entre d'altres. Ha estat estudiant visitant a les Universitats de Carleton, i Copenhague. Actualment també és regidora pel PSOE a l'Ajuntament de Madrid
BIOGRAFIA
Erika M. Rodríguez Pinzón va néixer a Colòmbia, Bogotà el 1978 va tenir una infància marcada per la violència que es vivia a la seva ciutat natal i al país fruit del narcotràfic de cocaïna que va fer de Colòmbia un dels majors exportadors mundials. En resum una infància marcada per les bombes que narcotraficants com el famós Pablo Escobar van fer esclatar inoculant la por en la seva població. Al cap d'uns anys va arribar a Espanya on ara resideix i té la doble nacionalitat Colombiana / Espanyola.
FORMACIÓ
De Erika M. Rodríguez Pinzón destaca la seva àmplia formació acadèmica. El 1996 va començar el grau de Sociologia a la Universitat Nacional de Colòmbia, de la qual es va graduar en 2000. En el octubre de 2003 ja a Madrid va entrar a la Societat d'Estudis Internacionals que l'octubre de l'any següent li va permetre treure’s el Diploma d'Alts Estudis Internacionals. El 2003 també va començar a la Universitat Autònoma de Madrid estudis avançats en Teoria Política, Teoria de la Democràcia i l'Administració Pública on va obtenir el diploma el 2007. La seva formació s'amplia gradualment ja que el 2008 a la UAM comença el Doctorat en Teoria Política, democràtica i Administració Pública amb una tesi doctoral en estudis de seguretat i que acaba a l'any 2015.
Des de fa més de quinze anys treballa en l'àrea del desenvolupament i les polítiques públiques, tant com a consultora avaluant programes i polítiques per organismes multilaterals (ONU, UE, OEA), com en el disseny i gestió de grans programes de la cooperació espanyola i de la Unió Europea a Amèrica Llatina (FIIAPP, EPTISA). Ha treballat en diversos països i coneix profundament l'àrea de la cooperació i les polítiques de desenvolupament i d'implementació dels ODS.
Erika ha participat en dos estades de recerca una a la University Carleton a Ottawa, Canadà, de setembre a desembre de 2012 i a la University of Copenahguen de març a abril de 2010.
Actualment és professora associada al Departament de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Madrid en assignatures de gestió pública i relacions internacionals i en avaluació de polítiques a la Universitat Internacional de la Rioja. Està acreditada com a professora contractada doctora per l'ANECA; i Des de 2010 és Coordinadora d'Amèrica Llatina en el think tank espanyol Fundació Alternatives. També és regidora a l'Ajuntament de Madrid on s'encarrega de ser la portaveu de l'àrea d'Economia i hisenda i dels temes, comerç, igualtat, cooperació al desenvolupament i drets humans.
Finalment és col·laboradora habitual en mitjans de comunicació i ha publicat nombrosos articles acadèmics i d'anàlisi, ha participat en llibres i publicacions col·lectives i ha estat ponent en múltiples congressos internacionals en temes de polítiques públiques, relacions internacionals, seguretat, desenvolupament, política de drogues i substitució de cultius il·lícits i relacions Unió Europea-Amèrica Llatina.
TEMES DE TREBALL I INVESTIGACIÓ
L’Erika ha treballat en diferents temes d'investigació que recullen la seva aportació a la Teoria Política. Aquests temes són educació i formació d'Amèrica Llatina, estudi del teixit social solidari d'Espanya, principals reptes de la globalització en educació superior, cooperació internacional, economia, programes d'educació superior, fiscalitat i finançament del desenvolupament a Sud-Amèrica i Amèrica Central, models de finançament de l'educació superior, construcció de la pau, relacions entre Amèrica Llatina i la Unió Europea i polítiques sobre drogues.
APORTACIONS
Construcció de la pau (Colòmbia)
En aquest camp de recerca Erika dóna una perspectiva de l'estat Colòmbia començant a analitzar els seus preceptes identitaris. El primer és que Colòmbia és un estat creat paral·lelament amb la violència i molt relacionada amb ella, el segon és la identificació amb el model liberal econòmic, el tercer és la reivindicació de la qualitat institucional i de legitimitat democràtica quan l'Estat té una estructura difusa i una històrica desconnexió en àmplies regions del país. Aquests preceptes que explica compliquen la construcció de la pau al país. També referit al mateix tema un dels trets importants per les quals la construcció de la pau ha estat difícil i és la participació política ja que no és forta, hi ha mecanismes disfuncionals que determinen la forma de fer política i hi ha la visió que l'Estat sempre ha estat víctima d'actors arrogants i violents.
Política de drogues
En aquest tema Erika aposta per incentivar la cultura de la legalitat i pot recompensar o donar petites ajudes a aquells que destrueixin les seves plantacions de cocaïna per començar a conrear plantes que estiguin dins de la legalitat i que la seva fi no es engrandir el mercat mundial de la droga. També creu que encara que s'aposti per aquesta cultura de la legalitat hi ha un dèficit en la construcció d'un sistema social cohesionat i una institucionalitat incloent. Per falta de confiança entre les persones i amb les institucions. Alhora també s'analitza l'autonomia de la política antidroga que des del 2016 en una Sessió especial de les Nacions Unides sobre Drogues que obre la porta a la flexibilització del marc normatiu. A més, també parla sobre l'enfocament erroni del problema de la droga ja que el problema no és la cocaïna en si sinó les circumstàncies facilitadores perquè la coca hi sigui al país, per tant desenvolupar i dirigir les polítiques cap als problemes que ajuden a l'existència de la cocaïna.
Economia
En economia, Erika advoca per la creació de l'ITF (Impost sobre les transaccions financeres) per tenir una millor governança del sistema financer, una estabilitat en els mercats, per desincentivar les operacions especulatives, proporcionar informació i també una mesura política cap a la ciutadania perquè el mercat financer assumeixi part dels costos generats per la crisi. Finalment hi ha institucions que donen suport a la creació d'aquest impost com el G-20, Comissió Europea, FMI, ONU, etc.
Cooperació internacional
Sobre la cooperació internacional d'Espanya a l'Àfrica subsahariana analitza els problemes que té els diners quan arriba al país, per exemple, el fet que arribin abans els fons que la planificació, només són polítiques a curt termini, perduda eficàcia i eficiència i les recomanacions és la concentració geogràfica dels fons perquè l'efecte es més profund. la cooperació que sigui necessàriament multilateral, presència en el terreny en lloc de només desemborsar els diners i finalment que els diners es reparteixi en migracions, desenvolupament, conflictes i seguretat alimentària en comptes de posar els fons en la governabilitat que pot estar condicionada per una apropiació que varia molt depenent del calendari i interessos polítics.
CRÍTIQUES
Dins de les seves aportacions hi ha possibles crítiques que es poden realitzar, començant per l'ITF l'impost de transaccions financeres en el sentit si és suficient per reparar el dany que ha fet la crisi econòmica en les capes econòmiques més necessitades. La segona gran crítica sobre aquest tema és si l'ITF és prou realista perquè pugui passar tots els filtres i sigui aprovat ja que fins al moment encara no ha aconseguit la llum verda necessària en la tramitació.
L'altra crítica sobre política de drogues és que un factor clau és que Colòmbia seva política sobre el tema ha anat canviant depenent del president que ocupi el càrrec fent molt difícil el seu èxit a llarg termini. L'altre problema principal és que l'anterior comentada "cultura de la legalitat” només s'aconseguirà si solucionem el perquè la gent entra en el comerç de la cocaïna que és la pobresa si els incentius per conrear plantacions legals, és més gran que el benefici dels grangers amb la cocaïna sí que es podrà implementar la cultura de la legalitat, però sí en canvi la població es veu arrossegada a la pobresa i la cocaïna segueix sent l'opció més fàcil sense intentar donar incentius als que cultiven cultius legals per treure'ls de la situació de pobresa, la cocaïna guanyarà espai i terreny.
BIBLIOGRAFIA
Coautoria de llibres
1. Fiscalitat i finançament del desenvolupament d'Amèrica Llatina, en la política de cooperació espanyola. Llibre col·lectiu dirigit per Jesús Ruiz Huerta, diversos autors. Fundació Alternatives, AECID. 2014
2. Els Cims iberoamericans, una mirada enrere, un nou rumb; Palau. V (director) et al. Llibre conjunt, Madrid: Exlibris 2013
Capítols en llibres
3. Discurs, representacions i significats del conflicte armat a Colòmbia. Un anàlisi prospectiu. En Nen, C (Comp); et al. Perspectives i prospectives de la seguretat a Colòmbia; Bogotà: Universitat Sant Tomás. Pg.15 a 32; 2016
4. Narcotràfic i Conflicte armat a Colòmbia; en IBAÑEZ, J, i altres; Mercats il·legals violencia armada, Barcelona: Technos / Universitat Pompeu Fabra 2015
5. Publicació en llibre Col·lectiu: Colòmbia la seguretat com a discurs polític, a Torres Kumbrian i altres, Amèrica Llatina, Dos segles d'independència. Institut d'Estudis Ibèrics i iberoamericans de la Universitat de Varsòvia. Gener 2011.
6. Publicació en llibre col·lectiu: Els Canvis discursius sobre el conflicte colombià: l'impacte de les prioritats de seguretat internacionals, en Heriberto Caire, i Jaime Pastor, Geopolítica, Guerres i Resistències; Trama Editorial, maig de 2006 ISBN 84-89239-65-7
Articles en revistes acadèmiques
7. Substitució de cultius il·lícits i cultura de la legalitat a Colòmbia; Revista Eunomia N14
8. Els desafiaments de la Construcció identitària de l'Estat per a la pau: Una aproximació des de l'anàlisi del discurs. Revista Araucaria Vol. 20 N. 39 Scopus Q4
9. El resultat del plebiscit per la pau a Colòmbia: entre la participació i la raó d'estat; Revista Jurídica UAM n.36, February 2018
10. Internacionalització del conflicte, de l'acord i del postacord. Evolució, continuïtats i ruptures d'una estratègia; Revista Anàlisi política N. 90. October 2017 Scopus Q3
11. Publicació en journal internacional: "Narratives of the Armed Conflicts and the Construction of a Human Security Approach: The Casi of Colòmbia", in IPSHU English Research Report Series Vol. 23 (January 2009), Special Issue "Peace and Human Security" , ed. by Masatsugu Matsuo, Vladímir Rouvinski and Rafael Silva Vega; Hiroshima: Hiroshima University Institute of Peace Science, Japan, pp. 107-126 (ISSN 1881-7084),
http://home.hiroshima-u.ac.jp/heiwa/Pub/E23/06erikarodriguez.pdf
12. Publicació en journal internacional: "Les narratives dels conflictes i de la política de seguretat antidrogues, la construcció d'un enfocament de la seguretat humana a Amèrica llatina"; En Revista CS (Cali), No. 03, Gener 2009, pàg. 125-146 (ISSN 2011-0324)
13. Publicació en journal internacional: La "Nova Esquerra" a Colòmbia. Estructura i adaptació d'un procés de construcció de partit en el marc de la violència política, en Latin America, left Right or Beyond; Stockholm Review of Latin American Studies; Desembre de 2008
Documents de treball / Papers / publicacions periòdiques
14. Aplicació de l'enfocament de gestió per resultat en les polítiques públiques: aprenentatges en els projectes MPMP, Pofi i AGEP; Publicació en actes del congrés; GIGGAP: Madrid, 2016
15. La pau a Colòmbia: les lliçons del passat i els reptes del futur; Escrit Conjuntament amb Rios, J. Fundació Alternatives; Memoràndum OPEX No 212/2016.
16. Sis motius pels quals la guerra contra les drogues és un fracàs; Esglobal, 14 abril 2016
17. El paper de la comunitat internacional en el post conflicte a Colòmbia. Anàlisi de Relacions internacionals; Reial Institut Elcano, març de 2016
18. La cooperació entre Mèxic i la Unió Europea en matèria de control del tràfic de drogues, ARI Reial Institut Elcano, juliol 2014
19. Els Diàlegs de Pau a Colòmbia: Avanç i Prospectiva. Anàlisi del Reial Institut ElCano març de 2014
20. Anàlisi de la proposta de reforma fiscal del govern Bachelet a Xile, Nota de Prospectiva, Fundació Alternatives. gener 2014
21. Les llistes de Esglobal: Les principals rutes del narcotràfic. Esglobal, gener de 2014
22. Les ambicions territorials de Nicaragua. Esglobal, desembre 2013
23. Cap a una relació estratègica en Seguretat; 20 idees per renovar la relació transatlàntica, Esglobal.es
24. De les guerres de l'aigua a la governança de l'aigua a Amèrica Llatina, Revista Economia Exterior N. 65, 2013
25. CELAC i la UE, cap a un nou enfocament de la lluita contra les drogues i el control d'armes, Fundació Alternatives, Memoràndum N 184/2013. febrer 2013
26. Efectes de la inversió estrangera en terres agrícoles: recomanacions, Memoràndum 171/2012, OPEX Fundació Alternatives. febrer 2012
27. ¿El final de l'era dels capos? Foreign Policy Espanya, novembre 2012, conjuntament amb Thiago Rodrigues
28. Ressenya: Contemporary Security Studies. Collins, A. Oxford Press, 2011, en Revista de Relacions Internacionals, octubre 2012
29. Colòmbia un estel emergent, Nota de prospectiva, Sèrie Regió Andina, OPEX, funda
30. L'actualitat dels projectes d'integració regional a Amèrica Llatina; Revista d'Economia Exterior N59 Hivern 2011-2012
31. CELAC una altra cita més per als presidents llatinoamericans. Nota de prospectiva: OPEX Desembre de 2011
32. Els Andes, una regió malgrat si mateixa. Política Exterior, setembre - octubre de 2011
33. Article a diari: Eleccions a Perú, Públic 4 de juny 2011
34. Article en revista: La construcció d'un canal alternatiu al de Panamà, Foreign Policy Espanya, maig de 2011
35. Article en revista: ¿Colòmbia una promesa econòmica ?, Secció Depèn, Revista Foreign Policy Espanya, abril de 2011
36. Memoràndum: L'elecció de Juan Manuel Santos, una política de continuïtat o una oportunitat per al canvi, OPEX 148/2010. Fundació Alternatives.
Informes
37. Informe d'avaluació independent del Programa SIMCI; elaborat conjuntament amb Pablo Lopez i Jaime Duarte; Oficina d'Avaluació Independent de UNODC; Viena 2018
38. Informe d'avaluació independent de mig terme "Enfortiment de l'Estat de Dret, la Seguretat i la Justícia en el Paraguai" Programa Nacional Integrat per al Paraguai 2011-2014; Elaborat conjuntament amb Michel Diban; Oficina d'Avaluació Independent; Oficina de les Nacions Unides contra les Drogues i el Delicte; Viena 2015
39. Alternative Development Programeu in Colòmbia / Programa de Desenvolupament Alternatiu a Colòmbia; informe d'avaluació independent. En conjunt amb altres autors, Dirigit per Rodrigo Daza. Oficina de les Nacions Unides contra les Drogues i el Delicte Colòmbia 2014
40. L'impacte de la crisi sobre el teixit social solidari d'Espanya: efectes i reacció de les ONGD davant de la crisi, escrit conjuntament amb Kattya Cascante; Laboratori d'Idees de Fundació Alternatives; Fundipax, octubre al 2014.
41. L'impost a les transaccions financeres en el marc de cooperació reforçada de la UE: Evolució i Perspectives, escrit conjuntament amb Manuel de la Rocha Vázquez. Salut per Dret i Economistes Enfront de la Crisi 2014
42. Conclusions del Seminari Participació Ciutadana en el Segle XXI OPEX 2012
43. Participació Ciutadana en la política local, experiències Europees i llatinoamericanes, document de treball per al seminari. Crisi de la representació en el Segle XXI, Fundació Alternatives / Govern de Porto Alegre, Brasil, maig de 2012
44. La política espanyola de cooperació al desenvolupament cap a Àfrica. Recomanacions per afrontar els reptes pendents. Escrit conjuntament amb Miguel Ángel Lombardo, DT No: 68/2012, OPEX, Fundació Alternatives, Març de 2012
45. Governança global i institucions multilaterals. Cap a una política de desenvolupament global sostenible. Escrit conjuntament amb Manuel de la Rocha Vázquez, CIECODE, Llibre Blanc de la Política de Desenvolupament d'Espanya, octubre de 2011
Articles més recents en premsa o blocs
1. Colòmbia: les víctimes del conflicte són les víctimes del 'no'; Diari El País, Tribuna; 2016.10.05
2. Colòmbia un acord històric, Diari El Pais, Bloc d'Alternatives; 27 juny 2016 http://blogs.elpais.com/alternativas/2016/06/colombia-un-acuerdo-hist%C3%B3rico-.html
3. La pau es retarda a Colòmbia, Bez.es
4. Espanya i Cuba una relació en funcions, Bez.es
5. Veneçuela en el seu laberint, 27 de febrer de 2015. Blocs de El País. alternatives
ENLLAÇOS EXTERNS
Erika Maria Rodríguez Pinzón a l'Ajuntament de Madrid
Erika Maria Rodríguez Pinzón a la Universitat Autònoma de Madrid
Aquesta és una pàgina de proves de Edu976. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |