Usuari:Eellii19/proves/Victorina Vila Badia

Victorina Vila Badia

Victorina Vila i Badia
NaIxement	19/12/1883 (Albesa, Noguera)
Mort	26/01/1962 Mèxic
LLocs de vinculació	Lleida
Condició	Activitat lliberal: mestra
Estat civil	(C) Frederic Godàs i Legido
Entitats	Liceu Escolar, Escola Minerva
Relacions familiars	Filla de Francisco Vila Daviu, metge rural, i Antònia Badia Marsol, mestra. Mare de Elvira, Enric, Víctor, Maria i Frederic Godàs Vila

Vida

Era la primogènita dels tres fills d’un matrimoni del qual el pare era metge i la mare, tot i dedicar-se a la cura de la llar, era mestra. L’ambient familiar era eminentment lliberal i progressista. Va estudiar música, batxillerat i mestra elemental a Lleida, mentre que el temps que el seu pare exercí a Barcelona, es dedicà exclusivament a la música; la seva especialitat era el piano.

En tornar de Barcelona, la família s’establí a Corbins. En aquell temps féu amistat amb Frederic Godàs, un jove mestre amb entusiasme per fundar a Lleida un col·legi basat en els principis de la pedagogia moderna, amb qui compartia ànsies intel·lectuals i ideals republicans, i amb el qual es casà el 19 de desembre de 1903.

El 1905, quan ja havia nascut el seu primer fill i es trobava embarassada del segon, acabà els estudis de mestra elemental i el febrer del 1906 la parella fundava la primera seu del Liceu Escolar, la primera ‘Escola Nova Catalana’ que hi hagué a la ciutat, una escola humil i petita, però rica en inquietud pedagògica, respectuosa i democràtica, que esdevindria un referent paradigmàtic de l’educació a Lleida.

Passats cinc anys i consolidada l’escola, el 1911 el matrimoni s’embarcà en una nova aventura, la fundació de l’Escola Minerva, dirigida per Victorina; un col·legi amb els mateixos principis que el Liceu, però només per a nenes. Donat el creixement dels dos centres, el matrimoni es decidí a construir un gran edifici que reunís les condicions físiques i pedagògiques que consideraven necessàries, on podrien estudiar els alumnes dels dos col·legis.

El seu marit, Frederic Godàs, mantingué paral·lelament una constant activitat política, de fet és considerat l’home clau de la primera època de Joventut Republicana a Lleida, juntament amb Humbert Torres i Alfred Perenya. Fou elegit regidor a la Paeria els anys 1909, 1911 i 1915.

El 1916 va rebre una beca de la Mancomunitat de Catalunya per assistir a un curs de la Dra. Montessori a Barcelona, amb l’ànim de conèixer els principis dels nous corrents pedagògics, sistema que efectivament més endavant implantaria en els cursos de pàrvuls.

Malauradament, el seu marit, en un viatge que la parella feia a Noruega per visitar diverses escoles, va caure greument malalt a França i va morir el 16 de juliol de 1920. Ella es trobà, doncs, amb 37 anys i 5 fills d’entre quinze i tres anys i una escola amb 500 alumnes on havien fet una gran inversió econòmica. Reprengué llavors les regnes de l’Escola Minerva i deixà la direcció del Liceu Escolar temporalment a l’amic Humbert Torres.

El 1928 va deixar la direcció del col·legi i va llogar l’edifici a mossèn Montaner, director de l’escola Verdaguer de Lleida.

Victorina Vila havia donat a llum nou fills, per bé que quatre d’ells van morir molt petits. Tots cinc van estudiar batxillerat a Lleida i els estudis superiors a Barcelona, menys una de les noies, Elvira, que va fer la carrera de música a Lleida. De la resta, un fou metge, Enric, dos advocats, Víctor i Maria, i un mestre, Frederic.

El 2 de novembre de 1937, avions italians al servei de Franco bombardejaren la ciutat, destruint entre altres una part del Liceu Escolar, on van morir 42 infants, un mestre i diverses persones que es trobaven llavors dins de l’edifici. Arran d’aquest fet decidí deixar la ciutat i marxà per exercir de mestra a Eller (La Cerdanya).

Finalment, a principis de 1939 emprengué el camí de l’exili acompanyada per quatre dels seus fills, i s’instal·là definitivament a Mèxic, on moriria 23 anys després.

Escola Minerva

El curs escolar 1911-1912 va començar amb la gran novetat de la inaguració del col·legi per a nenes Minerva, dirigit per la senyora Victorina Vila que, com ja s'ha dit, era mestra, batxillerat i professora de música i tres professores, Esperanza Serra, Francisca Gómez i Júlia Riera.

Feia gairebé sis anys que el Liceu Escolar funcionava a ple rendiment. Durant tot aquest temps el treball havia estat dur i difífil, però a la vegada, també havia resultat força gratificant. Durant aquests primers cursos, el seu director s'havia dedicat a treballar sense treva, buscant informació i investigant a la vegada els mètodes aplicats per la nova pedagogia. Per tal d'obtenir millors resultats havia adaptat l'edifici amb l'ampliació del terreny per a un camp d'esports, més endavant utilitzat com a gimnàs, tot d'acord a les necessitats d'una escola d'aquestes característiques. No havia estat gens fàcil la tasca d'acreditar aquell centre amb un mètode tan diferent a tots els que s'aplicaven a la ciutat i amb una oposició tan poderosa com la que ells tingueren. Però les conviccions profundes, la rectitud moral i la voluntat ferma i perseverant de Frederic Godàs foren les claus del triomf d'aquella escola que tant de recel havia suscitat.

No existeixen documents de les converses íntimes, dels somnis i projectes d'aquell matrimoni, però en la ment de Frederic Godàs i de la seva esposa feia temps que hi bullia la idea de crear una escola per a nenes: així ho contava als seus fills la senyora Victorina Vila.

Un col·legi que naixia amb el propòsit d'instruir les nenes en la vida i per a la vida. Només una sòlida formació podrien afrontar per elles mateixes el seu propi futur. Tal vegada fou la petició insistent d'unes quantes famílies, confirmant la necessitat que tenia Lleida d'una escola de nenes diferent, la que accelerà els plans d'aquella parella tan inquieta que havia fet del Liceu Escolar:

1) Un centre democràtic, on l'alumne era participant actiu del complex procés de l'aprenentatge científic, objectiu i rigorós.

2) Un col·legi, on l'estructura curricular estava adreçada a l'interès de l'alumne per assolir una formació integral en l'aspecte intel·lectual, físic, ètic i humà.

3) Una ensenyança de i per a la llibertat, responsabilitat i civisme.

4) Una escola on s'educava els nens i nenes per a la vida, cosa que equivalia a integrar-lo al seu medi social i a atorgar-li les eines per solucionar els seus propis problemes.

5) Un centre on l'infant era respectat i a la vegada aprenia a respectar.

6) Un col·legi que considerava fonamental i imprescindible la col·laboració de la família en la tasca de l'educació i de la instrucció dels seus fills.