Usuari:Egrino/proves/Copons de Malmercat

Text en negreta

Origen

Els Copons de Malmercat son una branca de la nissaga dels Copons que s'ubica al Pallars Sobirà a inicis del segle XVI. El primer Copons senyor de Malmercat provenía de la branca dels Copons de Llor que ja s'havia deslliurat de la branca principal.

Els Copons de Malmercat, a començaments del segle XVIII, eren senyors del castell de Malmercat i del castell de Glorieta; tenien la jurisdicció civil i criminal sobre els nuclis de Malmercat, Glorieta i Montesclado. Eren Carlans de Tornafort, Saverneda, Embonuy i Montenartró. Posseïen la masia de Copons, una mola de gra al riu del Cantó/Saverneda i l'hostal de Casovall, sota Montardit. Per l'herència de Felicià de Cordelles, eren senyors jurisdiccionals de Castellnou de Bages i de Mura, eren propietaris del mas Cordelles, a Cerdanyola, i de terres en aquest terme. També eren patrons del Col•legi Cordelles. De Miquel de Cordelles van heretar el mas Anglada a Maçanet amb una casa a la plaça d'aquesta vila.

La nissaga dels Copons de Malmercat començà amb Berenguer de Copons i de Vilafranca, fill de Berenguer de Copons i Bisbal, senyor de Llor, i germà d’Onofre de Copons i de Vilafranca (president de la Generalitat 1551-1552). El 1516 era Procurador i Administrador General del marquesat de Pallars.

Berenguer de Copons i de Vilafranca casà amb Joana de Toralla, filla d’Antoni de Toralla, senyor de Malmercat, Glorieta i Montesclado.

Miquel Joan de Copons i Toralla (2n Sr de Malmercat), cavaller de l'ordre de St. Joan, casà amb Àngela Tragó, filla del governador del vescomtat de Castellbó. Participà a la guerra del Rosselló (1596 - 1599).

El seu fill, Bernat de Copons i de Tragó (3r senyor de Malmercat), casà amb Àngela de Vilaplana, filla d'una família aristocràtica del Rosselló instal•lada a Perpinyà. Van tenir dos fills, en Francesc de Copons i de Vilaplana, abat de Sta. Mª de Ripoll (1633-51) i l'Onofre de Copons i de Vilaplana, 4t senyor de Malmercat.

Francesc de Copons i de Vilaplana, doctor “in utroque” (civil i canònic) fou abat d'Amer (1616-20), Breda (1620-23) i Ripoll (1633-51) i abat president de la Congregació Benedictina. També va ser oïdor de la Generalitat y participà en la protesta de les institucions catalanes front al nomenament reial del virrei, lloctinent i capità general de Catalunya (1622-23) sense que el nou monarca hagués encara convocat Corts i jurat les constitucions catalanes. Francesc de Copons i de Vilaplana era un orador i escriptor notable i va ser nomenat per a l'ambaixada catalana a Madrid, el maig de 1622, per a exigir el jurament de les constitucions catalanes al nou monarca com a pas previ al nomenament del virrei. Fou publicat a Barcelona el 1622 el seu notable discurs: "Discurso y memorial hecho por D. Francisco de Copons y otros embaxadores en la corte de su Majestat" a propòsit de la obligatorietat de jurament de les constitucions i privilegis de Catalunya per part de la monarquia. També es destacà com a militar als assetjaments de Puigcerdá, Camprodón, Seo de Urgel, Prats de Motlló i Girona.

J.H. Elliot, al seu llibre "La revolta Catalana 1598-1640" cita profusament aquests textos perquè "expressaven admirablement els sentiments del Principat". (pàg 146). De fet, quan Madrid intentà imposar al bisbe de Barcelona com a nou virrei, es produí una gran agitació a Barcelona "hi hagué una demanadissa tan gran per part del públic d'exemplars de les peticions presentades pels ambaixadors de la Diputació al Rei, que hagué de manar-se fer una altra impressió, ..."(pàg 148)

Onofre de Copons i de Vilaplana, 4t senyor de Malmercat, casà el 1620 amb Magdalena, de Gay i de Ahones, filla de Tomàs de Gay. Va participar al setge de Salses (1639-40)junt amb els germans de Magdalena, Miquel i Tomàs, que van morir al setge.

Els Copons de Malmercat a la Guerra de Successió 1705-1714

Jacint de Copons i Gay, 4t senyor de Malmercat, casat amb Magdalena Esquerrer (neboda de Lluís de Esquerrer, canonge de Barcelona), Va tenir quatre fills barons. Jacint de Copons i Esquerrer, que va seguir la carrera militar i va ser alferes coronel d'infanteria espanyola del terç del comte de Darnius; Manel de Copons i Esquerrer va ser destinat a la carrera eclesiàstica seguint les passes del seu oncle Francesc de Copons i de Vilaplana, abat de Ripoll; Plàcid de Copons i Esquerrer es va formar per a la judicatura i Josep de Copons i Esquerrer va heretà el títol i el patrimoni. Els quatre germans, criats a Malmercat, assolirien les més altes responsabilitats polítiques i militars en els esdeveniments claus de la rebel•lió dels catalans contra la dinastia borbònica.

Josep de Copons i Esquerrer, 6é senyor de Malmercat, participà a les Corts de 1701 i 1705, insaculat per a diputat militar per la vegueria d'Urgell 1706. Va comandar les forces pallareses en la defensa del Pallars contra les tropes de Felip V dirigint la defensa de Gerri el 1708. Es casà amb Isabel de Cordelles i Romanyer, pubilla del diputat militar Felicià de Cordelles, austriacista militant, recompensat amb el marquesat de Mura per Carles III. En reconeixement de la seva aportació a la causa austriacista va ser nomenat marqués de Malmercat per Carles III d’Àustria el 5 de juliol de 1707.

Plàcid de Copons i de Esquerrer, Doctor en Dret, va assolir el càrrec d’oïdor de la Real Audiència de Catalunya durant el període austriacista. Participà a les Corts de 1701 i 1705. El 1702, com a advocat del Braç Militar, va participar i intervenir al Tribunal de Contrafaccions en defensa de les institucions catalanes front a les actuacions del virrei Velasco. Acabades les Corts de 1701-02, el rei Felip V marxà a Nàpols i deixà a la seva esposa com a governadora general. El desembre de 1702, Plàcid de Copons, en qualitat d’advocat del Braç Militar, plantejà que el governador general, encara que fos la reina, devia jurar les Constitucions Catalanes i considerava que mentre no ho fes, l’autoritat reial requeia exclusivament sobre el lloctinent general. El virrei Velasco, per tal de punir als considerats desafectes als borbònics, va fer eliminar el seu nom de les bosses d'insaculació, inhabilitant-lo així per a ocupar els càrrec públics (diputat de la Generalitat) per als quals havia estat proposat. Una vegada instal•lat el govern austriacista fou nomenat per l'arxiduc magistrat de la tercera Sala de la Real Audiència o “Real Consejo”. Fou un dels "consellers" enviats per la Diputació al diputat militar de la Generalitat, Antoni Berenguer Novell, que junt amb el general Rafael Nebot comandaven l'exèrcit organitzat per tal de aixecar la resistència del principat (agost-octubre 1713) i trencar el setge de Barcelona. Va romandre en els llocs dirigents de la resistència fins al 1714.

Manuel de Copons i d'Esquerrer, cambrer del monestir de Santa Maria de Banyoles. Va ser el 119è President de la Generalitat entre els anys 1707-1710. Durant aquest anys Manuel de Copons i d'Esquerrer presidí la Conferència dels Tres Comuns juntament amb el conseller en cap de Barcelona, Josep Areny i Garriga i el protector del Braç Militar, Josep Galceran de Pinòs i Rocabertí. El 16 d’agost de 1713 Manel de Copons era a Barcelona i va formar part de la junta (novena d’habilitadors) per a l’elecció dels darrers diputats que tindria la Generalitat abans del decret de Nova Planta.

Jacint de Copons i Esquerrer. Militar, va participar a la defensa de Girona, assetjada per un exèrcit francès de 14.000 homes, el juny de 1684.

Francesc de Cordelles i Romanyer (Barcelona 1650, Gerri 1739), germà de Felicià de Cordelles i Romanyer era l'oncle Jacint, Josep, Manuel y Plàcit. Prengué l'hàbit dels benedictins observants a Montserrat (1672). fou abat temporal de Montserrat (1683 - 93) i abat perpetu de Sta. Maria de Gerri (1698-1739) on reconstruí el monestir cremat per l'exèrcit francès el 1711, que dispersà l'arxiu, abandonant els documents pels prats i s'endugué les campanes. Va fer instal•lar l'òrgan i el camarí del monestir. Va ser un dels promotors del Parlament que es celebrà a Barcelona el 1705. Durant el setge borbònic de 1706 va ser comissionat a la Conferència dels tres Comuns. Formà part de la junta austracista eclesiàstica durant els setge de Barcelona de 1705. Era cunyat del general de l'imperi Tattembach (comandant militar de Girona quan va caure en mans dels borbònics) i va presidir la Junta de Braços reunida a Barcelona des del 30 de juny fins al 6 de juliol de 1713, que va decidir la resistència a ultrança de Catalunya contra Felip d'Anjou. Caiguda Barcelona va tornar al monestir de Gerri, al Pallars, on va reprendre les seves funcions com a abat. Va llegar tots els seus béns als Copons de Malmercat.

La fi dels Copons de Malmercat

Els Copons de Malmercat es traslladaren a viure a Barcelona a partir de 1790, arrendant la seves explotacions a pagesos de la comarca. Per manca de descendència masculina el patrimoni dels Copons passà successivament a mans del Castillón i dels Bielsa que es van arruinar y sembla que no van deixar descendents.