Vés al contingut

Usuari:Elias 33/Rambo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Stallone en Rambo III. Fotografia per Yoni S.Hamenahem.

Rambo és una popular saga de pel·lícules d'acció protagonitzades per Sylvester Stallone. Està basada en els personatges creats pel novel·lista David Morrell en la seva novel·la First blood (‘primera sang’), que també és el títol original de la primera pel·lícula de la saga. Les pel·lícules se centren en un veterà de la Guerra de Vietnam, John James Rambo, summament expert en totes les tècniques de supervivència i guerra de guerrilles. La saga consta de quatre pel·lícules: First Blood (Rambo: primera sang, o Acorralat, 1982), Rambo:
First Blood Part II(Rambo: acorralat part II, 1985), Rambo III (Rambo III, 1988) i Rambo IV John Rambo (2008).

A la fi de 2014, l'actor Sylvester Stallone va confirmar que ja es troba complet el guió del cinquè lliurament de Rambo, la qual portarà per nom Rambo: Last Blood.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès El rodatge de la cinta es realitzarà a Filadèlfia i estarà a càrrec de Ryan Coogler.

Personatge

[modifica]
Article principal: John Rambo

Trama de la novel·la original

[modifica]

El personatge fictici de John James Rambo va néixer el 6 de juliol de 1947 en Bowie (Arizona), en una família barreja de grecs, alemanys i nadius americans. En acabar l'institut es va allistar per servir voluntàriament en l'Exèrcit dels Estats Units, el 6 de juliol de 1966, i va ser destinat a Vietnam al setembre d'aquest mateix any. Va tornar als Estats Units en 1967 i va començar a entrenar-se com a membre de les Forces Especials a Fort Bragg, Carolina del Nord. A la fi de 1969 va ser destinat novament a Vietnam, però a un altre front de batalla. Al novembre de 1971 va ser capturat per les forces norvietnamitas prop de la frontera amb Xina. Al costat d'un altre presoner nord-americà va ser portat a un camp de presoners de guerra (POW, acrònim en anglès de Prisoners Of War), on va ser torturat. Va poder escapar d'aquell camp en 1972, però li van destinar a un altre front. El 17 de setembre de 1974 va acabar el seu servei i va poder tornar a casa. Al seu retorn va comprovar l'animadversió de molts dels seus conciutadans cap a aquells que havien lluitat a Vietnam.

Aproximadament vuit anys més tard, Rambo té dificultats per adaptar-se a la vida com a civil i decideix realitzar uns viatges per Estats Units. Aquests viatges donaran un nou canvi a la seva vida, potser més profund que els que va experimentar en la guerra.

Durant el seu viatge sense rumb, arriba a Hope, un petit poble de muntanya de l'estat de Washington, i té problemes amb el xèrif Will Teasle, veterà de la guerra de Corea, que li commina a anar-se. Rambo es nega i el xèrif arresta a Rambo per vagabundejar i per resistència (falsa) a l'arrest.

És portat a la comissaria, registrat i copejat per diversos agents. Durant els cops i la dutxa forçada, Rambo experimentarà records molt vívids de la seva estada com a presoner de guerra. Quan un oficial de policia tracta d'afaitar-ho, Rambo esclata en recordar un passatge de la seva tortura; copeja als oficials, roba una motocicleta i es dirigeix a les muntanyes per amagar-se.

Un petit grup de policies surt en la seva cerca per capturar-li, però en va, no aconsegueix ser capturat a causa que Rambo és especialista en tècniques de guerrilla. Llavors el xèrif Teasle decideix cridar a la Guàrdia Nacional. L'antic oficial al comandament de Rambo, el coronel Sam Trautman, adverteix a les autoritats del risc d'intentar capturar a Rambo, donada la seva experiéncia en combat.


La Guàrdia Nacional troba l'amagatall de Rambo, l'entrada d'una mina, i decideixen atacar-ho amb un lanzacohetes M72 LAW. Rambo, sabent que els seus perseguidors li creuen mort, s'escapoleix pels túnels i troba una altra sortida prop de la carretera principal del poble. Roba una metralladora M60 de la Guàrdia Nacional i torna al poble, on s'enfronta novament amb el xèrif, qui s'assabenta que en realitat va sobreviure en la mina. Al poble, Rambo atreu al xèrif destruint una gasolinera, pals de telèfon i una tenda local per confondre-ho psicològicament.

Rambo localitza a Teasle sobre el terrat de la comissaria i dispara al sostre fins a fer-ho caure malferit.

Adaptació cinematogràfica

[modifica]
Article principal: First Blood

Hi ha sobretot, diferències entre la novel·la original i l'adaptació cinematogràfica. La primera correspon al tracte del personatge: Rambo es comporta en la novel·la com un fred assassí que se sent perseguit, i acaba amb la vida de bastants dels seus perseguidors; en canvi, la pel·lícula mostra que les (poques) morts que causa Rambo mai són de forma directa. És un personatge més noble i compassiu, i amb tendència a l'heroisme.

La segona gran diferència està en el final del personatge. En la novel·la, Rambo mor a les mans de Trautman. L'enfrontament entre Rambo i el xèrif Teasle (eix de tota la novel·la) acaba amb la mort de tots dos. En la pel·lícula, es produeix una escena dramàtica, de la primera part de la qual es pot concloure, respecte de Rambo, que para ell, el món no funciona de manera justa a causa que va lluitar per guanyar, va perdre, i en tornar es va trobar amb un tracte que no mereixia; encara que això es deu més aviat al fet que es va veure obligat a canviar, abruptament, la vida que portava en la guerra a la qual es va acostumar, a la vida d'un civil qualsevol, i que, per aquesta mateixa raó, no ha estat capaç d'adaptar-se al món des que va acabar el seu servei, donant a entendre que aquesta "miniguerra" va ser el que va acabar per cansar-ho. Un altre factor influent va ser que va perdre a un dels seus millors amics d'una manera brutal, per acabar desembolicant-se en un allargat relat de com va perdre a aquest amic, qui no va poder complir els seus somnis, fent un pas darrere l'altre fins al plor, després de la qual cosa es rendeix i és empresonat.

Sèries d'animació

[modifica]
  • Rambo and the Forces of Freedom

Novelizaciones

[modifica]

L'autor David Morrell va escriure novelitzacions de les seqüeles de First blood, en els guions de les quals no va tenir participació. En tots dos llibres, Morrell va agregar més elements a les seves respectives històries. En la novelización de Rambo: First Blood Part II, Morrell va fer ús d'un guió escrit per James Cameron que havia estat descartat per a la pel·lícula; i en el cas de Rambo III, el novel·lista va tornar sobre el tema (abordat en el primer llibre) de les seqüeles d'una guerra en els veterans.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès No s'ha anunciat una novelización de la quarta pel·lícula.

En les novel·les, durant la major part dels capítols que passen per les vivències de Rambo, s'identifiquen més o menys clarament dues maneres de pensar diferents (encara que aquesta diferència és més aviat difícil de notar, a causa del llenguatge que usa cadascuna): una que tracta d'incitar a Rambo primer a raonar i després a "entrar en acció" i una altra que, o es resisteix ,o ho evadeix, o es nega, exposant arguments amb què pretén aconseguir aquest objectiu. A mesura que Rambo va passant pels esdeveniments, cada part paral·lelament va guanyant i perdent terreny en tractar d'imposar-se, però entretant la vida de Rambo segueix i est va fent coses mentre ambdues parts es disputen el "podium", deixant-se influenciar de tant en tant per alguna de les dues (particularment la que tracta de fer-ho actuar). De fet, en algunes expressions de la cara de Rambo es pot advertir clarament aquesta diferència, als moments en què aquest es veu en risc de començar un conflicte amb algú; cada costat del seu rostre reflecteix una de les seves dues maneres de pensar.

Videojocs

[modifica]

Controvèrsia

[modifica]

Les pel·lícules de Rambo han estat molt criticades per la seva excessiva violència. Es considera que la primera part, First Blood (Rambo I o Acorralat), és la millor de la saga, ja que té un to que la diferència bastant de les seves seqüeles. La segona i la tercera part, no obstant això, incideixen en un grau de violència que ha provocat la majoria dels retrets cap a la saga. Segons el Llibre Guinness dels Rècords de 1990, Rambo III és la pel·lícula més violenta mai rodada fins llavors: 221 actes violents i més de 108 víctimes mortals. No obstant això, aquestes xifres van ser superades amb la quarta pel·lícula. La major polèmica va arribar el 19 d'agost de 1987. Al petit poble anglès de Hungerford, un home armat va començar a disparar al carrer, causant 16 morts i nombrosos ferits, per després es va suïcidar (fet conegut com la Massacre de Hungerford). Molta gent va usar aquest incident com a demostració que les pel·lícules violentes, particularment la saga Rambo, tenien un perillós impacte en les persones.

Curiositats

[modifica]
  • El seu cognom original grec era Rampos. El seu segon nom, James, agafat del seu pare o del seu avi, era l'anglicisme de Demetrios, sobrenomenat normalment Jimmy.
  • El títol en japonès de Rambo I és Rambo. Casualment, ranbou en japonès significa dur/violent.
  • Existeix una família d'origen suec cridada Rambo. El nom va ser adquirit per Peter Gunnarsson (1612-1698) i prové de Ramberget, localitat de Hinsingen, al nord-oest de Gotemburgo. Curiosament, alguns membres d'aquesta família van seguir la carrera militar.
  • Peter Gunnarsson va portar llavors de poma de la seva Suècia natal als Estats Units. La poma Rambo (Rambo Apple) encara es conrea en diversos estats del nord-est dels Estats Units.
  • El nom John Rambo, segons va afirmar el seu creador, David Morrell, prové de l'escriptor Jean Arthur Rimbaud (rimbaud es pronuncia de forma molt semblada a rambo en anglès) i de la poma Rambo.
  • De fet, Arthur John Rambo va ser un militar americà caigut a Vietnam. Va pertànyer a l'11.º Regiment de Cavalleria, va aconseguir el rang de sergent i va morir en acció el 26 de novembre de 1969. El seu nom està inscrit en el Memorial dels Veterans de Vietnam (panell 16W, línia 126) situat a la ciutat de Washington DC. Arthur John Rambo va néixer el 16 de desembre de 1944, en Libby, una ciutat petita del comtat de Lincoln, estat de Montana. Va ser reclutat a la fi de 1968, i va caure en acció en Tay Ninh, llavors Vietnam del Sud, quan el seu esquadró va ser atacat per terra tant per artilleria com per elements regulars de l'exèrcit de Vietnam del Nord. Entre les seves condecoracions (pòstumes) destaquen l'Estel de Plata i l'Estel de Bronze. Arthur John Rambo està sepultat en el cementiri de la seva ciutat natal, Libby, Montana.
  • L'arc usat en la segona part de Rambo està basat en el model RAM, fabricat per la companyia Hoyt. Aquest model passaria a cridar-se, posteriorment, RAMBO. Casualment, el logotip de Hoyt és una poma.
  • Existeix un altre personatge anomenat Rambo, interpretat per Tomas Millian en la pel·lícula italiana Il Giustiziere sfida la città, rodada molts anys abans que la primera pel·lícula de la saga. Tomas Millian havia llegit la novel·la First Blood, i el nom de Rambo li va sonar adequat per a un heroi d'acció. A pesar que els dos personatges no tenen gens en comú, la pel·lícula es va tornar a editar anys més tard sota el títol La venjança de Rambo.
  • En els Jocs Olímpics de Tòquio de 1964, un atleta nord-americà de nom John Rambo va aconseguir la medalla de bronze en el salt d'altura amb 2,16 m (7 ft 1 in) darrere del seu compatriota John Thomas i del vencedor, el rus Valeri Brumel. Categoría:Wikipedia:Mantenimiento de la plantilla Altura (metro)
  • Els helicòpters El meu-24 Hind D que apareixen en la pel·lícula són en realitat helicòpters de transport Aérospatiale SA 330 Puma modificats per semblar-se als veritables Hind D usats per l'antic bloc soviètic.
  • James Cameron, coguionista, va assegurar que ell només va escriure el primer esborrany del guió, sobre el qual Sylvester Stallone va fer molts canvis. Quan es va estrenar la pel·lícula, el contingut "polític" del film va crear molta controvèrsia. Molts pensaven que el conflicte de Vietnam va ser "alterat" per semblar més heroic. Cameron va assegurar que ell només va escriure la part d'acció, i que Stallone va escriure la part política.
  • Cal dir, que la famosa frase de "No sento les cames", no apareix en cap de les pel·lícules de la saga. Aquesta, apareix en la pel·lícula "The Deer Hunter" (el títol de la qual a Espanya és "El Caçador"), dirigida per Michael Cimino i protagonitzada per Robert De Niro, emmarcada en un context similar (la Guerra de Vietnam) que, més endavant, l'humorista espanyol Santiago Urrialde associaria amb el personatge de Rambo. La que si apareix no obstant això, en l'escena en què Rambo relata a Trautman l'episodi de la guerra en què una bomba va deixar sense cames al seu company, Rambo va intentar recuperar-les i diu la frase "No trobo les cames".
  • El productor de CSI: Las Vegas es diu David Rambo
  • En 2014 és publicat Rambo: The video Game que, malgrat ser castigat per part de la premsa especialitzada per la seva pobra qualitat, suposa un adaptació relativament fidedigna de les tres primeres pel·lícules de saga.
  • Tant el personatge (Rambo) com l'actor (Sylvester Stallone) van néixer el 6 de juliol, encara que amb un any de diferència.
[modifica]
  • En la pel·lícula Gremlins 2 es veu a Gizmo mirant l'escena, en Rambo II, en la qual Rambo dispara la seva fletxa explosiva amb el seu arc. En una escena posterior veiem al propi Gizmo disfressat de Rambo amb arc i fletxes. Aquesta referència es va fer com a petita broma al compositor Jerry Goldsmith, creador de la banda sonora d'ambdues pel·lícules.
  • En la comèdia Hot Shots II, el personatge de Charlie Sheen és una paròdia de Rambo. L'estructura de la pel·lícula és la de Rambo III, i Richard Crenna (el coronel Trautman en les tres pel·lícules de la saga Rambo) fa una paròdia del seu propi personatge.
  • En el videojoc Soldat, jugar a la manera Rambo concedeix al jugador un arc i fletxes capaces de matar d'un sol cop. Si un altre jugador vol ser Rambo, ha de matar al que en aquell moment tingui aquesta categoria en el joc.
  • L'any 2007 va ser estrenada en el festival de cinema Sundance una pel·lícula anomenada Són of Rambow (el fill de Rambow), escrita i dirigida per Garth Jennings (Hammer & Tongs Productions), en ella es fa un viatge nostàlgic als anys vuitanta, i es narra la història d'un nen que és motivat a realitzar i actuar la seva pròpia pel·lícula d'acció després de veure amb gran impacte i sorpresa la pel·lícula recentment estrenada de Rambo.
  • Rambo va servir d'inspiració al moment de dissenyar a un dels protagonistes del videojoc Contra. El player 2 jugarà amb Bean Llanci, qui comparteix el cabell fosc i llarg que distingeix al veterà de la Guerra de Vietnam.
  • En la saga de videojocs de King of fighters existeixen dos personatges que tenen semblats o són inspiració de les pel·lícules de RAMBO. Ralf Jones per exemple té una semblança a Rambo solament es diferencien que un usa pantalons de jean, guardacostas i una bandana en el cap. Mentre que el comandant Heidern té gairebé les mateixes característiques del coronel Trautman solament que Heidern en el videojoc és altament mortífero a l'hora de barallar. Aquesta relació prové del fet que aquests personatges componguin l'equip Ikari Warriors, en clara referència a una altra recreativa de SNK (creadora de la saga King of Fighters on dos guerrillers amb un aspecte clarament inspirat pel de Rambo (tors descobert, bandana al voltant del front) s'enfronten en solitari a un exèrcit en diversos escenaris.
  • En el popular MMORPG World of Warcraft Cataclysm es fa una referència a Rambo, mitjançant una cadena de missions en la qual has d'obtenir entre altres coses la seva bandana, el seu ganivet i el seu arc. En aquest homenatge el personatge que fa les vegades de rambo és John Keeshan, al com se li denomina com "Johnny", est va ser el major assassí de orcos durant la Segona Guerra Mundial i és cridat de nou per combatre a la creixent invasió de orcos rocanegra a les muntanyes crestagrana. També apareix el coronel Trautman sota el nom de coronel Troteman i les missions van des d'obrir un enorme cràter amb explosius fins a conduir un tanc de vapor en la torreta del qual va apostat "John Keeshan" eliminant orcos amb una metralladora.
  • En alguns catàlegs d'eines apareix el matxet tipus Rambo.

Música

[modifica]

La banda sonora original de les tres pel·lícules va ser composta i dirigida per Jerry Goldsmith. En la segona pel·lícula, la música va ser interpretada per l'Orquestra Filharmònica Nacional, i en la tercera pel·lícula, per la Hungarian State Opera Orchestra. El tema principal de First Blood va ser la base de la cançó que apareix al final de la primera pel·lícula: It's a long road, interpretada per Donen Hill. La banda sonora de la quarta pel·lícula va ser realitzada per Brian Tyler, encara que basant-se en part en les composicions prèvies de Goldsmith.

Notes

[modifica]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Elias_33/Rambo&oldid=20180833»