Usuari:Enric Q/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Enric Q. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
JOSEP QUERALT GRAU
[modifica]
Josep Queralt i Grau (Valls 1910 – Barcelona 1993). Començà a treballar a Valls als 14 anys i als vespres estudiava dibuix a l’Escola del Treball. Amb 17 anys es traslladà a Barcelona on passà a aprendre l’ofici de litògraf sobre pedra al taller de Ricard Neddermann, també estudiava a l’Escola de Belles Arts (Llotja) al carrer Salmerón on coincidí amb Ricard Giralt Miracle, Antoni Clavé i els germans Badia Vilató. Al curs 1928-29 obté una medalla de plata per un dibuix d’un buidat de guix del cap d’un guerrer.
El gravat sobre pedra va esdevenir una tècnica obsoleta i al 1929 començà a treballar per lliure com a dibuixant per a les arts gràfiques, va participar a diversos concursos públics de cartells guanyant-hi diversos premis. El cas més notable és el de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls de 1931 i un altre de la Caixa de Pensions (1933) que es va reeditar durant uns vint anys en format de postal. El gruix de la seva obra es va desenvolupar fent esbossos i dibuixos gràfics de marques, etiquetes, capses, prospectes, embolcalls per a productes d’us personal, farmacèutic, alimentari, objectes industrials... Cal destacar la sèrie de calendaris per a “Gráficas Studium” empresa amb la qual va col·laborar molts anys. Es va jubilar a l’any 1983. El Museu de Valls és depositari de la seva obra i en va fer una exposició antològica (2014-5) editant-ne un ampli catàleg[1][2]. El Suplement Cultural de La Vanguardia de 24/10/2015 en publicà una critica de Daniel Giralt-Miracle.
Basant-se en la tipografia del cartell de 1931 Eduard Vidiella ha elaborat un tipus de lletra, denominada la Vallenca[3][4].
Referències
[modifica]BARCELONA, PUBLICITAT I EPHIMERA (1850-1950), Ramon Oliva Pascuet i Oriol Oliva Sanosa (Ajuntament de Barcelona) 2015. ISBN: 978-84-9850-729-4 .Pàgines: 590. Recull una part significativa de la seva obra.
CATALUNYA EN 1.000 CARTELLS, Jordi Carulla i altres, (Postermil. S.L) 1994. Barcelona 1º edició 1994. 415 pàgines. Surten dos dels cartells més coneguts.
- ↑ ElVallenc.cat. «El Museu de Valls exposa l’art gràfic del vallenc Josep Queralt Grau», 18-12-2014. [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑ Vilanova, Jordi. «El Museu de Valls exposa l'art gràfic del vallenc Josep Queralt Grau», 19-12-2014. [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑ Redacció. «Un alumne d'ELISAVA recupera una tipografia de Josep Queralt i guanya el Premi Laus», 12-06-2018. [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑ «Tipografia Vallenca — Edu Vidiella | Disseny gràfic i disseny de lletres» (en anglès). [Consulta: 27 novembre 2022].