Usuari:Enrospv/autortirant
El debat de l'autoria del Tirant lo Blanc, que involucra al cavaller Martí Joan de Galba naix del colofó del llibre, que llig:
| « | Ací feneix lo llibre del valerós e strenu cavaller Tirant lo Blanch, príncep e cèsar de l'Imperi Grech de Contestinoble, lo qual fon traduït de anglés en lengua portoguesa e, aprés, en vulgar lengua valenciana, per lo magnífich e virtuós cavaller mossén Johanot Martorell, lo qual, per mort sua, no·n pogué acabar de traduir sinó les tres parts. La quarta part, que és la fi del llibre, és stada traduïda, a pregàries de la noble senyora dona Ysabel de Loriç, per lo magnífich cavaller mossén Martí Johan de Galba. | » |
| — Editor del Tirant, Colofó del Tirant lo Blanc (editio princeps de 1490) | ||
Aquest colofó, que atorga part de l'autoria de la «quarta part» al cavaller Martí Joan de Galba, va ser redactat per l'impressor, després de la mort de Joanot Martorell i Martí Joan de Galba.[1] No especifica a què fa referència amb «la quarta part» del text, ni com es divideixen les altres tres parts. Tanmateix, és contradictòria a la dedicatòria del llibre, que diu:
| « | A honor, lahor e glòria de Nostre Senyor Déu Jesuchrist e de la gloriosa sacratíssima Verge Maria, mare sua, senyora nostra, comença la letra del present libre apellat Tirant lo Blanc, dirigida per mossén Johanot Martorell, cavaller, al sereníssimo príncep don Ferrando de Portogal. | » |
| — Autor del Tirant, Dedicatòria del Tirant | ||
La contradicció entre la dedicatòria i el colofó, l'ambigüitat i la manca de detalls més específics sobre l'autoria de l'obra va provocar, des del començament, un debat sobre a qui correspon la veritable autoria del text, que van des de la negació de la participació de Martí Joan de Galba, fins a la negació de l'autoria de Joanot Martorell, fins la proposta d'altres autors com Joan Roís de Corella.
Història del manuscrit del Tirant
[modifica]No hem pogut conservar el manuscrit original del Tirant, que ens permetria resoldre la qüestió. Només se n'ha pogut conservar un únic full, el corresponent al capítol 407 i inici del 408, conservat a l'Arxiu de la Diputació de València; que s'havia arrencat del volum original i que s'havia fet servir com a carpeta d'un grapat de documents legals pertanyents a Joan de Lloris, familiar d'Isabel de Lloris, persona a qui va dedicada el colofó de l'obra.[2]
Al contrari del que afirma el colofó, allò més probable és que Joanot Martorell finalitzara la novel·la abans de la seua mort. D'una banda, si bé la dedicatòria podria haver sigut escrita abans de saber que li arribaria la mort, allò més normal és que s'escriga amb posterioritat de finalitzar l'obra. Això no vol dir que Martí Joan de Galba no poguera haver ampliat el text entre la mort de l'escriptor i la seua publicació l'any 1490.[2]
Aquest esment de la intervenció de Joan de Galba ateny principalment a la part final fa que també s'haja qüestionat, més enllà de la definició de les «quatre parts» de la novel·la, si va corregir o modificar més àmpliament el text. Malgrat això, la coherència textual indica que en cas d'haver-se donat una modificació aquesta va ser bastant mínima.[2]
Martí Joan de Galba
[modifica]Les vides de Joanot Martorell i Martí Joan de Galba es troben vinculades perquè l'any 1460, un any abans de la seua mort, l'autor es trobava en una situació de profunda dificultat econòmica arran de les seues constant disputes polítiques amb els nobles valencians de l'època. Martí Joan de Galba fou un membre de la baixa noblesa barcelonina que vivia a la ciutat de València, nebot del poeta Pere March. Gaudia d'una bona posició econòmica i, amb l'ofici de prestamista,[3] va rebre nombroses peticions per part de Joanot Martorell per a préstecs, l'últim del qual va ser el propi manuscrit del Tirant. Malgrat el que diu el text del colofó, no queda clar que Martí fora realment cavaller[2] ja que és esmentat com a donzell encara en la seua partida de mort,[3] és a dir, un noble jove que encara no ha sigut ordenat.
Joanot, després d'haver venut moltes de les seues terres, va donar com a penyora del préstec a Martí Joan de Galba el manuscrit, a canvi de cent reals. Per la seua prematura mort l'any 1465, els diners no van ser mai retornats i, així, aquest cavaller es va convertir en el propietari del manuscrit, que va mantenir inèdit durant 35 anys, fins la seua publicació el 1490.[2] Autors com Joan Fuster han vist en aquest lapse de temps una oportunitat, encara que no una prova definitiva, de la modificació del text.[4] El fill de Joanot, Galceran Martorell, va demandar Martí Joan de Galba per a recuperar el llibre en 1465, però va perdre la demanda perquè es considerava que Martí Joan de Galba n'era el propietari legítim atenent a les condicions de venda.[3]
Posseïa una notable biblioteca, fet que el situa com a un home amb una possible formació culta; malgrat això, no consta que haja tingut cap creació literària pròpia. Segons l'inventari de la seua biblioteca,[3] posseïa dos exemplars del Tirant lo Blanc, un dels quals fora, possiblement, el manuscrit original empenyorat per Martorell i una còpia nova, també manuscrita, segurament per a lliurar a la impremta.[2] Galba mor l'any 1490 amb la precaució de prohibir la venda dels llibres de la seua biblioteca, i el seu nebot Gerau de Galba, hereu dels béns, és qui porta el llibre a ser imprés per Nicolau Spindeler pocs mesos després.[3]
El llibre, amb la resta de propietats del noble, és portat al castell familiar de Montnegre (Sant Cugat del Vallès). No sabem en quin moment posterior es va perdre el manuscrit. Les propietats dels Galba van ser donades a la beneficiència l'any 1622 amb la mort de la descendent Lucrècia de Galba, però no s'hi especifica cap inventari de béns que parle concretament del llibre o el manuscrit.[3]
Les tesis de l'autoria
[modifica]Existeixen diferents perspectives pel que fa a l'autoria del Tirant:
- Autoria única de Joanot Marotrell.
- Autoria de Joanot Martorell, amb esmenes de Martí Joan de Galba.
- Autoria parcial de Joanot Martorell, finalitzat per Martí Joan de Galba.
- Autoria de Martí Joan de Galba, sense intervenció de Joanot Marotrell.
- Autoria de Joan Roís de Corella.
Aquestes teories han variat amb el pas del temps i alguns investigadors com Martí de Riquer van canviar d'opinió al llarg de la seua carrera d'investigació.
Partidaris de l'autoria compartida
[modifica]L'autoria compartida, atenent al que descriu el colofó del llibre, és la teoria defensada des dels primers temps de crítica del llibre, que intentaven esbrinar quin era el grau de col·laboració de Galba en l'obra.
El primer d'estos autors és Francisco Martínez i Martínez, qui en 1916 elaborava una biografia
Referències
[modifica]- ↑ Martorell, Joanot; Anna Isabel Peirats. Albert Hauf. Tirant lo Blanc. Tirant lo Blanc, 2008, p. 1541. ISBN 978-84-9876-248-8.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Alemany, Rafael. Introducció al Tirant lo Blanc. Alzira: Bromera, octubre 2007 (Essencial). ISBN 978-84-9824-240-9.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Ocerinjauregui, Josep Moran i «La Família Gualba i el Tirant lo Blanc». Llengua i literatura, 07-06-2002, pàg. 7–30. ISSN: 2013-9527.
- ↑ Fuster, Joan «Consideracions sobre el Tirant». Actes del Novè Col·loqui de Llengua i Literatura Catalanes, 3, 1993, pàg. 5-23.