Vés al contingut

Usuari:Ferinancat/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuFerinancat/proves

El caiman nan de Cuvier (Paleosuchus palpebrosus) és una espècie de petit crocodilià de la família Alligatoridae present a Amèrica del sud.[1]

Descripció

[modifica]

Aquesta espècie és la més petita de la família dels al·ligàtors. Els mascles arriben a mesurar fins a 1,6 metres i les femelles arriben a 1,2 metres. Solen assolir un pes d'entre 6 i 7 quilograms.[2] La part superior i laterals d'aquests caimans va de color marró-rogenc a negre, i la part inferior de color més clar. La part de la mandíbula i la part inferior estan cobertes per taques fosques i clares.[3]

Comparativa dels cranis de alligator mississippiensis, caiman crocodilus i paleosuchus palpebrosus

El seu musell és obtús i curt i es corba cap amunt des de les fosses nasals fins a la part superior del cap, que té forma de cúpula. Els ulls grans i prominents són de color marró, tot i que s'han trobat exemplars amb els ulls grocs,[4] estan situats a la part superior del cap, i dins de cada iris hi ha una fissura vertical fosca.[5] Una altra cosa que diferencia aquest caiman de la resta és que només té 4 premaxil·lars a la mandíbula superior, quan la resta en tenen 5. Les escates a l'exterior de les mandíbules inferiors de molts individus estan cobertes amb bandes o taques fosques.

Alimentació

[modifica]

S'alimenta tant de vertebrats com d'invertebrats.[6] Entre els vertebrats més habituals hi podem trobar peixos i granotes. També pot consumir serps[7] tortugues, petits mamífers i ocells. A més, els mascles grans poden ocasionalment menjar altres caimans petits, i s'han reportat casos poc comuns de canibalisme.[8]

Pel que fa a la seva dieta d'invertebrats consumeix crancs,[9] gambes i mol·luscs, incloent-hi cargols i marisc. També s'alimenta d'insectes, especialment de coleòpters i d'aràcnids com les aranyes.

Distribució i hàbitat

[modifica]

Aquesta espècie viu a prop de rius, àrees humides i àrees de sabana inundades on se'l sol trobar descansant a la vora de l'aigua o en petites muntanyes de pedres o prop d'arbres en descomposició.[10] També se'l pot trobar en coves de fins a 3,5 metres de profunditat.

Se'l pot trobar en països com Bolívia, el Brasil, Colòmbia, l'Equador, Guyana, la Guaiana francesa, el Paraguai, el Perú, Surinam, Veneçuela i Trinidad i Tobago.[11] Habita bàsicament els rius Orinoco, Amazones, São Francisco, Paranà i Paraguai.

Reproducció

[modifica]

Els caimans nans de Cuvier són animals polígins,[12] que significa que el mascle es pot aparellar amb diverses femelles durant una sola temporada de cria. Durant el festeig durant l'estació seca, el mascle emet rugits i fa altres vocalitzacions mentre apunta amb la cua cap amunt abans d'acostar-se a la femella receptiva.[3]

Després de l'aparellament, durant la temporada de pluges entre els mesos d'agost i novembre, fan el niu. Els seus nius en forma de muntanya i d'entre 125 i 145 cm i una profunditat d'entre 40 i 80 cm, es poden trobar sobre vegetació flotant, però la majoria de les vegades es troben al terra del bosc en algun lloc ombrívol. La femella pon entre 13 i 15 ous i els cobreix amb fang, argila, fulles en descomposició, herba i branquetes. La seva incubació dura entre 90 i 92 dies.[13][14]

Un cop neixen, la seva maduresa sexual arriba als 8 anys en el cas de les femelles i als 6 anys en el cas dels mascles.[15]

Estat de conservació

[modifica]

La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) considera el caiman nan de Cuvier una espècie de risc baix gràcies a la seva àmplia distribució geogràfica i a la seva capacitat per adaptar-se a diferents condicions ambientals. És tan abundant i es troba tan estès pel nord de Sud-amèrica que alguns experts creuen que podria ser el crocodilià més comú del món. A causa de la seva petita mida, no acostuma a ser caçat per la seva pell, tot i que en algunes regions es caça per la seva carn. La majoria de poblacions es mantenen estables, però hi ha proves que algunes es veuen amenaçades per factors com la pèrdua d'hàbitat, la caça, la contaminació derivada de la mineria i els atropellaments, sobretot en zones properes a poblacions humanes.[11][16]

Referències

[modifica]
  1. «Paleosuchus palpebrosus (Cuvier, 1807)» (en castellà). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 28 octubre 2024].
  2. Campos, Zilca; Sanaiotti, Tânia; Magnusson, William «Maximum size of dwarf caiman, Paleosuchus palpebrosus (Cuvier, 1807), in the Amazon and habitats surrounding the Pantanal, Brazil» (en anglès). Amphibia-Reptilia, 31, 3, 01-01-2010, pàg. 439–442. DOI: 10.1163/156853810791769392. ISSN: 1568-5381.
  3. 3,0 3,1 «Cuvier’s dwarf caiman | Size, Diet, Habitat, & Facts | Britannica» (en anglès). [Consulta: 28 octubre 2024].
  4. «Cuvier's Dwarf Caiman | Gnomes of the Crocodile Family» (en anglès), 24-12-2015. [Consulta: 28 octubre 2024].
  5. Choi, Heiry. «Paleosuchus palpebrosus (Dwarf caiman, Cuvier's smooth-fronted caiman)» (en anglès). [Consulta: 28 octubre 2024].
  6. Campos, Zilca; E. Magnusson, William; Múniz, Fabio «Cuvier’s Smooth-fronted Caiman Paleosuchus palpebrosus». IUCN-SSC Crocodile Specialist Group (CSG).
  7. Dutra-Araújo, Diogo «Snakes as prey of Cuvier’s Dwarf Caiman (Paleosuchus palpebrosus: Alligatoridae), with a new observation from central Amazonia, Brazil». Herpetology Notes, volume 10: 169-170 (2017), 25-04-2017.
  8. Jirik, Kate. «LibGuides: Dwarf Caiman (Paleosuchus palpebrosus) Fact Sheet: Diet & Feeding» (en anglès). [Consulta: 28 octubre 2024].
  9. Magnusson, William E.; da Silva, Eduardo Vieira; Lima, Albertina P. «Diets of Amazonian Crocodilians». Journal of Herpetology, 21, 2, 1987, pàg. 85–95. DOI: 10.2307/1564468. ISSN: 0022-1511.
  10. Jirik, Kate. «LibGuides: Dwarf Caiman (Paleosuchus palpebrosus) Fact Sheet: Distribution & Habitat» (en anglès). [Consulta: 29 octubre 2024].
  11. 11,0 11,1 «Dwarf Caiman (Paleosuchus palpebrosus)» (en anglès). UICN Red List. [Consulta: 24 octubre 2028].
  12. Hrbek, Tomas; Vasconcelos, William Rangel; Rebelo, George; Farias, Izeni Pires «Phylogenetic relationships of South American Alligatorids and the Caiman of Madeira River» (en anglès). Journal of Experimental Zoology Part A: Ecological Genetics and Physiology, 309A, 10, 12-2008, pàg. 588–599. DOI: 10.1002/jez.430. ISSN: 1932-5223.
  13. «Dwarf Caiman (Paleosuchus palpebrosus) - Species Profile» (en anglès). United States Geological Survey (USGS). [Consulta: 28 octubre 2024].
  14. Jirik, Kate. «LibGuides: Dwarf Caiman (Paleosuchus palpebrosus) Fact Sheet: Reproduction & Development» (en anglès). [Consulta: 28 octubre 2024].
  15. Campos, Zilca; Magnusson, William E.; Marques, Vanílio «Growth Rates of Paleosuchus palpebrosus at the Southern Limit of its Range». Herpetologica, 69, 4, 12-2013, pàg. 405–410. DOI: 10.1655/HERPETOLOGICA-D-13-00005. ISSN: 0018-0831.
  16. Campos, Zilca; Mourão, Guilherme; Magnusson, William E. «The effect of dam construction on the movement of dwarf caimans, Paleosuchus trigonatus and Paleosuchus palpebrosus, in Brazilian Amazonia» (en anglès). PLOS ONE, 12, 11, 11-2017, pàg. e0188508. DOI: 10.1371/journal.pone.0188508. ISSN: 1932-6203. PMC: PMC5703545. PMID: 29176830.

{{Commonscat {{Bases de dades taxonòmiques

{{ORDENA:Caiman Nan De Cuvier [[Categoria:Al·ligatòrids