Usuari:FilltheGap/Escut Reial d'Espanya

Escut d'armes del rei Felip VI d'Espanya

Escut Reial d'Espanya (Preferència pel Senyal Reial) Variant no oficial de l'escut reial d'Espanya destinada als territoris de l'antiga Corona d'Aragó on es dóna preferència pel Senyal Reial. S'han substituït els florons de fulles d'acant del model oficial de la corona real espanyola per les flors de lis i els petits florons de la corona dels antics Reis d'Aragó i Comtes de Barcelona, s'ha incorporat la Cimera Reial d'Aragó i Barcelona .

L'escut d'armes del rei d'Espanya va ser adoptat de facto el 19 de juny de 2014, dia de la proclamació de Felip VI com a rei d'Espanya, i aprovada pel Reial decret 527/2014, de 20 de juny, pel qual es crea el Guió i l'Estendard del Rei Felipe VI i es modifica el Reglament de Banderes i Estendards, Guions,Insígnies i Distintius, establert per Reial decret 1511/1977, de 21 de gener pel qual s'aprova el Reglament de banderes i estendards, guions, insígnies i distintius.

Les armes del rei d'Espanya estan formades per un escut quarterat:

• El primer quarter, de gules, amb un castell d'or, emmerletat de tres merlets i, cadascuna amb tres merlets, maçonat de sabre i tancat d'atzur, que és de Regne de Castella;
• El segon quarter, de plata amb un lleó rampant de gules coronat d'or, lampassat i armat del mateix, que és de Regne de Lleó;
• Al tercer quarter, d'or, quatre pals de gules, que és de la Corona d'Aragó;
• Al quart quarter, de gules, amb una cadena d'or posada en orla, en creu i en aspa, amb un punt de sinople en abisme, que és de Regne de Navarra.
• Entat a la punta, de plata, amb una magrana al natural tijada, oberta de gules i fullada de dues fulles de sinople, que és de Regne de Granada.
• En escussó d'atzur i filetejat de gules, tres flors de lis d'or, símbol de la branca dels Anjou de la Casa de Borbó, l'actual dinastia regnant d'Espanya.

En el nou escut es van retirar la creu vermella de Borgonya que portava acolat a l'escut de Joan Carles I, com a símbol dels seus avantpassats, els ducs de Borgonya i Àustria, i un jou de gules en la seva posició natural amb cintes del mateix, i un feix de cinc fletxes de gules, amb puntes cap avall i cintes del mateix, símbol dels Reis Catòlics, situats a destra i sinistra de la punta d'aquest.

Armes Reals Grans d'Espanya des de Carles III a Alfons XIII (1761-1868 i 1875-1931).

El tot, envoltat del collaret de l'Orde del Toisó d'Or i rematat de corona del mateix metall i pedreria, amb vuit florons, visibles cinc, i vuit perlas intercalades, tancades amb vuit diademes, vistes cinc, guarnides també de perles i rematades amb una creu sobre un orbe; tal és la Corona Reial d'Espanya.

L'escut de Joan Carles I es va començar a utilitzar amb anterioritat a la seva regulació legal, l'any 1975, el 22 de novembre d'aquell any Joan Carles I va ser proclamat rei d'Espanya. Aquestes armes van estar basades en les quals Joan Carles I havia utilitzat com príncep d'Espanya des de l'any 1971 i que només es van diferenciar que disposaven d'una corona de príncep, tancada per quatre diademes (vistes tres), que va ser substituïda per la real. L'escut del príncep d'Espanya no estava, com succeeix en l'actualitat amb el del príncep d'Astúries, diferenciat per un lambel. En aquest escut, com en la versió que va utilitzar com a rei, figurava la Creu de Sant Andreu, un símbol que va ser usat pels ducs de Borgonya, en els seus estendards, indumentària i en els uniformes del seu guàrdia, ja que l'apòstol Sant Andreu va ser patró de la Casa Ducal Borgonya. L'ús de la Creu de Sant Andreu o de Borgonya en estendards i banderes espanyoles es va introduir amb Felipe el Bell, es va generalitzar amb Carles I i es va mantenir amb la Dinastia de Borbó.

Va estar present, al costat dels seus escuts, en els guions dels reis però, fora d'aquests, no va figurar (amb l'excepció de Carlos I) en les armeries dels monarques espanyols fins a l'aparició de l'escut usat pel Príncep d'Espanya. Aquest va ser regulat en el Decret número 814, de 22 d'abril, que va establir el guion i l'estendard del Príncep d'Espanya.

En aquest decret es va indicar que la creu de Borgonya, el jou i les fletxes s'incorporaven com a símbols del Moviment Nacional. Aquests elements es van mantenir després de la desaparició del Franquisme fins a juny de 2014, però amb un altre significat, exposat anteriorment.

L'escut d'armes del rei Joan Carles I va suposar la desaparició de les casernes alienes a Espanya que corresponien amb els títols històrics de la Corona i altres territoris que havia dominat en el passat (els ducats de Parma i de Toscana). Els monarques espanyols els van mantenir fins a 1931 com a símbol dels seus vincles dinàstics i no com a senyal de reclamacions territorials.

Escut del Monarca, versió de 1931.

Des de l'any 1761, en els períodes en què van regnar els monarques de la Casa de Borbó van ser els següents:

• En el segon quarter, Dues Sicílies partit i flanquejat, cap i puntes d'or i quatre pals de gules, flancs de plata i una àguila de sabre, coronada d'or, becada i membrada de gules.
• Al tercer quarter, Àustria de gules i una faixa de plata.
• Al quart quarter, Ducat de Toscana-Mèdici d'or i cinc roeles de gules distribuïts en el camp de dalt a baix, dos, dos i un, un tortillo d'atzur en cap carregat de tres flors de lis d'or.
• Al cinquè quarter, Borgonya modern d'atzur, sembrat de flors de lis d'or i bordura com­ponada, de plata i gules.
• Al sisè caserna, Ducat de Parma-Farnese d'or i sis flors de lis d'atzur distribuïdes de dalt a baix, una, dues, dues i una.
• Al setè quarter, Borgonya antic bandat d'or i d'atzur amb bordura de gules.
• Al vuitè quarter, Brabant de sabre i un lleó d'or, coronat del mateix, lampassat i armat de gules.
• Entat a la punta i partit:
• Tirol (partit de plata i una àguila de gules, coronada, becada i membrada d'or, carregat el pit d'un cre­ciente trebolado del mateix).
• Flandes (d'or i un lleó de sabre, lampassat i armat de gules);

Aquests blasons van estar units a les armes del Regne d'Aragó (que van estar col·locades en la primera caserna) i als escuts dels Regnes de Castella, de León, Granada (entado en la punta) i el escusón de la dinastia regnant, que van ocupar tots ells la posició central en l'escut.

L'any 1931, en les armes reals, es va substituir el blasó del Regne d'Aragó per l'escut del Regne de Jerusalem, un dels títols històrics del monarca espanyol és el de rei de Jerusalem. Aquest canvi va permetre col·locar les armes d'Aragó en la tercera caserna de la part central de l'escut, també es van introduir les armes del Regne de Navarra a la cambra per fer coincidir l'escut petit d'Alfons XIII amb les armes nacionals.

Aquest escut va tenir un caràcter efímer en proclamar-se la II República el 14 d'abril d'aquell any i va ser utilitzat en l'exili pel pretendent al tron, l'infant Joan de Borbó, comte de Barcelona.

Escut de l'Hereva de la Corona

Escut d'armes de l'hereva de la Corona d'Espanya

L'Escut de l'Hereva de la Corona Espanyola, la Princesa d'Asturies, Girona i Viana apareix descrit en el Reial decret 979/2015, 30 d'octubre, pel qual es creen el seu escut d'armes, guion i estendard.

Les seves armes estan formades per un escut quarterat:

• El primer quarter, de gules, amb un castell d'or, almenado de tres merlets i, cadascuna amb tres merlets, maçonat de sabre i tancat d'atzur, que és de Regne de Castella;
• El segon quarter, de plata amb un lleó rampant de gules coronat d'or, lampassat i armat del mateix, que és de Regne de Lleó;
• Al tercer quarter, d'or, quatre pals de gules, que és de la Corona d'Aragó;
• Al quart quarter, de gules, amb una cadena d'or posada en orla, en creu i en aspa, amb un punt de sinople en abisme, que és de Regne de Navarra.
• Entat a la punta, de plata, amb una magrana al natural tijada, oberta de gules i fullada de dues fulles de sinople, que és de Regne de Granada.
• En escussó d'atzur i filetejat de gules, tres flors de lis d'or, símbol de la branca dels Anjou de la Casa de Borbó, l'actual dinastia d'Espanya.
• El tot diferenciat amb un lambel d'atzur de tres peus. Aquesta brisura, va ser utilitzada per la Casa d'Àustria com la diferència pròpia de l'hereu.

El tot, envoltat del collaret i rematat de corona del mateix metall i pedreria, amb vuit florons, visibles cinc, i vuit perlas intercalades, tancades amb vuit diademes, vistes cinc, guarnides també de perles i rematades amb una creu sobre un orbe; tal és la Corona Real d'Espanya.

L'escut apareix timbrat amb una corona tancada, que és un cercle d'or, encastat en pedres precioses en els seus colors, compost de vuit florons de fulles d'acant visibles cinc, interpolats de perles en el seu color, dels quals parteixen quatre diademes de perles, vistes tres, que convergeixen en un orbe blau, amb el semimeridià i l'equador d'or, sumat de creu d'or, la corona folrada de vermell i envoltat del collaret l'Orde del Toisó d'Or.

Escut atribuït a l'Hereva de la Corona Espanyola com a Princesa de Girona

Variant no oficial de l'escut l'hereva de la Corona on les seves armes apareixen situades en un escussó on es dóna preferència pel Senyal Reial. El escussó es troba sobre les armes que utilitzava Joan el Caçador quan va esdevenir el primer duc de Girona: D'or, dos pals de gules. S'han incorporat a la corona de príncep els canvis descrits en la variant no oficial de l'escut reial però la Cimera Reial es troba situada sobre la corona dels antics antics prínceps de Girona i carregada amb la brisura pròpia de l'hereva.

Vegeu també

• Escut d'Espanya
• Rei d'Espanya
• Príncep d'Astúries
• Príncep de Girona