Usuari:Flamenc/proves24

Els darrers mesos he revisat un bon miler d'articles. En part dins de la iniciativa «Diumenge de les referències» i en part per criteris mig aleatoris. He aprofitat el dia de dol per l'estimat Claudefà per escriure una sintesi de la meva experiecnia. Queda molta feina. No és tot, i tampoc no he volgut escriure un nou compendi estílistic. Em sembla, que corrigint aquests errors i mal estil, ja podem avançar molt. Endavant! Espera que sigui útil.

Anglosaxonismes

Articles d'origen angolosaxó, sovint per una traducció aproximativa de la versió en castellà que ja conté uns quants errors de mala traducció i de mala adaptació. És una mena de joc del telèfon.

1. Mala traducció.

eventually (en)	Finalment, al cap i a la fi…	*eventualment
Exhibition, exhibit (en)	Exposició, exposar	*exhibir i exhibició són falsos amics.
Des (de)	Del, de la	Esdevé ‹donis› i no té cap sentit
Firma (es), firm (en) Tenda (es)	Firma Tenda	*signatura hipercorrecció. Quan és una empresa és una firma o una empresa. Inconvenient del castellanisme firma quan vol dir signatura *botiga: idem, però llegir que nòmades que viuen en «botigues» és una cosa curiosa

2. Perifràstic anglès (i'm writing)

Traducció del perifràstic molt freqüent en anglés I'm working, they have been studying (estic treballant, van ser estudiant) quan sovint n'hi ha prou amb ‹treballo› ‹van estudiar›. El pitjor és el totalment inútil ‹està sent› (970 ocurrències). El castellà sud-americà sembla molt infectat per aquest anglicisme, i passa desapercebut per qui tradueix de la Viquipèdia sud-americana.

Referències

1. Mala adaptació o localització de fonts

Sovint es fan servir referències anglosaxònes traduïdes sense res més. En cas d'autors antics o clàssics és flagrant. El traductor hauria de cercar si no hi hagi una traducció publicada en català. Citar la traducció en anglès, per exemple, d'una obra de Goethe (com ho fan de bon dret a la viqui en anglès), no té sentit, quan hi ha una traducció en català. També, em sembla, en la viquipèdia en català hem de fer conèixer tota aquesta feina dels traductors.

És el cas amb autors greco-llatins. És tradueix aleshores artesanalment la traducció anglesa al català, malgrat que hi ha una traducció nostrana en la col·lecció de la Fundació Bernat Metge. Citar la traducció anglesa, i no mostrar la traducció catalana és, com citar Juli Cèsar en castellà. Pitjor, és fer invisible el treball dels traductors i el patrimoni català.

La Bíblia és un altre cas: no hem de referir a la Bíblia en anglès o en castellà i traduir manualment. Tenim la versió dels monjos de montserrat, gratuïta i en línia.

Amb etimologia també és flagrant. La història d'una paraula és diferent per cada llengua. Traduir l'etimologia anglesa o castellana és molt aproximatiu. S'ha de verificar quina és la història de la paraula en català. Sovint el GDLC, la GEC o el DCVB donen indicacions, són gratuites i en línia. Hi ha diccionaris etimològics catalans de paper.

Idem per a definicions. És lógic que els anglosaxons citin el Merriam-Webster o la Britannica però no hem de traduir manualment les definicions anglesos quan en tenim de bones en català. Si és rellevant, l'autor podria comparar les dues definicions i tirar-ne conclusions.

Títols traduïts de llibres o articles que no tenen traducció. N'hi ha moltíssims. Per trobar la referència real, cal una tasca de detectiu; «com hauria pogut ser el títol original i en quina llengua» per trobar la font. S'hi pot afegir una traducció artesana, quan això pot ajudar a comprendre l'article. Sempre, sempre s'ha de citar el títol original. La plantilla ref-llibre ja accepta l'etiqueta «títoltraduït», la plantilla ref-publicació encara no.

2. Incompletes

Moltes referències són incompletes. «Article al diari Avui» o «Article al New York Times», sense afegir-hi la data, el títol, etc. Sobretot el nom de l'autor sovint és oblidat, i encara més el traductor. Amb una mica de recerca, es pot trobar que l'article és disponible a internet, a la web de l'editor, o repòsits digitals (Dialnet, RACO, Premsa digitalitzada del consistori de Girona…) i facilitar als lectors de llegir la font.

Moltes referències mortes o mig mortes (Wayback Machine) es poden ressuscitar amb una mica de recerca. La transició de http cap a https també dona pistes. En aquest cas, sovint es pot trobar el lloc https amb exactament el mateix text, o una versió actualitzada.

Referències mal formatades.

El sistema automatizat a partir d'un doi, un isbn o un enllaç va automatitzar les referències. Tot i aixó, sovint cal un control manual, de vegades fa un ref-web, quan de fet és un article o un llibre. També amb el segon cognom passa que el posi com segon nom, o confon editor i editorial.

Errors de llengua i estil

1. Gerundis

• Gerundis sense aspecte contemporani o sense que el subjecte del verb és el mateix.

Exemple: «Un jove Miguel Indurain feia la seva primera aparició a la cursa, abandonant a la 4a etapa.» Indurain no va aparèixer ‹abandonant›. Primer va aparèixer —suposo a la primera etapa— i va abandonar més tard.

Gerundi inútil: «segueix sent» quan els verbs romandre, restar o quedar sonen millor

2. Redundància i fòrmules recargolades

«És una església situada a Barcelona.» La paraula «situada» hi és supèrflua. «És una església a (o de) Barcelona» diu exactament el mateix. Escriure bé és ratllar molt. Sovint, la frase més curta és més clara.

En un article sobre l'Església de Santa Rita d'Enlloc, no és menester repetir en cada paràgraf o, de vegades en cada sentència, que es tracta de l'Església de Santa Rita d'Enlloc.

«La zona urbana de Narvik es troba localitzada a la part més interna de l'Ofotfjord» A mi em sembla més clar: «El centre urbà de Narvik és a l'extrem interior de l'Ofotfjord».

3. Substantivisme

Utilitzar un substantiu verbal, quan el verb conjugat és més clar i concís. Els substantius que s'acaben en -ció i -ment, són sovint suspectes.

Substantiu	Verb conjugat
La inauguració del teatre nou es va dur a terme el 2020	El teatre nou es va inaugurar el 2020
La producció del nou model s'està realitzant a la fàbrica de Martorell.	El nou model es produeix a la fàbrica de Martorell
Churchill va proposar la utilització de mines	Churchil va proposar d'utilitzar mines
L'epidèmia de còlera va esclatar el 1886 i la seva proliferació és va produir sobretot als barris pobres.	L'epidèmia de còlera va esclatar el 1886 i es va proliferar sobretot als barris pobres.
Els substantius verbals compten amb amb una utilització massa freqüent en lemes, malgrat que hi ha alternatives més clares i concises i que el seu ús habitualment augmenta sense necessitat la seva complexitat.	En molts lemes es fan servir substantius verbals, quan sovint hi ha alternatives més clares i concises. Solen complicar inutilment els texts.

4. Possessius excessius

El català fa servir molts menys possessius que altres llengües. Sovint són inútils, segons el CPNL «Cal prescindir dels possessius innecessaris que no aporten més informació que la que ja expressa la frase.» I «Cal intentar substituir els possessius per altres recursos que són més usuals en català, com els pronoms i els verbs en contextos concrets.» Em repeteixo, escriure bé és ratllar. «La seva població és…», millor, «té una població de…».

Un altre cas és la combinació del possessiu amb un substantiu verbal.  (Vegeu punt núm. 7): «La seva funció era l'acolliment dels feligresos» en lloc de «Servia per a acollir els feligresos».

5. Actualment

És un cas particular. «Actualment, n'he trobat 62.888 ocurències». Correcte és: «El desembre 2024 n'he trobat 62.888 ocurrències». Una enciclopèdia no és pas un diari on a cada pàgina s'inscriu la data. L'autor oblida que deu anys o deu mesos després l'«actualment» ja no val. Posar l'etiqueta no serveix per a res. L'única solució és corregir de seguida l'error quan veus un «actualment» sense data.

Conclusió

«	Quan simplifiquem i ratllem, quasi sempre augmentem la lisibilitat. Així tindrem més lectors i impacte.	En cada article de la Viquipèdia hem de seguir sent-ne contribuïdors i contribuïdores a l’augmentació de la seva qualitat i de la seva lisibilitat, aquestes sent sempre una les dues funcions primordials d’una enciclopèdia volent aconseguir la lectura per un màxim de persones tot respectant la normativa i lluitant contra la catanyolització creixent.	»
— Flamenc, 2024