Vés al contingut

Usuari:Francesc Sala i Pascual/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Josep Vila i Jover

[modifica]

Josep Vila i Jover (Granollers, 24 de novembre de 1970) és un director de coral català.

Realitza els seus estudis de cant i piano al Conservatori Municipal de Música Josep Maria Ruera de Granollers, i treballa direcció coral amb els mestres Enric Ribó i Sugrañes, Manuel Cabero i Vernedas, Conxita Garcia i el mestre alemany Christian Grübe.

Actualment és director del Cor de Cambra de Granollers i del Cor Infantil Amics de la Unió, amb els quals ha estat premiat a diversos concursos i a festivals de cant coral, com el Certamen Coral de Tolosa, el Certamen Juvenil d’Havaneres de Torrevella, el Festival Internacional de Música de Cantonigròs o el Festival Internacional de Cant Coral de Malgrat de Mar.

Josep Vila i Jover també ha estat professor dels cursos de direcció coral del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, ha realitzat master-classes per a la Federació de Cors Infantils d’Àlava, ha estat director del cor del Conservatori Josep Maria Ruera de Granollers i ha fet de jurat en diversos certàmens, com el de Torrevella o l’Ensembles Polyphoniques en Provence.

Com a director ha portat a terme diverses produccions, les més rellevants de les quals són l'enregistrament de les obres Dancing Day de John Rutter i Ceremony of Carols, de Benjamin Britten (La Mà de Guido - 2012), de El Bestiolari d’Albert Guinovart (Tot Sona Records – 2010) i de la Música Vocal de Josep Maria Ruera (Ars Harmonica – 2009). Vila i Jover també ha portat sobre els escenaris òperes en format butxaca com Brundibar a Therezin[1], de Hans Krása, amb la col·laboració del dramaturg Quim Lecina, espectacles familiars com Després del Jazz o V-E-U-S, i concerts de gran format com el Magnificat de John Rutter amb el Cor de Cambra de Granollers, i en la direcció del cor infantil en òperes del Liceu, com Der Rosenkavalier de Richard Strauss[2], I pagliacci i Cavalleria rusticana[3]

Premis El Primer Palau

[modifica]

Els Premis El Primer Palau són promogut per la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana i s'atorguen entre els participants en el cicle El Primer Palau, joves intèrprets de música clàssica que actuen per primera vegada al Palau de la Música Catalana, individualment o com a solista en concert públic.

Inclouen diversos reconeixements, com són el Premi El Primer Palau, el Premi Catalunya Música, el Premi Joventuts Musicals de Catalunya al millor intèrpret d’obra d’autor català, i el Premi de la Crítica del Primer Palau.

Premi El Primer Palau

[modifica]

El Premi El Primer Palau és atorgat a un dels participants –individual o col·lectiu– per un jurat, i consisteix en una dotació econòmica. Si el jurat ho considera oportú, podrà concedir, a més, un segon premi o dos accèssits, també amb dotació econòmica.

Palmarès del Premi

[modifica]

Premi Catalunya Música

[modifica]

El Premi Catalunya Música és atorgat per l'emissora Catalunya Música, dins el cicle El Primer Palau, amb l'objectiu d'afavorir la projecció internacional d'un dels participants al cicle. El premi consisteix en la promoció de la intèrpret a través de la xarxa de la Unió Europea de Radiodifusió.

Palmarès del Premi

[modifica]
  • 1ª edició: 2012: Quartet Gerhard, format per Lluís Castán i Judit Bardolet (violins), Miquel Jordà (viola) i Jesús Miralles (violoncel) [5]
  • 2ª edició: 2013: Sara Cubarsi, violinista barcelonina [11]
  • 3ª edició: 2014: Aëris Trio, format per Juan Carlos Rivas (oboè), Yolanda Fernández (clarinet) i Carlos Tarancón (fagot) [8]
  • 4ª edició: 2015: Mabel Millán, guitarrista cordovesa [9] [10]

Premi de la Crítica del Primer Palau

[modifica]

El Premi de la Crítica del Primer Palau l'atorga un jurat format per crítics musicals catalans entre els participants en el cicle El Primer Palau, i consisteix en un premi en metàl·lic, dedicat a la compra de material musical. 

Palmarès del Premi

[modifica]

Premi Joventuts Musicals de Catalunya

[modifica]

El Premi Joventuts Musicals de Catalunya al Primer Palau s'atorga entre els participants en el cicle El Primer Palau al millor intèrpret d’obra d’autor català, i consisteix en la participació en el cicle Xarxa de Músiques, que organitza Joventuts Musicals de Catalunya.

Palmarès del Premi

[modifica]

Lluís Casanovas i Riera

[modifica]

Lluís Casanovas i Riera (Barcelona, 1944) és un capellà i sindicalista català que desenvolupa la seva tasca en l’àmbit dels joves, l’entorn obrer i en els moviments de cooperació a Sabadell.

Biografia

[modifica]

Estudià filosofia i teologia al Seminari de Barcelona. L'any 1967 es traslladà a Sabadell, on entrà en contacte amb CCOO i participà en reunions i manifestacions, així com en la fundació del Centre de Joves del Poblenou de la Salut. S'ordenà capellà el 1969 en els barracons del barri, fets servir com a esglesia. Com a capellà obrer, aprofundí en la seva participació social, sindical i política. Paral·lelament a la seva tasca de capellà, de la qual va renunciar a qualsevol remuneració econòmica, es guanyava la vida fent classses de geografia i història en una acadèmia, mentre que a la nit col·laborava voluntàriament a l'escola obrera del carrer de Sant Quirze de Sabadell. Més endavant canvià les classes pel treball manual en diverses empreses del metall, el transport, el sector tèxitil i químic, on participà en accions reivindicatives que el portaren a ser acomiadat en diverses ocasions.[12] L'any 1973 deixà de ser capellà per casar-se, tot i que va continuar treballant socialment en la mateixa línia. L'any 1983 aprovà opoasicions de conserge a l'Ajuntament de Sabadell, on va treballar en diverses funcions fins al 2008, en què es va jubilar. Durant 20 anys va ser delegat de COCOO al Comitè d'Empresa de l'Ajuntament, i va portar a terme de manera conjunta i participativa amb la resta de la plantilla una tasca per tal d'aplicar millores salarials i socials, així com també un treball solidari.

Vinculat a moviments de cooperació, fou responsable durant molts anys de la Fundació Pau i Solidaritat, i col·laborà també amb la Fundació Sabadell Solidari.[13]

Actualment participa a la Coordinadora Un Altre Món és Possible, és afiliat al Sindicat de Pensionistes de CCOO, participa a la comissió promotora de la Universitat Popular de Sabadell i a l'Entesa per Sabadell[14].

Reconeixements

[modifica]

L'any 2012 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Jordi Comas i Matamala

[modifica]

Jordi Comas i Matamala (Juià, Gironès, 1945 - Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà, 19 de novembre de 2012) fou un empresari català dels sector de l'hoteleria i la restauració.[16]

Biografia

[modifica]

Nascut a Juià, va passar bona part de la seva infantesa a Flaçà, i estudià batxillerat i Peritatge Mercantil a la ciutat de Girona. Més endavant, ampliaria estudis a Madrid, on es va graduar a l'Escola Superior d'Hostaleria, especialitzant-se en cuina i administració d'hotels. El 1963 fundà el restaurant Aradi a Platja d'Aro, el primer dels establiments que en anys successius obrí en diversos punts de la Costa Brava (La Riera, els hotels Aromar i Costa Brava, a Platja d'Aro, i S'Agaró Hotel, entre d'altres).

La seva trajectòria empresarial s’associa també a la participació activa en l’àmbit de la representació empresarial. Des de l’any 1996 va exercir diferents càrrecs en institucions rellevants de la demarcació de Girona entre les quals destaquen el de president de la FOE, des de 2009, i vocal de la Junta Directiva de la CEOE, entre d’altres. Fundador i Vicepresident de la Comunitat Turística de la Costa Brava (1976-1978), membre de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols (1982-1986), president Skäl International de Girona (1988-1992), president Skäl International de Espanya (1995-1997), vicepresident mundial Skäl international (1997-2006), vicepresident Cambra de Comerç de SFG (1996-2009), vicepresident del Consell de Turisme de les Cambres de Catalunya (2001-2009), vocal de la FOEG (2002-2004), president de la FOEG (2009-2012), membre de la directiva de la CEOE (2009-2012), membre de la directiva de Foment de Treball de Catalunya (2006-2009), vicepresident de la Federació Provincial de Girona (1999-2009).

A nivell polític, fou regidor i tinent d’alcalde de Platja d’ Aro (1970-1979). Des del càrrec de regidor impulsà diverses iniciatives turístiques i tingué un paper important en la consolidació de la Costa Brava com a destí turístic, i l'any 1976 fou soci fundador, accionista i conseller del Patronat de Turisme Costa Brava Girona. Després del franquisme milità a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Soci fundador del PuntAvui, col·laborà amb Presència, fou accionista d'Hermes Comunicacions, editor del El Punt Avui i fundador de Ràdio Costa Brava i Ona Catalana., President de la FOEG i membre de l’executiva de la CEOE, i soci-fundador del Centre d’Estudis Tècnics Turístics de Barcelona.

Fou mort en l'assalt d'uns lladres al seu domicili de Platja d'Aro[17].

Reconeixements

[modifica]

L'any 2012 rep de la Generalitat de Catalunya la Medalla al Treball President Macià a títol pòstum [15].

L'any 2015 neix la Fundació Jordi Comas i Matamala, de promoció del sector turístic a Girona.[18]

Joan Escolar i Pujolar

[modifica]

Joan Escolar i Pujolar (Lleida ) és un psicòleg i pedagog terapeuta català.

Biografia

[modifica]

En reconeixement a la seva experiència i professionalitat donant impuls i fent créixer les entitats de serveis dedicades a les persones discapacitades al territori de Lleida. Destaquem la seva feina com a director del Centre Casa Nostra de l’Associació ASPROS dels del 1975 i com a director tècnic dels Centres i Serveis de la Fundació ASPROS des del 1990. Destacar que ha estat coautor de diverses publicacions i guardonat amb el Premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana de la Fundació Jaume I l’any 1996.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2012 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Jordi Grau i Dillet

[modifica]

Jordi Grau i Dillet (Girona) és un empresari català.

Biografia

[modifica]

En reconeixement a la seva tasca professional al capdavant de l’empresa Vins i Licors Grau, empresa líder en la distribució de vins i licors a les comarques gironines. Destaca que l’any 2007 i l’any 2009 Vins i Licors Grau és denominat primer distribuïdor de vins i licors a nivell espanyol per la Guía de distribuidores Indisa 2007 i 2009.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2012 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Anna Hero i Sirvent

[modifica]

Anna Haro i Sirvent (Barcelona ) és una sindicalista catalana.

Biografia

[modifica]

En reconeixement de la seva tasca en la consecució d’avenços en la negociació de convenis col·lectius, en els assoliments en matèria d’igualtat entre homes i dones i en la defensa de la llengua catalana en l’entorn laboral. Va ser membre fundadora de la Federació d’Alimentació de CCOO de Catalunya. Vinculació amb el sindicat que arriba fins al dia d’avui ja que és membre de la Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO i col·labora activament en el Servei de Normalització Lingüística de CCOO. Destaquem el seu paper com a membre i col·laboradora del “Voluntariat per la Llengua”.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2012 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Gregorio Lalmolda i Arguís

[modifica]

Gregorio Lalmolda i Arguís (Barcelona ) és un empresari català.

Biografia

[modifica]

En reconeixement a la seva carrera empresarial en el sector del metall com a propietari des de l’any 1962 de l’empresa familiar Talleres de Manutención, SA (TAMANSA), dedicada a la fabricació d’estructures metàl·liques. Destaquem la seva contribució a l’associacionisme empresarial com a membre dels òrgans de govern de PIMEC (des de 1987), fet que l’ha fet valedor de la Medalla de Reconeixement Empresarial de PIMEC (2011) i com a president del Gremi de Serrallers, càrrec que té des del 2001.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2012 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Francesc Xavier Llovera i Sáez

[modifica]

Francesc Xavier Llovera i Sáez (Barcelona ) és doctor i catedràtic català.

Biografia

[modifica]

En reconeixement els seus 47 anys d’exercici professional en l’àmbit de la docència, recerca i gestió universitària com a catedràtic jubilat i professor emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya. Amb una formació acadèmica multidisciplinar que comprèn des de la sociologia fins al dret passant per l’arquitectura tècnica, actualment és un professional referent en l’àmbit universitari.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2012 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Joan Pericas i Garriga

[modifica]

Joan Pericas i Garriga (Barcelona ) és un empresaricatalà.

Biografia

[modifica]

En reconeixement per la seva carrera professional en l’àmbit de la indústria metal·lúrgica. Actualment, és president de Dinamic, una empresa de la indústria metal·lúrgica que compta amb 235 empleats i que aposta per la innovació i la internalització per a la millora del seu posicionament dins el sector. Cal destacar que Dinamic Grup va rebre al 2008 el Premi a la Internalització de la Cambra de Comerç de Manresa.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2012 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Bonaventura Rebés i Torra

[modifica]

Bonaventura Rebés i Torra (Barcelona ) és un metge català.

Biografia

[modifica]

En reconeixement als seus 40 anys com a metge al Palau de la Generalitat amb una dedicació i compromís exemplar en l’exercici de la seva professió. Cal destacar la seva participació com a membre en el Comitè de Seguretat i Salut Laboral del Departament de la Presidència i de la SESLAP-Sociedad Española de Salud Laboral en l’Administració pública fins a la seva jubilació.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2012 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Josep Reverté i Vidal

[modifica]

Josep Reverté i Vidal (Barcelona ) és un empresari català.

Biografia

[modifica]

En reconeixement a la seva carrera professional en el sector de les indústries extractives i el tractament industrial de minerals al capdavant de la direcció de l’empresa familiar (Reverté Minerals SA) que ha estat en constant procés d’expansió internacional i d’innovació tecnològica. Gràcies a la seva carrera professional ha estat valedor de diverses distincions entre les quals destaquen el 2n premi a l’eficiència i l’estalvi energètic de la Generalitat Catalunya (1994).

Reconeixements

[modifica]

L'any 2012 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Maria Rosa Rubio i Sau

[modifica]

Maria Rosa Rubio i Sau (Girona) és una educadora catalana.

Biografia

[modifica]

En reconeixement a la seva trajectòria professional en els Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona donant rellevància al tracte humà i tutoritzant el col·lectiu educador amb una dedicació en benefici dels interessos de la societat.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2012 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Plaques al treball President Macià

El Govern ha acordat atorgar la Placa al treball President Macià a les institucions i empreses següents.

Constructora Calaf (Barcelona)

[modifica]

Fundada l’any 1964, Constructora Calaf és una empresa familiar que des dels seus inicis ha estat capaç d’adaptar-se a les necessitats canviants del sector de la construcció. En l’actualitat l’activitat de la constructora està complertament diversificada, col·labora també en el Postgrau sobre integració de sistemes de gestió que imparteix  imparteix el Centre Tecnològic de Manresa de la Fundació Politècnica de Catalunya. D’altra banda, remarcar la seva presència en nombroses associacions empresarials d’àmbit comarcal, autonòmic i estatal de caràcter específic i multisectorial, entre les quals destaquen la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, el Gremi de Constructors d’Obres, o l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya.

Jutjats Mercantils de Barcelona (Barcelona)

[modifica]

L’entrada en vigor l’any 2004 de la Llei Concursal va suposar la creació dels jutjats mercantils com a òrgans especialitzats de la jurisdicció civil. Els Jutjats Mercantils de Barcelona han destacat per la seva eficàcia per resoldre les controvèrsies derivades de les crisis empresarials, per agilitzar les situacions concursals, tot resolent-les amb eficiència i professionalitat. Els Jutjats Mercantils de Barcelona demostren la qualitat de l’Administració com a institució al servei del ciutadà.

Trias Galetes-Biscuits SA ( Girona)

[modifica]

L’empresa gironina Galetes Trias, neix el 1908, quan Joaquim Trias obre la primera pastisseria a Santa Coloma de Farners, i defineix les primeres receptes de les galetes Trias, tal com les coneixem avui dia. La història ascendent d’aquesta empresa es veu truncada amb la Guerra Civil i no serà fins al 1975, amb un relleu generacional, quan se li dóna un impuls de modernitat a l’empresa i es construeix l’actual fàbrica. És des de llavors i fins ara que la trajectòria de les galetes Trias ha estat imparable, apostant per la internacionalització i exportant fora de les fronteres catalanes. Galetes Trias conserva, encara la pastisseria on elaboraven les primeres galetes i que destinen a la producció de productes més artesanals.

Associació d’Ocupació i Esplai de Catalunya “La Torxa”(Lleida)

[modifica]

L’any 1987 es creà l’actual Associació La Torxa, una entitat dirigida a oferir qualitat de vida social i laboral als joves disminuïts psíquics. Els orígens d’aquesta iniciativa els trobem al 1980, quan es crea un Club d’Esports i Esplai per omplir el buit que hi havia en aquella època en el món de l’oci i l’esport organitzat per a joves disminuïts intel·lectuals a Lleida. A partir d’aquest moment l’entitat La Torxa va assumir nous reptes que anaven adreçats principalment a donar una formació laboral i ocupacional als joves per preparar-los per a una futura vida laboral. Per assolir aquest objectiu es crea el Centre Especial de Treball, i al 2005 s’inaugura un nou edifici, amb el suport de la Generalitat, on estan actualment ubicats tots els serveis de La Torxa.

Col·legi Oficial de Graduats Socials de Tarragona (Tarragona)

[modifica]

El Col·legi de Graduats Socials de Tarragona en els gairebé 40 anys d’existència a Tarragona, a més de la defensa dels interessos dels col·legiats, està realitzant una important tasca social en estreta col·laboració amb l’Administració laboral, fomentant el compliment de la legislació laboral i de seguretat social mitjançant la informació i difusió de les novetats legislatives i jurisprudencials amb cursos monogràfics, revistes tècniques, escola de pràctica professional i les jornades sobre dret de treball i seguretat social, de reconegut prestigi a nivell estatal i tenint com a principals destinataris els col·legiats però, cada vegada més, s’obren a tots els professionals del dret i a tota la societat tarragonina.

Medalles al treball President Macià 2011

[modifica]

Simón Rosado

[modifica]

Biografia

[modifica]

Simón Rosado (Barcelona), sindicalista de CCOO. Va ser un referent en la lluita per la defensa dels interessos dels treballadors de Catalunya. La seva vinculació amb el món sindical va començar l’any 1979, quan es va convertir en el president del comitè d’empresa de Derbi, on va treballar durant 10 anys. L’any 1988 va ser nomenat secretari general de la federació del metall de CCOO a Catalunya, responsabilitat que el va situar en primera línia dels conflictes laborals. Des de l’any 2000 va ser membre del consell nacional de CCOO de Catalunya. Des de la creació del Consell de Relacions Laborals de la Generalitat de Catalunya va ser membre titular i va esdevenir un pilar per a l’assentament de les bases de les relacions laborals i la negociació col·lectiva.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2011 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Enric Renau i Permanyer

[modifica]

Biografia

[modifica]

Enric Renau i Permanyer (BArcelona) , llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la UAB. Va ampliar els seus estudis a la Università degli Studi i a l’institut Universitari Europeu de Florència i a la Walter A. Haas School of Business de la Universidad de California, a Berkeley (EUA). Va ser cofundador i soci de DEP, institut que, entre d’altres funcions, dóna suport a les empreses, les institucions públiques i les entitats sense afany de lucre en la seva presa de decisions tàctiques i estratègiques. Conseller delegat d’educaweb.com, Enric Renau va ser professor associat a la UPF entre 1993 i 2006 i membre de la junta directiva de CTecno i de l’Associació Catalana de Sociologia.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2011 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[1].

Francisco Giménez i Bautista

[modifica]

Biografia

[modifica]

Francisco Giménez Bautista (Barcelona) , sindicalista de la USOC. Amb 14 anys, va començar a treballar de grum al Banc Bilbao. Va formar part del moviment juvenil de la Parròquia de Sant Pau del Camp, al barri del Raval. Als 16 anys comença a relacionar-se amb els moviments de joves cristians i entra a formar part de la Joventut Obrera Catòlica (JOC). El 1987 abandona el seu càrrec de secretari general de l’USO, on milita des de l’any 1970, i s’incorpora novament al Banc Bilbao, on els anys 90 és escollit president del Comitè d’Empresa. Durant aquests anys representa el sector de la banca de l’USO d’Espanya a la Confederació Mundial del Treball. El 1997 l’USOC el nomena president de la Cooperativa d’Habitatge Social USOC, responsabilitat que exerceix fins a l’actualitat. Representa la USOC a la fundació TOT RAVAL i actualment és el responsable de SOTERMUN.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2011 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Andreu Llargués i Claverol (Barcelona)

[modifica]

Biografia Andreu Llargués i Claverol (Barcelona) comença la seva activitat professional com a forner al capdavant del negoci familiar, a Mollet del Vallès. El 1993 és nomenat president del Gremi de Flequers de la Província de Barcelona, càrrec que aconsegueix gràcies a la qualitat del seu treball al capdavant del forn familiar i a la seva defensa pels drets i dels interessos de la tasca dels forners. El 1996 es vincula a la Unió Internacional de Fleca i Fleca-pastisseria (UIB ), des d’on porta a terme la lluita per promoure els interessos del sector. Ha estat escollit Forner Mundial de l’Any 2012 per la Unió Internacional de Fleca i Fleca-pastisseria (UIB), entitat que agrupa professionals d’arreu del món.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2011 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Jorge Gallardo i Ballart (Barcelona)

[modifica]

Biografia

[modifica]

Jorge Gallardo i Ballart s’incorpora el 1965 al món laboral de la mà de l’empresa familiar Almirall, vinculat a les àrees de R+D, producció i direcció general. Actualment és el president de la companyia farmacèutica familiar que, en aquests moments, és la primera empresa farmacèutica nacional amb projecció internacional. Almirall dona feina a gairebé 3.000 persones, de les quals 500 estan dedicades a la recerca i el desenvolupament de nous medicaments. Ha ocupat diferents càrrecs directius a la patronal farmacèutica espanyola, Farmaindustria, i a la patronal europea d’indústries farmacèutiques. Des del 1992, és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2011 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Joan Pujals i Vallhonrat (Barcelona)

[modifica]

Biografia Joan Pujals i Vallhonrat va ser empresari del sector tèxtil i, com a conseqüència dels danys ocasionats per les riades a Terrassa del setembre del 1962, va decidir tancar la seva empresa. A partir d’aquest moment fa un gir en la seva vida i funda la primera escola nocturna masculina obrera de Terrassa. En representació dels empresaris, va ser mediador en el món econòmic i sindical, des d’on va aportar decisions encertades per al desenvolupament laboral i econòmic de la ciutat. Entre 1986 i 2011, ha estat president de la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca. Com a president de la Fundació Busquets, comença la seva tasca social, de la qual destaca la creació de pisos tutelats d’acollida de famílies i l’acció a favor d’infants, indigents i immigrants. Actualment col·labora en el desenvolupament d’activitats amb la patronal CECOT.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2011 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Manuel Cruz i Aguilar (Barcelona)

[modifica]

Biografia Manuel Cruz Aguilar és originari de la província de Córdoba. La seva vida laboral a Catalunya s’inicia en el sector de la construcció, però ben aviat passa a treballar al sector del metall, en empreses significatives de la comarca com Can Trullà i EGA. Va ser una de les primeres persones de Granollers que va activar el sindicalisme a la comarca, ja en època de clandestinitat. Dins de CCOO, va formar part de la direcció del sindicat comarcal i va ser escollit secretari general del metall. Actualment segueix col·laborant en les tasques sindicals des de la Federació de jubilats i pensionistes.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2011 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Claudio Biern Boyd (Barcelona)

[modifica]

Biografia

[modifica]

Claudio Biern Boyd és productor, director i guionista de televisió. És membre fundador de l’Academia de las Ciencias y las Artes de Televisión, de la qual també en va ser vicepresident. Fundador, expresident de l’Asociación de Productores Independientes de Animación, i exvicepresident de FAPAE, entre d’altres càrrecs en diferents organitzacions vinculades al món audiovisual i de la televisió. És fundador de la companyia BRB Internacional especialitzada en la producció de dibuixos animats per a televisió, entre les qual destaquen els Bobobos, sèrie que es va emetre a la Televisió de Catalunya el 1988. BRB és una de les principals productores de continguts d’Europa.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2011 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Ernest Plana i Larrousse (Girona)

[modifica]

Biografia

Ernest Plana ha desenvolupat la seva trajectòria professional al món de la mecànica. El seu pare va obrir diferents tallers mecànics que finalment van esdevenir el concessionari de la marca Mercedes-Bens, que durant més de 40 anys s’ha convertit en concessionari únic a la demarcació de Girona. Gràcies a l’esperit de treball, la capacitat d’adaptació i la visió de negoci de Plana, l’empresa s’ha expandit geogràficament a les comarques gironines amb una plantilla total de 140 treballadors. Per oferir serveis de qualitat ha implementat processos de millora contínua, ha fomentat el reciclatge i ha potenciat la formació del personal.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2011 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Francesc Farràs i Grau (Lleida)

[modifica]

Biografia

[modifica]

Francesc Farràs va treballar com a docent des de l’any 1977 fins al 1988. Sempre ha estat preocupat per la preservació de la història i el patrimoni etnològic del Pallars i ha estat implicat en diferents institucions culturals de la zona. Paral·lelament, ha desenvolupat una gran tasca com a col·leccionista de béns de consum quotidià, la qual cosa ha fet que, des de finals dels anys vuitanta comencés a desenvolupar un projecte basat en l’ambientació de botigues d’època. També va participar en la redacció del Projecte Boer de l’Ajuntament de Salàs de Pallars, que té com a objectiu la dinamització de l’economia local i la generació d’ocupació a partir de la recuperació de la fira i l’aprofitament dels recursos patrimonials, bàsicament les botigues-museu. Gràcies a totes aquestes iniciatives, la població de Salàs, amb poc més de 300 habitants, rep anualment 10.000 persones que visiten les botigues-museu o les exposicions, i més de 5.000 visitants en dies de fira.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2011 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Marcel Montony Cuito (Lleida)

[modifica]

Biografia

[modifica]

Empresari, lampista i electricista lleidatà. Fill de pagesos, va estudiar Peritatge Mercantil mentre treballava en diverses empreses com a aprenent de lampisteria i electricitat. La primera empresa que va crear va ser Talleres Montoy, dedicada a fer instal·lacions de lampisteria i electricitat. Després va incorporar a les seves activitats la instal·lació d’ascensors i de caldereria. L’ampliació del negoci el va portar a tenir a més de 100 treballadors al seu càrrec. Per gestionar les diferents activitats va fundar les empreses Ascensores Montoy, Horfasa Grupo Empresarial i Horfasa Magatzem de Metalls.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2011 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Andreu Rodríguez (Tarragona)

[modifica]

Biografia

[modifica]

Andreu Rodriguez és el president d’Industrias Rodríguez (Virginias), empresa creada pel seu pare l’any 1932. La seva estratègia d’internacionalització ha aconseguit que els productes Virginias estiguin presents en més de 30 països. Un element destacable és la producció de productes sense sucre, segment de mercat que ha comportat l’ampliació del negoci i la fidelització dels clients. Per tots aquests motius es reconeix la tasca d’Andreu Rodríguez com a motor de l’empresa familiar i del seu creixement.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2011 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Antoni Pont (Tarragona)

[modifica]

Biografia

[modifica]

Antoni Pont és l’actual president d’honor del Grup d’Empreses Borges. Va començar a l’empresa fundada pel seu avi amb només 23 anys, el 1957. El 1968 va ser l’artífex de la Jove Cambra de Reus i durant 10 anys, del 1975 al 1984, va recobrir el rol de director general de la Fira Catalana del Consumidor ExproReus. Destaca també el seu compromís amb la Fundació Gresol, creada amb l’objectiu de crear el diàleg entre el sector empresarial i personalitats del món econòmic i polític, i els Premis Gaudí Gresol a la notorietat i l’excel·lència.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2011 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Plaques al treball President Macià 2011

[modifica]

En la categoria de foment de la creació d’empreses i de l’ocupació de qualitat:

Pastes Sanmartí, S.L. (Barcelona)

[modifica]

Empresa familiar amb més de 300 anys d'història dedicada a l’elaboració de pastes. La seva fabricació és artesana, a partir de tècniques i productes de primera qualitat.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2011 rep la Placa al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Grup Febrer Perits Industrials ’59 (Barcelona)

[modifica]

És un col·lectiu format per més de 30 persones que han desenvolupat la seva activitat professional al món de l’empresa durant més de 50 anys. Els valors centrals del grup són la cultura de l’esforç, les relacions interpersonals i la formació d’un clúster de coneixement. La suma d’aquests factors, juntament amb la capacitat innovadora i emprenedora, s’ha traduït en el creixement de les empreses on han treballat, així com en l’impuls de nous projectes de negoci.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2011 rep la Placa al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Circutor (Barcelona)

[modifica]

Va ser fundada l’any 1973 i és una de les principals empreses europees centrades en el disseny, la fabricació i la comercialització d’equips d’eficiència energètica. L’activitat empresarial de Circutor ha estat reconeguda amb diferents premis, entre els quals destaquen el Premi a la formació empresarial, atorgat per la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, el Premi a l’empresa més competitiva i internacional, atorgat per patronal CECOT, i el Premi a la internalització de l’economia catalana, atorgat per la Generalitat de Catalunya.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2011 rep la Placa al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

En la categoria d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball i Conciliació de la vida personal, laboral i familiar:

Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (ASPID)

[modifica]

(Lleida) L’associació de Paraplègics i Discapacitat Físics de Lleida (ASPID) es va fundar l’any 1994 amb l’objectiu de treballar per al desenvolupament personal i professional de les persones amb discapacitat, a través de l’aportació de les eines i el suport necessaris que els permetin assolir el seu propi projecte de vida amb plenitud. ASPID sempre ha treballat per desenvolupar la seva acció social a favor de la integració de les persones amb discapacitat física, a partir de projectes amb un alt component d’innovació i desenvolupament, afavorint l’aparició de nous escenaris que puguin significar una millora en la qualitat de vida i la integració social i laboral del grup de persones amb discapacitat física a les terres de Lleida.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2011 rep la Placa al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

En la categoria de Responsabilitat Social Empresarial:

Vidreres Llet SL (Girona)

[modifica]

Vidreres Llet, SL un dels productes més coneguts que produeix és la llet ATO és una organització que entén la formació com una inversió i aposta de futur. En el talent de les persones que integren l’equip es troba el seu futur com a companyia i per això la formació és una prioritat de l’empresa. Entre els principals projectes formatius que ha desenvolupat destaquen el Forma i Contracta i el projecte Fractal, ambdós amb participació de la Generalitat de Catalunya.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2011 rep la Placa al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

Noguera Piñol Concessionari BMW i Mini (Lleida)

[modifica]

El concessionari Noguera Piñol acumula una dilatada experiència en la gestió de la relació amb el client i és un dels referents en el mercat de l’automòbil per les seves experiències innovadores amb les quals ha obtingut uns elevats índexs de satisfacció dels seus clients. A través de diferents campanyes de publicitat ha aconseguit notorietat de producte i fidelitzar als usuaris habituals d’automòbils BMW i Mini. Per aquestes estratègies ha estat guardonat amb el premi Excellence in sales 2010, en la categoria d’orientació al client, guardó concedit per BMW Group España.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2011 rep la Placa al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

JUBUS - Industrias Juan Busquets (Tarragona)

[modifica]

JUBUS - Industries Juan Busquets és unaempresa que centra la seva activitat en la construcció de maquinària agrícola, en concret de màquines per a la classificació i l'emmagatzematge de cereals. Davant l’elevat nombre de baixes entre el seu personal, es va decidir introduir l'activitat física a la feina, una mesura que ha comportat la reducció del nombre de baixes. Aquestes polítiques fan que una organització sigui molt més productiva i ofereixi un producte de major qualitat.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2011 rep la Placa al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

En la categoria de Seguretat i Salut en el Treball:

Junta Constructora del Temple Sagrada Família (Barcelona

[modifica]

La Junta Constructora del Temple Sagrada Família destaca per la política de prevenció centenària traduïda en l’absència d’accidents laborals. Totes les mesures preventives estan específicament adaptades per la realització de treballs en alçada amb riscos especials i per al desenvolupament de l’obra a través de tècniques d’escalada. En els anys de desenvolupament de l’obra s’ha constatat l’absència d’accidents de treball greus, molt greus i mortals.

Reconeixements

[modifica]

L'any 2011 rep la Placa al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya[15].

  1. «Brundibár a Terezín» (en català). [Consulta: 4 novembre 2015].
  2. «Der Rosenkavalier, de Richard Strauss». Memòria del Gran Teatre del Liceu 2009-2010, 2011, pàg. 63.
  3. «I pagliacci / Cavalleria rusticana». Memòria del Gran Teatre del Liceu 2010-2011, 04-11-2015, pàg. Pàg. 76 - 78.
  4. 4,0 4,1 «Primer Palau. 17 músics han debutat al Palau de la Música davant un públic ampli i heterogeni» (en català). 440 Clàssica, 25-11-2011. [Consulta: 18 novembre 2015].
  5. 5,0 5,1 «El Quartet Gerhard guanya el Premi 25 anys de Catalunya Música» (en català). CCMA, 19-11-2012. [Consulta: 18 novembre 2015].
  6. 6,0 6,1 «El Quartet Gerhard, Premi El Primer Palau 2012. El lliurament de premis i el concert de cloenda del cicle seran el proper 22 de novembre» (en català). Revista Musical Catalana, 20-11-2012. [Consulta: 18 novembre 2015].
  7. 7,0 7,1 «Sara Cubarsi guanya la XVIII edició del cicle El Primer Palau» (en català). Diari ARA, 30-10-2013. [Consulta: 18 novembre 2015].
  8. 8,0 8,1 8,2 «L’AËRIS TRIO GUANYA LA XIX EDICIÓ DEL CICLE EL PRIMER PALAU» (en català). Palau de la Música, 30-10-2014. [Consulta: 18 novembre 2015].
  9. 9,0 9,1 «La guitarrista Mabel Millán rep el Premi Catalunya Música del cicle El Primer Palau» (en català). CCMA, 10-11-2015. [Consulta: 18 novembre 2015].
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 «EL TRIO VASNIER GUANYA EL PREMI EL PRIMER PALAU 2015, EDICIÓ DEL VINTÈ ANIVERSARI DEL CICLE» (en català). Palau de la Música, 10-11-2015. [Consulta: 18 novembre 2015].
  11. «Catalunya Música premia el talent de Sara Cubarsi, guanyadora del Premi El Primer Palau» (en català). CCMA, 20-11-2013. [Consulta: 18 novembre 2015].
  12. «La memòria democràtica de Sabadell (1939-1976)» (en català). [Consulta: 6 novembre 2015].
  13. Prat, Enric «El moviment per la pau a Sabadell, 1983- 1986'». Revista Arraona, pàg. Pàg. 166-181.
  14. «Crida per Sabadell. Llista electoral 2015» (en català). [Consulta: 6 novembre 2015].
  15. 15,00 15,01 15,02 15,03 15,04 15,05 15,06 15,07 15,08 15,09 15,10 15,11 15,12 15,13 15,14 15,15 15,16 15,17 15,18 15,19 15,20 15,21 15,22 15,23 15,24 15,25 15,26 15,27 15,28 15,29 15,30 «El cap de l’Executiu ha presidit el lliurament de les medalles i plaques al treball President Macià, que enguany han distingit setze persones, tres d’elles a títol pòstum, i vuit empreses» (en català). [Consulta: 7 novembre 2015]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «:0» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  16. «Jordi Comas i Matamala a l'Enciclopèdia cat.» (en català). [Consulta: 7 novembre 2015].
  17. «Mor Jordi Comas, un dels grans impulsors del turisme de la Costa Brava» (en català). Revista Baix Empordà. [Consulta: 7 novembre 2015].
  18. «Neix la Fundació Jordi Comas de promoció del sector turístic a Girona, notícia al Diari de Girona» (en català). Diari de Girona, 30-04-2015. [Consulta: 7 novembre 2015].