Usuari:Francescdmp/proves

Aquesta és una pàgina de proves de Francescdmp. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.

Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

Francesc Marcé i Puig (L’Hospitalet de Llobregat, 1953). Psicòleg, teòric i investigador de la comunicació humana i professor de la Universitat de Barcelona. Especialitzat en la comunicació visual.^[1]

El seu text més conegut és el llibre Teoría y anàlisis de las imágenes del 1983, pioner dins d’aquest camp a Catalunya i l’Estat espanyol, junt amb els d’altres autors com Villafañe, Vilches o Santos Zunzunegui, que, des de diferents perspectives, van començar, en aquesta mateixa època, a abordar una possible teoria de les imatges.^[2]

Biografia

Psicòleg de formació, s’ha especialitzat en l’estudi de la comunicació humana en general i de la comunicació visual i els seus efectes en particular.[^[3]] Es va llicenciar a la Universitat de Barcelona el 1975. Es va doctorar a la Facultat de Psicologia de la mateixa universitat el 1987. Ja a la Tesi de llicenciatura va començar a defensar la necessitat d’un canvi de paradigma en Psicologia, partint del concepte ampli de comunicació i agafant, com a principals marcs de referència, l’Escola de la Teoria de la Comunicació Humana de Palo Alto, la Cibernètica, la Teoria General de Sistemes de von Bertalanffy i la Semiòtica. A la Tesi doctoral va aprofundir en aquest mateix sentit d’un paradigma sistèmic-comunicacional, de caire interdisciplinari, basat en una perspectiva sistèmica inclusiva, perspectivista i de la complexitat jeràrquica.^[4]Tota la seva tasca tant en el camp de la docència, la recerca, i fins en el camp de la salut mental, s’ha recolzat en aquest punt de vista. Si bé la seva activitat més coneguda és en el camp de la teoria i la recerca de les imatges i la seva influència i recepció.

Ha estat professor Titular de Teoria i Anàlisi de les Formes Visuals, a l’especialitat de Disseny de la Facultat de BBAA de la Universitat de Barcelona, on ha impartit docència entre els anys 1981 i 2012. Ha estat coordinador de la Secció de Disseny del Departament de Disseny i Imatge i coordinador del Programa de Doctorat Recerca en Disseny, del mateix departament. Hi ha impartit assignatures relacionades amb l’anàlisi i teoria de les imatges, la recerca psicosocial aplicada al disseny visual i gràfic, així com al disseny de producte, des d’una perspectiva del disseny centrat en l’usuari. ^[5]

Activitats anteriors relacionades són les següents: Investigador de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Recerca bàsica, entre els anys 1975 i 1982, sobre la recepció, efectes i processament dels missatges fílmics, publicitaris i televisius, per part de nens, adolescents i adults. Investigador de Carvis Publicidad S.A. Anys 1975 i 1976. Recerca aplicada en els camps del disseny gràfic, industrial, d’imatge corporativa i de campanyes publicitàries. Educador terapeuta a l’Albergue Infantil de Terrassa. Centre per nens amb problemes caracterials i d’adaptació. Anys 1976 a 1978. Membre fundador del Col·lectiu d’Higiene Mental de la Florida (L’Hospitalet), integrat a la Coordinadora de Centres d’Higiene Mental i al Reseau-Alternative à la Psychiatrie. Anys 1976 al 1979. ^[6]

Membre de la Societat Catalana de Comunicació de l'IEC. ^[7]

Bibliografia^[8]

Llibres

El niño frente a la imagen fílmica con ruptura, Barcelona. ICE, UB, 1977.
Familia. Col.lectiu Higiene mental La Florida/ICE,UB, L’Hospitalet, 1979. (opuscle 24 pp. Fruit grup treball i destinat a orientació relacions familiars). Es pot descarregar del bloc de l’autor.
Teoría y análisis de las imágenes. Barcelona. Pub i Ed UB. 1983. Es pot descarregar del bloc de l’autor i de Dialnet.
Publicidad mixtificación y adolescencia. La recepción de los spots televisivos. Barcelona. Pub i Ed UB. 1984.
La conducta como comunicación. Problemas de método y teoría. Pub i Ed UB, 1987. (Tesi Doctoral)
Conducta y Comunicación. Una perspectiva sistèmica. Barcelona. PPU, 1990.
Investigación de la eficacia en el signo visual. Las variables formales en los signos de marca. UB/Dialnet. 2003/2018. Edició digital. Es pot descarregar del bloc de l’autor i de Dialnet.
Fundamentos del relato visual. Guía para el análisis de la imagen narrrativa. UB/Dialnet. 1º ed. (esquemàtica) 1992. 2º ed. (completa) 2019. Edició digital. Es pot descarregar del bloc de l’autor i de Dialnet.

Articles

Marcé F; Pujagut Ll. "Dos investigaciones sobre la imagen y su influencia en el niño" En Jornadas sobre la imagen televisiva. ICE, UB 1976.
"Com ens "educa" la televisió", diari Avui, 1/2 gener 1980.
"La televisió: font de mites socials (2)", diari Avui, 3 febrer, 1980.
"Com reaccionem davant la petita pantalla. Com ens educa la televisió (i 3)", diari Avui, 23 març, 1980.
"Bases para el estudio de la imagen y su recepción" En Ecología,Dep. Pedagogía, Fac, BBAA, UB, 1981.
"Así persuade la publicidad", En Eroski. La revista del consumidor vasco, Diciembre 1981.
"Los perfiles psicológicos propuestos desde la publicidad" En Eroski. La revista del consumidor vasco. Octubre 1984.
"Figuración y narración en el análisis del cómic", En Actas I Simposium internacional Historieta, Dep Tª Imagen Y Entorno, Fac BBAA, 1985.
"La recepción de mensajes icónicos complejos" En Imatge i Entorn, Ed UB , 1986.
"Las imágenes publicitarias", diario La Vanguardia, 26 febrero, 1989.
"Objecte disseny i recerca de la comunicació" Temes de Disseny, nº3, 1989 (ed trilingüe)
"Estrategies i efectes de la publicitat" En Tecno 2000, nº22, 1989.
"Nuevos mitos, viejos moldes. Influencia de los medios de comunicación en la adolescencia", En Vol. 6 Programa de formación de padres, ED Océano, 1993.
"La televisión y los niños", articulo especial en Programa de formación de padres, Ed Océano, 1993.
"Logotipos: forma y eficacia" En Temes de Disseny, nº19, 2002. (Ed trilingüe)
"Medición de la eficacia en los signos visuales" En Revista de Bellas Artes. Revista de artes plásticas, estética, diseño e imagen. Univ La Laguna, nº1, 2003.
"Designing the stress", Ponencia 5e Congrés European Academy of Design, Actas, 2003.

Referències

↑ García-Talavera, Teresa Velázquez; Zalduendo, María Rosario Lacalle «La Semiótica en Cataluña». Signa: Revista de la Asociación Española de Semiótica, 8, 1999, pàg. 119–124. ISSN: 1133-3634.
↑ Carrascal, A. «Ressenyes». Anàlisi : quaderns de comunicació i cultura, 1984, pàg. 255–256. ISSN: 0211-2175.
↑ Cervantes, Biblioteca Virtual Miguel de. «Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes» (en castellà). [Consulta: 19 juny 2020].
↑ Puig, Francesc Marcé i. La conducta como comunicación -problemas de método y teoría (Tesi) (en castellà). Universitat de Barcelona, 1987.
↑ Rodríguez, José Ma Barragán; Gratacòs-Roig, Jordi. Guia de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona. Servei de Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 978-84-688-4584-5.
↑ «Francesc Marcé i Puig -Bloc de crítica i anàlisi social -Autobiografia evolutiva-». [Consulta: 19 juny 2020].
↑ Ramió, Joaquim Romaguera i. Societat Catalana de Comunicació : història i directori. Institut d'Estudis Catalans, 1990.
↑ «Francesc Marcé i Puig» (en castellà). [Consulta: 25 juny 2020].