Vés al contingut

Usuari:Freutci/distribucio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Descomposició de funcions de distribució

[modifica]

En aquesta secció estudiarem l'estructura de les funcions de distribució, però partint directament d'aquestes funcions, és a dir, de les funcions que compleixen les propietats 1,2 i 3 de la definició, i recuperarem, des d'un punt de vista més general, allò que hem estudiat a la secció #Funcions de distribució de variables discretes, absolutament contínues i mixtes.

Primera descomposició

[modifica]

Tal com hem comentat, una funció de distribució només té un nombre finit o infinit numerable de punts de discontinuïtat; sigui , amb el conjunt de punts de discontinuïtat de la funció de distribució , i designem per el salt de la funció en el punt : Definim

La funció compleix les propietats 1,2 i 3 de la definició de funcions de distribució, excepte que Quan aleshores es diu que la funció de distribució és discreta; concretament,

Definició. Es diu que és una funció de distribució discreta o de salts o purament discontínua si , és a dir, si

Quan direm que és una funció de distribució defectiva (o impròpia). Definim araLlavors també és una funció de distribució, defectiva, si . Però, a més, com que hem eliminat totes les discontinuïtats de , tenim que és contínua: en tot punt ,
Propietat. Tota funció de distribució es descompon de forma única en suma de dues funcions de distribució (potser defectives), on és contínua i una funció discreta.


Podem normalitzar les funcions i per tal d'obtenir una descomposició amb funcions de distribució: Suposem que Definim que són ambdues funcions de distribució. Quan llavors prenem , i quan llavors prenem .

Teorema[1][2]. Sigui una funció de distribució. Aleshores es descompon de forma única com a suma d'una funció de distribució contínua i una funció de distribució discreta: on .

Funcions de distribució singulars

[modifica]

Considerem una funció monòtona creixent. Aleshores un conegut teorema de Lebesgue[3] afirma que es pot derivar en quasi tots els punts (Lebesgue) , la funció derivada és mesurable (Lebesgue) i per qualsevol , on a l'integral és una integral de Lebesgue.

Llavors, una funció de distribució té derivada en quasi tots punts.

Definició. Direm que una funció de distribució és singular si en quasi tots els punts.

Observació. Qualsevol funció de distribució esglaonada (per exemple, la d'una variable binomial o Poisson) és singular. El que és interessant és que existeixen distribucions contínues singulars: per exemple, la distribució de Cantor construïda a partir de la funció de Cantor té una funció de distribució que és contínua, però la seva derivada és zero quasi en tots els punts. Es tracta d'una funció de distribució singular.

Funcions de distribució absolutament contínues

[modifica]

Recordem que una funció es diu que és absolutament contínua[4] si donat qualsevol existeix tal que per qualsevol família finita d'intervals oberts disjunts dos a dos tals que es té que Les funcions de distribució que compleixen la propietat anterior es poden identificar amb les integrals indefinides de Lebesgue. Concretament tenim

Teorema[5]. Una funció de distribució és absolutament contínua si i només sí

per a una funció integrable (Lebesgue), que s'anomena una funció de densitat. La funció de densitat és única quasi en tot punt (Lebesgue); en altres paraules, si és mesurable, i quasi per tot (Lebesgue), aleshores també és una funció de densitat de . Es pot prendre

Evidentment, aquest teorema també val per funcions de distribució defectives.

Segona descomposició

[modifica]

Continuant amb les notacions de la primera descomposició, suposem que la part contínua no és nul·la: i considerem la seva derivada . Definim la component absolutament contínua de per Finalment, definim la component singular per Cal notar que és contínua singular. Ajuntant-ho amb la primera descomposició tenim:


Propietat. Tota funció de distribució es descompon de forma única en suma de tres funcions de distribució (potser defectives),on és una funció discreta, absolutament contínua i és contínua singular.

Igual que hem fet amb la primera descomposició, si suposem i podem definir i llavors tenim on Fem uns convenis anàlegs als de la primera descomposició quan i són 0 o 1. Tenim:

Teorema[6][7]. Sigui una funció de distribució. Aleshores es descompon de forma única com a suma de tres funcions de distribució, una discreta, una absolutament contínua i una singular contínua: amb i .

Llavors: 
  • Si (i naturalment els altres paràmetres 0) llavors és una funció de distribució discreta.
  • Si llavors és una funció de distribució contínua.
- Si llavors és una funció de distribució absolutament contínua.
- Si llavors és una funció de distribució singular contínua.


Exemple. Considerem de nou l'exemple que hem vist de la variable aleatòria de tipus mixt. La seva funció de distribució és (vegeu la Figura 6). Aquesta funció té una discontinuïtat en el punt 0, amb un salt d'altura 1/2. Llavors,

Notem que es tracta d'una funció de distribució defectiva ja que . La part absolutament contínua és definida per la densitat (defectiva, ja que la seva integral sobre tot no és 1)Normalitzant aquestes funcions defectives tenim on i té funció de densitat

Així, Interpretació probabilística de la descomposició. La funció de distribució discreta correspon a una variable aleatòria degenerada en el zero. La funció correspon a una variable uniforme en l'interval . Sigui una variable aleatòria uniforme en l'interval i sigui una variable aleatòria que utilitzarem per triar a l'atzar entre 0 i , independent d' ; concretament, sigui de Bernoulli de paràmetre p=1/2, independent de  : Aleshores la variable aleatòria té funció de distribució .


Interpretació probabilística de la descomposició en el cas general

[modifica]

Considerem una funció de distribució que es descompon de la forma amb (recordem que ) . Siguin i tres variables independents, (respectivament i ) amb funció de distribució (resp. i ), i una altra variable aleatòria independent de les anteriors, tal que Aleshores la variable aleatòria

té funció de distribució .[8]

Notes

[modifica]
  1. Chung, 2001, p. 10.
  2. Athreya, 2006, p. 47.
  3. Royden.
  4. Billingsley, 1986, p. 433.
  5. Billingsley, 1986, p. 434, Theorem 31.8.
  6. Chung, 2001, p. 12.
  7. Athreya, 2006, p. 134.
  8. Athreya, 2006, p. 215.

Referències

[modifica]