Usuari:GAX-2BATa-21937/proves

LES ALQUERIES DE XIRIVELLA.

Article principal: Alqueria

Les Alqueries són habitatges agrícoles situats a les immediacions d'una ciutat o de grans poblacions corresponents a una zona de l'horta ,prop de terres destinades al cultiu i l'explotació. Les alqueries es consideren edificis de proporcions considerables,construits en planta cuadrara o rectangular,tenen una o varies plantes,és a la planta baixa os es situa la vivienda. Aquesta sol tindre una estructura fixa,amb una àmplia cuina,el rebost i la llar de foc. Es freqüent que les portes siguin de fusta carregades de decoració,tinguen un arc de mig punt,típic de l'art romà, i un picaporta de ferro amb la funció d' avisar als que es trobaven dins de la llar de l'espera d'algú. Cal dir que aquestes vivendes contaven amb poques finestres i eren de pedra pero tenien reixes de ferro o fusta. En concret a Xirivella,podem trobar finestres restaurades recentment, com les de Casa del Dau i les de la Closa.

Els sostres eren molt alts amb vigues de fusta i a la teulada feta a base de teules àrabs.Amb parets llises i el terra pavimentat amb pedra o rajores.

L'àtic o andana tenia la funció d'emmagatzematge de la collita o de la cria del cuc de seda(pràctica molt comuna a la zona de l'horta)

De vegades les alqueries no tenien pati interior,no obstant,en tenien unes altres dependències que estaven annexionades on no fallaven els típics arbrers fruiters. Aquests arbrers solien estar en els patis exteriors de les alqueries que en tenien,com a figueres, magranos, parres, moreres etc. En moltes ocasions hi havien corrals o inclus basses.

A Xirivella hi havia moltes alqueries amb una bassa al pati per a posar cànem a remulla,allí es coïa aquest material per extraure les fibres i després treballar-lo. Aquestes fibres eren venudes sobretot als espardenyers de la Vall d'Uxió.

Origen y Evolució

Les alqueries tenen el seu origen a l'epoca romana,temps enrere conegudes como ''viles'',el patró de les quals,seguirán les alqueries. Xirivella en aquesta època s'anomena “Silvella”, fent al·lusió a algun petit bosc proper a la població, i possiblement una zona de viles romanes.

Amb l'arribada dels musulmans a la Península,el nombre de construcció d'alqueries aumentà notablement degut a la tradició agrícola dels nous pobladors musulmans que va afavorir l'expansió d'aquest tipus de edificis. En aquesta època començaren a aparexer nuclis de població aÏllats del centre de les ciutats . Aquest fenòmen aumentarà després de la creació de la Taifa de València,segle XI.Aquest procés que es caracteritzava per l'agrupació de diferents nuclis de població al voltant de la ciutat,formant Xirivella part d'allò. Les alqueries eren part d'aquests nuclis,ja i que els seus primers ussos no van ser per a l'agricultura.L'arribada dels àrabs va portar riqueça agrícola graciès als seus avaçats sistemes de regadiu i a la vegada,aumentà la població,tant a les ciutats com a aquests menuts nuclis.

La funció dels nuclis urbans a les immediacions de les ciutats no era unicament per a fomentar l'agricutura,també tenien una funció de protecció. SIituaven els edificis de forma estratègica per actuar com una mena de cinturó de seguritat amb l'objectiu d'alertar a les ciutats en cas de perill.

Anys després,amb l'arribada al poder de Jaume I, després de la reconquesta cristiana les alqueries a banda de tindre ús agrari i defensiu,va tindre una funció colonitzadora ja que serviran per repoblar les terres amb colons cristianes.

A l'Edat Mitjana les alqueries deixaren de tindre funció defensiva per  l'augment de la seguretat de l'horta després de les millores de les defenses de la ciutat de València.

D'aquesta manera,les alqueries van anar evolucionant fins convertir-se en mansions senyorials,amb terres treballades per agricultors que s'encaregaràn de treballar-les. Això es mantè fins l'abolició del dret senyorial de les Corts de Cadis .Llavors les alqueries van ser cases de treball habitades per colones i arrendataris que treballaven les terres de la casa.

Fins al segle xx pobles com Xirivella i la seua progressiva reducció de l'agricultura en benefici d'altres sectors provocarà que moltes alqueríes deixen de tindre utilitat,quedant moltes d'elles abandonades.

ALQUERIES DE XIRIVELLA

Les horts de Xirivella estan estructurades al model de regadiu àrab,millorat del romà. Hi ha dos zones diferents l'Horta de Dalt(oest) i l'Horta de Baix(est), banyades per les diferents sèquies.

• L'Horta de Dalt es correspon amb la part més alta de l'horta, ha estat considerada terra de secà, on es conreaven vinyes, oliveras i altres arbres de secà,encara que ara es terra de regadiu.L'aigua prové de Sèquia de Benáger i la Sèquia de Faitanar, i està regada per quatre direccions: Samarra, el Camí de València, La Pastora i Xiprer. D'aquesta zona cal destacar set alquerías i un pou de reg : l'Alqueria de Serra, de Moret Nova, de Moret Vella, d'Alós, la de Canut, la del Pollastre, la de Severino i el Pou de Reg de María Auxiliadora. Caldria afegir l'Alqueria de Castillo, una de les alquerías més importants de Xirivella, que va ser derruïda al XX ,després de trobar-hi importants restes romanes. Aquesta útima ubicada actualment a la plaça de Maques de Llanera,quan es va destruir van agafar materials que formen les bases de les columnes de l'actual Poliesportiu Municipal de Xirivella d'origen romà.

• L'Horta de Baix es troba a la part profunda de l'horta.Ha sigut zona de regadiu i rep l'aigua de la Sèquia de Mislata, la qual abans d'entrar a Xirivella es divideix en Sèquia de Xirivella y la d'Andarella,aquest hort esta regada per el Rajolar, Gorí, el Forn, l´Alquerieta, l´Homet, l´Ull de Bou, Cantalobos y Faitanar.Les alqueries que queden encara desde destruir d'aquesta zona son l'Alqueria de Montesinos, de Ximet, de Sorlí y la de Rabiando,estan ubicades prop de la depuradora i el Pou de Reg de El Salvador.