Usuari:Gambardella/proves

Les Partites per a teclat BWV 825-830 són un conjunt de sis suites o danses per a teclat compostes per Johann Sebastian Bach. Van ser escrites entre 1726 i 1731 i tenien una intencionalitat pedagògica, és a dir, servien com a exercici d'aprenentatge dels alumnes del propi Johann Sebastian Bach. Les partites es publicaven individualment, però per tal de difondre-les a més aprenents, Bach mateix va finançar la publicació d'aquestes partites l'any 1731 i de fet representen les primeres obres en ser editades, dins del limitat conjunt publicat en vida. Les partites van rebre el nom de "Clavier Übung I" (Exercicis per a teclat I) en honor a Johann Kuhnau, predecessor i mestre de Bach a l'esglèsia de Sant Tomàs de Leipzig. Tot i ser composicions posteriors a moltes altres, van rebre la numeració de Opus I per ser la primera obra publicada del compositor.

Estil i agrupació

Les sis partites segueixen la tradicional composició de la suite o dansa i van ser composades desprès de les Suites Angleses, BWV 806–811, i les Suites Franceses, BWV 812-817, per la qual cosa sovint reben el nom de Suites Alemanyes encara que no hi hagi res específicament germànic en elles. En comparació amb les altres mostren un refinament tècnic més elevat i una estructura més flexible a l'introduir-hi una peça introductòria diferent en cadascuna d'elles. Segons deixà escrit en la publicació individual de la cinquena partita, Bach pretenia tancar el conjunt amb set partites, però aquesta última no va ser finalment inclosa per criteris editorials, que obligaven a cenyir-se a múltiples de sis. Les partites segueixen una estructura tonal clara: si bemoll major (Partita núm. 1, BWV 825) - do menor (Partita núm. 2, BWV 826), la menor (Partita núm. 3, BWV 827) - re major (Partita núm. 4, BWV 828) i sol major (Partita núm. 5, BWV 829) - mi menor (Partita núm. 6, BWV 830), quedant fa menor com a culminació. El més probable és que el Concert Italià BWV 971, que és en fa menor i que és la primera peça del Clavier Übung I, fos el desenvolupament de la Partita núm. 7.

Composició

• Partita núm. 1 en si bemoll major, BWV 825

Praeludium, Allemande, Corrente, Sarabande, Menuet I, Menuet II, Gigue

• Partita núm. 2 en do menor, BWV 826

Simfonia, Allemande, Courante, Sarabande, Rondeaux, Capriccio

• Partita núm. 3 en la menor, BWV 827

Fantasia, Allemande, Corrente, Sarabande, Burlesca, Scherzo, Gigue

• Partita núm. 4 en re major, BWV 828

Ouvertüre, Allemande, Courante, Aria, Sarabande, Menuet, Gigue

• Partita núm. 5 en sol major, BWV 829

Praeambulum, Allemande, Corrente, Sarabande, Tempo di Minuetto, Passepied, Gigue

• Partita núm. 6 en mi menor, BWV 830

Toccata, Allemanda, Corrente, Air, Sarabande, Tempo di Gavotta, Gigue

Discografia

En clavecí

• Wanda Landowska (?, 1935 or 1936)
• Gustav Leonhardt (Deutsche Harmonia Mundi, 1964–70 and Virgin, 1986)
• Martin Galling (1970)
• Blandine Verlet (Philips, 1978 and Naïve, 2001)
• Kenneth Gilbert (Harmonia Mundi, 1985)
• Trevor Pinnock (Archiv, 1985 and Hänssler, 1998–99)
• Huguette Dreyfus (Denon, 1986)
• Scott Ross (Erato, 1988)
• Christophe Rousset (L'Oiseau-Lyre, 1992)
• Andreas Staier (Deutsche Harmonia Mundi, 1993)
• Pieter-Jan Belder (Brilliant Classics, 1999)
• Masaaki Suzuki (BIS, 2001)
• Zuzana Růžičková
• Pascal Dubreuil (Ramée, 2008)
• Peter Watchorn (Musica Omnia, 2013)

A piano

• Glenn Gould (Sony 1957, 1980)
• Tatiana Nikolayeva (Melodija 1981)
• András Schiff (Decca, 1985 and ECM 2009)
• Sergey Schepkin (Ongaku, 1996-97)
• Angela Hewitt (Hyperion, 1997)
• Dinu Lipatti (EMI Classics, 1999)
• Richard Goode (Nonesuch, 2003)
• Gianluca Luisi (OnClassical, 2005–07)
• Martha Argerich (Verbier Festival, 2008)
• Maria Tipo (EMI, 1991)
• Murray Perahia (Sony, 2008 and 2009)
• Vladimir Ashkenazy (Decca, 2010)
• Maria João Pires (DGG 447 894-2, 1995)
• Wolfgang Rübsam (Naxos, 1992)
• Andres Carciente (Noromusic, 2012)
• Igor Levit (Sony, 2014)

A guitarra

• Judicael Perroy Partita no.2 (Naxos Records, 2011)