Usuari:Gana-00/proves

Habilitats primàries segons la intel·ligència

Teoría de las aptitudes primarias de Thurstone:

Al llarg del segle XX, el psicòleg Nord-americà i enginyer Louis Leon Thurstone no creia en l’existència d’un factor general de intel·ligència, sinó que ell creia que hi havia diverses aptituds mentals primàries independents en el seu funcionament però que alhora estan vinculats entre elles permeten guiar la conducta amb la finalitat de fer front a les demandes de l’entorn. A partir d’aquí Louis va desenvolupar la seva teoria de les intel·ligències mentals primàries, anomenada teoria de les 7 aptituds mentals primàries, amb la qual a través d’un anàlisis factorial va trobar les set aptituds mentals següents:

1. Comprendre el llenguatge/ comprensió verbal: aquesta aptitud va associada als coneixements relatius al llenguatge en tots els seus tipus d’expressió, incloent el vocabulari, la semàntica, la sintaxis i/o la pragmàtica. Les pobres en les quals es demostra aquest factor són les probes de comprensió de text, d’ordenació de segments del text, d’ortografia, d’anàlisis d’oracions, etc.
2.  Fluïdesa verbal: aquesta aptitud es defineix com la capacitat que té una persona per difondre seqüencies verbals coherents i estructurals d’una forma ràpida i natural. La demostració d’aquesta aptitud es demostra mitjançant diferents tipus de tests els quals impliquen la producció ràpida del discurs.
3. Habilitat numèrica: aquesta aptitud consisteix en càlculs matemàtics bàsics com poden ser les sumes, restes, multiplicacions i divisions. Els aspectes que resulten més rellevants són la rapidesa amb la qual es realitza el càlcul i la precisió en les respostes.
4. Percepció espacial: aquesta aptitud pren presencia en l’orientació espacial, en les representacions d’objectes en l’espai o e a les activitats de rotació. Els tests que las determinen impliquen la predicció de moviments i la comparació de figures des de diferents perspectives.
5. Memòria associativa: aquesta aptitud esta associada a un aspecte específic de la memòria, que és la capacitat per retenir les associacions d’un par d’elements. Per mesurar la memòria associativa es fan ús de probes que impliquen imatges i paraules que poden tenir la mateixa modalitat o combinacions d’un mateix ús amb aquests diferents materials.
6. Velocitat de percepció: a aquesta aptitud pertanyen totes les proves cognitives basades en la comparació de diversos elements, per tant, fa referencia a la rapidesa amb la que trobem similituds i diferencies entre diversos conceptes.
7. Raonament lògic: aquesta aptitud fa referencia a la capacitat d’un pensament intuïtiu, que consisteix en trobar les regles generals amb un valor predictiu a partir d’una sèrie d’elements.

Intel·ligència fluida i intel·ligència cristal·litzada

Més tard, el psicòleg britànic Raymond Cattell va crear una nova teoria de la intel·ligència, on proposa l’existència d’un factor general que depèn dels gens i es manifesta en múltiples habilitats cognitives com són el  coneixement quantitatiu, l’aptitud per la lectura i l’escriptura, memòria a curta durada,  l’acanament a llarga durada i recuperació, processament visual,  processament auditiu, velocitat de processament, temps de reacció i decisió i dos  principals amb les que explica les altres, aquestes són:

• Intel·ligència fluida: consisteix en l’ús flexible i deliberat d’unes operacions mentals per adaptar-se a situacions noves i resoldre problemes sense experiència prèvia. Aquí s’inclou el raonament inductiu i el deductiu, la formació de conceptes, classificació i identificació de relacions. Aquesta te un important component enétic-hereditari i esta influïda per l’estat físic, disminueix la vellesa.

• Intel·ligència cristal·litzada: és el coneixement acumulat durant la vida de l’individu i està influït tant pel context cultural que l’envolta com el nivell educatiu i no tant per l’edat.. Es basa principalment en l’aprenentatge d’informació verbal i procedimental.

Teoria triàrquica de la intel·ligència

En canvi, el psicòleg Robert Sternberg va crear una teoria que considera que existeixen tres tipus de intel·ligència que expliquen el processament de la informació internament, externament i la interacció entre els dos, és a dir, creu en l’existència de tres capacitats bàsiques que determinen la capacitat intel·lectual, aquestes capacitats bàsiques serien:

• Analítica o componencial: és la capacitat de captar, retenir, modificar i treballar amb la informació. Gracies a aquesta intel·ligència podem realitzar operacions mentals com prendre decisions o crear solucions.

• Pràctica o contextual: és la capacitat del ser humà d’adaptar-se a l’entorn en el qual està habitant. Primerament, intentarà sobreviure amb els mitjans ja existents al seu entorn aprofitant les oportunitats que aquest ofereix per poder-se adaptar. Però si això no es possible, el individu intentarà construir uns altres mitjans per aconseguir adaptar-se i sobreviure. És a dir, la persona anirà fent modificacions al entorn de manera que li sigui favorable per a les seves possibilitats.

• Creativa o experiencial: és la capacitat d’integrar la informació obtinguda del nostre voltant, és a dir, aprendre a base d’adquirir experiència. Aquesta capacitat es relaciona amb la creativitat i la resolució de problemes que no s’han experimentat anteriorment. Aquí observem la automatització, ja que es veu clarament la repetició d’una conducta degut a l’experiència prèvia i d’aquesta manera permet al individu un major nivell de recursos per afrontar altres problemes nous.

Teoria de les intel·ligències múltiples

Una de les teories més importants sobre la intel·ligència és la que elabora el psicòleg Howard Gardner anomenada la teoria de les intel·ligències múltiples. Amb aquesta teoria l’autor considera que no es pot parlar de una única habilitat qualificable com intel·ligència, sinó que la capacitat intel·lectual es deguda a una cadena d’habilitats mentals comuns en tota persona amb més o menys presencia establint diversos tipus d’intel·ligència depenent del context. Destaca 8 tipus d’intel·ligències:

• Intel·ligència Llingüística: El que aquesta intel·ligència aconsegueix, és millorar la imaginació i la creativitat, agilitza la ment, el bon enteniment, facilita el pensament i relaxa.
• Intel·ligència Lògic-Matemàtica: El fet de desenvolupar aquesta intel·ligència fa que el individu millori el seu pensament per fer càlculs, també millora el bon desenvolupament de processos, d'anàlisis financers, el bon enteniment de fòrmules per prendre decisions i millora l'administració dels seus bens.
• Intel·ligència Visual:
• Intel·ligència Musical:
• Intel·ligència Corporal:
• Intel·ligència Intrapersonal: Aquesta intel·ligència el que aporta es un major autoconeixement, controlar les emociones, tenir una millor productivitat i un major equilibri.
• Intel·ligència Interpersonal: Els beneficis que té aquest tipus de intel·ligència es que millora el teu autoconeixement i la presa de decisions, millora el rendiment laboral, portegeix i evita l'estrès, afavorint el desenvolupament personal.
• Intel·ligència Naturalista:

Diferència entre "intel·ligència" i "saviesa"

Per una part trobem la saviesa que és un caràcter que és desenvolupa aplicant la intel·ligència a través de la experiència pròpia, és a dir, és la possessió de coneixement, el saber coses que s'ha adquirit mitjançant l'estudi i l'experiència amb la qual obtenim conclusions que ens fan entendre millor les coses i a la seva vegada ens dona capacitat per reflexionar.

Per una altre part trobem la intel·ligència, que és un concepte molt difícil de definir i no existeix una definició concreta i acceptada.  Però una de les tantes definiciosn que hi han diu que la intel·ligència és la capacitat de crear nous continguts a través de la combinació d’allò que sabem i allò que rebem de l’exterior. No obstant això, podem saber moltes coses i no ser capaços de resoldre un determinat problema.

En conclusió, podem dir que la intel·ligència i la saviesa no es el mateix. Per una banda la saviesa és tenir coneixement mentre que la intel·ligència és basa en la capacitat de saber utilitzar aquests coneixements.

Fases del desenvolupament dels components de la Intel·ligència Cultural (CC)

La intel·ligència cultural per tal de que es desenvolupi exitosament té quatre passes fonamentals:

• Dinamisme: El dinamisme és l’energia activa que estimula canvis. En unes altres paraules, per tal de poder de fomentar la intel·ligència cal que hi hagi cert interès per descobrir altres cultures noves i ampliar els coneixements d’aquelles cultures ja conegudes prèviament.

• Coneixement: En aquest pas s’hauria d’analitzar el que saps de la teva cultura, que en saps de les altres i pensar que es el que t’agradaria saber de nou.

• Estratègia: Com ho vull aprendre? Hi ha mil formes d’augmentar la teva intel·ligència cultural, ja sigui buscant per internet, veient documentals, compartir espais amb persones que tenen la cultura per la qual estàs interessat, viatjar al lloc on s’hi troba, etc.

• Acció: És hora de posar-ho en pràctica.

L'aprenentatge dialògic i la intel·ligència cultural

L'aprenentatge dialògic és el resultat del diàleg igualitari, és la conseqüència d'un diàleg on interactuen diferents persones on donen arguments basats en validesa i no en poder. Aquest aprenentatge té set principis que són: diàleg igualitari, intel·ligència cultural, transformació, dimensió instrumental, creació de sentit, solidaritat i igualtat de diferències. En aquest apartat, ens centrarem en la intel·ligència cultural, però primerament haurem de fer menció a les comunitats d'aprenentatge.

Les comunitats d'aprenentatge són un projecte cultural i social que es duu a terme en alguns centres educatius. El seu objectiu és aconseguir que totes les persones d'aquestes comunitats, tan joves, nens, i adults, donin i rebin una educació de qualitat alhora que es permeti que tots els participants d'aquest projecte puguin fer les activitats culturals de la societat actual.

L'aprenentatge dialògic proposa una nova concepció d'intel·ligència que contempla la pluralitat de les dimensions de l'aprenentatge i la dimensió humana, això se li dominarà la intel·ligència cultural. Aquesta intel·ligència que és pròpia dels col·lectius que han tingut l'oportunitat de passar per l'escola o viure al voltant de cultures acadèmiques, es basa en dues intel·ligències: la intel·ligència pràctica que és la capacitat que tenim els humans d'aprendre fent, i la intel·ligència comunicativa, que és aquella que engloba la capacitat del llenguatge, del seu ús i desenvolupament a través de la construcció d'arguments per l'acció i la interacció amb els altres. Totes les persones tenen capacitat d'acció i de reflexió i posseeixen una intel·ligència relacionada a la seva cultura. Aquesta intel·ligència inclou l'aprenentatge acadèmic, pràctic i comunicatiu. A les comunitats d'aprenentatge aquesta intel·ligència ha de trobar les formes i els mitjans per expressar-se en condicions d'igualtat, com són els grups interactius.

La intel·ligència cultural dona la possibilitat que els nens i nenes aprenguin habilitats acadèmiques, comunicatives i pràctiques. Algunes investigacions fan especial menció al desenvolupament d'aquestes habilitats ja que des del principi de la intel·ligència cultural es reconeixen altres capacitats acadèmiques a la de l'escola tradicional. Això passa perquè amb la intel·ligència cultural hi ha dos pensaments centrals: totes les persones tenen la capacitat de comunicar-se i totes les persones posseeixen sabers de la vida quotidiana. És una intel·ligència que pretén que sigui inclosa a l'acció educativa, cosa que no implica menysprear la intel·ligència acadèmica, ja que el seu desenvolupament també és fonamental per evitar l'exclusió educativa i social. Però amb aquesta intel·ligència se suma la pràctica i la comunicativa.

Les comunitats d'aprenentatge serveixen d'exemple de consideració de la intel·ligència cultural a l'acció educativa. S'esforcen per incorporar la riquesa i la varietat cultural dels diversos orígens i realitats dels alumnes. Les comunitats treballen tota l'estona per crear i dinamitzar espais de participació i formacions reals, útils i amb sentit, capaços d'integrar l'experiència i saber de la major part de les persones que componen la comunitat educativa.