Usuari:GarcíaMartínAndrea/proves/André Jolivet

André Jolivet ( pronunciat: [ɑ̃dʁe ʒɔlivɛ] ; 8 d'agost de 1905 - 20 de desembre de 1974) va ser un compositor francès. Conegut per la seva devoció a la cultura francesa i al pensament musical, Jolivet es va inspirar en el seu interès per l'acústica i l'atonalitat, així com per les influències musicals tant antigues com modernes, especialment en els instruments utilitzats en l'antiguitat. Va compondre en una gran varietat de formes per a molts tipus diferents de conjunts.

La vida

André Jolivet va néixer el 8 d'agost de 1905, a la rue Versigny de Montmartre, París, fill de Victor-Ernest Jolivet i Madeleine Perault; el seu pare artista, la seva mare pianista. Jolivet va desenvolupar un interès per les arts a principis de la seva vida, prenent classes de pintura i violoncel als 14 anys. No obstant això, va ser animat pels seus pares a convertir-se en professor, anant a la universitat de mestres i ensenyant a l'escola primària a París (entremig de tres anys per servir a l' exèrcit ). Un dels seus propis professors, però, creia que Jolivet tenia un futur en la música, el va animar fermament a dedicar-se a la composició i el va presentar a Paul Le Flem, el primer professor de composició de Jolivet. Le Flem va donar a Jolivet una sòlida base en les formes clàssiques d' harmonia i contrapunt . Després d'escoltar el seu primer concert d' Arnold Schoenberg, Jolivet es va interessar per la música atonal, i després per recomanació de Le Flem es va convertir en l'únic estudiant europeu d' Edgard Varèse, que li va transmetre els seus coneixements d' acústica musical, música atonal, masses sonores i orquestració . El 1936 Jolivet va cofundar el grup La jeune France juntament amb els compositors Olivier Messiaen, Jean-Yves Daniel-Lesur i Yves Baudrier, que intentaven restablir una forma de composició més humana i menys abstracta. La jeune France es va desenvolupar a partir de la societat de música de cambra d'avantguarda La Spirale, formada per Jolivet, Messiaen i Daniel-Lesur l'any anterior.

Vida privada

Jolivet es va casar dues vegades, primer amb la violinista Martine Barbillion el 1929; van tenir una filla, Françoise-Martine (1930–2004). El 1933, es va casar amb Hilda Ghuighui (també escrit Guigue) (1906–1996), i van tenir tres fills, Pierre-Alain (1935–2005), Christine (n. 1940) i Merri (n. 1943). .

Mort

Jolivet va morir a París el 1974 als 69 anys, deixant inacabada la seva òpera Le Soldat inconnu . Va ser enterrat al cementiri de Montmartre al costat del compositor Henri Sauguet (secció 27, prop de la tomba d' Héctor Berlioz ).

Carrera

Els ideals estètics de Jolivet van patir molts canvis al llarg de la seva carrera. El seu desig inicial d'adolescent va ser escriure música per a teatre, la qual cosa va inspirar les seves primeres composicions, inclosa la música per a un ballet. Claude Debussy, Paul Dukas i Maurice Ravel van ser les seves properes influències després d'escoltar un concert de les seues obres el 1919; va compondre diverses peces per a piano mentre entrenava per ser professor abans d'anar a estudiar amb Le Flem. Schoenberg i Varèse van ser molt evidents en el seu primer període de maduresa com a compositor, durant el qual el seu estil es basava molt en l'atonalitat i les idees modernistes. Mana (1933), l'inici del seu "període màgic", va ser una obra en sis parts per a piano, amb cada part el nom d'un dels sis objectes que Varèse va deixar amb ell abans de traslladar-se als Estats Units. La intenció de Jolivet com a compositor al llarg de la seva carrera va ser "tornar a la música el seu sentit original i antic, quan era l'expressió màgica i encantadora de les creences religioses dels grups humans". Mana, fins i tot com una de les seves primeres obres madures, n'és un reflex; Jolivet va considerar les escultures  com a objectes fetitxe. La seva escriptura posterior va continuar buscant els significats originals de la música i la seva capacitat d'expressió emocional, ritual i celebrativa.

El 1945 va publicar un article en què declarava que "la música francesa no li deu res a Stravinski ", encara que ambdós compositors es basaven molt en temes de la música antiga en la seva obra; Jolivet i La jeune France van rebutjar el neoclassicisme a favor d'un estil de composició menys mecànic i progressista i, en canvi, més espiritual. Més tard, durant la Segona Guerra Mundial, Jolivet es va allunyar de l'atonalitat i cap a un estil de composició més tonal i líric. Després d'uns anys de treballar en aquest estil més simplista, durant els quals va escriure l'òpera còmica Dolorès, ou Le miracle de la femme laide (1942) i el ballet Guignol et Pandore (1943), va arribar a un compromís entre aquest i el seu treball anterior més experimental. La Primera Sonata per a piano, escrita el 1945, mostra elements d'aquests dos estils.

Finalment, adonant-se de la seva ambició juvenil d'escriure per al teatre, Jolivet es va convertir en el director musical de la Comédie Française el 1945, càrrec que va ocupar fins al 1959. Mentre allà va compondre per a obres de Molière, Racine, Sòfocles, Shakespeare i Claudel, amb 14 obres en total. També va continuar component per a la sala de concerts, sovint inspirat en els seus freqüents viatges arreu del món, adaptant textos i música d'Egipte, Orient Mitjà, Àfrica i Àsia al seu estil marcadament francès.

Durant les dècades de 1950 i 1960, Jolivet va escriure diversos concerts per a una varietat d'instruments, com ara trompeta, piano, flauta, arpa, fagot, percussió, violoncel i violí . Aquestes obres, tot i que són molt apreciades, exigeixen una habilitat tècnica virtuosa dels intèrprets. Jolivet també és un dels pocs compositors que va escriure per a les ondes Martenot, un dels primers instruments electrònics, que va completar un concert per a aquest el 1947, 19 anys després de la invenció de l'instrument. Jolivet va fundar el Centre Français d'Humanisme Musical d' Aix-en-Provence el 1959, i el 1961 va anar a ensenyar composició al Conservatori de París .

Obres seleccionades

Música de cambra i solista

• 12 invencions, per a quintet de vent, trompeta, trombó i quintet de corda
• Andante i adagio, per a cordes
• Chant de Linos, per a flauta, violí, viola, violoncel i arpa (1944)
• Chant d'oppression, per a viola i piano (1935)
• Cinq danses rituelles (1939)
• Cinq églogues, per a viola sola (1967)
• Cinq incantations, per a flauta (1936)
• Cosmogonie, per a piano (1938)
• Cérémonial, homenatge a Varèse per a sis instruments de percussió
• Deux études de concert, per a guitarra (1965)
• Fantaisie-Impromptu, per a saxo i piano (1953)
• Hymne à l'univers, per a orgue
• Mana, sis peces per a piano (1935)
• Mandala, òrgan
• Pastorales de Noël, per a flauta, fagot i arpa (1943)
• Quartet de corda (1934)
• Rhapsodie à sept, per a set vents i cordes (1957)
• Sérénade, per a dues guitarres (1956) (dedicat al duet d' Ida Presti i Alexandre Lagoya )
• Sérénade, per a quintet de vent amb oboè principal (1945)
• Sonata, per a flauta
• Sonatina, per a flauta i piano (1961)
• Sonatina, per a flauta i violoncel
• Sonatina, per a flauta i clarinet
• Sonatina, per a oboè i fagot (1963)
• Suite delphique, per a 12 instruments (1943)
• Suite en concert, per a flauta i quatre instruments de percussió (1965)
• Suite en concert, per a violoncel (1965)
• Tombeau de Robert de Visée, per a guitarra (1972)

Teclat

• Cinq danses rituelles, per a piano (1939)
• Cosmogonie, per a piano (1938)
• Hymne à l'univers, per a orgue (1961)
• Mana, sis peces per a piano (1935)
• Mandala, per a orgue (1969)
• Sis estudis, per a piano (1931)
• Sonata per a piano (1945)
• Sonata per a piano (1957)
• Trois Temps núm. 1, per a piano (1931)
• Trois Temps No. 2, per a piano (1931)

Concerts

• Concert per a ondes Martenot i orquestra (1947)
• Concertino per a trompeta, piano i orquestra de corda (1948)
• Concert per a flauta i cordes (1949)
• Concert per a piano (1951)
• Concert per a arpa i orquestra de cambra (1952)
• Concert per a fagot, cordes, arpa i piano (1954)
• Concert per a trompeta (1954)
• Concert per a percussió (1958)
• Concert per a violoncel número 1 (1962)
• Concert per a flauta i percussió (1965)
• Concert per a violoncel número 2 (1966)
• Concert per a violí (1972)

Música orquestal

• 3 simfonies (1954, 1959, 1964)
• Cinq danses rituelles (versió orquestral, 1941)
• Cosmogonie (versió orquestral, 1938)
• Dansa incantatòria (1936)
• Suite delphique, per a cordes, arpa, ondes Martenot i percussió (1943)
• Simfonia per a cordes (1961)

Música vocal

Cançons

• Les trois plaintes du soldat, per a veu i orquestra (1940)
• Poèmes pour l'enfant, per a veu i onze instruments (1937)
• Songe à nouveau rêvé, concert per a soprano i orquestra
• Suite litúrgica per a veu, oboè, violoncel i arpa (1942)
• Épithalame, per a cor de 12 parts (1953)

Música sacra

• La vérité de Jeanne, oratori (1956)
• Missa Uxor tua (1962)
• Messe pour le jour de la paix (1940)

Ballets

• Ariadna (1964)
• Ballet des étoiles (1941)
• Guignol et Pandore (1943)
• L'inconnue
• Les quatre vérités
• Marines

Òperes

• Antígona
• Bogomil (inacabat)
• Dolorès o Le miracle de la femme laide (1942)

Referències

1. Duchesneau, M. (2007). L'avant garde musicale et ses sociétés à Paris de 1871 a 1939. Mardaga.
2. ^ Guigue, H. (1978). Avec...Andre Jolivet. Flammarion, Paris.
3. ^ Rae, C. (2006): "Jolivet on Jolivet. An Interview with the Composer's Daughter", in: The Musical Times, Spring 2006.
4. ^
5. ^ "Trois temps : pour piano / André Jolivet". Princeton University Library. 1992. Retrieved 21 July 2021.

Per llegir més

• Barbara Kelly: "Jolivet, André", a: Grove Music Online, ed. L. Macy, consultat el 28 de maig de 2005, (accés per subscripció) .
• Arthur Hoérée, Richard Langham Smith : « Jolivet, André », in : Grove Music Online (OperaBase), éd. L. Macy, consultat el 28 de maig de 2005, (accés per subscripció)

Enllaços externs

• Les Amis d'André Jolivet (lloc oficial)
• GarcíaMartínAndrea/proves/André Jolivet a Find A Grave (anglès)
• Audio a YouTube , Chant de Linos, Britten-Pears Ensemble