Usuari:Gbc2805/proves/Mickeymousing
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Gbc2805. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
En animació, el “Mickeymousing” és una tècnica que sincronitza la música d’acompanyament amb les accions en pantalla i les reforça imitant exactament el seu ritme.[1] El terme prové de les primeres produccions de Walt Disney on la música es treballa gairebé en la seva totalitat per imitar els moviments d’animació dels personatges. El primer ús conegut de mickeymousing va ser en Steamboat Willie (1928), el primer curtmetratge de Mickey Mouse de Walt Disney, amb la música de Carl Stalling (1888-1974).[2] Les composicions de Stalling van acompanyar a Mickey Mouse, i a alguns dels seus primers companys, i fou un dels primers grans colaboradors de Walt Disney, que també va posar la música a bona part de la famosa sèrie de curtmetratges sobre faules titulada Silly Symphonies, la primera de les quals va ser The Skeleton Dance (1929), i en color, Flowers and Trees (1932).[3]
A aquests primers músics de la productora, possiblement a Carl Stalling, es deu la creació del denominat efecte mickeymousing que consisteix a descriure el que succeeix a través de la imitació musical. Per exemple, quan veiem el ratolí baixant per una escala, escoltem, a cada pas que dóna sobre un esglaó, el so articulat d’un tambor. Es tracta doncs, d’una música descriptiva que el cinema d’animació ha utilitzat en gran manera i que inclús el cinema principalment clàssic de ficció també ho ha emprat en moltes ocasions. Un exemple es troba en la seqüència de l’assaltament en el bosc de Sherwood de Robin Hood i els seus afins sobre les tropes de Sir Guy de Gisbourne a The Adventures of Robin Hood (1938).[3]
Freqüentment utilitzat en el 1930 i 1940 avui en dia està d’alguna manera desacreditat, almenys en pel·lícules serioses, a causa del sobre ús que se n’ha fet. Tot i això, encara pot ser efectiu si s’utilitza de manera imaginativa.[1] Aquesta tècnica juntament amb la sincronocitat ajuda a estructurar l’experiència del visionat, a indicar quants esdeveniments haurien d’impactar a l’espectador, i a oferir informació que no està present en pantalla.[4]
Normalment és l’acció animada la que està sincronitzada a la peça musical. Sobretot quan la música és un clàssic o una altra peça coneguda. En tals casos, la música per a l’animació és preenregistrada i un animador disposa d’un full d’exposició amb els ritmes marcats, fotograma a fotograma, ja que d’aquesta manera pot cronometrar els moviments consegüentment. En el film Fantasia (1940), la peça musical The Sorcerer’s Apprentice, composta el 1890, conté un fragment que s’utilitza per acompanyar les accions d’en Mickey. En un moment donat en Mickey, l’aprenent, agafa una destral i talla a trossos una escombra màgica perquè deixi de transportar aigua a un pou.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Newlin, Dika. Music for the Flickering Image – American Film Scores (en anglès). Vol. 64, Núm. 1.. Music Educators Journal, 1977, p. 24-35.
- ↑ Wegele, Peter. Max Steiner: Composing, Casablanca, and the Golden Age of Film Music (en anglès). Rowman & Littlefield, 2014, p. 37. ISBN 9781442231146.
- ↑ 3,0 3,1 Gustems, Josep (coord.). Música y audición en los géneros audiovisuales (en castellà). Universitat de Barcelona, 2014, p. 119. ISBN 9788447537921.
- ↑ Helvering, David Functions of dialogue underscoring in american feature film, 7-2007, pàg. 1780-180.