Usuari:Georg-hessen/VPHISMILCAT Campanya

Petició de supressió ràpida

Principis

1) El 1333, el jurat de València Francesc de Vinatea s’alçà contra la deriva autoritària d'Alfons el Benigne. El 1416, el conseller de Barcelona Joan Fiveller tampoc dubtà a alçar-se contra el camí de la servitud que pretenia imposar Joan el Gran. El 1460, la Generalitat de Catalunya, farta de la deriva autoritària de Joan el Gran, s’alçà en armes i provocà la devastadora Guerra Civil Catalana. El 1640, novament la Generalitat de Catalunya s’alçà en armes contra l’autoritarisme de Felip IV de Castalla i esclatà la Guerra dels Segadors. I el 1705, un grup de patriotes cabdellats entre d’altres per Josep Moragues, no dubtà a aixecar-se en armes contra Felip V de Castalla arrossegant Catalunya cap a la Guerra de Successió. No cal recordar aquí el resultat devastador de totes aquestes guerres. No es tractava pas de cap càlcul polític, ni es fonamentaven en cap estratègia preconcebuda deliberadament, sinó que foren el fruit de petits incidents que conculcaven l’esperit pactista de la tradició política catalana en favor de l’eficiència de l’esperit autoritari. Dos segles abans que Oliver Cromwell s’aixequés contra Carles I t’engaltarà i l’acabés decapitant, tres segles abans que el braç reial francès (el tercer estat) s’autoproclamés en assamblea nacional per acabar decapitant més tard a Lluís XVI de França, nosaltres, els catalans, ja ens havíem alçat en armes contra Joan el Gran. Perquè si hi ha res que defineixi la nostra identitat col•lectiva, aquest és sens dubte la defensa a ultrança d’un principi, la defensa del pactisme polític enfront de l’eficiència de l’autoritarisme. I aquesta defensa va més enllà del càlcul estratègic, més enllà de la legalitat vigent i més enllà de les conseqüències pràctiques; perquè? per què és de justícia i perquè forma part de la nostra identitat, del nostre fet diferencial. I per això, malgrat les desastroses conseqüències que suposà pel nostre avenir, n'hem d’estar orgullosos. 2) En tot col•lectiu humà que es preua de ser democràtic, més enllà del mecanicisme electoral, hi ha d’haver lloc per a la discrepància, per a la crítica, i inclús, per a la dissidència. És una qüestió d’higiene, d’higiene mental. Els corcs, per molt que siguin corcs, són doncs necessaris. Inclús un personatge com Albert Boadella, a qui personalment penjaria amb molt de gust pels ous la fossar de les moreres, és, lamentablement, necessari. Personatges, corcs, capaços de posar en dubte els fonaments, de criticar les bases, de provocar la reflexió, són necessaris i imprescindibles, i legitimen, de manera implícita, la llibertat epilítica que s’ha autoatorgat aquest col•lectiu humà. Quan una societat humana expulsa a aquests corcs, és té la prova més evident que aquesta societat està malalta, que aquesta societat és ja tant dèbil, que és incapaç de suportar la presència d’aquests corcs, que altrament, tant sols constitueixen un nosa necessària. És característic de les societats totalitàries la supressió de tota forma de dissidència, l’eliminació de tota forma de discrepància, en pos d’un bé comú, ja sigui la defensa de la classe treballadora, la puresa de la raça, o qualsevol altre bé comú que s’argüeix com a legitimador per a l’anorreament de tota forma de discrepància i de les llibertats individuals.

Legalitat de l’etiqueta

3) Continuo sense saber veure en què el contingut de l’etiqueta vulnera la legislació vigent sobre etiquetes. 4) En la majoria d’argumentacions favorables a la supressió de l’etiqueta, són incapaç de veure-hi una argumentació al respecte. Ans al contrari, les argumentacions favorables a la seva supressió es fonamenten bàsicament en:

a. L’usuari és un troll (o practica comportaments tròllics i flamings)

b. El motiu de l’etiqueta és un baneig legal de l’usuari i per tant és fruit del despit

c. Pel bé comú de la viquipèdia, és necessari eliminar l’etiqueta

Respecte a que l’usuari és un troll, malgrat els requeriments efectuats, no s’han aportat criteris per a definir què és i què no és un troll (per entendre’ns, és l’equivalent a nivell d’Internet a les acusacions de contrarevolucionari i enemic de la classe obrera que s’imputaven en els règims comunistes; és a dir, totalment arbitrari). Respecte el motiu de la creació, sens dubte que és deu al baneig. Un baneig que vaig considerar desproporcionat i prepotent. Seria just que hagués creat aquesta etiqueta sense tenir el més mínim motiu???? Respecte del bé comú, s’argumenta que no és bo per a la viquipèdia que existeixin discrepàncies que alterin l’ordre establert, l’harmonia interna i la fortalesa del moviment viquipedista. Per tant, insisteixo, soc incapaç de veure en què, l’etiqueta, vulnera strictu sensu la legislació vigent sobre etiquetes.

Legitimitat de l’etiqueta

5) Més enllà de la legalitat, caldria considerar si l’etiqueta és legítima. És a dir, hi ha espai a la viquipèdia en català per a la discrepància amb la gestió de l’actua-la administració. Sens dubte, el debat generat i el comportament de l'actual administració ha demostrat que sí que hi ha espai per a la discrepància. Tant els que han participat en el debat, com aquells que malauradament no han fet, han demostrat que, malgrat les passions desfermades en el debat, a la viquipèdia en català sí que es pot discrepar, i que per tant sí que hi ha lloc per a la discrepància canalitzada a través dels seus òrgans interns. Ni l’usuari ha estat expulsat d’aquest col•lectiu humà, ni l’etiqueta s’ha destruït de manera expeditiva. És doncs un prova de la maduresa de la viquipèdia en català, de la responsabilitat de l’actua-la administració, de que aquest projecte es troba consolidat i, crec, que tant usuaris, tots, com els administradors, tots, en poden estar orgullosos.

Motius de la retirada

6) Malgrat doncs que considero legal i legitima l’etiqueta, observo que n’ha fet bandera, o en poden fer bandera, usuaris que no ens volen cap bé, no tant en tant en quant a la viquipèdia en si, sinó com a catalans, valencians, mallorquins, andorrans i tot el conjunt de catalanoparlants. 7) Tal com estaven evolucionant les votacions, sembla més que probable que l’etiqueta acabés sent eliminada. Si tal fet s’hagués acabat produint, considero que la viquipèdia hauria quedat danyada en la seva reputació. Si aquest apassionat debat que ha provocat algunes tensions i que s’ha mantingut en l'àmbit estrictament intern, hagués acabat transcendint als mitjans digitals com ara Vilaweb o d’altres, ja no tant sols hauria pogut quedar desligitimada la globalitat de tota l'actual administració, sinó que tota la viquipèdia en català hauria pogut quedar en entredit. I això, en un context on el projecte viquipèdia està fortament en dubte pels atacs vandàlics, la manca de referències i de rigor científic, i no aconsegueix ni ser citada entre la bibliografia de consulta dels alumnes de primària, no seria gens positiu en tant en quant la viquipèdia és, entre d’altres coses, una eina molt important per a la consolidació de la nostra cultura. 8) Conscient doncs del risc moral que suposa