Vés al contingut

Frédérick Tristan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrédérick Tristan
Biografia
Naixement(fr) Jean Paul Baron Modifica el valor a Wikidata
11 juny 1931 Modifica el valor a Wikidata
Sedan (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 març 2022 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Dreux (França) Modifica el valor a Wikidata
Venerable Master (en) Tradueix loge Villard de Honnecourt (en) Tradueix
1982 – 1984
← Yves Trestournel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional i poesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, escriptor, dissenyador gràfic Modifica el valor a Wikidata
MovimentNouvelle fiction (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaDanielle Sarréra
Mary London
Adrien Salvat Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeMarie-France Tristan Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webfredericktristan.com Modifica el valor a Wikidata
Goodreads author: 5555152 Modifica el valor a Wikidata

Frédérick Tristan (Sedan, 11 de juny de 1931 - Dreux, 2 de març de 2022) va ser un grafista, escriptor i poeta francès, Premi Goncourt de l'any 1983.[1]

Biografia

[modifica]

Frédérick Tristan (el seu nom real es Jean-Paul Frédérick Tristan Baron) va néixer l'11 de juny de 1931 a Sedan (Ardenes - França). Fill de Jean Baron un industrial del sector de la maquinària tèxtil,va treballar durant molts anys com a enginyer textil (1964-1986) activitat que el va fer viatjar molt, especialment per països asiàtics com la Xina, Laos i el Vietnam.[2] Aquesta experiència la va traslladar a moltes de les seves obres literàries.

Als 17 anys Jean-Paul Baron va iniciar la seva activitat com a poeta amb el nom de Frédérick Tristan. Els seus inicis el van conduir cap el surrealisme i va establir relació amb Gaston Criel, François Augiéras i Malcolm de Chazal.[3] A finals dels anys 50, davant la disjuntiva de seguir amb la seva carrera literària, André Breton li va dir "si has de fer una obra, de totes maneres la faràs".[3]

De 1983 a 2001 va fer de professor d'iconologia paleocristiana i del Renaixement a l'ICART de París.[4]

L'any 2010 va publicar una autobiografia amb títol Réfugié de nulle part, on descriu, en particular, la seva infantesa colpida per la guerra, l'adolescència agitada i els seus encontres literaris que li han permès desenvolupar la seva obra, com André Breton, Mircea Eliade, Henry Corbin, René Alleau, François Augiéras, Jean Paris i Antoine Faivre.[4]

Premis

[modifica]

1981: Premi SGDL de novel·la per Les Tribulations héroïques de Balthasar Kober. [4]

1983: Premi de Novel·la fantàstica del Festival de Cinema Fantàstic d'Avoriaz,[5] per La cendre et la foudre.[2]

1983: Premi Goncourt per Les Egarés.[6]

2000: Gran Premi de Literatura de la SGDL pel conjunt de la seva obra.[4]

Obra

[modifica]

L'obra de Tristan és molt àmplia i ha cultivat molts tipus de generes literaris, així com en el camp de l'obra gràfica. Una part de les seves obres les ha signat amb els pseudònims de Daniella Sarréra i de Mary London.[3]

Amb el poeta i dramaturg Joël Picton va col·laborar en la creació de "Recherches graphiques" conjuntament amb el pintor Roger Bissière, on Tristan incorpora les seves obres gràfiques entre l'abstracció i l'onirisme.[3]

Algunes de les obres significatives

[modifica]

Contes amb temàtica xinesa

[modifica]
  • Le Singe égal du ciel, 1972
  • La Cendre et la Foudre,1982
  • La Chevauchée du vent,1991
  • Les Succulentes Paroles de Maître Chù, 200
  • Tao, le haut voyage, 2003.
  • Le Chaudron chinois, 2008.

Novel·les

[modifica]
  • La Geste serpentine, 1978
  • Les Tribulations héroïques de Balthasar Kober,1980
  • L'Énigme du Vatican,1995.
  • Stéphanie Phanistée, 1999
  • Pique-nique chez Tiffany Warton,1998
  • Les Obsèques prodigieuses d'Abraham Radjec, 2000
  • Dieu, l'Univers et Madame Berthe, 2002
  • L'Aube du dernier jour, 2001
  • La proie du diable, 2001
  • L'Amour pèlerin, 2004
  • Le Manège des fous, 2005
  • Le dernier des hommes, 2005
  • Monsieur l'Enfant et le cercle des bavards, 2006
  • Dernières Nouvelles de l'Au-delà, 2007
  • Christos, enquête sur l'impossible, 2009
  • Tarabisco, 2011
  • Les Impostures du réel 2013
  • La Fin de rien, 2016

Assaig

[modifica]
  • L'anagramme du vide, « Qui donc est Dieu ? » 2005
  • Don Juan, le révolté : un mythe contemporain, 2009

Altres

[modifica]
  • Le fabuleux bestiaire de madame Berthe, Estudi pseudo-cientific sobre animals imaginaris amb dibuixos de Paul Bergasse, 2005
  • Un infini singulier: journal d'une écriture (1954-2004), recull d'esrits curts 2004
  • Passage de l'ombre : 1952-1954, Llibre d'artista, 2006
  • Kaléidoscope : aphorismes, 2007
  • Le Retournement du gant, recull d'entrevistes amb el crític Jean-Luc Moreau, 2000

Referències

[modifica]
  1. ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9. 
  2. ↑ 2,0 2,1 «Frédérick Tristan» (en francès). [Consulta: abril 2018].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Wagneur, Jean-Didier. «Frédérick Tristan. Satisfaction» (en francès), 01-01-2016. Arxivat de l'original el 2021-01-26. [Consulta: abril 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Biographie de Frédérick Tristan» (en francès). [Consulta: abril 2018].
  5. ↑ Des de 1994 Festival de Gérardmer
  6. ↑ «Le Palmarès» (en francès). Arxivat de l'original el 2008-11-19. [Consulta: abril 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Frédérick_Tristan&oldid=34140686»