Giulio Aleni
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1582 Brescia (Itàlia) |
| Mort | 3 agost 1649 (66/67 anys) Nanping (RP Xina) |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Pontifícia Universitat Gregoriana |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia, sistema educatiu, geografia, matemàtiques i missionary work (en)  |
| Ocupació | missioner, historiador, geògraf, astrònom, religiós cristià, matemàtic, professor |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
Giulio Aleni (Brescia 1582 - Yanping 1649) jesuïta italià, matemàtic i geògraf, missioner que va desenvolupar una important tasca apostòlica i científica a la Xina durant els darrers anys de la dinastia Ming.
Biografia
[modifica]Va néixer el 1582 a Brescia - República de Venècia (actualment Itàlia) en una família procedent de Leno. Va ingressar al noviciat de la Companyia de Jesús el 10 de novembre de 1600. Posteriorment va anar a Parma a estudiar filosofia (1602), a Bolonya (1605) on va tenir com a professors a dos importants matemàtics, Giovanni Antonio Magini [1] i Giuseppe Biancani,[2] després al Collegio Romano de Roma va completar els estudis teològics (1607) a on també va ser alumne del matemàtic i astrònom alemany Chistopher Clavius.[3]
Va morir el 10 de juny de 1649 a Yanping, província de Fujian a la Xina[4] El seu taüt va ser traslladat a Fuzhou on va ser enterrat en un turó que més tard es va convertir en el cementiri dels catòlics d'aquella ciutat.[3]
En la seva estada a la Xina va adoptar els costums i vestimenta xinesos i va utilitzar el nom de Ai Ru-lue (艾儒略).[3] En el seu moment va ser anomenat com el "Confuci d'Occident".
Activitat apostòlica
[modifica]Va arribar a la Xina el 1611 poc després de la mort de Matteo Ricci, durant el regnat de l'emperador Wanli de la dinastia Ming.[1] Inicialment va estar a Macau on va fer de professor de matemàtiquesi[5] i on va fer observacions sobre l'eclipsi de lluna,[2] fins que el 1613 va poder entrar a Pequín i Xangai.[2]
A partir de l'any 1625 la seva activitat apostòlica es va centrar en la província de Fujian, on va mantenir bones relacions amb els lletrats i els funcionaris amb qui discutia de matemàtiques, astronomia, física. geografia, psicologia i filosofia.[1]A Fujian va fundar 20 centres catòlics i va fer entre 800 i 900 baptismes anuals.[2]
Alguns autors consideren que Aleni va ser sens dubte el jesuïta que millor va realitzar amb èxit una síntesi d'un apostolat entre l'acció directe i el diàleg amb els lletrats xinesos.[6]
Motivat pel conflicte de la controvèrsia dels ritus el 1638 va haver de exiliar-se i no va poder tornar a la Xina fins al 1639.[2]
Durant el període 1633-1636 l'Església a la Xina havia crescut considerablement amb uns 38000 conversos, dels quals hi havia 120 membres de la família imperial. El 1640 l'extensió de la missió jesuïta i el deteriorament de la situació política va provocar que Roma dividís en dues la província eclesial; la part del sud va ser dirigida pel portuguès Francisco Furtado i la del nord per Giulio Aleni.[6]
Després de la caiguda de la dinastia Ming i l'inici de la dinastia Qing, Aleni es va quedar a viure al sud i va adoptar una postura propera als pretendents al tro de l'antiga dinastia, posició contraria a la resta dels jesuïtes de Pequín.[6]
Activitat científica i cultural
[modifica]Aleni tenia coneixements molt amplis de la llengua xinesa, fet que li va permetre escriure més de 25 obres en xinès tant de contingut espiritual i filosòfic, com de temes científics europeus, i va ser el primer europeu en escriure un tractat sobre geografia universal en xinès.[3] D'alguna forma va contribuir a la traducció i difusió de les obres de Tycho Brahe i de Christen Sørensen Longomontanus, amb presència en els tractats de geometria i astronomia, que Aleni va exposar de forma verbal: "koushu 口述" i que posteriorment van ser escrits per un lletrat xinès "bishou 筆受".[7]
També va escriure una "Vida i Passió de Nostra Senyor Jesucrist- Tianzhu Jiangsheng Chuxiang Jingjie-" amb il·lustracions i gravats fets per gravadors xinesos a partir de l'obra del jesuïta Jeroni Nadal "Evangelicae historiae imagines" del 1593. Aquests gravats representen la primera síntesi coneguda entre l'art europeu del Renaixement i els conceptes estètics xinesos.[6]
Com a geògraf va ser un dels jesuïtes que va produir mapes del món nous. El 1623 va seguir el de Matteo Ricci, mantenint fins i tot la imatge distorsionada del món mediterrani (Wanguo Quantu).[8]
Obres destacades
[modifica]Aleni va escriure una gran quantitat d'obres de diferents matèries, tant de temàtica científica com religiosa i filosòfica.[9]
- 1623: Zhifang waiji 職 方 外 纪 (Geografia dels països estrangers)
- 1623: Xixuefan 西 學 凡 (Ciència Occidental)
- 1627: Sanshan lunxue ji 三 山 論 學 记 (Doctrina de les Tres Muntanyes)
- 1628: Wanwu zhenyuan 万物 真 原 (El veritable origen de les coses)
- 1629: Misa Jiyilüe (el sacrifici de la Missa)
- 1630: Daxi Xitai Li Xainsheng Xingji (Biografia de Matteo Ricci)
- 1631: Jihe Yaofa (Principis de Geometria)
- 1635: Tianzhu jiangsheng chuxiang jingjie (Vida del Nostra Senyor Jesucrist Salvador dels homes)
- 1637: Xifang dawen 西 方 答 問 (Preguntes i respostes sobre Occident)
- 1641: Shengti Yaoli (tractat d'Eucaristia)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Lazzarotto, Angelo. «Sulle trace di mendicate di p. Giulio Aleni,SJ.» (en italià). [Consulta: juny 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Pirri, Pietro. «Alenis, giulio» (en italià). Dizionario Biografico degli italiani. Volume 2, 1969. [Consulta: juny 2018].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Giulio Aleni» (en anglès). [Consulta: juny 2018].
- ↑ Dehergne SJ, Joseph «Répertoire des jéuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], XXXVII, 1973.
- ↑ Collani, Claudia. «Biography of Giulio Aleni SJ, China missionary» (en anglès). Encyclopedia.stochastikon.com. [Consulta: juny 2018].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Vermander, Benoît. Les jésuites et la Chine (en francès). Bruxelles: Lessius, 2012, p. 44-45. ISBN 978-2-87299-225-6.
- ↑ Jami, Catherine «Les traductions de traités scientifiques européens en Chine au XVIIè siècle: enjeux des langues et des disciplines» (en francès). Cahiers de l'Institut d'histoire de la Révolution française. IHMC, 2018. ISSN: 2105-2557 [Consulta: agost 2018].[Enllaç no actiu]
- ↑ Lu, Huizhong; Cretti, Gianfranco «Una nova accurata ricerca sul planisferio di Giulio aleni» (en italià). Quaderni del Centro Giulio aleni, nº 5, 2018.
- ↑ Troia, Paolo de. «Le Opere di Giulio Aleni in cinese» (en italià). Cività Bresciana. Studi i ricerche. Università de la Sapienza. Roma. [Consulta: juny 2018].[Enllaç no actiu]