Usuari:Guixacantijoch/proves/Xuan Jinglin
Aquesta és una pàgina de proves de Guixacantijoch. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Xuan Jinglin (xinès simplificat: 宣景琳) (Shanghai 1907 - 1992) Actriu de teatre i cinema xinesa. Va ser una de les primeres estrelles de cinema femení a la Xina. Amb Zhang Zhiyun, Wang Hanlun i Yang Naimei, va formar part del grup d'actrius que van rebre el nom de "les quatre actrius famoses".[1] i pertany a la primera generació d'actors professionals a la Xina.[2]
Biografia
[modifica]Xuan Jinglin, de nom de naixement Jin Ling, va néixer l'any 1907 a Shanghai (Xina). Tenia quatre germanes i un germà. El seu pare era venedor de diaris i la seva mare feia feines ocasionals per complementar els ingressos familiars. El seu pare va morir quan ella tenia quatre mesos. [2]Malgrat le dificultats familiars Xuan va poder estudiar en una escola privada i més tard en una religiosa de missioneres i també teatre de l'estil "Opera de Pequín" , fins que a causa a causa de la pobresa i l'assetjament escolar, Xiao Jinling finalment va abandonar l’escola.[3]
Va morir a Shanghai el 22 de gener de 1992.[2]
Carrera teatral
[modifica]Quan ja havia obtingut exists importants en el cinema, el 1932 Xuan va conèixer Mei Lanfang un famós actor de l'Opera de Pequín, de gira per Shanghai. Xuan es va oferir a Mei per estudiar a fons les tècniques teatrals i poder entrar a formar part de la companyia de l'actor. Amb el suport de l'actor Xuan Jinglin ràpidament es va consolidar al món de l'Òpera de Pequín. Va començar a actuar en diversos teatres i a poc a poc va acumular els seus propis admiradors. A mesura que la seva fama creixia, Xuan va començar a innovar tant en el teatre com en el cinema. Per una banda va incorporar la seva experiència en la indústria cinematogràfica a les seves actuacions a l'Òpera de Pequín, injectant nova vitalitat a l'Òpera de Pequín tradicional. També va intentar combinar l'Òpera de Pequín amb el drama modern, creant diverses Òperes de Pequín noves amb característiques contemporànies. Tot i que aquestes innovacions van causar certa controvèrsia en el seu moment, també van obrir nous camins per al desenvolupament de l'Òpera de Pequín.[4]
Durant la segona guerra sino-japonesa Xuan va decidir decididament abandonar la seva carrera i dedicar-se al moviment antijaponès. Dins l'Opera de Pequín, va organitzar una companyia teatral per anar al front per animar els soldats i va crear una sèrie d'òperes amb temes patriòtics. Finalitzada la guerra va tornar a Shanghai i va continuar la seva carrera a l'Òpera de Pequín. La seva fama va superar amb escreix la dels seus dies d'estrella de cinema.[4]
Revolució cultural
[modifica]Durant la Revolució Cultural, Xuan i el seu marit, com altres personatges del mon cultural i del 'entreteniment o intel·lectuals, var ser acusats de reaccionaris i ella etiquetada com a "artista de la vella societat" va ser enviada a un poble rural de la província de Jiangsu i d'alguna forma la seva brillant carrera d'actriu es va convertir en una prova de la seva culpabilitat.
Trajectòria cinematogràfica
[modifica]A diferència amb altres estrelles de l'època que procedien de famílies benestants,educades en escoles privades i amb coneixements de idiomes com el cas de Wang Hanlun, Xuan Jinglin va començar la seva carrera al cinema quan va ser descoberta pel director Zheng Zhengqiu, en un bordell on la família l'havia venut.[5][6] Jin Ling es va canviarv el nom pel de Xuan JinglinAmb l'èxit de la seva primera pel·lícula de l'any 1925, "最后之良心 (L'última consciència), la carrera d'actriu de Xuan Jinglin va començar amb molt d'èxit. La seva bellesa i talent van causar sensació a Shanghai, i les principals companyies de cinema li van oferir treballs. En pocs anys, va protagonitzar més d'una dotzena de pel·lícules i es va convertir en una de les estrelles de cinema del moment.
El 1930, Xuan Jinglin va protagonitzar una pel·lícula anomenada " 娼门贤母 " (Somni d'un bordell de primavera) que explica la història de la recerca de l'amor veritable d'una noia de prostíbul. La pel·lícula no només va tenir un gran èxit a taquilla, sinó que també va rebre elogis unànimes de la crítica per la seva profunda reflexió sobre temes socials. Xuan Jinglin va guanyar el premi "Golden Phoenix" a la millor actriu per aquesta pel·lícula, que era el màxim honor de la indústria cinematogràfica xinesa en aquell moment.[4]
Filmografia destacada
[modifica]Any | Títol xinès | Títol anglès |
---|---|---|
1925 | 最后之良心 | The Last Conscience |
小朋友 | Little Friend | |
可怜的闺女 | A Pitiful Girl | |
上海一妇人 | A Woman in Shanghai | |
盲孤女 | ||
1926 | 无名英雄 | Nameless Hero |
1927 | 真假千金 | Real and False Daughters / Foiled |
梅花落(上、中、下集 | Fallen Plum Blossoms | |
1928 | 少奶奶的扇子 | The Young Mistress's Fan |
1930 | 浪漫女子 | A Dissolute Woman |
娼门贤母 | Virtuous Mother From a Brothel | |
1931 | 银幕艳史 | Screen Romance |
歌场春色 | Pleasures of the Dance Hall | |
1932 | 上海小姐韩绣雯 | Shanghai Woma |
有夫之妇 | A Married Woman | |
窗上人影 | Shadow on the Window | |
生死无妻 | A Couple in Life and Death | |
最后之爱 | Last Love | |
1933 | 前程 | The Future Prospects |
母与子 | Mother and Son | |
姊妹花 | Twin Sisters | |
二对一 | Two Versus One | |
1934 | 妇道 | The Doctrine of Women |
路柳墙花 | ||
女儿经 | The Classic for Girls | |
再生花 | ||
空谷兰 | ||
乡愁 | ||
1938 | 舞宫血泪 | Tears of Blood in the Dance Hall |
1949 | 自由天地 | Free World |
1956 | 家 | Family |
1958 | 三八河边 | Beside the Sanba River |
1959 | 今天我休息 | Today is My Day Off |
1964 | 家庭问题 | Family Problems |
Referències
[modifica]- ↑ «Chinese first Movie Queen, Zhang Zhiyun(张织云) _Learn Chinese Hujiang». [Consulta: 14 novembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «“舞女明星花旦”宣景琳». [Consulta: 15 novembre 2024].
- ↑ «百度百科——全球领先的中文百科全书». [Consulta: 15 novembre 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «From a prostitute to a famous actress, half of her life was full of ups and downs, and half of her life was full of happiness. In her later years, she achieved success in both career and love.». iNews, 2024.
- ↑ Bittinger, Nathalie. Dictionnaire des cinémas chinois: Chine, Hong Kong, Taiwan. Paris: Maisonneuve & Larose nouvelles éditions Hémisphères éditions, 2019. ISBN 978-2-37701-050-9.
- ↑ Cinema and urban culture in Shanghai, 1922-1943. Stanford, Calif: Stanford University Press, 1999. ISBN 978-0-8047-3188-1.