Usuari:Habicht/proves/Educació diferenciada

Versió catalana Educació diferenciada

Versió anglesa en:Single-sex education

L'educació segregada —també anomenada educació separada per sexes o, més recentment i pels seus promotors, educació diferenciada— és un mètode educatiu que separa els alumnes en classes, edificis o escoles diferents segons el seu sexe, amb l'objectiu d'atendre els diferents ritmes de maduració i els diferents estils d'aprenentatge de nens i de nenes. Està contraposada per tant a la coeducació, el model majoritari en els països occidentals.

Possibles fonts

• Projecte Coeducació (XTEC)
  • curs 1
  • curs 2
  • curs 3
  • Bibliografia
  • Enllaços d'interès
  • Llei d'educació. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Núm 5422- 16.07.2009_coed + LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.
  • Altres documents
• Articles de coeducació
• Història: intro de [1]
• The Effects of Single-Sex Compared With Coeducational Schooling on Students’ Performance and Attitudes: A Meta-Analysis
• Gender-segregated schooling and gender stereotyping
• Gender-typed behaviors, achievement and adjustment among racially and ethnically diverse boys during early adolescence
• Evidence-based Answers

Possibles referències

• Halpern, Diane F.; Eliot, Lise; Bigler, Rebecca S.; Fabes, Richard A.; Hanish, Laura D.; Hyde, Janet; Liben, Lynn S.; Martin, Carol Lynn «The Pseudoscience of Single-Sex Schooling» (en anglès). Science, 333, 6050, 23-09-2011, pàg. 1706-1707. DOI: 10.1126/science.1205031. + comentaris + resposta als comentaris
• Subirats, Marina «¿Coeducación o escuela segregada? Un viejo y persistente debate» (PDF) (en castellà). Revista de la Asociación de Sociología de la Educación, 3, 1, gener 2010, pàg. 143-158.

«	El término "escuela diferenciada" es el que proponen algunas de las personas que trabajan en este sentido para eliminar el término “escuela segregada”, utilizado a menudo para designar la escuela que incluye a un solo sexo. La diferencia está hoy de moda, está incluso considerada como un aspecto positivo, en la medida en que parece apelar al "respeto a la diferencia".	»
— Marina Subirants, ¿Coeducación o escuela segregada? Un viejo y persistente debate; p. 146

• Co-education Is Good Science
• Definició cooeducació: [2]

• Diferències en els resultats educatius de nois i noies a Catalunya
• Straight Talk: An Investigation of Attitudes and Experiences of Homophobic Bullying in Second-Level Schools (homofòbia i escola segregada).
  • Observació: heteronormativitat més forta en escoles segregades de nois
  • Observació: estereotips més forts en escoles segregades de noies
  • Estudi similar: [3]
  • Estats Units (Califòrnia): [4]

• Roset Fàbrega, Montserrat; Pagès Heras, Eugènia; Lojo Suárez, Mirta; Cortada Andreu, Esther. Institut Català de les Dones. Guia de coeducació per als centres educatius: pautes de reflexió i recursos per a l'elaboració d'un projecte de centre (PDF). Barcelona: Departament d'Educació, 2008 (Col·lecció 'Eines' de Institut Català de les Dones, número 10). . Pàg. 9:

«

Aquesta nova concepció, tot i resultar molt més econòmica a escala organitzativa, mai no va ser compartida pels sectors més conservadors de la societat, tal com es va demostrar durant el llarg parèntesi del franquisme i, tal com ho segueixen demostrant els defensors de l'antic model segregat, ara amb el nom d'escola diferenciada.

»

Revisar canvis

• [5]. Possibles refs:
  • sentencia trib suprem contra el concert a escoles segregades
  • concerts a andalusia
  • confusió trib suprem vs llei Wert
  • opinio concerts educatius
  • subvencions escola segregada (via media.cat)
  • reportatge media.cat
  • concerts al penedès

Educació segregada / diferenciada

• "Les relacions de gènere en l'Educació Física a l'escola primària. Anàlisi dels processos de reproducció, resistència i canvi a l'aula" [6], p 74

a) L’escola segregada: la diferència conforma la desigualtat

Aquest model es construeix i justifica sobre les diferències naturals en les aptituds i capacitats de cada sexe. Un dels objectius principals d’aquest sistema educatiu i un element més que el legitima és la divisió sexual del treball. Per aquesta raó, amb una funció més socialitzadora que no pas de transmissió de coneixements, als nens se’ls ensenya continguts i habilitats necessàries per al món del treball a l’àmbit públic mentre que les nenes són educades per al treball a l’àmbit privat. La transgressió i les desviacions dels individus respecte al seu gènere serà castigada i reprimida. Amb aquesta lògica, la igualtat d’oportunitats no té sentit, ja que nenes i nens no competeixen per ocupar un mateix àmbit en el futur i les relacions de poder entre els uns i les altres quan arriben a l’edat adulta es consideren legítimes i no problemàtiques, ja que es basen en la creença de la superioritat masculina.

En aquest model, el sexisme es fa present des de dues perspectives. En primer lloc per les diferències d’accés de cada grup sexual als diferents tipus de coneixement i àmbits de la vida social, i en segon lloc per la jerarquització entre allò masculí i allò femení, ja que són els elements propis del gènere masculí els únics socialment valorats. En aquest model, doncs, els valors femenins són visibles però alhora devaluats, ja que no es consideren tan importants. Com assenyala Sara Acuña Franco (1995), el fet de ser una educació segregada no és necessàriament discriminatòria, però sí ho és quan la separació està fonamentada en una jerarquització dels sexes, de manera que en aquest model “la diferència conforma la desigualtat”

Regulació

• "Les relacions de gènere en l'Educació Física a l'escola primària. Anàlisi dels processos de reproducció, resistència i canvi a l'aula" [7], p 73

El model d’escola segregada, propi de l’escola tradicional present durant bona part del segle XX, fins la Ley General de Educación de 1970.

Estats Units

Als Estats Units s'estan establint classes segregades per sexe a l'educació infantil o inclús abans.

Implementació

Escola mixta:

«	Com a model d’organització escolar que permet escolaritzar nens i nenes conjuntament en els mateixos espais educatius i sota un currículum comú, l’escola mixta (definida al capítol 4) és una realitat educativa relativament recent, en termes sociohistòrics. Si exceptuem els països escandinaus, l’escola mixta s’introdueix a Europa molt després de la Segona Guerra Mundial, en el marc de les polítiques educatives socialdemòcrates. En alguns països com Espanya, Grècia, Àustria o Portugal, l’escola mixta és encara més recent, ja que data dels anys 70. Tal i com s’assenyala a l’informe Eurydice (2009), es tracta, per tant, d’una tradició que té entre 35 i 70 anys de vida, segons els països.	»
— Maribel Garcia Gràcia, Diferències en els resultats educatius de nois i noies a Catalunya

Escola segregada:

«	l’escola segregada per sexes, tal i com ha estat definida al capítol 4, té una llarga tradició històrica a Espanya, així com a la pràctica totalitat de països europeus, vinculada al desenvolupament dels sistemes d’ensenyança liberals. En l’actualitat, es poden trobar centres amb educació diferenciada pel sexe només a set països i regions europees, i circumscrits tradicionalment a l’àmbit dels centres privats i confessionals.	»
— Maribel Garcia Gràcia, Diferències en els resultats educatius de nois i noies a Catalunya

Actualment hi ha alguns centres públics d'educació diferenciada: segons dades de 2009, en són 400 a Anglaterra, 120 a Irlanda, 25 a Malta, 7 a Gal·les i 1 a Escòcia, a més de 25 centres públics religiosos de secundaria a Grècia exclusivament per a nois.

Estats Units

«	Als Estats Units d’Amèrica, la transformació als 60 i 70 de la majoria d'escoles catòliques d’educació secundària de “single sex” a escoles “mixtes” ha marcat el context polític de la recerca i de la polèmica. Tanmateix, els EUA es diferencien de la resta de països per l’impuls donat en els últims anys a l’educació diferenciada, com a instrument polític de “compensació” i millora del rendiment acadèmic de l’alumnat en general o com a possible alternativa de potenciació escolar per a sectors minoritaris. L’any 2006, el govern de l’administració Bush va modificar la polèmica regulació del Títol IX de la Llei per a la Igualtat de Gènere,4 per tal de possibilitar que les escoles públiques poguessin ser diferenciades, ja que fins aleshores l’educació diferenciada es limitava al sector privat.5 Des dels seus orígens, l’any 2002, la NASSPE (National Association for the Advancement of Single Sex Public Education) i el seu president, el doctor Leonard Sax, han defensat aquest model d’escolarització.	»
— Maribel Garcia Gràcia, Diferències en els resultats educatius de nois i noies a Catalunya

Regne Unit i Irlanda

«	Al Regne Unit, el context polític dels últims anys s’ha caracteritzat per una reducció significativa del nombre d’alumnes que assisteixen a escoles single sex. Particularment a Irlanda, bastió de l’escola diferenciada, el nombre d’alumnes d’educació primària en aquests centres ha disminuït i ha passat del 60% al 1975 al 20% al 2005. A l’educació secundaria, la tendència ha estat semblant, per bé que els percentatges són superiors, ja que en el període comprès entre 1980 i el 2005, s’ha passat del 50% al 30% d’escolarització en aquest tipus d’escoles en el cas dels nois i del 60% al 42% en el cas de les noies (Eurydice 2009). En els últims anys, a Anglaterra ha tingut lloc la implementació del programa “Raising Boys’ Achievement”, com a iniciativa de govern, l’objectiu del qual és identificar formes “innovadores” d’augmentar l’èxit educatiu dels nois (i noies) a l’ensenyament primari i a l’ensenyament secundari que permetin el desenvolupament de mesures per contrarestar els baixos resultats acadèmics mostrats per l’alumnat masculí al llarg dels anys 90. Entre algunes de les possibles solucions, es va experimentar l’aplicació de classes diferenciades en escoles mixtes. Aquesta iniciativa s’acompanya d’un projecte de recerca, a fi d’identificar estratègies de suport i motivació per als nois i d’avaluar l’impacte de l’escola diferenciada sobre el rendiment educatiu. Aquestes recerques han estat desenvolupades per un equip d’investigadors vinculats a la Universitat de Cambridge, entre els quals destaquen Michael Younger i Molly Warrington, tal i com es descriurà en l’apartat següent.	»
— Maribel Garcia Gràcia, Diferències en els resultats educatius de nois i noies a Catalunya

Austràlia

«	Austràlia és l’altre país on el debat sobre les escoles single sex ha arribat amb més força a les recerques educatives. A Austràlia, el sistema educatiu es pot dividir segons les dues tipologies d’escola existents: les “Government Schools”, de titularitat pública, i les “Independent Schools”, de titularitat privada. Les escoles públiques no s’adscriuen a cap influència religiosa i són generalment coeducatives. En canvi, les escoles privades, tot i compartir a grans trets el currículum de l’escola pública, poden estar subjectes a diferents religions. Les investigacions recents en l’àmbit australià també s’han dut a terme en escoles que han sofert una transició d’escola diferenciada a escola mixta (desconeixem si són de titularitat pública o privada) i són de tipus longitudinal (abans i després d’aquesta transformació).	»
— Maribel Garcia Gràcia, Diferències en els resultats educatius de nois i noies a Catalunya

Espanya

«	En el cas d’Espanya existeix també un reduït nombre d’escoles que escolaritzen únicament un sexe. Es tracta en la pràctica totalitat dels casos d’escoles privades confessionals catòliques. La major part són escoles concertades, vinculades a l’obra de l’Opus Dei, que escolaritzen nois o noies de famílies majoritàriament acomodades.	»
— Maribel Garcia Gràcia, Diferències en els resultats educatius de nois i noies a Catalunya

Gènere/sexe i història

«	La primera distinció que convé introduir és el binomi conceptual "sexe-gènere". Podríem dir que mentre que la perspectiva de gènere es nodreix de supòsits epistemològics culturalistes o ambientalistes, l’enfocament de les diferències entre sexes es nodreix dels plantejaments teòrics biologistes.	»
— Maribel Garcia Gràcia, Diferències en els resultats educatius de nois i noies a Catalunya

«	Històricament, la major part dels sistemes educatius occidentals ha tingut un model d’escola segregada com a model educatiu dominant, que reposava damunt supòsits biologistes que contribuïen a legitimar les desigualtats entre homes i dones i que justificava la necessitat social d’un model d’escola per a nens i un model d’escola per a nenes (escola segregada).	»
— Maribel Garcia Gràcia, Diferències en els resultats educatius de nois i noies a Catalunya

«	l’educació de les nenes s’ha produït històricament sota un model d’escola segregada, que ha estat el model d’educació dominant durant més de cent anys a Espanya i a Catalunya, és a dir, des de la primera llei de bases del sistema educatiu espanyol, la Llei Moyano (1857), fins a l’aprovació de la Llei General d’Educació (1970), a excepció del lloable parèntesi de la II República, que aposta per un model d’escola mixta.	»
— Maribel Garcia Gràcia, Diferències en els resultats educatius de nois i noies a Catalunya

«	A les escoles, la distribució diferenciada per sexes exclou de manera taxativa qualsevol possibilitat de transgressió de gènere, ja que tan sols contempla el binomi d’home i dona.	»
— Maribel Garcia Gràcia, Diferències en els resultats educatius de nois i noies a Catalunya

Biblio

• Garcia Gràcia, Maribel «Diferències en els resultats educatius de nois i noies a Catalunya». Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Consell Superior d'Avaluació del Sistema Eductiu, 22, 2012 [Consulta: 15 maig 2014].
• EURYDICE. Comissió Europea. Diferencias de género en los resultados educativos: Medidas adoptadas y situaciòn actual en Europa (PDF) (en castellà). Comissió Europea, 2009. DOI 10.2797/48598. ISBN 978-92-9201-131-4.