Usuari:Hboschn/proves

Text en negreta

Àngels Gregori i Parra

Àngels Gregori i Parra (Oliva, 1985) és poeta i dirigeix el Festival de Poesia d'Oliva des dels seus inicis, l'any 2005.

Biografia

Àngels Gregori i Parra va néixer a Oliva (La Safor) l’any 1985 i viu a Barcelona des de l’any 2003, quan va iniciar els seus estudis universitaris.

És una poeta que l’any 2003, amb divuit anys, ja rebia el Premi Amadeu Oller per a joves inèdits amb el poemari Bambolines i als dinou va crear

El Festival Internacional de Poesia d’Oliva, www.poefesta.com, i des d’aleshores cada any n’ha dirigit l’organització. L’any 2007 va guanyar el Premi Ausiàs March de Poesia de Gandia, amb Llibre de les Brandàlies. Al cap de només tres anys, l’any 2010, tornava a ser guardonada amb

el Premi Alfons El Magnànim de Poesia per l’obra New York, Nabokov & Bicicletes. I, també, tres anys després, l’any 2013 rep el Premi als Jocs

Florals de Barcelona amb el poemari Quan érem divendres. És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de

Barcelona, Màster de Gestió Cultural també per la Universitat Oberta de Catalunya, amb la tesina “Els festivals de poesia com a mitjà de difusió”

dirigida per Jaume Subirana, i Màster en didàctica de la llengua i la literatura catalana. Actualment està fent la tesi sobre la poesia de Marta

Pessarrodona. La seva obra ha estat inclosa en diverses antologies de poesia i ha estat traduïda a diversos idiomes, com l’italià, el castellà,

el francès, el croat i l’asturià.

Obra

Bambolines, Barcelona : Galerada, 2003 (Premi Amadeu Oller per a joves inèdits 2003).

El pas per l’Institut i les vivències adolescents que acompanyen aquest moment són alhora objecte i context d’aquesta obra. En aquesta primera obra, Àngels Gregori, ja expressa la e que sent i sentirà per les grans ciutats. Joan Maluquer, al pròleg del llibre, es queda curt quan diu: “Fa estrany quan una autora de 18 anys recorda i parla de quan en tenia 16 amb una distància molt més gran de la que correspondria al termini de dos anys.” Es queda curt perquè encara que el llibre es va publicar quan l’autora tenia 18 anys, va escriure els poemes amb només 16 anys. Realment costa de creure, també Carles Hac Mor, arran de la segona edició, publicava un article al diari AVUI on deia: ”Hi trobem poemes, a Bambolines, que si no sabéssim la identitat de l’autora, no sabríem dir si són d’un home gran o d’una dona vella, o d’un italià o francès o d’un indi, i tampoc no gosaríem datar-los.” Aquesta distància, que se’ns fa increïble, és explicada al pròleg del llibre per Lluïsa Julià. Aquesta ho atribueix a l’estructura del llibre que comença amb un títol que ja ens transporta al món de l’espectacle i queda arrodonit amb el títol de la tercera part del poemari: “Quan s’apaguen els llums”. En paraules de Julià: “És una sàvia actitud que produeix distància, que permet reflexionar sobre el que envolta la jove poeta i presentar el record amb una certa profunditat temporal, i emular la joventut des d’una suposada vellesa.

Llibre de les Brandàlies

(pendent)

New York, Nabokov & Bicicletes, Alzira: Edicions Bromera (Premi Alfons el Magnànim València de Poesia, 2010)

El títol d’aquest tercer poemari ja ens indica els temes més recurrents de la poeta i especialment d’aquest llibre. Sobretot, en aquesta obra, Àngels Gregori aprofundeix explícitament en la memòria i l’absència d’aquesta fent referència explícita a l’autor rus Nabokov. En la primera part, titulada Parla memòria com el llibre de memòries Speak, memory, de l’autor rus, l’autora fa èmfasi en la memòria com una festa dels oblits i dels records. Malgrat perdre memòria, sempre hi ha algun espai a l’esperança, als records més primitius. A la segona part trobem versos tan poètics com Li he comprat totes les hores al rellotge/ per poder passar aquesta nit amb tu. Però també hi ha poemes agosarats i contundents que sorprenen. Tots aquests poemes els ha recollit sota l’empara del fictici Cafè Vienès inspirat en el bar de l’hotel Casa Fuster per la seva ambientació cosmopolita. La tercera part del llibre porta per títol la cançó de Sinatra New York, New York; efectivament, en tots els poemes Gregori parla de New York per parlar en última instància de la vida. New York no és només la ciutat que enlluerna l’autora sinó que també és el millor exemple d’una ciutat metàfora, el lloc on tot pot passar i on tot és possible, New York com el món. Artur Ahuir, portaveu del jurat que li va atorgar el Premi Alfons el Magnànim en va destacar ““la forta consciència literària de l’autora i la seua clara vocació d’escriptora que uneix literatura i vida des d’una veu molt sòlida per tal de tractar paradoxes de la vida més actual i moderna.” D’altra banda, Francesc Calafat des d’un articlearticle al diari El País l’elogiava “el to, la rotunditat del vers epigramàtic, l’ús de la repetició i l’enumeració i la força de les imatges.

Herències, València: Perifèric Edicions (Premi poesia Manel Garcia Grau, 2011).

En aquesta obra Àngels Gregori s’acompanya de Teresa Pascual establint un encisador diàleg sobre el seu passat i el present, com a dones que són fruit d’unes determinades circumstàncies i com a poetes que busquen i expliquen la seva raó de ser. Tot i que l’estructura és una conversa entre les dues autores a través de cada un dels seus poemes, des dels primers versos fins als últims, el lector queda admirat per l’absoluta entesa d’aquest diàleg poètic. La compenetració és tan gran que per identificar la veu de cada autora pràcticament cal mirar l’índex. Un poemari a quatre mans del qual surten dues veus que queden unificades en una de sola. Josep Maria Balbastre ho expressa al bloc Saforíssims, amb aquestes paraules: “Trobe que les autores han aconseguit vibrar amb una mateixa longitud d’ona i d’alguna manera s’han fusionat i han donat a llum un autor únic, com una espècie de Gregori-Pascual (ací un és llegut d’esbossar un breu somriure). Des d’aquesta unicitat que ara només té, ni que siga metafòricament, dues mans, les autores dialoguen, és clar, i s’alien amb les altres dues mans dels ancestres, motiu que justifica el títol d’Herències. Així, se senten relligades a la pròpia història personal i familiar, integrants de la tribu transmissora de sentiments, hàbits, vivències que els han modelat el particular capteniment a l’hora d’estar al món, de concebre’l i viure’l, i açò no de manera abstracta o ideològica, sinó concreta, quotidiana, enganxada al dia dia (“...l’herència clavada, / com un ganivet, / damunt la taula parada de la cuina.”).

Quan érem divendres, Barcelona: Col•lecció Mitilene de l’Editorial Meteora (Premi de poesia dels Jocs Florals de Barcelona, 2013).

Moments quotidians entre Nova York, Barcelona i Oliva; mots que, com Marta Pessarrodona ens revela al pròleg, Gregori sap emprar i, poèticament, donar-los vida. L’autora en una entrevista a l’ARA en remarca el pes dels itineraris de la memòria, la memòria passada pel sedàs del record; des d’aquesta perspectiva reflexiva alhora que emotiva, ens parla de l’amor i, també, de la mort. De quan érem divendres diu adéu a una etapa que es tanca, la postadolescència. La poeta només té 28 anys però els seus versos reflecteixen una mirada madura i enriquida. Hi expressa les vivències dels seus darrers tres anys i el producte de la seva reflexió, dels significats d’aquestes experiències; en últim terme, doncs, ens parla del sentit de la vida. Aquesta maduresa queda aixoplugada en una excel•lent estructura que dóna unitat a l’obra. El llibre comença amb uns seleccionats epígrafs, un primer poema Invitació que expressa la modèstia d’un autor, la importància del lector per al poema i, també, la necessitat de la poesia per a la vida. I acaba amb un llarg i commovedor poema que remou la ferida de l’autora per curar-la i, així, donar sentit al primer poema i a tot el llibre.

PARTICIPACIÓ EN ANTOLOGIES

Joves poetes catalans a cura de Jordi Valls. Brosquil. 2004.

El poder del cuerpo a cura de Meri Torras. Castalia Publishing Company, 2009.

Revista francesa “L’àrbre à paroles”. La maison de la poesie.

Cada oliva és un estel fos a cura de Pau Sanchis i Angel Igelmo. Seminari de traducció poètica de Farrera. Institució de les Lletres Catalanes, 2010.

Parlano le donne acura de Donatella Siviero. Nàpols. Tullio pironti editore, 2008.

Los versos de los acròbates a cura de David Castillo. Mèxic. Editorial Paraíso perdido, 2005.

Nº 58 Revue de poésie Exit a cura d’ Àngels Gregori. Québec, 2010. Traduccions d’Elisabet Ràfols.