Usuari:Helena Femina/proves

Aquesta és una pàgina de proves de Helena Femina. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.

Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

Maria Sunyer

Maria Sunyer (Palma, † 5 de febrer de 1521) fou una beguina mallorquina i, posteriorment, monja jerònima del Monestir de Santa Elisabet.

Biografia

Provinent d'una prestigiosa nissaga de mercaders illencs, era filla de Nicolau Sunyer (Palma, † 1463) i Praxedis (Palma, † 1498). El patrimoni dels Sunyer fou repartit en testament, a parts iguals, entre les germanes de Maria: Caterina, Joana i Agnès. Totes elles moriren sense descendència. L'any 1503 Maria Sunyer esdevingué hereva universal d'un ric patrimoni, el qual incloïa la illa de Sa Dragonera. Maria adquirí també béns de la seva difunta germana Caterina, ja que era hereva universal de la família. Fou la última descendent de la nissaga dels Sunyer.

L'any 1505 Maria feu donació d'una part dels seus béns (inclosa la illa de Sa Dragonera) al seu cosí Gabriel Martí, amb la supervisió i mediació de Francí Bartomeu (ciutadà), Gabriel Mora (prevere) i Nicolau de Muntanyans, (canonge). Aquests dos últims estaven estretament vinculats al lul·lisme mallorquí, essent també Gabriel Mora el confessor de la beguina Elisabet Cifré. Maria Sunyer començà a partir d'aleshores a desprendre's, a poc a poc, del seu riquíssim patrimoni alhora que s'avesava a la vida beguina.

No hi ha constància durant quant de temps Maria portà una vida de beguina. L'any 1505 ingressà al Monestir de Santa Elisabet de Palma de Mallorca i el 10 de maig de 1506 prometé els vots i esdevingué monja jerònima.

Sor Maria morí el 5 de febrer de 1521 al monestir de Santa Elisabet de Palma de Mallorca.

Testament

Maria Sunyer dictà testament al desembre del 1505 i nomenà hereu universal al Monestir de Santa Elisabet. Dos dies després ingressà al mateix monestir professant com a monja jerònima.

Finalment, doncs, el monestir fou el receptor de l'herència dels mercaders Sunyer, tot i que amb una sèrie de condicions estipulades en el mateix testament (càrrecs perpetus per a obres pies, manutenció i ajuda a familiars i amics propers, una donació econòmica al convent del Carme, etc.).

Bibliografia

Barceló Crespí, María «Beguines i beates mallorquines en els anys de la tardor medieval». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana , 61, 2005, 39-56 [Consulta: 9 d'abril 2019]
Barceló Crespí, María, «Alguns aspectes econòmics del monestir de Santa Elisabet en els seus inicis», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 52, 1996, 209-226 [Consulta: 9 d'abril 2019]
Estelrich i Costa, Josep, «La família Sunyer, una nissaga de mercaders de la baixa edat mitjana (1375-1505)», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 51, 1995, 3-30 [Consulta: 9 d'abril 2019]