Vés al contingut

Usuari:Hortacalaf/Sancha Raimúndez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

 Plantilla:Ficha de noble

Sancha Raimúndez (1095/1102-28 de febrer de 1159), infanta de Lleó, va ser filla de Ramon de Borgonya i de la reina Urraca I de Lleó.

Biografia

[modifica]

Potser va néixer entre els anys 1095, any del matrimoni dels seus pares, i 1102. Filla de la reina Urraca I de Lleó i de Ramon de Borgonya, era germana d'Alfonso l'Emperador, que va heretar a la mort de la seva mare els regnes de Lleó, Castella i Galícia.

Es va criar, a més d'en companyia de la seva mare, al costat de les seves ties, les infantes Sancha i Elvira, filles d'Alfons VI de Lleó, els qui en aquest moment gaudien de la possessió de l'Infantat, és a dir, un conjunt de monestirs i esglésies distribuïts per tot el regne, i que a la mort de les seves propietàries, que únicament podien ser infantes solteres, havien de tornar a la Corona, com va ocórrer en el cas de la infanta Sancha, que també va ostentar la possessió dels Infantats dels regnes de Lleó, Castella i Galícia.[1]

A la mort de la seva mare la reina Urraca en 1126, li va succeir el seu fill Alfons qui va nomenar a la seva germana la infanta Sancha reina, precedent que havia assegut el seu avi Alfons VI de Lleó en atorgar el títol de reina a la seva germana la infanta Urraca de Zamora.[2] La infanta-reina Sancha es va convertir llavors en una de les principals conselleres i col·laboradores del seu germà el rei, apareixent gairebé sempre el seu nom en els documents públics del seu germà. En 1127, un any després de morir la seva mare, va rebre l'Infantat de mans del seu germà, la qual cosa la convertia en senyora de diversos dels monestirs més importants del regne, entre ells, el de Sant Isidor de Lleó.[3] Primer va prendre possessió de l'Infantat de Lleó, i posteriorment, dels de Galícia i Astúries. Va heretar tots els Infantats que hi havia en el regne de Lleó, i que eren els de Covarrubias, Vall del Torío, León, Terra de Campos, el Bierzo i Astúries.[4] En 1138 va impulsar la restauració del Monestir de Santa María de Carracedo, cedint-lo als monjos del Monestir de Santa María de Valverde de Corullón.

Miniatura medieval que representa a la reina Urraca I de Lleó, mare de la infanta Sancha Raimúndez.

La infanta Sancha va donar en 1141 el monestir de Santa María de Wamba, actualment desaparegut, amb tots els seus territoris, viles, esglésies, heretades i pertinences a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, pro redemptione omnium peccatorum meorum, pro salvatione animi pixi, pro anima patris et matris pixi et pro etiam animi domini Gelbire, pixi amite.[5] La donació efectuada en 1141 als Hospitalaris va ser de tal magnitud que durant els anys següents, els contactes entre la infanta i els cavallers de Sant Joan van estar gairebé sempre relacionats amb aquesta donació. Les terres i llocs donats als Hospitalaris havien format part d'un Infantat que havia pertangut al comte Ramon de Borgonya.[6] Set anys després, en 1148, va donar a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem l'església de Santa María d'Olmedo, i un any abans, en 1147, va fundar el Monestir de Santa María de la Santa Espina, a la província de Valladolid, fundació que va ser confirmada pel seu germà el rei Alfons un any després.[7]

En 1148, reunides les Corts del regne a la ciutat de Palència, la infanta-reina Sancha va aconseguir del seu germà l'Emperador, dels bisbes i dels pròcers del regne que els canonges agustins que habitaven el Monestir de Carbajal de la Llegua es traslladessin a la Col·legiata de Sant Isidoro de Lleó, Panteó dels Reis de Lleó i, al mateix temps, que les religioses benedictines que habitaven en Sant Isidor de Lleó des de feia més de dos-cents anys es traslladessin al Monestir de Carbajal de la Llegua, complint així la infanta amb l'orde del propi Sant Isidoro de Sevilla, que en una aparició li havia ordenat que abandonés el monestir.[8]

En 1156 va donar a l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem el poblat de Sant Joan d'Arenas, en el consell asturià de Siero, a condició que mai ho alienessin,[9] i aquest mateix any, va concedir als canonges de Sant Isidor de Lleó el privilegi, rubricat pel seu germà el rei, que tots els homes que ho desitgessin podien declarar-se vassalls del Monestir «per dret de behetria», és a dir, podien incorporar-se a la jurisdicció del monestir portant totes les seves possessions, però quedant dispensats des de llavors de pagar cap impost al rei.[10] El seu germà Alfonso va morir a l'any següent, en 1157, sent succeït en el tron de Lleó per Ferran II de Lleó, i en el de Castella per Sancho el Desitjat.

Va atorgar testament en 1159, en el qual, entre altres disposicions, ordenava reintegrar a Sant Isidoro de Lleó totes les possessions que ella s'havia reservat per a tota la vida, i que havien pertangut en el passat al monestir de Sant Julià i Santa Basilisa de Ruiforco, i que estaven adscrites a Sant Isidor de Lleó des de l'època d'Alfons V de Lleó. El patrimoni del monestir de Ruiforco de Torío va constituir el nucli central del Infantat de Torío i, a causa del testament de la infanta Sancha, que va ser fet efectiu pel seu nebot Ferran II de Lleó, va quedar vinculat definitivament a Sant Isidor de Lleó.[10]

Sepultura

[modifica]
Panteó de Reis de Sant Isidor de Lleó, on es troba sepultada la infanta-reina Sancha Raimúndez.

Va ser sepultada en el Panteó de Reis de Sant Isidoro de Lleó on havia estat enterrada la seva mare, la reina Urraca. Les restes mortals de la infanta Sancha, que es conserven incorruptes en l'actualitat, van ser dipositats a l'interior d'un sepulcre de pedra, que encara es conserva, sobre la coberta de la qual, que encara que es troba partida per la meitat es conserva íntegra, va ser esculpit el següent epitafi llatí:[11]

« Hesperiae speculum, decus orbis, gloria Regni, HIC REQUIESCIT REGINA DOMNA SANCIA, SOROR IMPERATORIS justitia culmen, et pietatis apex Santia pro ADEFONSI FILIA URRACHAE ET RAIMUNDI, HAEC STATUIT meritis inmensum nota per orbem, proh dolor¡ exiguo ORDINEM REGULARIUM CANONICORUM IN ECCLESIA ISTA, ET clauderis in tumulo, Sol bis sexcentos, QUIA DICEBAT BEATUM ISIDORUM SPONSUM SUUM, demtis tribus, egerat annes, cum pia subcubuit VIRGO OBIIT ERA M. C. LX VII PRID. KAL. MARTII finis erat Februarii. »

[[Categoria:Dinastia Borgonya]]

  1. ↑ García Martínez, 2005, p. 84-45.
  2. ↑ García Martínez, 2005, p. 80.
  3. ↑ Martin, 2008, p. 12.
  4. ↑ González Flórez, 1981, p. 51-52.
  5. ↑ Martin, 2008, p. 16.
  6. ↑ Barquero Goñi, 1994, p. 15-16.
  7. ↑ Arco y Garay, 1954, p. 198.
  8. ↑ Cabezas i Viñayo González, 1998, p. 26.
  9. ↑ Barquero Goñi, 1994, p. 16-17.
  10. ↑ 10,0 10,1 González Flórez, 1981, p. 52-53.
  11. ↑ Arco y Garay, 1954, p. 199.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Hortacalaf/Sancha_Raimúndez&oldid=30584418»