Vés al contingut

Usuari:Ibj ibj/Gegants de Solsona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els Gegants són un element del folklore geganter de la ciutat de Solsona (El Solsonès) que forma part de la manifestació gegantera de les diades de Corpus i Festa Major. Estan integrats per dos gegants i dues gegantes que s'agrupen en dues parelles: els Gegants Vells i els Gegants Joves. L'origen de la primera parella data de 1675, mentre que la segona apareix l'any 1727. Estan inscrits al Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya com a elements patrimonials d'interès nacional.

Història

[modifica]

L'aparició per primera vegada d'una parella de gegants a Solsona se situa entre els anys 1675 i 1677. Si bé la primera referència documental és d'un pagament l'any 1676 d'una despesa per la seva construcció, segons consta al llibre de comptes de la Confraria de la Mare de Déu del Claustre, existeix la possibilitat que les figures ja sortissin durant la Festa Major de l'any anterior. Del 1677 és la referència al pagament als portadors dels gegants.

L'any 1727, es construeix una segona parella en motiu de la festa de translació de la Mare de Déu del Claustre a la capella on s'ubica la imatge actualment. En ple segle xviii, Solsona es converteix en una de les poques poblacions catalanes que té més d'una parella de gegants i des de llavors el nombre de quatre figures és el que s'ha conservat fins a l'actualitat.

Les figures són sotmeses a una reforma important l'any 1815, any en què consta per primera vegada que la parella més antiga és coneguda com a Gegants Vells.

El 1860 els gegants es renoven de nou i aquestes figures, fabricades pels germans preveres Francesc i Llorenç Solé i Sanmartí, són les que van arribar fins a la Guerra Civil. Tot i que no existeixen depeses ni anotacions sobre aquesta renovació, les úniques referències provenen de dos números publicats el 1927 de la revista El Patufet, editada a Solsona.

Entre el període comprès entre els anys 1904 i 1917 els Gegants van ser acompanyats per una parella de gegantons de propietat particular coneguts com a Gegants de Cal Poldo. No hi ha la suficient informació dels anys en que aquestes figures van sortir i només existeixen fotografies de la figura masculina de la parella.

El 1916, les figures estrenen nous vestits: les figures femenines segueixen l'estil de la moda de l'època, mentre que la indumentària dels dos gegants continua inspirant-se amb l'estil medieval. L'any 1934 es tornen a fer de nou els vestits, tots quatre d'inspiració medieval, dissenyats i confeccionats a la casa Paquita de Barcelona.

Les figures són destruïdes l'any 1939 a causa de l'incendi provocat a l'indret on eren guardades durant el desenllaç de la Guerra civil espanyola a Solsona. Recordades amb nostàlgia, el 1940 s'elaboren de nou quatre figures construïdes a la Casa Bolsera de Barcelona per part de l'escultor Benet Escalé i amb vestits elaborats, com el 1934, a la casa Paquita. Aquests nous gegants van ser elaborats expressament per a Solsona, però després van ser utilitzats, amb excepció del Gegant Vell, per fabricar-ne en sèrie per d'altres poblacions. El croquis per elaborar el Gegant Vell va anar a càrrec de l'arquitecte Isidre Puig i Boada a partir de fotografies antigues.

El pintor solsoní Pere Corominas, encarregat durant anys -juntament amb els solsonins Manel Dalmau i Jaume Pujols- de la conservació de les figures, va intentar fer de nou la figura del Gegant Vell entre els anys 1954 i 1956. D'aquest intent només en queda el modelatge i la realització amb guix de la cara del gegant.

En motiu de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre, el 1956, es planteja fer de nou les figures. El poc temps i els pocs recursos disponibles només van fer possible la realització de nou de la parella dels Gegants Vells i un nou bust per al Gegant Jove a càrrec de l'escultor Joan Salvadó i Voltas que foren pintats per Pere Corominas. També es van estrenar nous vestits, amb excepció del Gegant Jove que va reaprofitar la indumentària que el Gegant Vell havia dut entre els anys 1940 i 1956.

L'aspecte dels nous Gegants Vells no va acabar de fer el pes a la població, per aquest motiu es va encarregar a l'escultor solsoní Manel Casserras i Boix la construcció de l'actual parella, l'any 1959, que va ser pintada, també, per Pere Corominas. Posteriorment, Casserras elabora les actuals figures del Gegant i la Geganta Jove el 1961 i el 1966, respectivament. Entre els anys 1959 i 1966 van ballar juntament amb el Gegants una parella de gegants petits propietat de l'Ajuntament fets també per Manel Casserras.

L'any 1985 les actuals figures són sotmeses a una profunda restauració per part del seu autor i van estrenar nous vestits. La darrera intervenció destacada de les figures data de 2006 i va ser realitzada per l'escultor Manel Casserras i Solé, fill de l'autor original, i l'actual indumentària, dissenyada pel mateix artista, és de 2015.

Evolució i simbolisme de les figures

[modifica]

Al llarg del temps, els Gegants han patit la seva pròpia evolució tot i que algunes figures han anat mantenint alguns trets característics. És el cas del Gegant Vell que mai no ha canviat la seva fisonomia des dels seus origens.

Històricament, aquest també ha estat conegut amb el nom de Gegant Goliat. Això ha fet pensar que el seu orígen potser es troba en el famós gegant filisteu representat en les antigues processons del Corpus medieval. També ha rebut el nom de Gegant Voliac, probablement anomenat així a causa d'una deformació etimològica del nom anterior i degut a què la figura és identificada pel ratpenat que du al damunt de l'escut de la cuirassa, animal que a Solsona és conegut amb el mot voliac.

El gegant sempre ha estat representat com un guerrer amb bigoti i cabellera negra que du casc, cuirassa i porra platejades. La figura actual du gravats damunt la cuirassa els escuts, introduïts el 1956, dels nobles que històricament han tingut jurisdicció sobre Solsona. S'hi poden contemplar els emblemes dels comtes de Barcelona, dels comtes d'Urgell, dels ducs de Cardona i dels senyors de Torroja. El casc té al capdamunt una carota daurada rematada per un plomall blanc. Ja sigui per la seva antiguitat, pel seu simbolisme o per la seva identificació popular, el Gegant Vell ha esdevingut l'element més rellevant i un autèntic símbol representatiu de la Festa Major de Solsona.

La caracterització del Gegant Jove també ha anat mantenint el mateix aspecte al llarg de la història i representa un noble amb barba i bigoti castany que porta corona i porra daurades. Des de l'actual versió de 1961, du gravats a la corona els escuts de tres antigues famílies de nobles solsonins: els Aguilar, els Puigdepons i els Llobera. Entre els anys 1961 i 1977, en lloc de porra, la figura sostenia un ceptre a la mà dreta.

Les figures femenines dels gegants, en canvi, han anat adaptant la seva imatge a una sèrie de modificacions, com en la major part de poblacions catalanes, per tal de mostrar la moda de cada temps i no va ser fins a l’any 1935 que van començar a vestir de forma medieval. La Geganta Vella destaca per dur a la diadema la representació del Sol, símbol amb el que sol ser identificada la ciutat. A més, entre els anys 1956 i 1959 sostenia a la mà una petita escultura alada que representava la Victòria. Pel que fa l'actual versió de la Geganta Jove, obra de Manel Casserras i Boix, és coneguda l'habilitat de l'artista per plasmar la fisonomia de la gent de Solsona en alguns dels seus gegants i algunes persones consideren que el rostre de la figura té una clara similitud amb el de la seva esposa.[1]

Respecte les quatre figures actuals, la interpretació popular ha considerat que la Geganta Jove és la filla dels Gegants Vells i que el ball dels quatre gegants és la representació d'una petició de mà on el Gegant Jove demana als Gegants Vells casar-se amb la seva filla i culmina amb la celebració del prometatge.

Dansa

[modifica]

Una referència escrita de 1677 demostra la presència d'un músic per acompanyar els gegants que és identificat l'any 1684 com a flabiolaire.

En un dels quaderns de llibertats d'orgue de la catedral de Solsona de 1872 hi ha recollida una melodia que porta per títol Ballet dels Gegants. Es tracta d'una tonada que avui en dia encara s'utilitza a la festa de la Patum de Berga i l'inici de la qual és molt similar a una dansa pels Nans d'Igualada referenciada el 1905. Tot i que no es pot demostrar, existeix la hipòtesi que hagués pogut formar part de les músiques per fer ballar els gegants de Solsona, atès que podria ser que fos una música associada de manera generalitzada a les figures dels gegants i nans a la regió de la Catalunya central i pre-pirenenca durant el segle xix.

De les danses que els gegants solsonins ballaven antigament per places i carrers només ens n'ha arribat la música del ballet actual que ha arribat als nostres dies gràcies a la transmissió dels antics flabiolaires que havien acompanyat els gegants. L'existència d'aquesta dansa, d'origen i autor desconeguts, és prèvia al 1919, any en què el compositor Josep Sancho i Marraco va incorporar la seva melodia en una glossa musical sobre temes populars catalans.

El 1935, el músic solsoní Ramon Pujol i Llanes, organista de la catedral, l'orquestra per a petita banda, juntament amb els ballets dels cavallets i del ball de bastons, quan aquests van deixar de realitzar-se per places i carrers, com era costum antigament, i van passar a fer-se a la plaça Major els dies de Corpus i Festa Major un cop acabada la missa. D'aquesta data també pertany la coreografia actual.

L'arranjament actual del Ball dels Gegants és obra del músic solsoní Joan Roure i Jané amb una versió per a cobla que és la que s'interpreta avui en dia. Durant l'execució del ball, el músic que fa de flabiolaire es col·loca al mig de la plaça Major vestit a la manera dels antics ministrils. Existeix una versió reduïda del mateix ball pensada per ser ballada només per una parella de gegants i interpretada únicament pel flabiolaire.

Sortides

[modifica]

D'acord amb el Protocol del folklore geganter de les diades del Corpus i de la Festa Major a la ciutat de Solsona, promulgat l'any 1983, els Gegants participen en les següents manifestacions:[2]

  • Durant l'exhibició del conjunt dels ballets, constituïda per les danses dels diferents elements de la manifestació gegantera de Solsona, que se celebra únicament i preceptiva els matins dels dies 8 i 9 de setembre (Festa Major), el matí del dia de Corpus i el matí del dia en el qual se celebri una festivitat de caràcter extraordinari en honor a la Mare de Déu del Claustre.
  • Durant el pregó de la festa que té lloc la vigília de Corpus i la vigília de Festa Major.
  • Durant els passacarrers amb tots els elements folklòrics que tenen lloc sempre que hi hagi una exhibició del conjunt de ballets o l'exhibició exclusiva del ball de l'àliga.
  • Durant la capta dels geganters, on només hi participen els Gegants Joves, que té lloc únicament la tarda del dia 8 de setembre.
  • Quan per Corpus, per la Festa Major o bé amb motiu d'una festivitat extraordinària en honor a la Mare de Déu del Claustre se celebri una processó o una manifestació religiosa que segueixi el recorregut tradicional, existeix la possibilitat que pugui precedir-la juntament amb la resta d'elements folklòrics.

Referències

[modifica]
  1. «Gegants de Solsona». Festa festa, 2015. [Consulta: 14 setembre 2018].
  2. «Protocol del folklore geganter de les diades de Corpus i de la Festa Major a la ciutat de Solsona». Agrupació de Geganters de Solsona, 2015. [Consulta: 12 setembre 2018].

Bibliografia

[modifica]
  • Amades, Joan. Costumari Català. Barcelona: Ed. Salvat, 1950. 
  • Cuadrench i Bertran, Jaume. Gegants i demés improperis de Solsona. Solsona: Solsona Comunicacions, Agost 1998, p. 129-169.