Vés al contingut

Usuari:Ibj ibj/proves/Josep Serra i Forn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Josep Serra i Forn (Solsona, El Solsonès, 11 de juny de 1909 - La Seu d'Urgell, L'Alt Urgell, 22 de gener de 2003), polític català, va ser alcalde de Solsona.

Biografia

[modifica]

Nascut a Solsona l'11 de juny 1909, es tracta d'una de les persones que més han marcat la història de la seva població natal durant el segle XX.

Fou l'alcalde de Solsona en diferents ocasions, entre d'altres durant la II República (1934-36), dues vegades quan va acabar la Guerra civil (1939 i 1939-41) i bona part del Franquisme (1944 i 1949-69).

Va estar en possessió de varies condecoracions de guerra pel seu valerós comportament al front de batalla, però el cert és que al començament de la Guerra civil va estar emboscat fins que es va evadir al bàndol franquista, col·locat lluny del front com a xofer i juntament amb el bisbe Valentí Comellas va exercir una mena d'ambaixada solsonina al bàndol nacional.

Finalitzada la guerra, la seva actitud va ser d'hostilitat constant envers qualsevol persona que hagués tingut a veure amb el règim republicà. En un clima d'exaltació franquista fou protagonista, juntament amb el seu germà Pauet Serra, de la repressió durant els primers anys del Franquisme a Solsona. Va tenir un paper molt destacat en acusar i obrir expedients de responsabilitats polítiques a persones concretes dins una història de venjances amb orígen als enfrontaments entre bàndols per motius polítics i ideològics existents abans de la guerra. Més de vint anys després del conflicte bèl·lic va arribar a impedir amb informes negatius el retorn al país d'alguns exiliats.

Entre les diferents responsabilitats polítiques va ser diputat provincial a la Diputació de Lleida, designat el 1955, i va ser procurador en corts entre els anys 1961 i 1964. També va ser president de la Junta Provincial de Fomento Pecuario.

A iniciativa seva, cap als anys 40, es va recuperar a Solsona la tradició dels Trabucaires amb el vestit típic de la pagesia del segle XVIII.

Durant el seu pas a l'alcaldia, en el context de l'agument de població que va experimentar Solsona durant la dècada de 1960 i davant la manca d'espai i recursos de l'escola pública, conegudes al moment amb el nom d'Escoles Nacionals, el 1963 va impulsar la construcció d'una nova escola. Per caprici seu l'edifici estava inspirat arquitectònicament amb el Gran Hotel de Jaca. El mateix any, l'Ajuntament de Solsona, amb ell al capdavant, va iniciar els tràmits necessaris per a la creació d'un Institut a Solsona atès que no hi havia cap centre d'ensenyament mitjà a la població. L'any següent, el Ministeri d'Educació i Ciència va concedir, com a solució eventual, la creació d'un col·legi lliure adoptat, la titularitat del qual la tenia el consistori, autoritzat a impartir quatre cursos de batxillerat elemental en dues seccions, una de masculina a les escoles de Formació Professionals i una altra de feminina al Col·legi de la Companyia de Maria.

El darrer període de la seva vida el va passar a una residència d'avis a Oliana i va morir al Sant Hospital de la Seu d'Urgell el dia 22 de gener de 2003 a l'edat de 93 anys. La seva defunció va ser que alguns sectors de Solsona lamentessin la manca de reconeixement públic vers la seva figura i obra.

Apunts biogràfics

[modifica]
  • Va néixer a Solsona l'11 de juny de 1909.[1]
  • Es tracta d'una de les personalitats que més han marcat la història de la seva població natal durant el segle XX.[2]
  • Va ocupar l'alcaldia de Solsona en diferents ocasions, entre d'altres durant la República (1934-36), en dues ocasions quan va acabar la Guerra civil (1939 i 1939-41) i bona part del Franqusime (1944 i 1949-69).[1][2][3]
  • Al començament de la Guerra civil va estar emboscat fins que es va evadir al bàndol franquista, col·locat lluny del front com a xofer. Juntament amb el bisbe Valentí Comellas va exercir una mena d'ambaixada solsonina al bàndol nacional. Va tenir una actitud d'hostilitat constant envers qualsevol persona que hagués tingut a veure amb el règim republicà. Més de vint anys després de la guerra impedia amb informes negatius que alguns exiliats tornessin al país.[4]
  • Va ser el promotor del monument als emboscats que hi ha Solsona a la plaça del Camp, inaugurat al 1970: un monument que oficialment és un homenatge a l'hospitalitat pagesa, però en realitat és un homenatge als que es van amagar per no anar a la guerra quan el govern republicà els va mobilitzar.[4][5][6]
  • El 1949 va ser nomenat alcalde.[1]
  • El 1955 va ser designat diputat provincial.[1]
  • Va estar en possessió de varies condecoracions de guerra pel seu valerós comportament al front de batalla.[1]
  • Va ser president de la Junta Provincial de Fomento Pecuario.[1]
  • Va ser procurador en corts (2 de juny de 961- 6 de juny de 1964) durant el Franquisme.[1][7]
  • El darrer període de la seva vida el va passar a una residència d'avis a Oliana.[2]
  • Va morir al Sant Hospital de la Seu d'Urgell el dia 22 de gener de 2003 a l'edat de 93 anys.[2]
  • La seva defunció va ser que alguns sectors de Solsona lamentessin la manca de reconeixement públic vers la seva figura i obra.[2]
  • En un clima d'exaltació franquista ell i el seu germà, Pau Serra, van ser protagonistes de la repressió durant els primers anys del Franquisme a Solsona. Van tenir un paper molt destacat en acusar i obrir expedients de responsabilitats polítiques a persones concretes dins una història de venjances que venia d'enfrontaments entre bàndols per motius polítics i ideològics existents abans de la guerra.[8]
  • A iniciativa seva, cap als anys 40 es va recuperar a Solsona la tradició dels Trabucaires amb el vestit típic de la pagesia del segle XVIII.[9]
  • L'any 1963, l'Ajuntament de Solsona, amb ell al capdavant, va iniciar els tràmits necessaris per a la creació d'un Institut a Solsona atès que no hi havia cap centre d'ensenyament mitjà a la població. El 1964, el Ministeri d'Educació i Ciència va concedir, com a solució eventual, la creació d'un col·legi lliure adoptat, la titularitat del qual la tenia el consistori, autoritzat a impartir quatre cursos de batxillerat elemental en dues seccions, una de masculina a les escoles de Formació Professionals i una altra de feminina al Col·legi de la Companyia de Maria.[10]
  • En el context de l'agument de població que va experimentar Solsona durant la dècada de 1960 i davant la manca d'espai i recursos de l'escola pública, conegudes al moment amb el nom d'Escoles Nacionals, el 1963 va impulsar la construcció d'una nova escola. Per caprici seu l'edifici estava inspirat arquitectònicament amb el Gran Hotel de Jaca.[11]

Alcaldia

[modifica]

Va ser alcalde de Solsona durant els següent períodes:[3]

  • De l'1 de febrer de 1934 al ? de maig de 1936
  • Del 24 al 27 de gener de 1939
  • Del 17 d'octubre de 1939 al 26 d'abril de 1941
  • Del 25 al 27 d'octubre de 1944
  • Del 23 de juliol de 1949 al 13 de febrer de 1969.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «LERIDA. Solsona. El Alcalde, elegido para procurador en Cortes por los Municipios de la provincia.» (en castellà). La Vanguardia, 05-04-1961, pàg. 36.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Mor Josep Serra, alcalde de Solsona durant el franquisme.». VilaWeb, 23-01-2003. [Consulta: 3 març 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 Tasies i Planas, Jordi. «Alcaldes de la ciutat de Solsona (1815 - 1994)». A: Ajuntament de Solsona. Solsona, 400 anys d'història : miscel·lània. Grafiques Muval, juliol 1994, p. 389. ISBN L-902/94. OCLC 804689536. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Miralles, Esther. Emboscats. La guerra dels que no hi van anar. Badalona: Ara Llibres, 2013. ISBN 978-84-15224-93-8. 
  5. ↑ «Espai de Memòria». Universitat de Lleida. [Consulta: 3 març 2020].
  6. ↑ «Amagats al bosc per no anar al front». Diari Ara, 01-06-2013. [Consulta: 3 març 2020].
  7. ↑ «SERRA FONT, JOSE» (en castellà). Congrés dels Diputats. [Consulta: 29 maig 2017].
  8. ↑ «100 anys. Història d'una casa, d'unes vides, d'una petita ciutat.». Família Padro - Casas, 2019. [Consulta: 3 març 2020].
  9. ↑ «SOLSONA HOMENATJA ELS SEUS TRABUCAIRES AMB UN APLEC DE COLLES CATALANES». Ajuntament de Solsona. [Consulta: 3 març 2020].
  10. ↑ «Breu història dels inicis.». IES Francesc Ribalta, 21-09-2008. [Consulta: 3 març 2020].
  11. ↑ 50è aniversari Escola Setelsis. Junts recordem Setelsis. Solsona: Escola Setelsis, maig 2018, p. 10. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Ibj_ibj/proves/Josep_Serra_i_Forn&oldid=28618509»