Usuari:Idoia Vidal/proves

Lluïs Fullana i Mira ( Fra Fullana)

Lluïs Fullana i Mira nascut a Benimarfull( província d'Alacant) fill de Josep Fullana Calbo i Filomena Mira Jordà tingueren al Lluïs Maria Fullana el dia 5 de gener del 1871, sent el tercer fill del matrimoni.. Entre els fills que tingueren foren sis xics i quatre xiques. La segona de les filles de nom , Maria Francisca Filomena, fou religiosa de les Terciàries Caputxines. I el tercer dels fills Josep Maria Gaspar també fou religiós. Aquesta predisposició a la religió fou afavorida pels frares i els mestres de les escoles de cocentaina.

Durant l'etapa del col·legi, entre les tasques dels Franciscans, que estaven al convent de Cocentaina, estava la de preparar a tots els xiquets que volgueren ingressar al seminari. S'hi diu que és en aquest període quan li fou entregada la primera gramàtica llatina a Fullana. A l'edat dels desset anys ingressà en els dels franciscans de Benissa ( Alacant). Josep Maria Fullana comença la seva tasca religiosa en el monestir del "Santo Espíritu del Monte" amb el vestit Francisca el dia 26 de maig de 1889. Per aquell moment decidí canviar el nom per Fra Lluïs, renom amb el qual serà conegut durant tota la seva vida. Home de natura humil, dedicat a la seva passió, implicat pels altres i conegut com ningú altre per les seves grans virtuts cap a les lletres.

Estudià el primer curs de Teologia a Ontinyent entre els anys 1893-1894 i després a Benigànim tots dos municipis de la Vall d'Albaida. Feu els estudis de Filosofia i Teologia amb companyia dels estudiants d'Ontinyent, Cocentaina i Benigànim, fins que fou ordenat sacerdot a l'edat dels 25. Després, tornà a Ontinyent on donà classes de francès en el col•legi anomenat “La concepcion” , col·legi per aquells moments novençà en moltes coses. Entre les infinites tasques que per aquells moments li ocupaven la seva vida estava la de l'ensenyament del valencià en la Universitat literària de València.

L'any 1918 es crea en la Universitat de valència la càtedra de llengua valenciana, i el pare Fullana que regentà. Fou el primer en representació de la Llengua Valenciana en la Reial Acadèmia Espanyola.

Paraules textuals de Teodor Llorente a Fra Lluïs;

“ El P. Fullana..., d'intel·ligència desperta, de laboriositat ferma, es donà a conèixer per la seva afició a les llengües amb els primers cursos de sa carrera...valencianista entusiasta, aplicà després sos valuossíssims coneixements a la nostra Llengua...fent excursions pels pobles de les tres províncies valencianes, a fi de poder fonamentar sos treballs filològics de lèxic valencià en les dues columnes de la fonètica i l'etimologia, sobre els quals s'assenta tota llengua” .^[1]

Distincions/ Mèrits

Fou anomenat Vicari provincial del convent " sagrado Corazón de Jesús " a Ontinyent l'any 1903, on el seu nom anava adquirint ressò per la resta de la nació. Entre les nombroses facetes , que en són moltes, cal destacar la d'historiador i per tant coneixedor ben bé de l'arxiu de la Corona d'Aragó, l'Archiu Historic Nacional, l'Archiu del Regne de Valencia i els Archius de la Catedral del patriarca i el Municipal de Valencia, així com el de l'Ajuntament d'Ontinyent. Un dels primers treballs que li varen premiar fou en els Jocs Florals de València, l'any 1906, que portava per títol “ Geografía Històrica de Reyne de Valencia”. A més s'encarregava de la mateixa organització dels Jocs Florals "Lo Rat Penat"^[2].

En els Jocs Florals de l'any 1908 obtingué el Premi Extraordinari presentat a l'Ajuntament de Barcelona titulat "Característiques catalanes en lo Reyne de valencià". Fullana com molts altres intel·lectuals empraven el terme llemosí per a parlar de la llengua culta.

Un any després, li otorgaren el Primer Premi al treball Estudi sobre Filologia Valenciana, l'any 1912 i l'any 1914, va intervenir en l'intent d'unificació i en la redacció del "Proyecte de Normes ortogràfiques" que es va publicar en el Diario de Valencia i en La voz de valencià. L'any 1915, el premi amb el nom de "Director Honorari" en l'encàrrec d'escriure una Gramàtica Valenciana. "Gramática elemental de la Llnegua Valenciana"^[3] amb Teodor Llorente Falcó com a Director del Centre de la Cultura Valenciana.

L'any 1909 guanyà també els Jocs Florals amb "Estudi sobre Filología Valenciana":

“ No cap dupte que'esta ciència està molt descuidada entre'ls valencians, i hiá que confessarho en llàgrimes dolorides...”.

L'any 1919 publicà en Las Provincias, una sèrie d'articles que titulà "Gramatología Valenciana". On parlava dels iniciadors del moviment lingüístic valencià com eren Constantí Llombard i Josep Nebot.
El Vocabulari Ortográfic “ Valenciá- castellà” de Lluïs Fullana editat en 1921 per " Editorial Edeta

Les últimes etapes de la seua vida-obra

L'última de les obres que es coneix al pare Fullana sobre filologia valenciana, és la seva ortografia de l'any 1933. Convé ressaltar els problemes que va haver de fer front amb l'abandó i corrupció de la llengua. El seu amor i la seva constància el feren coneixedor de tots els errors ortogràfics promulgant una pronúncia i una ortografia neta de totes aquestes empremtes que deixa el pas del temps.

Juntament amb això tenim la justificació que va fer Teodor Llorente respecte a l’idioma català;

“ en  Cataluña , Valencia  y Mallorca no ha de aber más que una llengua literaria, a cuya unidad no afecten las variantes de sus vulgares dialectes”.

Així el dia 25 d'abril aconseguí una llicència per a la Santa Seu per a menar cap a fora del convent, però, seguint amb els llaços que l'unien amb els Franciscans. Amb una edat ja més que avançada i amb motiu de la celebració del "dia del caudillo" ( en plena Guerra Civil Espanyola) fou requerit com a intèrpret per la seva virtuositat en les llengües, en un assumpte del ministeri d'exteriors. Finalment, Fra Fullana va deixar la terra l'any 1948, en el carrer Governador número 31 de Madrid, una figura considerada de les més grans i esplendoroses de l'època moderna de l'idioma valencià.

Estudis lingüístics ( textos, publicacions, llibres)

Ullada general a la morfologia catalana, (1908).
Comunicació al Congrés Internacional de la Llengua Catalana el (1906).
Gramàtica elemental de la llengua valenciana (1915).
l'Estudi sobre filologia valenciana (1912)
Compendi de la gramàtica valenciana, 1921; Vocabulari ortogràfic valencià-castellà, (1921)
Temes pràctics per a l’ensenyança de la llengua valenciana (1926)
Ortografia valenciana (1932)
Historia de la villa y condado de Cocentaina (1920)
L' estudi Los caballeros de apellido March en Cataluña y Valencia (1935)
Historia de los virreyes y capitanes generales de Valencia (parcialment editada el 1936).

Aquesta és una pàgina de proves de Idoia Vidal. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.

Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

↑ Agulló Pascual, Josep- Benjamin. BIOGRAFIA DE LLUÏS FULLANA MIRA (en català). 1998. ARTS GRAFIQUES SOLER,S.A.-L'OLIVERETA,28-46018 VALÈNCIA: DEL SENIA AL SEGURA VALENCIA 1998, p. 200. ISBN 84-85446-57-7.
↑ «Lo Rat Penat». [Consulta: 20 desembre 2017].
↑ «L'interés per la llengua dels vaelncians» (en català). Josep Daniel Climent. [Consulta: 3 juliol 2016].

[1] Agulló Pascual, Josep- Benjamin. BIOGRAFIA DE LLUÏS FULLANA MIRA (en català). 1998. ARTS GRAFIQUES SOLER,S.A.-L'OLIVERETA,28-46018 VALÈNCIA: DEL SENIA AL SEGURA VALENCIA 1998, p. 200. ISBN 84-85446-57-7.

[2] «Lo Rat Penat». [Consulta: 20 desembre 2017].

[3] «L'interés per la llengua dels vaelncians» (en català). Josep Daniel Climent. [Consulta: 3 juliol 2016].

[1]

[2]

[3]