Vés al contingut

Usuari:Iperezsoler/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La revictimització o victimització secundaria

[modifica]

La revictimització o victimització secundària és la situació en la que es troben moltes dones víctimes de violència masclista un cop a tingut lloc el procés judicial.

Què és una víctima?

Segons l'article 3 de la Llei 4/2015, de 27 d'abril, de l'Estatut de la víctima del delicte una víctima:

"1. Tota víctima té dret a la protecció, informació, suport, assistència, atenció i reparació, així com a la participació activa en el procés penal i a rebre un tracte respectuós, professional, individualitzat i no discriminatori des del seu primer contacte amb les autoritats o funcionaris, durant l'actuació dels serveis d'assistència i suport a les víctimes i, si és el cas, de justícia restaurativa, al llarg de tot el procés penal i per un període de temps adequat després de la seva conclusió, amb independència que es conegui o no la identitat de l'infractor i del resultat del procés. En tot cas estarà vedada la mediació i la conciliació en supòsits de violència sexual i de violència de gènere."

La interrupció d'aquest tracte respectuós pot causar aquesta doble victimització

és una pràctica que afegeix un sofriment afegit o un maltractament addicional una persona en situació de violència masclista com a conseqüència dels dèficits quantitatius o qualitatius de les intervencions dutes a terme pels organismes i professionals responsables de l’atenció a la víctima. Així mateix, designa les actuacions desencertades realitzades per altres agents implicats. La revictimització es produeix, per exemple, per part dels mitjans de comunicació quan, en informar sobre la dona que ha patit violències, en fan un tractament indegut per l’aproximació excessivament dramàtica o sensacionalista, i per l’ús impropi de termes o d’imatges.[1]

També es produeix quan s’obliga les supervivents a haver de narrar les seves vivències una vegada i una altra, passant per diferents professionals, de manera que se’ls fa reviure el trauma sofert. Sovint, en aquest procés, se’ls fan preguntes que impliquen judicis de valor sobre elles o qüestionen els seus actes i la fiabilitat de la seva versió dels fets. D’aquesta manera, se’ls fa doblement víctimes: de l’agressió inicial i del sistema que en principi les ha de defensar.[1]

Tipus de victimització

[modifica]

Victimització primària

[modifica]

Es dirigeix a la persona en concret. (o individu en particular).

Victimització secundària

[modifica]

En l'àmbit institucional, les barreres que es troben les dones víctimes d'una agressió desprès de patir un procés judicial.

Victimització terciària

[modifica]

El concepte fa referència al agressor en qüestió.

Revictimització en l'àmbit de la violència sexual

[modifica]

Revictimització en l'àmbit d'abusos a menors

[modifica]

Model Barnahus

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Iribarren, Teresa; Gatell Perez, Montserrat; Serrano-Muñoz, Jordi; CLUA i FAINÉ, Montserrat. «Literatura i violències masclistes. Guia per a treballs acadèmics». Edizioni Ca' Foscari (CC-BY), 2024. DOI: 10.30687/978-88-6969-747-0. [Consulta: 8 gener 2024].

Bibliografia

[modifica]