Usuari:IvIzq/proves

Arqueociats

Els arqueociats (Archaeocyatha, del gr., 'tasses antigues') són un grup extint d'animals, considerats dins la classe de Demospongiae-Porifera (esponges). Són exclusius del Cambrià inferior.

Eren de mida petita, uns quants centímetres, tenien un hàbit bentònic i sèssil eren organismes filtradors. La seva distribució geogràfica és molt extensa ja que apareixen fòssils d'arqueociats en tots els continents, excepte Sud-Amèrica.

Morfologia

Com són esponges i solament coneixem el seu esquelet calcari s’observa que la seva morfología no és molt complexa.

Presenten una estructura cònica allargada, una doble paret que conforma l’anomenada muralla, una externa i una interna, on es localitzava la part viva de l’organisme. Al llarg d’aquestes dues parets presenta una sèrie de porus, més grans a la muralla externa que a la interna, que faciliten l’aportació d’aigua a la cavitat interior i la funció de filtració. Una cavitat interior situada just al centre amb una obertura a la part superior per afavorir l’evacuació de l’aigua.

En el Cambrià inferior va tenir lloc l'Explosió Càmbrica, caracteritzada pel desenvolupament d'espècies amb esquelet a nivell global, alguns van desenvolupar exoesquelets durs (calcificats o silísics), en aquest cas, tot l’esquelet està format per calcita, que tot i no ser espicular presenta una sèrie de divisions radials internes a l’interval. Els septes recorren l’interval de d’alt a baix, de manera rectilínia, les tàbules, rectes, i els dissepiments, lleugerament corbats, uneixen horitzontalment dos septes.

Els pilars uneixen dos tàbules o dissepiments de manera vertical.

A la part inferior de l’organisme, presenta l’àpex, una estructura que uneix les dues muralles i que manté l’organisme subjectat al fons marí.

Totes les especies d’arqueociats estan recollides en una classificació que inclou 308 gèneres. Les principals diferències són morfològiques, però també taxonòmiques, estratigràfiques i geogràfiques.

Paleoecologia

Els arqueociats van a ser els primers formadors de bioconstrucions de la història terrestre (red patches), fins i tot molt abans que apareguessin els esculls formats pels coralls, tenien un habitat epifàunic ja que eren organismes sèssils. Vivien en zones de plataforma mitjana formant “colònies gregaries”.

Alimentació:

Tenien una relació simbiòtica amb les algues (fotosíntesi), d'on obtenien gran part dels seus nutrients, a més, eren filtradors. Això va permetre la creació d'un exoesquelet calcificat, el qual avui es preserva fòssil.

Distribució:

És una agrupació cosmopolita ja que poden trovar-se les mateixes espècies localitzades en fàcies del càmbric de Sibèria, Austràlia, Amèrica del nord, nord-oest d'Àfrica, sud-oest d'Europa i sud-est d'Àsia. La seva àmplia distribució a gairebé tot el món càmbric, així com la seva diversitat taxonòmica, es podria explicar suposant que es reproduien com les esponges actuals. Encara que en realitat en molt pocs casos s'assoleixen àmplies dispersions geogràfiques: de més de 308 gèneres definits avui dia, només 23 són realment cosmopolites.

Utilitat bioestratigràfica:

L'existència de cinc continents sembla estar admesa entre els especialistes en el tema, per exemple, es diu que els continents es trobarien principalment a l'hemisferi Sud formant Gondwana i Euràsia,  i en l’equador estarien Laurèntia, Sibèria i Bàltica, i a més, un gran oceà al nord: Pantalassa. Ja que els Arqueociats vivien en condicions d'aigües tropicals, compreses entre els paral·lels 30" N i 30" S, fins i tot segons aquesta reconstrucció arribarien a assolir latituds de 40 S. La situació del nord d'Àfrica, quasi-propera al pol Sud, sembla incompatible amb l'existència de bioconstruccions a l'àrea del Marroc, on les latituds oscil·larien entre els SOº i 75° S, per això, es creu en l'existència de corrents marines calentes que afavoririen el desenvolupament d'aquestes biocostruccions.

Presencia del fòssil a Catalunya

Els fòssils d’arqueociats a Catalunya només s’han trobat a una localitat, a prop de La Salut de Terrades. Es troben en estrats de bioconstruccions algals, amb materials del Paleozoic. Els materials trobats a l’aflorament son majoritàriament pissarres i quarsites de color negre, amb alguns nivells intercalats de calcaries bioconstruides.

Els estrats són compostos de construccions de calcimicrobis i arqueociats de mides variables, que presenten un important desenvolupament lateral i són intercalats amb materials siliclastics. Al sostre d’aquesta successió, es troben petits monticles formats quasi exclusivament per arqueociats de grans dimensions.

A l’aflorament, es diferencien dos tipus d’associacions:

-       Associació pionera amb arqueociats solitaris de mida petita que habiten el fons d’aquesta plataforma carbonàtica, escassos.

-       Associació constructora amb arqueociats colonials amb mes quantitat d’invidus i capacitat constructora.

El descobriment d’aquest aflorament va ser summament important per a l’historia paleontològica i geològica de Catalunya, ja que per primer cop, sabent que els arqueociats son exclusius del Cambrià, es va poder datar la presencia d’aquest període geològic a Catalunya.