Usuari:Júlia Berenguer/proves/Fusell Fotogràfic
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Júlia Berenguer. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
El fusell fotogràfic o cronofotògraf és un dels avantpassats de la càmera fotogràfica. Va ser inventat el 1882 per Étienne-Jules Marey, un científic i cronofotògraf francès. Podia arribar a disparar 12 imatges per segon.
Història Étienne-Jules Marey el va inventar el 1882, basant-se en el Revòlver Fotogràfic que havia inventat el 1874 l’astrònom francès Jules Janssen. Aquest últim el va inventar perquè volia estudiar les diferents fases del sol i els moviments de Venus.
Com funciona? El funcionament d’un fusell fotogràfic és molt similar al d’un fusell normal, excepte que aquest no porta bales, sinó plaques fotogràfiques. Funcionava d’aquesta manera: es feia retrocedir el martell fins al final, moviment que permetia moure el tambor, on hi havia les plaques fotogràfiques. Al tambor també hi havia un obturador, que impedia que la llum entrés quan no s’estava fent la foto, i en el canó de l’arma hi havia la lent. Un cop es disparava, la placa fotogràfica es canviava sola, moguda per l’acció del dispar. Podia arribar a fer 12 imatges per segon.
Ús Marey era metge i estava interessat en el moviment dels cossos, fet que encara no estava ben estudiat a l’època. Amb el fusell fotogràfic, apuntava a l’acció que li interessava investigar i disparava fins a 12 imatges per segon. Després, quan les revelava, quedaven totes juntes en la mateixa fotografia. D’aquesta manera, li quedava una seqüència d’imatges en que quedava retratat el moviment que li interessava estudiar. D’aquest mètode de fer fotografies, en va anomenar Cronofotografia. Entre les diferents coses que va estudiar hi ha: el vol dels ocells, el salt d’un home, com els gats cauen de quatre potes, etc. Aquest mètode de fotografia ja havia estat utilitzat abans d’una manera semblant per Eadweard Muybridge el 1877. Utilitzant no una sola càmera per fer les 12 fotos, sinó 12 aparells diferents, va aconseguir retratar el galop d’un cavall, i demostrant que, quan aquest galopa, hi ha un moment en que cap de les potes li toca a terra.