Usuari:JMCAMO/proves

Temple del Gran Buda de Zhangye

El Temple del Gran Buda de Zhangye o Dafo Si (大佛寺, Dàfó Sì, “temple del gran Buda”) és un antic temple budista fundat al segle XI durant la dinastia Xi Xia a la ciutat de Zhangye (张掖), província de Gansu, República Popular de la Xina. El nom del temple prové de la gran imatge del Buda Shakyamuni en el Paranirvana que allotja, i que és la més grans dimensions de la Xina a l’interior d’un temple. El 1996, l’estat xinès el va catalogar com a lloc històric i cultural nacional.

Zhangye Dafo Si. Imatge del Buda en Paranirvana. Interior de la sala principal

Amb una superfície de 60.000 m2, Dafo Si és el temple imperial de la dinastia Xia occidental més gran i més ben conservat a l'actualitat. Situat al corredor Hexi de Gansu, al camí nord de la Ruta de la Seda que transcorre entre el desert de Gobi i l’altiplà tibetà, el temple ja va ser esmentat per Marco Polo al segle XIII. Al llarg de la història ha rebut, però, diversos noms: Temple del Buda Kasyapa (迦叶如来寺), Temple Bojue (宝觉寺), Temple Hongren (宏仁寺) i també Temple del Buda Reclinat (睡佛寺).

El Temple està composat en realitat per diversos edificis i construccions, entre ells, el Pavelló del Gran Buda, el Pavelló dels Sutres, la Pagoda de la Terra, el Pavelló de la Torre Daurada, el Pavelló Dacheng d’Exposicions d’Art Budista, el Pavelló del Gremi Provincial de Shanxi o la Porta d’Entrada Monumental.

Història

El temple va ser construït el 1098 durant el primer any del regnat de l'emperador Chongzong (崇宗) de l'era Yong'an de la dinastia Xi Xia o Xia Occidental (西夏, 1038-1227). La fundació està emmarcada per una llegenda. Es diu que el 1098, un monjo anomenat Wei Qi (o Sineng Weimie) va veure unes llums daurades i va sentir un cant a Buda que sorgien d’un turó situat al peu d'una muntanya. El monjo, encuriosit, hi va anar i va descobrir tresors enterrats, entre els quals es trobava una estàtua jacent de Buda. Creient que l'incident era de naturalesa divina, Sineng va decidir construir un temple en honor a l'estàtua de Buda.

El Temple del Gran Buda, estretament relacionat amb les famílies reials de les dinasties Xia (西夏) i Yuan (元) occidentals, també compta amb una altra llegenda, segons la qual l’emperador Kublai Kan (1215-1294), nét de Genguis Kan, hauria nascut en aquest mateix temple quan la seva mare Sorghaghtani Beki, esposa de Tolui Kan, vivia al temple.

Zhangye Dafo Si. Interior del Pavelló amb el Buda reclinat

El 1227, el viatger italià Marco Polo va viure un any Zhangye en el decurs del seu viatge a la Xina. Polo va quedar impressionat per l’ascètica cultura budista i l’ambient bulliciós d’una ciutat en la que, a més dels budistes, també hi havia temples musulmans i tres de cristians nestorians. Al Llibre de les Meravelles, on Marco Polo descriu els seus viatges per orient, escriu sobre Zhangye [que ell anomena Campiciú]: “Els idòlatres [budistes] també tenen els seus temples i resen segons els ritus. Tenen una quantitat d'ídols; n'hi ha d'enormes, els uns de fusta, els altres de pedra o de fang, tots coberts d'or i molt ben llaurats. L'ídol gegant està enmig de diversos altres petits que semblen rendir-li homenatge".

Descripció

Els actuals edificis principals del temple Dafo Si són el Gran Pavelló del Buda, el Pavelló dels Sutres Budistes i la Pagoda de Terra.

El Gran Pavelló del Buda

L’estàtua del Buda reclinat representa el moment del seu Paranirvana (般涅槃, Bān nièpán), la darrera gran il·luminació o nirvana que arriba amb la mort física i es troba dins el Gran Pavelló del Buda (大佛殿, Dàfú diàn). Aquest edifici de dos pisos i doble ràfec d’estil Xieshan, té 33 metres d'alçada, per 48,5 de llarg i 24,5 d’ample. El Gran Buda està ajagut sobre un peu d'1,2 metres d'alçada, i fa 34,5 metres de llarg per 7,5 d’ample d’espatlles. Les orelles del Buda fan 4 metres de llarg, i els peus 5,2 metres. L’escultura, policromada i daurada amb pa d'or, està modelada en argila sobre una estructura de fusta. La fesomia del rostre és de tranquil·litat, amb els ulls mig oberts i un somriure lleu. Es creu que va ser feta al voltant de l'any 1100, a cavall de les dinasties Xi Xia i Song .

Zhangye. Dafo Si. GRan Pavelló del Buda reclinat

Darrere del Buda, es troben les estàtues dels deu principals deixebles del Buda (十大弟子, Shí dà dì zi), mentre que a banda i banda de la porta es poden veure dos guardians o dharmapales, així com les estàtues d’expressiu rostre dels divuit arhats (十八羅漢, Shíbā Luóhàn), els deu deixebles del Buda més altres sis grans mestres il·luminats posteriors. Totes les imatges són de l’època de la dinastia Xi Xia. El 1966, al ventre del Buda, s’hi van descobrir un Buda de coure, un mirall de bronze, una olla de coure, tauletes de pedra i sutres budistes.

La iconografia del Paranirvana del Buda no és massa corrent a l’art búdic xinès, on sol ser representat o bé sol o bé acompanyat d’altres bodhisattvas. És una representació més típica dels països del sud-est asiàtic, on predominen les escoles Theravada i amb bons exemples exemples de budes reclinats gegantins: el Buda de Wat Pho (Bangkok, Tailàndia), de 46 metres de llarg i 15 d'alçada; el Buda de Chaukhtatgyi Paya (Yangon, Myanmar), 65,85m de llarg per 30,4 d’alçada; o el Buda de Gal Vihara (Polonnaruwa, Sri Lanka), 14,12 m de llargada, de gneis de granit. A la Xina, un altre gran buda petri en Paranirvana es troba a Dazu, a Baoding Shan, “la Muntaña del Tresor”, i fa 31 metres de llarg. A la zona de Dazu es troben algunes de les escultures rupestres budistes més significatives i belles de Xina, juntament amb les coves de Mogao a Dunhuang, Longmen i Yungang i el Buda gegant de Leshan.

Una representació del monjo xinès Xuanzang en el seu viatge a l'Índia.

El Gran Pavelló del Buda de Zhangye també conté murals que representen històries de Viatge a l'Oest (西遊記, Xīyóu jì), obra del segle XVI de l’època de la dinastia Ming que narra el periple del monjo budista Xuan Zang (玄奘) del segle VII, d’anada i tornada a la Índia, així com del Clàssic de les muntanyes i els mars, o Shan Hai Jing (山海經), una recopilació de la geografia i les històries de la mitologia xinesa. Zhangye, situat a meitat de camí entre Lanzhou, capital de la província de Gansu, i Dunhuang, l’antic centre caravaner de la Ruta de la Seda situat a l’extrem occidental de Gansu, correspon al tram per on va passar Xuan Zang tant al seu viatge d’anada a la India per tal de visitar els principals indrets històrics del budisme, com en el tornada, carregat amb sutres budistes originals adquirits, sobretot, en antics centres de producció de còpies com el Mahavihara Nalanda, a l’actual estat indi de Bihar. És lògic, doncs, que a Zhangye es mantingués un record del seu celebrat viatge, ja que Xuan Zang va ser rebut com un heroi.

A l’exterior, sota el ràfec, hi ha dos grans relleus ceràmics de l’època de la dinastia Qing. A una banda, un representa la Terra Pura dels Budes amb bodhisattvas i el Buda Amithaba escoltant el Buda Shakyamuni; a l’altre banda, el Buda predica el Dharma al seu santuari, acompanyat també de bodhisattves i dels Tres Sants de l’Escola Huayan, els budes Vairocana, Manjusri, y Samantabhadra.

El Pavelló dels Sutres Budistes

Zhangye Dafo Si. Vista Exterior del Pavelló dels Sutres

El Pavelló dels Sutres Budistes (藏经殿, Cáng jīng diàn) té unes dimensions de 21,3 x 10,5 metres, i el sostre és d’un sol ràfec. L'exposició que allotja està dividida en quatre unitats: els sutres daurats de Zhangye; els sutres enquadernats; els sutres atorgats per l'emperador; i els sutres xilogràfics. D’un total de 7.000 escriptures, 6.000 d’elles van ser donades l’any 1445 per l'emperador Yingzong (英宗) de la dinastia Ming (明), el Tripitaka Ming o Daming Sanzhang Shengjiao Beicang (大明三藏圣教北藏), que es refereix al Tripitaka o triple col·lecció dels textos budistes històrics (Sutra Pitaka, Vinaya Pitaka i Abhidharma Pitaka). D’entre totes les escriptures de la col·lecció, el més preuat és el Sutra de la Prajnaparamita o de la Perfecció de la Gran Saviesa, que va ser copiat en un preciós paper blau prússia amb tinta d'or i plata autèntics. És extraordinàriament exquisit i va rebre el nom d’Escriptura daurada de Zhangye. L'any 1996, aquesta escriptura va rebre l'estatus de Tresor Nacional per part de l'Administració Nacional del Patrimoni Cultural de la Xina.

Les escriptures s’han pogut conservar al llarg de generacions gràcies als esforços dels monjos i monges de la comunitat. A la dècada de 1940, abans de l'inici de la guerra civil xinesa, els monjos van decidir preservar i emmagatzemar totes les escriptures en una zona del temple, que van segellar amb un mur de maons. El 1952, una monja anomenada Yao va ser assignada per la seva cuidadora per salvaguardar les escriptures. Al llarg dels anys, ella va mantenir el secret malgrat els nombrosos intents de treure-li la informació. Gràcies al seu silenci, les escriptures es van salvar i van sobreviure a nombrosos desastres, especialment els efectes de la Revolució Cultural (1966-76). Les escriptures van ser descobertes el 1975 quan es va trobar una porta oculta que conduïa a les escriptures a la casa de Yao després que ella morís. El 1998 va ser erigida una estàtua de Yao al costat del Pavelló dels Sutres el 1998 com a record del seu valent gest.

Pagoda de Terra

Zhangye. Dafo Si. Pagoda de Terra

La Pagoda de Terra (和土塔, hé tǔtǎ) està ubicada a l'eix central del Gran Temple del Buda i és una de les dues pagodes de les cinc que havia tingut la ciutat de Zhangye dedicades als Elements naturals (metall, fusta, aigua, foc i terra). La pagoda dedicada a l’element Terra, que es troba just darrere del Pavelló dels Sutres, està construïda al mateix temps que el Gran Pavelló però en l’estil d’un chorten lamaista. Amb una alçada de 33,7 m, es va construir per primera vegada a la dinastia Ming (1368-1644 dC) essent anomenada originalment Pagoda dels Mil Budes d’Amitabha. Està decorada amb 36 teules de coure, de les que en pengen 36 campanetes. Al seu interior es veneren diverses estàtues de Buda. Afectada pel terratrèmol de 1927, va ser restaurada el 1986. Es diu que guarda les relíquies de l’eminent monjo budista indi Jiashe Moteng, que va viure en època de la dinastia Ming.

Pagoda de Fusta de Zhangye

L’altra pagoda que queda dempeus a Zhangye és la Pagoda de Fusta, que es troba al centre de la ciutat. Formava part del Temple Wanshou, fundat a la dinastia Zhou del Nord i reconstruït a la dinastia Sui (582) i a la dinastia Ming (1402-1424). La pagoda tenia originalment 13 pisos. Va ser reconstruïda el 1926, i a l’actualitat té 9 pisos. La Pagoda Daurada (metall), construïda abans de la dinastia Ming amb un brillant sostre de coure, es trobava dins el propi recinte de Dafo Si, al costat nord del Gran Pavelló del Buda. La Pagoda Aigua o Blanca, va ser construïda durant la dinastia Ming al nord de la ciutat, mentre que la Pagoda de Foc, va ser aixecada durant la dinastia Xi Xia i es trobava a la part sud de Zhangye. Les tres pagodes van ser destruïdes en època moderna.

A causa de la seva rica història, el temple Dafo Si ha estat catalogat com a patrimoni cultural sota protecció estatal. En els seus 900 anys, va ser restaurat moltes vegades durant les dinasties Ming (明) i Qing (清). El 2005, el temple va ser reinstal·lat com a lloc de culte i reobert al públic després d'una important restauració. Una important cerimònia de benedicció es va celebrar l'1 de juliol del 2006, on dotzenes de mestres budistes van beneir la multitud que més va concórrer en els registres del temple en més de cent anys.

L'important pas del Corredor d'Hexi

El Corredor d'Hexi (河西走廊 Héxī zǒuláng) també conegut com el Corredor de Gansu, és una important regió històrica situada a la moderna província occidental de Gansu. Aquest territori és un estret tram de plana transitable i relativament cultivable a l'oest de la conca Ordos del riu Groc (d'aquí el nom de Hexi, “a l'oest del riu”), i flanquejat entre els altiplans elevats i inhòspits de Mongòlia i el Tibet [1].

Com a part de la Ruta de la Seda del Nord, el Corredor de Hexi va ser la ruta comercial més important del nord-oest de Xina. Unia la Xina central amb les regions occidentals històriques transitades pels comerciants i les ocupacions militars. És una cadena d'oasis al llarg de les vores nord de les muntanyes Qilian i Altyn-Tagh, amb l'alta i desolada altiplà tibetà més al sud. Al nord hi ha les muntanyes Longshou, Heli i Mazong que la separen de l'àrid desert de Badain Jaran, el desert de Gobi i les fredes estepes de l'altiplà de Mongòlia. A l'extrem occidental, la ruta es divideix en tres, anant al nord de les muntanyes Tian shan o al sud a banda i banda de la conca de Tarim. Hexi és l'únic canal adequat pel transport terrestre a gran escala entre l'altiplà Qinghai-Tibet i l'altiplà mongol .

L'ocupació xinesa del Corredor de Hexi s'inicia a l'època Qing, cap al segle III aC, domini consolidat per les dinasties successores, Han i Tang. La dinastia Xia occidental va controlar el corredor de Gansu des del 1038 fins al 1227, una gran àrea avui dia integrada per les províncies xineses nord-occidentals de Gansu, Shaanxi i Ningxia.

Les Grutes del Temple de Mati a Zhangye

Grutes del Temple de Mati si, a Zhangye.

De la regió de Zanghye cal esmentar, a banda de l'espectacular parc geològic de muntanyes multicolors, el conjunt rupestre de Matisi (马蹄寺石窟群 Mǎtí sì, “Temple de la Ferradura”) [2], situat al Mont Linsong del comtat de Sunan, a uns 65 km de Zhangye. Matisi és un complex de coves budistes iniciat cap als segles V-VI, i modificades i ampliades durant les dinasties Jin, Wei del Nord i Ming. Del complex, construït en un enorme penya-segat de marès, es destaquen el Temple de Mati (Temple del Nord i Temple del Sud), amb les Trenta i Tres Grutes del Cel en forma d'una gran pagoda excavada a la roca; la Cova dels Mil Budes, un temple budista tibetà construït a la roca durant la dinastia Yuan (1271-1368); el Temple de la Pagoda Daurada, penjada del penya-segat a 60 metres del terra; i les Coves d'Avalokitesvara, ubicades en tres becs rocosos, i amb interessants pintures murals .

Les grutes de Mati es relacionen amb els altres dos importants complexos rupestres budistes del Corredor d’Hexi, com són els de Mogao a Dunhuang, y les coves de Yulin a Anxi .