Usuari:Jesuso

Conlloga Muixeranga de Castelló

La Conlloga Muixeranga de Castelló (la Conlloga) és una associació cultural creada el desembre de 2013, a Castelló de la Plana, amb la finalitat bàsica de recuperar i promoure la muixeranga, el ball dels valencians i les torres humanes en general; juntament amb altres objectius específics com la difusió de la cultura valenciana, la promoció de la normalització del valencià i el total reconeixement de la igualtat efectiva d'homes i dones.

Testimonis de muixerangues a Castelló i a les comarques del nord del País Valencià

A les comarques del nord del País Valencià ha existit i persisteix la tradició de fer muixerangues o torres humanes en determinades festivitats, quasi sempre per retre honor a les marededéus. Les podem trobar al Forcall, amb el ball de les varetes que es balla a finals d'agost o principis de setembre en la festa major, i durant la santantonada al mes de gener; els Dansants de Peníscola alcen torres durant la processó de la Mare de Déu de l'Ermitana cada 8 de setembre (el mateix dia que es munta la muixeranga d'Algemesí en honor a la Mare de Déu de la Salut). A la comarca de la Plana hi ha documentades, a més de les festes descrites pel cronista Balbás, les torres que es formaven a Nules a l'eixida de la processó de la Mare de Déu de la Soledat, l'última de les quals de què tenim constància va ser muntada l'any 1912 pels Alcides. També es realitzaren muixerangues a la Vall d'Uixó i a Moncofa.

Juan Antonio Balbás, que va ser arxiver i cronista de la ciutat Castelló, parla de les festes que es van fer a Castelló l'any 1788 amb motiu de la proclamació del rei Carles IV: «dejáronse ver por la villa, para diversión de las gentes, danzas de muchachos, practicando diferentes pruebas y haciendo algunas mojigangas». I més avant hi afig: «ocupaban su centro una danza de malteses y otra de moriscos que practicaban sus escaramuzas y hacían mojigangas».

En algunes poblacions del Principat algunes colles castelleres també utilitzen el terme moixiganga. A Castelló també hi ha constància d'haver-se representat l'anomenat ball de torrent (que es rematava amb la moixiganga) l'any 1866, entre altres esdeveniments importants, en les jornades festives organitzades per al 5é Centenari de la Troballa de la Mare Déu del Lledó.

«A las doce recorrerán las calles de la carrera las danzas que tomarán parte en el baile de Torrent que tendrá lugar en la plaza de la Constitución a las tres de la tarde».

Orígens de la Conlloga

La Conlloga comença a gestar-se a finals de 2013, a partir d'una crida feta a través de les xarxes socials, quan un grup de persones interessades en la cultura popular es reuneixen al Casal Jaume I de la capital de la Plana, en el que podríem anomenar segona convocatòria —uns quants anys abans ja s'hi havien produït altres intents de constituir una colla castellera o muixarenguera, però cap els projectes no havia reeixit.

Els primers assajos del la Conlloga van començar amb l'ajuda i col·laboració d’altres colles muixerangueres (com les de Vinaròs, la del Camp de Túria, la Nova Muixeranga d’Algemesí) o la colla castellera Xiqüelos del Delta al CEIP Tombatossals de la ciutat de Castelló de la Plana.

La primera actuació pública es va celebrar el dia 21 de desembre de 2013 amb motiu de la Fira d'Entitats que organitzava Castelló per la Llengua en commemoració del 83è aniversari de les Normes de Castelló del 1932. L'activitat de la Conlloga en l'esmentada fira consistia bàsicament a presentar-se al públic de la capital de la Plana a través d'un taller de muixarangues, la mostra d'objectes i d'informació en la corresponent paradeta i l'exhibició d'un parell de figures, al bell mig de la plaça de Santa Clara. Aquesta fira seria clau per a la Conlloga, atès que va resultar un punt d'inflexió en l'augment del nombre de persones participants en els assajos de la Conlloga, que a partir d'aleshores, assoliria la cinquantena.

En l'assemblea constitutiva de la Conlloga de l'1 de febrer de 2014 es van establir les bases de la formació:

• Es van aprovar els estatuts inicials (que serien reformats posteriorment) i es van designar els càrrecs.
• Es va acordar acordar adoptar el nom de Conlloga Muixeranga de Castelló, amb inclusió del mot «conlloga», un terme autòcton del nord del País Valencià que fa referència a un grup de gent amb interessos comuns i solidaris, raó per la qual es va decidir incloure aquest terme, fent per recuperar un concepte quan ja estava quasi en desús. Amb el temps els seus membres han adoptat aquesta forma com a àlies preferit, en substitució del més habitual «muixeranga».
• Es va aprovar la indumentària pròpia de la Conlloga que aleshores constaria de brusa valenciana de vions, faixa roja i pantalons blancs. Més tard, la brusa de vions va ser substituïda per l'actual camisa de color groc or fosc, més pràctica i funcional.

Entre l'executiva, l'àrea tècnica i les diferents comissions s'hi va arribar a involucrar 29 persones.

Estructura

Actualment l'arbre de la Conlloga Muixeranga de Castelló es fonamenta, atesos els seus Estatuts, sobre la Junta Executiva (president, secretari, tresorera i vocals) i l'Equip Tècnic (cap de colla, ajudant de cap de colla, caps de xiquets i xiquetes i caps de pinyes), al voltant dels quals creix tota l'activitat de la Conlloga i de totes sis comissions:

1. Comissió de Logística.
2. Comissió de Disseny.
3. Comissió Econòmica.
4. Comissió d’Activitats.
5. Comissió de Comunicació.
6. Comissió de Documentació.

Uniformes

Imatges de la vestimenta actual de la Conlloga Muixeranga de Castelló:

[imatges]

[imatge]

Primer uniforme de la Conlloga: brusa valenciana de vions de ratlles verdes, grogues, roges i blanques; faixa roja; i pantalons blancs (estrenat el dia 23 de març de 2014)

[imatge]

Uniforme actual de la Conlloga: camisa de color groc or fosc; faixa roja i pantalons blancs

Descripció de les peces amb algunes explicacions de l'article Castells "Vestuari":

• Una camisa de mànega llarga amb coll de camisa (que se sol mossegar per no quedar doblegat sota els peus del muixaranguer o muixarangwera de dalt), de color groc (#FFB90F), amb l’escut de la Conlloga cosit al pit sobre la butxaca. La camisa presenta dos detalls particulars: una etiqueta a la part del darrere del coll i un dels botonets i amb les quatre barres roges i fons groc d’or.

• Un pantaló resistent i de cintura estreta i alta, per evitar que esbare, de color blanc.

• Una faixa per protegir la zona lumbar i per facilitar les càrregues i descàrregues dels muixaranguers i muixarangeres que pugen i baixen de color roig, del tipus de faixes cinctorranes.

• Un mocador gran, triangular, de quadres blaus i blancs i amb l’escut brodat. Se sol dur lligat al cap, a l’estil del barret almassorí, per evitar estirades de cabell; als canells; a la cuixa de la cama per donar suport a les pujades; o a la cintura, per assegurar la faixa.

• Els xiquets i les xiquetes, per seguretat, porten un casc negre.

Vestimenta de la Conlloga (Aplec dels Ports. Cinctorres, 2015)

[imatge]

Camisa. Els muixarengers solen mossegar-se el coll de la camisa perquè no quede sota els peus del muixeranguer o muixeranguera que hi puge

[imatge]