Sabalites longirhachis

Sabalites longirhachis és el terme parataxonòmic que inicialment es va utilitzar per anomenar un tipus de fòssils de fulles de palmera del Cretaci superior (Santonià superior–Maastrichtià) trobats en diferents localitats dels Pirineus catalans, França, Àustria i Romania. Les referències més antigues d'aquests fòssils de fulles de palmera són dels treballs que van realitzar Franz Unger el 1850 i Gaston de Saporta i Antoine-Fortuné Marion el 1885 a partir dels materials recuperats de la conca de Neue Welt (Àustria) i de la localitat de Fuveau (Aix-en-Provence, França). La majoria de fòssils de Sabalites consisteixen en impressions o adpressions parcials de làmines. No obstant, les superfícies margoses amb petjades de titanosaure dels jaciments de Fumanya conserven els exemplars més complerts, que inclouen làmines quasi senceres amb el pecíol.