Usuari:Jmportap/proves

Sandra Kogut (Rio de Janeiro, 1965) és una autora audiovisual coneguda essencialment en el camp del videoart, perquè va començar la seva carrera treballant en vídeo-instal·lacions i representacions tipus perfomance des de 1984. Ha viscut i ha treballat a França i als Estats Units. Ha participat en exposicions en galeries d'art al Brasil i a l'estranger, ha dirigir espots per publicitat, videoclips i ha estat Directora artístic de la Globograph. Va participar en la creació el 1996 del programa Brasil Legal, a la Globo TV, del qual en va ser directora general.

La seva obra es pot emmarcar dins dels creadors de relats viatgers, que descriuen el paisatge i la seva gent. Si bé altres autors contemporanis parlen més d'éssers arrelats a una ciutat o a un paisatge, els vídeos de la brasilera Sandra Kogut mostren persones que no pertanyen a cap lloc o que podrien pertànyer a qualsevol.

Sandra Kogut destaca per la integració que ha fet del videoart en el gènere documental, aconseguint introduir el llenguatge audiovisual propi d'una disciplina en una altre d'una manera totalment experimental. La seva obra del 1991 Parabolic People n'és un molt bon exemple. Kogut és una creadora d'híbrids perquè la seva pròpia realitat cultural i ella mateixa també ho són, doncs és filla d'immigrants hongaresos al Brasil. Sandra Kogut és, com diu Pierre Bongiovanni, una "negra blanca", terme que vol definir la seva manera de pensar i fer cinema.

Biografia

Sandra Kogut va néixer el 1965 a Rio de Janeiro, Brasil. És una de les cineastes de Llatinoamèrica més conegudes i distingides. És autora de molts films i vídeos que han estat reconeguts amb premis des de 1984. Va començar la seva carrera fent representacions en instal·lacions de vídeo. Les seves pel·lícules se situen entre el documental i la ficció. Per altra banda, els seus treballs han estat exhibits al Museu d'Art Modern i el Museu Guggenheim de Nova York. Durant una estada a França, va començar a treballar en la seva obra Parabolic People (1991), un projecte en el qual canvia la manera de fer documentals utilitzant els seus coneixements en vídeo art. Amb aquesta obra va ser coneguda internacionalment.

El 2007 fa el seu debut en els llargmetratges amb la pel·lícula Mutum, que ha tingut varis premis internacionals.

A banda del seu treball com a videoartista i cineasta, Sandra Kogut dóna classe a escoles de tot el món i treballa per diferents canals i estacions de televisió de Brasil i Europa.

Obra

El treball de Sandra Kogut combina el documental amb la ficció, l'experimentació amb els assajos i aspectes més personals amb altres totalment col·lectius. Els seus films són lírics, irònics, lúdics però també immediats i seriosos.

Mutum

El 2007 va presentar Mutum. Per a la seva producció, Sandra Kogut es va desplaçar fins al que en portuguès es coneix com a Sertão, un lloc aïllat i remot caracteritzat per la seva semi aridesa i les secades, on hi va viure varis mesos en contacte amb els seus habitants. El càsting dels personatges es va fer amb actors no professionals, molts dels quals no havien vist mai una pel·lícula abans. L'experiència de vida en comú en una granja va quedar reflectit en el guió de Sandra Kogut, basat en la novel·la Campo Geral de l'escriptor João Guimarães Rosa, molt comparat pel seu estil amb James Joyce. En el film, en Thiago, un nen de 10 anys, creix en un lloc conegut com a Mutum. Juntament amb el seu germà Felipe, topen frontalment amb un món adult agressiu en una barreja de traïció, violència i quietud enganyosa. El film va obtenir 19 premis, inclòs el de Millor Pel·lícula en els Festivals de Rio de Janeiro, Cancun i Ciutat del Cap. També va ser exhibit al Festival de Cannes i a la Berlinale.

Um passaporte hungaro

Un dels fets familiars que han influït en l'obra de Sandra Kogut és el que van viure els seus pares, que van fugir de l'Holocaust i van deixar Hongria per emigrar cap a Brasil. L'intent de la mateixa Sandra, ara com a néta, per obtenir un passaport hongarès constitueix el tema central de l'assaig cinematogràfic Um passaporte hungaro (2001). Sense moltes pretencions, Sandra Kogut ens ofereix experiències kafkianes amb les autoritats, entrevistes amb els seus parents i els seu propi diari de viatge cap a qüestions fonamentals: Què significa la nacionalitat? Per què serveix realment un passaport? Què fem amb el nostre patrimoni? Com construïm la nostra història i la nostra identitat? Entre altres premis, el film va ser reconegut amb el premi Grand Prix en la categoria de vídeo al Split Film Festival, la Menció Especial del Jurat al Festival It's All True de San Pablo 2002 i el Premio Especial del Jurat de la 33 Setmana del Cine Hongarès Budapest 2002.

Passengers of Orsay

Pel seu film Passengers of Orsay (2002), Sandra Kogut preguntava als visitants del Museu d'Orsay: “Li puc fer una fotografia amb la seva pintura preferida?” El film acompanya a la gent en la tria de la seva pintura, però també en com les pintures els fan reflexionar i pensar.

Adiu Monde or Pierre and Claire's Story

A Adiu Monde or Pierre and Claire's Story, hi ha una sarcàstica reflexió en la recerca de l'”autenticitat” als Pirineus, on escoltem carnissers, mecànics, pagesos i excursionistes compartint les seves versions sobre el jove pastor desaparegut i la pastora que el segueix al bosc. Tant poètic com còmic, el film no mostra tant sols el fenomen de la nostàlgia, sinó que també l'enorme entusiasme per la vida que Sandra Kogut va descobrir en els habitants actuals dels Pirineus. El film va guanyar 11 premis, entre d'altres el del Festival Oberhausen Filmtagen i el premi “Golden Dove” a Leipzig.

Lá e cá

Sandra Kogut ha anant treballant amb persones i personatges que permanentment cerquen el seu espai vital, la seva ciutat i la seva identitat. D'aquesta manera, Lá e cá (1995) és una obra que ens parla de la sensació de ser "aquí i en una altra banda" al mateix temps. És la història d'una noia, TB, que viu en un barri perifèric de Rio i que somia amb una altra ciutat on la seva germana l'espera. Però, TB dubta sempre entre el seu desig de descobrir aquest nou lloc –més ric, replet de possibilitats– i la seva resistència a no perdre la gent i els llocs que estima, "un món alhora estrany i divertit, colorista i caòtic, ple de tendresa i amistat, de riures i llàgrimes, de colors i ritmes...". "L'elecció de TB importa poc. El que ens interessa en aquesta pel·lícula és el sentiment de ser a la perifèria, al costat de les oportunitats, al costat del millor. “A TB li agradaria pensar que el millor és aquí, on ella es troba, però es necessita convèncer a si mateixa. Des del moment que sap que pot partir, sent la necessitat de repetir-se a si mateixa que ella és aquí en realitat, sent la necessitat de trobar en els altres i al seu voltant les traces de la seva pròpia presència. Està condemnada a ser aquí i en una altra banda, a voler sempre ser aquí i en una altra banda. Dubtant sobre la seva partida, és incapaç de quedar-se i volent ser pertot arreu, no hi és en cap. A partir d'aquest moment, ella té la consciència de no ser mai al lloc correcte en el moment precís." afirma Sandra Kogut.

Encara que ha guanyat premis al millor documental en concursos i festivals de vídeo, Lá e cá és –paradoxes de la creació alternativa– una ficció rodada en 35 mm (i passada al suport vídeo durant la postproducció). En qualsevol cas, aquesta obra és un híbrid autobiogràfic: és una ficció que Kogut ha creat per poder parlar d'un sentiment personal d'algú que té a la seva sang la barreja de tres races i cinc nacionalitats; i és un documental que Kogut ha creat per poder descriure la realitat sociocultural brasilera d'aquelles persones que no pertanyen històricament a un lloc però que se senten íntimament units a aquest espai i a la seva gent.

Parabolic people

Parabolic people (1991) és un collage cinemàtic que evoluciona d'un projecte artístic. Durant uns quants anys a Rio de Janeiro, Nova York, Dakar, París i altres ciutats, Sandra Kogut va construir uns estands o cabines on els vianants podien fer gravacions de trenta segons d'ells mateixos. A la part de fora es podia llegir la inscripció següent: "Té 30 segons per a transmetre un missatge al món". El resultat va ser una ingent quantitat de material gravat: 5.200 minuts continguts en dues-centes seixanta cintes de vídeo que Kogut va articular en onze càpsules televisives de 3 minuts de durada cada una, organitzades segons una idea o missatge particular, però que al seu torn estaven connectades les unes amb les altres. L'espectador percep un collage i, al mateix temps, un comentari irònic de les limitacions dels mitjans de comunicació i de la realitat cultural. El film va guanyar el primer premi al Festival Internacional de Cadis.

El 2011 Sandra Kogut prepara a Berlin un guió per al seu nou film: la història d'una família i com fan front a la violència diària de Rio de Janeiro. Aquí, a més de mostrar una espectacular brutalitat, la cineasta està més interessada en capturar què passa després d'un esdeveniment traumàtic.

Context

El videoart neix amb la popularització de la televisió als Estats Units. Des del primer moment, el videoart es converteix en eina de treball dels diferents moviments d'art contemporani com són Fluxus o l'art conceptual. Abans de la introducció de la càmera de vídeo, la tecnologia de la imatge en moviment només era disponible per als consumidors o artistes en films de setze mil·límetres, que no donaven la possibilitat de reproducció playback automàtica que sí tenien les cintes de vídeo. Conseqüentment, molts artistes van començar a trobar el vídeo molt més atractiu que el cinema, i molt més quan la tecnologia va permetre editar o modificar les imatges enregistrades.

El videoart s'orienta a fomentar una visió plural i complexa de l'art com a símptoma de la realitat. Es tracta de despertar la intel·ligència i la sensibilitat a diferents maneres de veure, que es poden obtenir productes molt diferents, de vegades fins i tot contradictoris, tot i partir dels mateixos recursos materials, temes o pressupòsits estètics.

La trajectòria de molts artistes està marcada pel continu pelegrinatge d'una ciutat a una altra, d'un paisatge a un altre. El seu objectiu és, algunes vegades, documentar la transformació d'entorns rurals i urbans; d'altres, registrar el trànsit dels éssers i donar fe de la seva història i la seva memòria. El viatger, com Sandra Kogut, ens presta amb el vídeo els seus sentits perquè ens submergim en llocs desconeguts i perquè els habitem amb la seva gent. I, amb una aparent absència d'esforç, travessa i transgredeix els límits de la identitat personal, cultural i nacional en obres que no només exploren la construcció de múltiples afiliacions, sinó que amplien el nostre concepte de multiplicitat en si. Amb una infusió d'una tendresa difícil d'aconseguir cap als seus temes - un sentiment del tot rar en no-ficció contemporani - els frames de Kogut es converteixen en espais híbrids que enginyosament il·luminen les múltiples relacions entre els individus i les seves imatges.

Filmografia

- 2007 Mutum (llargmetratge, 35 mm, 90’)

- 2002 Passengers of Orsay (documental, vídeo, 52’)

- 2001 A Hungarian Passport (documental, 35 mm, 72’)

- 1997 Adiu Monde or Pierre’s and Claire’s Story (documental, vídeo, 27’)

- 1995 Lá e cá (documental, vídeo, 6')

- 1993 En français (vídeo, 17')

- 1991 Parabolic People (film experimental, vídeo, 40’)

- 1990 What do You Think People Think Brazil Is? (vídeo, 5')

- 1990 Videocabines são Caixas Pretas (vídeo, 5')

- 1989 MAM/Rio Hoje (Documental, 9')

- 1988 Andréia Andróide (vídeo)

Enllaços externs

DW:http://www.dw.de/coprodu%C3%A7%C3%B5es-incentivam-interc%C3%A2mbio-cultural-no-cinema-brasileiro/a-16588367

Bancocultural:http://www.bancocultural.com.br/?option=com_content&task=view&id=5037&Itemid=588

UOL: http://cinema.uol.com.br/ultnot/2007/11/28/ult4332u563.jhtm

Entrevista a Sandra Kogut de la Revista Moviola: https://www.youtube.com/watch?v=baLbWQhUD2g

Harvard Film Archive: http://hcl.harvard.edu/hfa/films/2003marapr/kogut.html

Mutum: http://www.mutumofilme.com.br/

Princeton Documentary Festival: http://web.princeton.edu/sites/spo/filmfestival-02/pelicula3/index_s.html

30 anos i Sandra Kogut: http://vimeo.com/77822875

Primer encuentro iberoamericano de escritores cinematográficos: https://www.youtube.com/watch?v=MqnyQROOv6s

De Aguiar Fagundes, Vanessa. El rostro de Brasil en el cine contemporáneo brasileño de 1994 a 2010. Tesis de la Universitat de Saragossa: http://zaguan.unizar.es/record/13688/files/TESIS-2014-038.pdf

Entrevista a Globo TV: http://globotv.globo.com/globo-news/navegador/v/um-bate-papo-com-a-cineasta-sandra-kogut/3542411/