Usuari:Joan Sallent/Lab

Oldhammer

Oldhammer és com es coneix el col·leccionisme i l'ús d'edicions passades i ja descatalogades del famós joc de miniatures Warhammer.

Concepte

Nascut als anys 90 al Regne Unit, el moviment va ser una resposta a l'aparició de la quarta edició del joc. Segons molts afeccionats, la nova edició es regia sota criteris comercials i no lliures, i per tant, es negaven a abandonar la línia de reglament en el que es basava fins aleshores. Amb el pas del temps aquesta afecció alternativa no només no va desaparèixer si no que a més va evolucionar al concepte d'afecció per a qualsevol edició ja desfasada de Warhammer.

A Espanya, Oldhammer sempre ha sigut un mode de joc marginal pel fet que la polèmica quarta edició va ser precisament la primera que va ser publicada en castellà i, per tant, l'inici d'afecció a aquest joc de Games Workshop. Però a meitats del 2015, amb l'aparició de la novena edició del joc es presenta una nova polèmica i molts afeccionats prefereixen quedar-se amb la sisena edició.

L'afecció no es limita al joc d'edicions antigues, si no que a més molts jugadors busquen les miniatures corresponents a l'època, fins al punt de voler aconseguir també les pintures d'aleshores.

Les tres primeres edicions

El joc va ser creat a principis dels anys 80 i estava encarat a ser un joc d'escaramusses regulat per un director de joc. De fet, és a la tercera edició que s'especialitza en les batalles.

El material que es va comercialitzar d'aquestes edicions és difícil de trobar. A més de només estar disponible en anglès, per a la península ibèrica es tractava d'un producte d'importació. Generalment és als Estats Units i al Regne Unit on es concentren la majoria de jugadors d'aquestes edicions.

Quarta i cinquena edició

Aquestes edicions daten de la dècada dels 90 i van ser les primeres en ser traduïdes al castellà. A Espanya va significar l'aparició de la primera generació de jugadors d'aquest joc. L'aparició de la popular sisena edició va fer caure en desús aquestes dues edicions més antigues.

Encara es pot trobar material d'aquestes edicions però no resulta fàcil, bona part es pot trobar en mercats d'antiguitats en un estat de conservació limitat.

Sisena edició

A l'any 2000 apareix la sisena edició de Warhammer. És una edició important, per que li va suposar a Games Workshop un augment de la popularitat i, a més, els canvis eren tant importants que requerien un rentat de cara a tot el joc, pel que va aprofitar per replantejar-se el disseny de la majoria de les miniatures. Per tal que els jugadors poguessin fent servir els seus respectius exèrcits, van regalar, junt la seva revista White dwarf un complement anomenat Hordas invasoras, en el que s'explicava els nous criteris a l'hora d'organitzar les batalles i les llistes provisionals de quinze exèrcits.

Aquest complement és important pels afeccionats a Oldhammer que els agrada aquesta edició, per que es consideren les quinze llistes d'exèrcit més ben equilibrades del joc. Precisament pel que molts és un problema que sempre arrossega Warhammer.

Sobre la setena i vuitena edició no gaudeixen de tants seguidors, bàsicament per que a nivell de reglament es basen directament en la sisena edició i aportant pocs canvis. A més la popularització del joc va sorgir amb la sisena edició i poc a poc es va anar reduint.

La polèmica de la novena edició

A l'agost del 2015 Games Workshop va comercialitzar la novena edició de Warhammer, coneguda també com a Age of Sigmar. Al contari que les dues últimes revisions del joc, aquesta vegada la empresa britànica es replanteja tot el reglament, i per primera vegada des de la quarta edició, evoluciona la ambientació fins a fer-la totalment nova. Els canvis a nivell de reglament són radicals: desapareixen les característiques formacions de regiments, desapareix el cost de les unitats que buscaven la igualtat en les batalles i es simplifiquen en general moltes regles. La idea, segons els seus creadors, és fer de Warhammer un joc no competitiu i que cada afeccionat pugui organitzar l'exèrcit al seu gust, enlloc de regir-se per l'eficiència de les tropes.

La qüestió és que molts afeccionats titllen els canvis com a absurds i acusen a Games Workshop de buscar els guanys econòmics enlloc de vetllar pel joc.