Vés al contingut

Usuari:Jojoelbeltran/Pharoah Sanders

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJojoelbeltran/Pharoah Sanders
Biografia

Categoría:Hombres Pharoah Sanders, nascut Farrell Sanders (Little Rock, 13 d'octubre de 1940-Los Angeles, 24 de setembre de 2022) va ser un músic estatunidenc de jazz.[1] Va destacar per la seva mescla d'estil de free jazz i marcades línies rítmiques, sovint amb percussions d'inspiració africana. Membre dels grups de John Coltrane de mitjan dècada de 1960, Sanders és conegut per les seves tècniques de sobrebufat, harmonia i multifonia amb el saxofon, així com per l'ús de "fulles de so". Va publicar més de trenta àlbums com a líder i va col·laborar àmpliament amb Leon Thomas, Alice Coltrane i Rinai Maurice, entre d'altres.

La música de Sanders s'ha denominat "jazz espiritual" a causa de la seva inspiració en conceptes religiosos com el Karma i el Tawhid, i a la seva estètica rica i meditativa.[2] Aquest estil es considera una continuació del treball de Coltrane en àlbums com A Love Supreme.[3] Com a resultat, Sanders és considerat un deixeble de Coltrane o, com va dir Albert Ayler, "Coltrane era el Pare, Pharoah era el Fill, jo soc l'Esperit Sant".[4]

Biografia

[modifica]

Durant la seva adolescència, va estudiar piano amb el seu avi; després la bateria i el clarinet, i als setze anys, el saxo i la flauta.

Els seus començaments van ser en algunes bandes locals de R&B, com les de Bobby Blue i Júnior Parker. L'any 1959 es va traslladar a Oakland, Califòrnia, per estudiar a l'Oakland Júnior College, on va aconseguir tocar, amb tot just dinou anys, amb Sonny Simmons, Dewey Redman i Ed Kelly, amb els qui acabaria formant el grup Little Rock, i amb Philly Joe Jones.

El 1961 es va traslladar a Nova York, destacant ràpidament entre els músics d'avantguarda de la ciutat que en aquella època practicaven el freejazz, com Don Cherry o Sun Ra. L'any 1963 va formar un grup amb el pianista John Hicks, el baixista Wilburt Ware i el bateria Billy Higgins.

El 1965 va esdevenir membre de la banda de John Coltrane, quan aquest va començar a adoptar el jazz d'avantguarda d'Albert Ayler, Sun Ra i Cecil Taylor.[5] Sanders va gravar per primera vegada amb Coltrane al disc Ascension (gravat el juny de 1965), i més tard al seu àlbum de doble tenor Meditations (gravat el novembre de 1965). Després d'això, Sanders es va unir a l'últim quintet de Coltrane, on solia tocar llargs i dissonants solos. L'estil posterior de Coltrane va estar influenciat per Sanders.

Encara que la veu de Sanders es va desenvolupar de manera diferent a la de John Coltrane, Sanders es va veure influenciat per la seva col·laboració. Els elements espirituals, com els cants a Om, apareixerien més tard en moltes de les obres de Sanders. Sanders també produiria moltes peces de free jazz. El 1968 va participar en la gravació de l'àlbum de la Jazz Composer's Orchestra Association de Michael Mantler i Carla Bley, The Jazz Composer's Orchestra, amb Cecil Taylor, Don Cherry, Larry Coryell i Gat Barbieri.

El primer àlbum de Pharoah, Pharoah's First, no va ser el que ell esperava. Els músics que tocaven amb ell eren molt més directes que Sanders, la qual cosa feia que els solos que tocaven els altres músics estiguessin una mica fora de lloc. A partir de 1966, Sanders va signar amb Impulse! i va gravar Tauhid aquell mateix any. Els seus anys amb Impulse! van cridar l'atenció dels afeccionats al jazz, els crítics i els músics, entre ells John Coltrane, Ornette Coleman i Albert Ayler.

La major part dels treballs més venuts de Sanderssón de la fi de la dècada de 1960 i principis de la de 1970 per a Impulse Records, inclosa l'ona de 30 minuts de free jazz The Creator has a Master Plan, de l'àlbum Karma. Aquesta composició incloïa la singular aportació del vocalista Leon Thomas i del soci musical clau de Sanders, el pianista Lonnie Liston Smith, que va treballar amb Sanders des del 1969 fins al 1971.[6]

L'any 1987 va gravar Africa com a homenatge a la música de Coltrane.

El 2021 va publicar l'àlbum Promises amb el músic electrònic Sam Shepherd, més conegut pel seu sobrenom Floating Points, i l'Orquestra Simfònica de Londres.

Defunció

[modifica]

Pharoah Sanders va morir la matinada del 24 de setembre del 2022, a la seva casa de Los Angeles, Califòrnia, envoltat de la seva família, després d'una breu malaltia.[7]

Discografia

[modifica]

Com a líder

[modifica]
Títol Gravació Publicació Segell
Pharoah's First (també publicat com a Pharoah i Pharoah Sanders Quintet) 1964 1965 ESP-Disk
Tauhid 1966 1967 Impulse!
Karma 1969 1969 Impulse!
Jewels of Thought 1969 1969 Impulse!
Deaf Dumb Blind (Summun Bukmun Umyun) 1970 1970 Impulse!
Thembi 1970-1971 1971 Impulse!
Black Unity 1971 1971 Impulse!
Live at the East 1971 1972 Impulse!
Wisdom Through Music 1972 1972 Impulse!
Izipho Zam (My Gifts) 1969 1973 Strata-East
Village of the Pharoahs 1971-1973 1973 Impulse!
Love in Us All 1973 1973 Impulse!
Elevation 1973 1974 Impulse!
Pharoah 1976 1977 l'Índia Navigation
Love Will Find a Way 1977 1977 Aresta
Journey to the One 1979 1980 Theresa
Beyond a Dream 1978 1981 Aresta
Rejoice 1981 1981 Theresa
Pharoah Sanders Live... 1981 1982 Theresa
Heart Is a Melody 1982 1983 Theresa
Shukuru 1981 1985 Theresa
Africa 1987 1987 Timeless
Oh Lord, Let Em Do No Wrong 1987 1987 Doctor Jazz
A Prayer Before Dawn 1987 1987 Theresa
Moon Child 1989 1989 Timeless
Welcome to Love 1990 1991 Timeless
Crescent with Love 1992 1992 Evidence/Venus
Ballads with Love 1992 1994 Venus
Naima 1992 1995 Evidence
Message from Home 1996 1996 Verve
Save Our Children 1997 1999 Verve
Spirits 2000 2000 Meta
The Creator Has a Màster Pla 2003 2003 Venus
With a Heartbeat 2003 2003 Evolver Records
In the Beginning 1963-1964 (compilació de 4 CD) 1963-1964 2012 ESP-Disk
Live in Paris (1975) (Lost ORTF Recordings) 1975 2020 Transversales Disques

Com a acompanyant

[modifica]

 

Referències

[modifica]
  1. Agencia France Press .
  2. Farberman, Brad. «Review: Pharoah Sanders LPs Resurrect Early Spiritual-Jazz Classics» (en anglès americà). Rolling Stone, 29-11-2017. [Consulta: 24 setembre 2021].
  3. Dineen, Donal. «Donal Dineen's Sunken Treasure: 'Karma' by Pharoah Sanders (1969)» (en anglès). The Irish Times. [Consulta: 24 setembre 2021].
  4. Jazz, All About. «Albert Ayler: Albert Ayler: Holy Ghost album review @ All About Jazz» (en anglès). All About Jazz. [Consulta: 24 setembre 2021].
  5. Nisenson, Eric. Ascension: John Coltrane And His Quest (en anglès). Hachette Books, 2009-08-05. ISBN 978-0-7867-5095-5. 
  6. «pittsburghcitypaper.ws». www.pittsburghcitypaper.ws. [Consulta: 24 setembre 2021].
  7. «Muere la leyenda del jazz Pharoah Sanders a los 81 años» (en castellà). El Nuevo Siglo, 24-09-2022. [Consulta: 24 setembre 2022].

Bibliografia

[modifica]
  • Carles, Phillipe; Clergeat, André i Comolli, Jean-Louis: Dictionaire du jazz. Robert Laffont Edt., París, 1988. ISBN 2-221-04516-5

Enllaços externs

[modifica]

  Categoría:Wikipedia:Control de autoridades con 14 elementos Categoría:Hombres Categoría:Nacidos en 1940 Categoría:Fallecidos en 2022

[[Categoria:Morts a Los Angeles]] [[Categoria:Saxofonistes de jazz estatunidencs]]